Arxiu setembre, 2013

Un centenar de persones es concentren a Girona en solidaritat amb els professors que fan vaga a les Illes Balears

El passat dilluns 16 de setembre, a les 7 de la tarda a la plaça del Vi de Girona, es van concentrar al voltant d’un centenar de persones en suport a la vaga indefinida que els professors de les Illes Balears estan portant a terme de manera massiva contra el govern del PP liderat per José Ramón Bauzá, que amb les seves polítiques de genocidi lingüístic està decidit a convertir el català en una llengua testimonial a l’ensenyament balear.

A la concentració de Girona hi van assistir els regidors de la CUP i Reagrupament del consistori; també hi era el portaveu d’ICV-EUiA, Joan Olòriz i membres d’altres partits, com ara ERC.El TIL, tractament integral de llengües, és un nou intent dels populars d’eliminar la immersió lingüística a les escoles de les Illes Balears, malgrat que una immensa majoria de les famílies demanen que els seus fills siguin escolaritzats en llengua catalana. Tres directors d’institut ja han estat expedientats i suspesos de sou i feina pel govern del PP per haver-se negat a aplicar les noves directrius a l’ensenyament en matèria de llengua i continguts.Ara per ara la vaga té un seguiment massiu, que voreja el 90%, i les mobilitzacions de professors, alumnes i pares, que han recuperat la cançó de Lluís Llach L’estaca  com a himne, també tenen un gran seguiment, fins al punt que José Ramón Bauzá ja fa dies que no pot assistir a molts actes per por de les protestes.

Es demana que tothom que pugui faci aportacions a la caixa de resistència per ajudar al manteniment de la vaga i dels professors que la protagonitzen. Hi podeu contribuir ingressant diners en aquest compte: 2056-0009-74-4102003418  Caixa Colonya (a nom de l'Obra Cultural Balear).

No hi ha Comentaris

Una Festa Major abocada a la reivindicació de la independència i el NO a la MAT

La Festa Major de Santa Coloma de Farners, capital de La Selva, acostuma a passar desapercebuda en el conjunt de Catalunya, a causa de la seva coincidència temporal amb la de la capital de Catalunya. No obstant això, la Festa Major colomenca té una gran tradició i és molt apreciada a la comarca i voltants.

Enguany, com no podia ser d'altra manera, la Festa Major de la capital de La Selva està sent presidida pel clam per la independència, amb el ressò encara present de la Via Catalana, que va fer desplaçar centenars de colomencs a la N-II. A més, els colomencs també s'han abocat a la reivindicació en defensa del territori amb un clam contrari a la línia de Molt Alta Tensió (MAT), de 400.000 volts, que es preveu que travessi paratges colomencs de gran bellesa paisagística.

La reivindicacióp contrària a la MAT té el suport unànime de l'Ajuntament de la capital selvatana, que va aprovar una moció en contra del traçat d'aquesta línia elèctrica pel seu terme municipal. El divendres 20 de setembre, el sopar popular fou un clam contra a la MAT i el mateix Ajuntament colomenc va distribuir papers per a recollir signatures dels ciutadans que s'oposen a un traçat absurd, innecessari i agressiu amb el territori. 

Sopar Popular en què es van recollir centenars de signatures contra la MAT
"Gegants més alts hem vist caure. No a la MAT"

No hi ha Comentaris

El món casteller ho té clar: independència

Hi ha hagut un gir clar i inequívoc. Tradicionalment, les colles evitaven comprometre’s políticament en res que no fossin actituds que generessin amplis consensos socials. La pluralitat i heterogeneïtat de perfils que distingeixen les colles, convidaven a mantenir actituds prudents davant qualsevol posicionament de les colles, fonamentalment per a no ferir susceptibiltats internes i no perdre-hi gent. Però les coses han canviat. El procés actual cap a la sobirania nacional, que cada cop assoleix més suport arreu del país i ha esdevingut majoritari, no ha deixat les colles indiferents i, avui en dia, el que resulta estrany és que una colla opti per no posicionar-s’hi a favor del dret a decidir o, més clarament, per la independència.

El proper 11 de setembre, on Catalunya llançarà un nou avís al món formant una cadena humana de 400 quilòmetres a favor de la independència, serà l’escenari definitiu en el qual el món casteller, majoritàriament, es posicionarà favor de la sobirania nacional. El nombre de colles que participaran a la Via Catalana aixecant castells, pilars o, simplement, adherint-se i donant-hi suport és cada cop més gran. Com ho són els continus signes mostrats en els darrers mesos per part de les colles. Avui en dia que d’un pilar es desplegui una estelada no és un fet inusual, sinó més normal fins i tot a que ho faci una senyera. Les colles han perdut la por i aporten el seu gra de sorra a favor del procés nacional.

Un cop més, els Castellers de Vilafranca han obert via. Els verds van ser els primers a mantenir una actitud obertament a favor de la independència. L’any passat –fent gala de la seves accentuades habilitats per avançar-se a un món casteller massa lent quan ha de prendre decisions trascendentals– van ser a la manifestació de l’11 de setembre. Hi van aixecar els seus castells (tres construccions de 8) a la confluència de la Gran Via i el Passeig de Gràcia, i les imatges van assolir una projecció internacional estelar.

Els de Vilafranca van tornar a ser més hàbils que ningú proposant-se per actuar al Concert per la Llibertat, el passat 29 de juny. El seu 3de9 amb folre també va ser una de les imatges de la nit. La decisió de ser present en un acte marcadament independentista com aquest no va generar cap debat intern a la colla. Alguns contraris a la independència (molt pocs, entre els quals un excap de colla) van preferir no anar-hi, però al següent assaig tornaven a ser al Figarot enfaixats, com si res. La colla està per damunt de tot.

Amb tot, la primera colla en manifestar-se clarament com a independentista, no únicament a través de gestos o presències, sinó en la seva definició, va ser una colla de Bracelona: els Castellers del Poble Sec, que l’any passat van aprovar en assemblea definir-se com a colla castellera independentista.

Ja abans algunes colles havien pres decisions que també mostraven la seva voluntat de ser presents en el procés iniciat per Catalunya. La Colla Joves Xiquets de Valls, per exemple, van ser de les primeres a mostrar-se a favor del dret a decidir. El 2009 van incorporar-se a la plataforma de Valls que va impulsar el referèndum a la ciutat. Aquesta setmana, els Minyons de Terrassa han fet el mateix adherint-se a l’Assemblea Nacional de la seva ciutat.

Aquests posicionaments són un reflex del que fa un temps es viu i es veu entorn la major part de colles. Les estelades pengen dels pilars amb absoluta naturalitat, com la que va desplegar la Jove de Tarragona del seu pilar de 5 de cloenda el passat 24 d’agost al Catllar després d’haver descarregat el 5de9 amb folre.

La Via Catalana consolidarà aquesta tendència creixent. La gran majoria de colles hi seran presents de manera directa o indirecta. Prop d’una vintena de colles aixecaran un castell simultani al voltant de l’arc de Berà en la principal trobada castellera de l’11 de setembre. Les de Barcelona estan ultimant els detalls per ser-hi presents també en un mateix punt del pas de la via per la ciutat; les de Valls integraran l’àmplia comitiva de l’Alt Camp, formada per més de 6.000 persones, que seran als trams entre Vandellós i Mont-roig; els Capgrossos aixecaran les seves construccions al pas de la Via per Mataró… les colles han perdut la por i mostren el seu suport a la independència com un fet natural. I ho fan amb l’ampli suport dels seus components.

castells2

No hi ha Comentaris

Bombardegin Barcelona

Bombardegin Barcelona. Sisplau, els ho demano. És urgent, és important. És més, agafin el submarí aquell que no flota i bombardegin la ciutat també per mar. Els ho demana Felip V, Espartero, Azaña, un premi Príncep d'Astúries i un servidor. No és un suggeriment. És una ordre. Ar.

Bombardegin Barcelona. I comencin per casa meva. Els ho dic perquè entre aquelles quatre parets, més d'una vegada s'ha sentit parlar català, espanyol i fins i tot anglès. Per allà hi passa gentussa que treballa a Barcelona o a Madrid o a València o a Londres o a Xangai o a NYC o on vulguin pagar-los. No m'ho han explicat, de debò que jo ho he vist i gairebé em cau l'Abc.  Personalment els enviaria a afusellar-los, però són familiars i amics, i ja se sap per experiència com seria de complicat, tediós i car anar afusellant-los d'un en un. Quin niu de rèptils secessionistes i bressol de la conspiració antidemocràtica, que després a sobre ens vénen demanant diners per a uns jocs que no poden pagar. Ha. Com si això dels jocs es pogués comprar. Perquè no es pot, ¿oi?

Bombardegin Barcelona. Ja estan trigant. Per si no estan al corrent, a mesura que passen els dies, la televisió pública catalana manipula, destrueix i corromp les joventuts nacionals, sembrant en les seves febles i verges ments la llavor corrupta de la deslleialtat institucional, l'odi als excelsos continguts patris i un desdeny desmesurat i injustificat a La Razón.  Que la corrupció és monopoli de l'estat i dels que aspiren a viure-hi. Que se n'assabentin tots d'una vegada.

Bombardegin Barcelona. L'olímpica o el que en quedi. Per allà hi passen fins i tot medallistes que es lamenten per no haver pogut assistir a l'èxit de la Via Catalana, per culpa d'assistir al fiasco de Madrid 2020. Però si no els agraden ni els toros, cony. I ja que bombardegen, bombardegin de passada el Camp Nou. Que així s'acaba el problema de la Lliga de dos, ja tanta tonteria. A prendre pel culer.

Bombardegin Barcelona. Però ben bombardejada, escoltin. Que no se'ls escapi ningú. Que al capdavall els catalans som tots iguals a Artur Mas, de la mateixa manera que els espanyols són tots iguals a Mariano Rajoy. ¿Oi que sí?

Bombardegin Barcelona. Que de debò que l'ambient ja és irrespirable. Que ara a sobre hi ha qui pretén anar-se'n d'Espanya sense marxar d'Europa. Una cosa tan absurda com militar al PP abans de presidir el Tribunal Constitucional per posar-se a jutjar la independència dels altres. Impensable, ¿oi?

Bombardegin Barcelona. Però abans, facin-me un favor. Assegurin-se que així acaben també amb la resta de bombardejos. Em refereixo a tots els que ja fa Rato  que s'han iniciat i que ja fa uns quants mesos que fan estralls entre la població (perdó, últimament Rato se'm col·loca a qualsevol lloc amb extrema facilitat). Em refereixo al bombardeig informatiu, al polític, al mediàtic i al propagandístic d'un i altre paner.

Que hi ha barcelonins i catalans i espanyols que estem tipets que intoxiquin les nostres converses i les nostres vides amb discursos químics sense solucions concretes i arengues de destrucció massiva que només fan que dividir-nos i empènyer-nos a parlar-li al nostre veí com si fos de cop i volta un enemic encobert a qui s'ha d'adoctrinar.

Bombardegin Barcelona, sí. Però mentrestant, i sense que serveixi de precedent, facin l'única cosa intel·ligent que encara no han fet en tot aquest temps i algú, en algun moment, hauria de començar a practicar.

El respecte al silenci de l'altre, l'insult a la intel·ligència que suposa associar prudència a covardia i les ganes que tenen alguns d'acabar amb tota discreció. La vergonya i el fàstic que em provoca qui tracta d'apropiar-se una majoria silenciosa, que al capdavall, fins on jo sé, en aquest país el vot encara és secret. Per alguna cosa deu ser.

Bombardegin Barcelona, d'acord.

Però mentre no ho fan, facin una cosa molt més útil.

Deixar-nos viure en pau. H

No hi ha Comentaris

Coromines: “CDC vol una sola pregunta amb dues respostes, igual que ERC”

El debat d'aquest dijous a la seu nacional de Reagrupament va servir per a mostrar la gran sintonia que mantenen els partits partidaris de la independència per mitjà de l'exercici del dret a decidir del poble català (CDC, ERC i Reagrupament).

En aquesta línia, cal destacar les declaracions de Lluís Coromines, dirigent i diputat per CDC, el qual va afirmar que "CDC vol una sola pregunta amb dues respostes, igual que ERC" i va afegir que "al Parlament, la prioritat és ara acabar la llei de consultes no referendàries".

Coromines va explicar, pel que fa a la data i a la pregunta de la consulta sobre la independència de Catalunya, que el president Mas està buscant el màxim consens entre diverses forces polítiques. Per al dirigent convergent, "si no ens deixen aplicar cap de les cinc opcions previstes pel Consell Assessor de la Transició Nacional, perquè no ens deixen votar, haurem d'anar a unes eleccions plebiscitàries i, després, fer una declaració unilateral d'independència". Coromines va concloure afirmant que "també cal convèncer la gent que no està convençuda dels beneificis de la independència".

El diputat de la coalició ERC-Reagrupament, Alfred Bosch, per la seva banda, va afirmar que "la independència no és contra ningú. Hem d'integrar-hi tothom". Per a Bosch, "cal distingir el poder espanyol del poble espanyol i cal molta intel·ligència". El diputat de la coalició independentista a Madrid va conclure que "patirem, però ens en sortirem i assolirem la independència".

La vicepresidenta de Reagrupament, Rut Carandell, va indicar que "els polítics tenen una doble responsabilitat: impulsar el procés i actuar amb intel·ligència i superar els obstacles".

Carandell va defensar la necessitat d'una candidatura unitària per a les eleccions europees i va fer posicionar-se els dos contertulians sobre aquest assumpte. El representant de CDC va dir que sí, ràpidament; Bosch va expressar que no caiguéssim en la trampa dels espanyols i que això fos una excusa per a dividir-nos.

Finalment, Xavier Garcia Pujol, que va actuar com a moderador del debat, va defensar que el dret d'autodeterminació sigui un ítem clau de la campanya de les eleccions europees.

SeuRCat130919 015 (640x425)
SeuRCat130919 014 (425x640)
SeuRCat130919 028 (425x640)
SeuRCat130919 017 (425x640)
SeuRCat130919 024 (640x425)

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Aquesta situació només pot ser desencallada pel president de la Generalitat”

El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha denunciat la situació del poble català, obligat a repetir una vegada i una altra grans mobilitzacions populars per a expressar la seva voluntat de constituir un Estat propi, que, al cap de poc temps, resulten frustrades reiteradament pels "principals líders polítics". Carretero, en un article titular justament "Tot recordant Sísif", publicat al darrer número de La Veu, el butlletí de Reagrupament, també ha manifestat el seu suport al president de la Generalitat de Catalunya, l'únic capaç i legitimat per a desencallar la situació. El president de Reagrupament, a més, considera que si el president de la Generalitat emprèn les accions oportunes, comptarà amb un ampli suport de la majoria del poble català i, per descomptat, el de Reagrupament.

A les pàgines d'Internacional, Josep Sort escriu "El món ens mira" on analitza la repercussió mundial de la Via Catalana cap a la independència i, a les de Municipalisme, el regidor de Girona, Carles Bonaventura denuncia els "Concursos que afavoreixen interessos forans". La secció de Cultura, per la seva banda, compta amb la contribució de Montserrat Tudela amb el títol "Els JJOO d’hivern del 2022: Barcelona-Pirineus"

A les pàgines interiors hi ha un reprotatge especial amb motiu de la Diada nacional, que inclou un ampli recull fotogràfic dels actes de la Diada a càrrec del nostgre fotògraf, Josep-Lluís Gonzàlez. Pel que fa a l'àmbit territorial, està decicat al Districte de Sant Martí, amb un article del conseller d'aquest districte, Francisco Garcia.

Finalment, Boi Fusté, a la secció de Vida parlamentària, ens parla de "Notícies d’un mes d’agost" i la darrera pàgina, dedicada a llibres, inclou una ressenya, a càrrec de Pere Torra, sobre l'obra Victus. Barcelona 1714 ,  d'Albert Sánchez Piñol.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Aquesta situació només pot ser desencallada pel president de la Generalitat”

El president de Reagrupament, Joan Carretero, ha denunciat la situació del poble català, obligat a repetir una vegada i una altra grans mobilitzacions populars per a expressar la seva voluntat de constituir un Estat propi, que, al cap de poc temps, resulten frustrades reiteradament pels "principals líders polítics". Carretero, en un article titular justament "Tot recordant Sísif", publicat al darrer número de La Veu, el butlletí de Reagrupament, també ha manifestat el seu suport al president de la Generalitat de Catalunya, l'únic capaç i legitimat per a desencallar la situació. El president de Reagrupament, a més, considera que si el president de la Generalitat emprèn les accions oportunes, comptarà amb un ampli suport de la majoria del poble català i, per descomptat, el de Reagrupament.

A les pàgines d'Internacional, Josep Sort escriu "El món ens mira" on analitza la repercussió mundial de la Via Catalana cap a la independència i, a les de Municipalisme, el regidor de Girona, Carles Bonaventura denuncia els "Concursos que afavoreixen interessos forans". La secció de Cultura, per la seva banda, compta amb la contribució de Montserrat Tudela amb el títol "Els JJOO d’hivern del 2022: Barcelona-Pirineus"

A les pàgines interiors hi ha un reprotatge especial amb motiu de la Diada nacional, que inclou un ampli recull fotogràfic dels actes de la Diada a càrrec del nostgre fotògraf, Josep-Lluís Gonzàlez. Pel que fa a l'àmbit territorial, està decicat al Districte de Sant Martí, amb un article del conseller d'aquest districte, Francisco Garcia.

Finalment, Boi Fusté, a la secció de Vida parlamentària, ens parla de "Notícies d’un mes d’agost" i la darrera pàgina, dedicada a llibres, inclou una ressenya, a càrrec de Pere Torra, sobre l'obra Victus. Barcelona 1714 ,  d'Albert Sánchez Piñol.

No hi ha Comentaris

Que ve el llop… que ve el llop!!!

Tantes vegades les autoritats espanyoles (tant dins l’Estat espanyol com els representants estatals dins la Comunitat Europea) asseguren que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de la UE, sense que Europa digui res en contra per una prudència mal entesa, que es pot girar fàcilment en contra de la pròpia Comunitat.

Cada vegada som més els catalans que (veient que la UE no reacciona) ens comencem a plantejar que potser en “aquesta” UE, que no obre boca davant les injustícies i mentides, no ens convé ser-hi. Aquesta estratègia comunitària ha donat resultat en el cas del Canadà…. i ara pot donar resultat a Escòcia, on la desafecció dels quebequesos i escocesos no té res a veure amb la que tenim els catalans envers Espanya. El Govern espanyol no té res de democràtic i no perd cap oportunitat per perjudicar-nos tant com poden.                       
 
Som conscients que fins que Espanya no plantegi cap qüestió oficialment, la UE no dirà res que molesti les autoritats espanyoles, però tampoc ha de consentir una actitud escandalosament antidemocràtica de l’Estat espanyol, sense actuar per pròpia iniciativa. No oblidem que una de les condicions per formar part de la UE és tenir un comportament escrupolosament democràtic, i de moment les mancances d’Espanya en aquest aspecte, són cada dia més evidents.

La UE ha d’entendre que, en el fons, tant a Escòcia com al Quebec, en el fons, estan orgullosos de ser britànics o canadencs, en canvi, els catalans fa 300 anys que anem madurant de mica en mica una desafecció (que no odi) que ens ha portat a la situació actual de no retorn.
 
Si com pensem la majoria de catalans, Europa està interessada en el potencial econòmic i humà que tenim a Catalunya, farien bé de dir el que pensen, sense fer massa cas de les pressions injustes que reben del govern espanyol. Voler jugar amb dos jocs de cartes pot costar molt car a Europa…. i és fer trampes!!

No hi ha Comentaris

Reagrupament s’afegeix a la concentració de suport al Cos de Bombers de Mataró, que han hissat una estelada al Parc de Bombers

Des de fa un any el Cos de Bombers de Mataró va decidir penjar una estelada al punt més alt del Parc de Bombers, per acord del cos. Tenim constància que des d’instàncies superiors als bombers de Mataró ja s’ha demanat que retirin l’estelada però les diferents assemblees dels torns diaris han decidit mantenir-se ferms i no retirar-la.

Ara, grups feixistes han convocat una manifestació el proper dissabte a les dotze del migdia, i han anunciat que estan disposats a treure l'estelada per la força.

Cal deixar clar que l'estelada oneja al parc perquè aquesta és la voluntat democràtica dels seus membres, voluntat que cal respectar en tot moment i que no afecta la qualitat del servei públic que ofereixen a la ciutadania. També recordem que a la façana del Parc de Bombers no hi oneja cap bandera als espais habilitats per a hissar-les, de forma que es compleix escrupolosament allò que estableix la llei de banderes.

Tanmateix, entenem que seria una passa enrere que un grupuscle com PxC, aconseguís imposar a la força els seus objectius feixistes i antidemocràtics, fet que de ben segur els esperonaria.

Per tot plegat i perquè en aquest ni en d'altres casos no pot prevaldre la imposició sobre la voluntat democràtica dels seus treballadors, Reagrupament Mataró dóna suport i convoca socis i simpatitzants a la concentració d'aquest divendres 20 de setembre a les 19h al Parc de Bombers  (Via Sèrgia, 95) per tal de donar suport als nostres bombers.

No hi ha Comentaris

Els nostres cosmopolites fòssils

Van ser joves, un dia, els nostres estimats cosmopolites. I progres. I defensors de totes les causes del món, mentre a casa els papàs pagaven la festa i les nits de cubates sota les estrelles d’alguna disco de moda.
Dolçament acomboiats pel franquisme, com a bons progres, van decidir matar els pares i fer la revolució, encara que la factura la seguissin pagant les mamàs, d’esquena dels papàs. Allò va ser un trencament apoteòsic: barbes, viatges a l’estranger, el marxisme, bandera roja, Che Guevara i Vargas Llosa. Va esclatar el vell món i es van autobatejar com els nous moderns.La modernitat, quina paraula més extraordinària! Ser moderns! Conèixer el món, el cosmos, l’univers! ... la seva ment va marxar tan lluny, però tant, que no van deixar espai per saber a quin país vivien.
El triomf de Jordi Pujol va ser l’apocalipsi. De sobte, aquell país del que no havien volgut saber-ne res, tan endarrerit, tan folklòric, tan pagès, reapareixia, per a la seva desolació. Se n’havien oblidat del tot, d’aquella llengua, que no escrivien, i d’aquell país, que els impedia assolir la plenitud còsmica (amb el generosos que havíem arribat a ser durant el franquisme, quan la llengua catalana no emprenyava ningú i feia el seu camí silenciós i pacífic per les clavegueres; aquells temps que no calia preocupar-se del català, perquè ja se’n preocupaven els franquistes).
Catalunya va aparèixer al seu davant com la crosta, un Titànic que s’enfonsava. Desesperats, van saltar del buc i van aferrar-se a la que creien que era el seu salvavides: Barcelona.I així van intentar construir , per primer cop al nostre país, una capital que no era capital de cap país, sinó la capital d’una província d’Espanya. Però aquest detall no els importava: de Barcelona al cosmos i, alehop, ja tornàvem a ser ciutadans del món. No han volgut saber mai res ni de la llengua, ni de la història, ni, per descomptat (horror!) de la cultura popular catalana.
I els anys han passat. I aquest país, per les escletxes per on ha pogut filtrar-se la llum, ha començat a conèixer millor la seva història, a entendre els riscs que per la seva supervivència comporta l’actual espoliació i submissió espanyola i a preguntar-se, com ha fet el primer ministre letó: per què no? Per què no podem ser independents?
Ara resulta que miren Catalunya i no l’entenen. Veuen un poble que es dóna la mà i s’esgarrifen; veuen espais de memòria recuperats i posen el crit al cel; veuen que el discurs hegemònic gira al voltant de la llibertat i la democràcia i els agafa un cobriment. El seu discurs és trist, agre, decadent. I el pitjor de tot: la modernitat ha canviat de bàndol. S’han fossilitzat.
Volien ser cosmopolites, però van oblidar-se que no només s’ha de ser d’algun lloc, sinó que cal estimar-se’l. Si s’enfrontessin al mirall hi veurien, espantats, el reflex d’un espant, l’hòrrid provincialisme.

No hi ha Comentaris