Arxiu octubre, 2013

40 anys de la mort de Pau Casals

Avui, 22 d'octubre, fa 40 anys que va morir Pau Casals. El músic català es va distingir per la seva lluita per la democràcia, la pau i la llibertat de Catalunya, que ell mateix qualificava de "la nació més gran que hi havia hagut al món" en el cèlebre i emocionant discurs que va fer a la seu de les Nacions Unides.

No hi ha Comentaris

Parada de Reagrupament Independentista a la Rambla de Girona

S’hi difon la campanya “Contra la crisi, independència”, que vol denunciar la situació d’espoli econòmic a la qual ens sotmet l’Estat espanyol

Des de dissabte passat 19 d’octubre, Reagrupament Independentista del Gironès serà present sovint, com a mínim un dissabte al matí al mes, a la Rambla de Girona. Els associats de RCat han decidit portar al carrer la campanya “Contra la crisi, independència”, amb la qual aquesta formació independentista vol fer arribar al conjunt de la ciutadania catalana la situació d’ofec econòmic a la qual ens sotmet l’Estat espanyol.

A través dels diferents cartells i fulls que es distribueixen al carrer es vol denunciar que mentre no siguem un país lliure, mentre no posem fi a l’espoli fiscal, els ciutadans catalans no podrem viure en un país normal. Per això Reagrupament afirma que només estarem en condicions de superar la crisi quan disposem d’un estat propi que vetlli pels interessos dels catalans i les catalans; no com ara, que tenim un estat en contra, que ens roba i ens humilia.

No hi ha Comentaris

La justícia arriba de l’Argentina

En el ple de l’Ajuntament de Girona del mes de setembre, el grup de la CUP+Reagrupament va presentar una moció que també s’ha presentat en altres consistoris dels Països Catalans i que potser, com que els mitjans no se’n fan prou ressò, és desconeguda per a molts de vosaltres. Es tracta de la denominada Querella Argentina, que té aquest nom perquè es va presentar el 14 d’abril de 2010 en un jutjat de Buenos Aires, i en la qual s’acusava l’Estat espanyol dels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista entre els anys 1936 i 1977.

La Xarxa Ciutadana en Suport a la Querella Argentina Contra els Crims del Franquisme es va proposar que les institucions de l’Estat espanyol també prenguessin posició i denunciessin la impunitat dels crims realitzats per la dictadura franquista i que, en aquest sentit, donessin suport a la querella. El plenari gironí va aprovar la nostra moció, que va rebre el suport, a part del nostre grup, dels del PSC i ICV-EUiA i, parcialment, del de CiU i del regidor no adscrit. Només s’hi va oposar el Partit Popular, dos vots en contra. A mi em va tocar defensar, en nom del grup de la CUP+RCat, la moció en el ple, i vaig tenir l’oportunitat de recordar que els independentistes sempre hem denunciat que la Transició espanyola es va fer malament, que no hi va haver ruptura amb el règim anterior i que això ha tingut efectes molt negatius en la situació política actual, que en molts aspectes, per exemple pel que fa al model d’estat i a la negació del dret a l’autodeterminació, és una simple prolongació de la dictadura franquista.

En aquest sentit, molts crims del franquisme van restar impunes, i els seus autors, en lloc de ser inhabilitats de la vida pública, es van penjar l’etiqueta de “demòcrates”, com si els 40 anys de dictadura no haguessin existit. Ara, fins i tot, els franquistes o els descendents dels franquistes gosen qualificar de “nazis” i de “feixistes” els que sempre han lluitat per la democràcia i les llibertats al nostre país. El món al revés; és a dir: Espanya. Vaig dir-hi també que era precisament per això que mocions com la que hi presentàvem ajudaven a no perdre la memòria històrica, a fer tornar les coses a lloc, a intentar fer justícia, perquè no hi pot haver reconciliació sense justícia.

No és la primera vegada que els ciutadans d’aquest país ens veiem obligats a anar a buscar justícia fora de les fronteres espanyoles. Ja ens va passar als independentistes detinguts l’any 1992 en l’operació Garzón, que finalment, al cap de 12 anys, vam aconseguir que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures a les quals vam ser sotmesos. De la mateixa manera, ara esperem que aquells que van ser perseguits pel franquisme trobin la seva reparació a l’Argentina, una reparació que la justícia espanyola, com s’ha demostrat a bastament, els nega.

No voldria acabar aquestes ratlles sense fer una crida a totes les persones que tingueu representació municipal o que tingueu interès pel municipalisme a fer arribar aquesta moció a l’ajuntament del vostre municipi. Aquesta és una petició justa, que ha de servir d’exemple a la ciutadania i demostrar que les institucions del nostre país estan al servei de la llibertat, la justícia i la democràcia. I tot plegat no és una simple qüestió testimonial o simbòlica, perquè la Querella Argentina ja ha començat a donar els seus fruits, ja que la jutgessa que porta el cas ja ha dictat ordres de detenció contra quatre torturadors franquistes, que ara haurien de ser extradits a aquell país, malgrat la protecció de què semblen gaudir de l’Audiencia Nacional espanyola. Què es podia esperar d’una institució que és hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista? Tot i això, i independentment de com acabi, sempre és bo posar Espanya entre la democràcia i la paret.

No hi ha Comentaris

La justícia arriba de l’Argentina

En el ple de l’Ajuntament de Girona del mes de setembre, el grup de la CUP+Reagrupament va presentar una moció que també s’ha presentat en altres consistoris dels Països Catalans i que potser, com que els mitjans no se’n fan prou ressò, és desconeguda per a molts de vosaltres. Es tracta de la denominada Querella Argentina, que té aquest nom perquè es va presentar el 14 d’abril de 2010 en un jutjat de Buenos Aires, i en la qual s’acusava l’Estat espanyol dels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos durant la dictadura franquista entre els anys 1936 i 1977.

La Xarxa Ciutadana en Suport a la Querella Argentina Contra els Crims del Franquisme es va proposar que les institucions de l’Estat espanyol també prenguessin posició i denunciessin la impunitat dels crims realitzats per la dictadura franquista i que, en aquest sentit, donessin suport a la querella. El plenari gironí va aprovar la nostra moció, que va rebre el suport, a part del nostre grup, dels del PSC i ICV-EUiA i, parcialment, del de CiU i del regidor no adscrit. Només s’hi va oposar el Partit Popular, dos vots en contra. A mi em va tocar defensar, en nom del grup de la CUP+RCat, la moció en el ple, i vaig tenir l’oportunitat de recordar que els independentistes sempre hem denunciat que la Transició espanyola es va fer malament, que no hi va haver ruptura amb el règim anterior i que això ha tingut efectes molt negatius en la situació política actual, que en molts aspectes, per exemple pel que fa al model d’estat i a la negació del dret a l’autodeterminació, és una simple prolongació de la dictadura franquista.

En aquest sentit, molts crims del franquisme van restar impunes, i els seus autors, en lloc de ser inhabilitats de la vida pública, es van penjar l’etiqueta de “demòcrates”, com si els 40 anys de dictadura no haguessin existit. Ara, fins i tot, els franquistes o els descendents dels franquistes gosen qualificar de “nazis” i de “feixistes” els que sempre han lluitat per la democràcia i les llibertats al nostre país. El món al revés; és a dir: Espanya. Vaig dir-hi també que era precisament per això que mocions com la que hi presentàvem ajudaven a no perdre la memòria històrica, a fer tornar les coses a lloc, a intentar fer justícia, perquè no hi pot haver reconciliació sense justícia.

No és la primera vegada que els ciutadans d’aquest país ens veiem obligats a anar a buscar justícia fora de les fronteres espanyoles. Ja ens va passar als independentistes detinguts l’any 1992 en l’operació Garzón, que finalment, al cap de 12 anys, vam aconseguir que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg condemnés l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures a les quals vam ser sotmesos. De la mateixa manera, ara esperem que aquells que van ser perseguits pel franquisme trobin la seva reparació a l’Argentina, una reparació que la justícia espanyola, com s’ha demostrat a bastament, els nega.

No voldria acabar aquestes ratlles sense fer una crida a totes les persones que tingueu representació municipal o que tingueu interès pel municipalisme a fer arribar aquesta moció a l’ajuntament del vostre municipi. Aquesta és una petició justa, que ha de servir d’exemple a la ciutadania i demostrar que les institucions del nostre país estan al servei de la llibertat, la justícia i la democràcia. I tot plegat no és una simple qüestió testimonial o simbòlica, perquè la Querella Argentina ja ha començat a donar els seus fruits, ja que la jutgessa que porta el cas ja ha dictat ordres de detenció contra quatre torturadors franquistes, que ara haurien de ser extradits a aquell país, malgrat la protecció de què semblen gaudir de l’Audiencia Nacional espanyola. Què es podia esperar d’una institució que és hereva directa del Tribunal de Orden Público franquista? Tot i això, i independentment de com acabi, sempre és bo posar Espanya entre la democràcia i la paret.

No hi ha Comentaris

La clau de volta de l’aliança independentista

Reagrupament ha treballat i treballa al servei de tres objectius: independència, democràcia i treball. Avui aquests principis han esdevingut, especialment l’últim any, el centre de la política de Catalunya. Hem guanyat el debat de les idees que han fet virar altres forces polítiques desacomplexadament cap a aquests objectius. Així, des de la nostra concepció de transversalitat, hem ajudat l’Esquerra de Junqueras a posicionar-se inequívocament en aquests eixos i ara toca el torn a fer-ho amb la Convergència del president Mas.

És per això que la Junta Directiva de Reagrupament presentarà una proposta d’acord de Reagrupament amb CDC el proper 17 de novembre en l’assemblea d’associats que es
celebrarà a Vic, que és coherent amb el suport al president Mas votat en l’anterior assemblea. El primer objectiu d’aquest acord és impulsar un procés de transició nacional que culmini amb l’assoliment d’un estat independent per a Catalunya. Per fer això, Reagrupament reconeix que el procés està liderat pel president Mas i el seu partit CDC, i es compromet a donar-los suport per assolir aquest objectiu concret, i esdevé entitat associada amb CDC. Aquest acord serà només vàlid mentre les dues formacions mantinguin clara la seva proposta política de dotar Catalunya d’un estat propi i fins a la consecució d’aquest objectiu.

Els compromisos pràctics de la proposta d’acord són que Reagrupament es farà sentir en els òrgans col·legiats i representatius de CDC amb representants amb veu –executiva i consell nacional-, que les sectorials de les dues formacions treballaran conjuntament compartint feina i el seu material documental, que Reagrupament concorrerà a les properes eleccions de caràcter general, no municipal, al costat de CDC amb representació a les llistes electorals. I que, en tot el que no sigui aquesta col·laboració, cada organització farà la seva pròpia via.

Estem en un moment de grans canvis i esperança, amb un impuls popular a la independència, impensable fa poc temps. Ara cal que els representats escollits estiguin a l’alçada i que democràticament articulin la majoria política que permeti guanyar a les urnes la nostra llibertat. Reagrupament, com a força ideòloga d’aquest procés, hi té reservat un paper important, clau: aconseguir la màxima unitat d’acció de totes forces polítiques que estiguin a favor dels nostres principis fundacionals per garantir la seva victòria democràtica.

No hi ha Comentaris

La unió democràtica: CDC-ERC

La gran incògnita no és a Barcelona, sinó a Madrid. És allà que han de trobar algun subjecte polític que pugui substituir el poble català i que tingui capacitat de suplantar-lo sense que això invalidi flagrantment els principis democràtics universals. És evident que l'estat espanyol dóna per perduda la batalla de l'opinió pública catalana i, en conseqüència, intenta crear instàncies noves que no necessitin contrast a les urnes. Per això dóna crèdit a les opinions de l'únic empresari que els fa costat, José Manuel Lara, i exten les seves reflexions unipersonals al conjunt de les empreses. Així, un sol empresari substitueix el global de l'empresariat català i aquest grup, al seu torn, supleix el poble català.

L'intent d'eliminació política del poble català arriba per més vies. Un altre mecanisme és suplantar el cos electoral català per l'espanyol, tot i que aquest camí presenta la dificultat d'haver d'acceptar, ni que sigui retòricament, un referèndum a tot l'estat que, en la pràctica, implicaria conèixer l'opinió no d'un, sinó de dos pobles: el català i el basc.

Per això un dels objectius és destruir CiU. L'anàlisi que fan és que un partit molt més gran que els altres té força i legitimitat suficients per liderar un procés; però un Parlament fragmentat en quatre o cinc grups de dimensions semblants, en canvi, implicaria el retorn a la lluita per l'hegemonia. En la mateixa línia, la trencadissa d'UDC també contribuiria a aquesta atomització.

Totes aquestes raons fan important l'entrada d'ERC al Govern, un cop s'hagi definit data i pregunta. Implica el punt de no retorn, la reversió definitiva al poble català de la decisió política a través d'una majoria d'unió democràtica. I aquell dia Lara, vostè i jo adquirirem la màxima condició política, és a dir, la de ciutadans amb idèntica capacitat per decidir.

No hi ha Comentaris

Cimera Mediterrània a Barcelona … sense Catalunya!

El govern espanyol i la seva branca diplomàtica segueixen la seva ofensiva en tota regla contra Catalunya i el seu procés de Transició Nacional. Ara l’objectiu ha estat impedir que el president de la Generalitat, Artur Mas, adreci unes paraules a la Cimera Mediterrània de Barcelona que se celebrarà durant tres dies a partir d’aquest dimecres. És una cimera on participaran 5 estats europeus (França, Itàlia, Espanya, Portugal i Malta), i 5 estats del Magrib (Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània), i on es discutiran temes relacionat amb l’ajuda mútua i la cooperació.

En anteriors cimeres internacionals celebrades a l’Estat espanyol, el president “autonòmic” corresponent ha estat convidat a adreçar un missatge de benvinguda a les diferents delegacions. Darrerament, per exemple, el president balear ho va fer en un cimera internacional celebrada a Palma.

Paradoxalment, en aquesta ocasió, el president Mas no ha estat pas convidat a fer-ho, en el que es considera com un atac més al prestigi i al respecte institucional a la Generalitat de Catalunya. Fins i tot, el propi president Rajoy no s’ha estat de dir que anava a Barcelona a fer “coses importants”, per justificar la no presència de Mas a la cimera.

Aquesta cimera de Barcelona té lloc després del fracàs rotund d’una altra de les cimeres on sempre el Regne d’Espanya hi ha posat moltes esperances: la Cimera Iberoamericana, que, en la seva XXIII edició ha tingut lloc a Panamá, i on s’ha destacat l’absència de molts caps d’estat convidats: Brasil, Argentina, Veneçuela, Perú, Bolívia i Equador entre d’altres. Segons alguns analistes, les cimeres iberoamericanes sempre han estat vistes com un instrument d’intervencionisme espanyol, de neo-colonialisme, al continent americà. I per aquest motiu cada cop són menys valorades pels seus mandataris. Fins al punt que la principal conclusió a què s’ha arribat en aquesta és la de la necessitat de repensar-les. Com diem, un nou ridícul de la diplomàcia i el govern espanyols. I en van…

Tornant a la cimera mediterrània, no seria mala idea fer saber les delegacions que hi participen que Barcelona, a més de ser la capital de la Unió per a la Mediterrània (UPM), també, i de forma principal, és la capital de Catalunya. I que de cap de les maneres no es pot marginar el seu president de qualsevol esdeveniment que hi té lloc.

No hi ha Comentaris

La Festa dels Súpers multiplica per 10 l’assistència a la manifestació per la unitat d’Espanya

La Festa dels Súpers ha congregat desenes de milers de persones, que han desbordat l'estadi de Montjuïc i tots els seus accessos. La Festa del club Súper3, que ha tingut lloc el cap de setmana immediatament posterior al 12 d'octubre, ha tornat a posar de manifest el fracàs de la manifestació convocada pels grups espanyolistes a favor de la unitat d'Espanya i en contra del procés d'exercici democràtic del dret a decidir del poble català.

L'èxit de públic de la Festa dels Súpers és molt significatiu perquè, recentment, diversos mitjans de comunicació espanyols han posat el canal Súper3 en el punt de mira de la seva crítica. Segons els mitjans més espanyolistes, el canal infantil i, en conjunt, tota la cadena de TV3 no és més que un instrument per a l'adoctrinament d'una mesella població catalana. Així, per exemple, van denunciar que no era correcte per a infants la cobertura que el programa informatiu infantil, infoK, va dur a terme de la Via catalana. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en canvi, considera que la programació infantil de la cadena catalana -que ha estat mereixedora de diversos premis- és plenament adequada.

No hi ha Comentaris

El Col·legi d’Advocats de Barcelona defensa la declaració unilateral d’independència de Catalunya

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Il·lustres Col·legi d'Advocats de Barcelona sosté que l'autodeterminació de Catalunya és “un dret inalienable” en tractar-se d'“un dret fonamental i universal de tots els pobles”, vigent en la legislació internacional. La comissió confirma que l'actual marc de la Constitució espanyola no permet l'autodeterminació de Catalunya però recalca que “en una societat democràtica la llei no és altra cosa que l'expressió de la voluntat popular”. En aquest sentit, defensa tant la convocatòria d'un referèndum com la declaració unilateral d'independència. En aquest darrer cas, si el govern espanyol impedís la celebració d'una consulta.

La Comissió de Defensa de l'ICAB remarca que el dret a l'autodeterminació està reconegut internacionalment i ha donat com a resultat que el nombre d'estats sobirans s'hagi quadruplicat des del 1900 fins ara, i subratlla que 20 d'aquests són resultat de la secessió d'una part del territori, com ara Noruega, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Lituània, Estònia i Letònia, Eslovènia o Montenegro.

En un comunicat, el Col·legi d'Advocats desmunta l'argument espanyol que la sobirania popular resideix en la totalitat dels ciutadans de l'estat espanyol recordant que la Carta de les Nacions Unides “atribueix el dret de decidir als pobles, no als estats”. En aquest sentit, afirma, “no es pot discutir a la comunitat catalana la concepció de subjecte polític del dret de decidir”.

D'altra banda, constata que la Constitució no permet l'exercici del dret a decidir però posa de manifest que això està en contradicció amb “la voluntat democràticament manifestada d'una comunitat nacional”. En aquest context, sosté que “aquesta concepció no pot acceptar el segrest de la voluntat popular en nom d'una legalitat imposada coactivament”.

Per tot plegat, la comissió considera que “el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a la decisió del Parlament de Catalunya de donar veu a la ciutadania per tal que, lliurement i majoritària, expressi la seva voluntat –en sentit afirmatiu o negatiu– en relació a la creació d'un estat català sobirà”. Si guanyés l'opció independentista, afegeix, “el govern espanyol no tindria cap legitimitat per oposar-se a entrar en un procés de negociació per establir les condicions de la secessió”.

Si l'Estat impedís la celebració d'una consulta d'autodeterminació o es negués a acceptar el resultat d'una consulta, el Col·legi d'Advocats veu factible la declaració unilateral d'independència proclamada pel Parlament. Si això es produís, diu, “la declaració d'independència tindria efectes immediats per dotar d'existència política el nou estat”, ja que aquest “reuniria els criteris mínims de població permanent, territori determinat i autoritat política pròpia”, trets que defineixen un estat.

No hi ha Comentaris

“És impossible que un país com Catalunya quedi fora de la UE amb la constitució de l’Estat català”

Unanimitat a l’hora de destacar la gran importància de tenir importants suports internacionals que siguin favorables al procés d'independència i, arribat el moment, reconèixer el futur Estat català d’una forma ràpida, que en permeti la consolidació. Hi ha hagut coincidència també en el fet de considerar impossible que un país com Catalunya pogués quedar fora de la UE una vegada finalitzat el procés d’independència amb la constitució d’un Estat català, per l’enorme pes de Catalunya a tots els nivells.

Aquesta coincidència s'ha posat de manifest aquest dijous a la seu de Reagrupament a Barcelona durant el col·loqui que duia per títol “Catalunya Lliure, un món millor”, i que ha versat sobre la internacionalització del conflicte català. Hi han participat Josep Sort (Reagrupament), Anna Arqué (EPPIC), Anna Aroca (Help Catalonia) i Isabel-Helena Martí.

A més, també s’ha posat èmfasi en el boom de l’ independentisme català que hi ha hagut els darrers anys a nivell internacional, que ha passat de ser inexistent a referència informativa, i també s’ha destacat el paper de les organitzacions que representen les ponents i d’altres, com el Col·lectiu Wilson o el Col·lectiu Emma a l’hora de generar informació i opinió que pugui contrarestar els canals oficials espanyols.

No hi ha Comentaris