Arxiu desembre, 2013

Bon Nadal i feliç any 2014

No hi ha Comentaris

Reagrupament participa a la constitució de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat

Reagrupament Independentista va participar aquest dimecres en la constitució  oficial de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, en un acte a la seu comarcal de la Unió General de Treballadors –UGT a Cornellà.

Així mateix, es va aprovar l’adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.presentat al Parlament de Catalunya, 

D’acord amb l’esperit i les línies mestres d’aquell Pacte s’ha creat la Taula pel  Dret a Decidir del Baix Llobregat (TPDD), amb l’objectiu de treballar per fer possible la màxima  coresponsabilitat  de tota la ciutadania de la comarca en la defensa de la voluntat de la majoria de ciutadans de Catalunya de decidir sobre el seu futur institucional mitjançant una consulta democràtica, és a dir, del Dret a Decidir.

El Baix Llobregat és una comarca de més de 800.000 habitants, d’orígens diversos, tots ells catalans, que han de fer sentir la seva veu a favor del dret a votar, un dret que va lligat també amb la voluntat de millorar el benestar social de la ciutadania.

Les institucions i entitats adherides a la TPDD del Baix Llobregat es comprometen,  en l’àmbit propi de cada una d’elles a endegar iniciatives per tal de promoure la conscienciació ciutadana i fer pedagogia per reclamar l’exercici del Dret a Decidir  de tots els catalans i catalanes.

Al final de l’acte es va aprovar el Manifest  de la TPDD del Baix Llobregat i es va escollir la següent  estructura  d’organització:

President:  Frederic Prieto Caballé

Secretari:  Francesc Sanchez Benas (ANC)

Vocal:  Carles Dalmau Ausàs (OC)

Les entitats adherides fins avui s’indiquen a continuació. A partir d’aquesta data, s’aniran convidant a la resta d’entitats comarcals, ajuntaments i associacions locals per aconseguir la màxima participació i així poder  exigir amb molta més força a les institucions de  Catalunya i de l’Estat que arribin a un acord per  fer possible l’exercici del Dret a Decidir.

Cordialment

Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat.

Entitats adherides fins avui:

Comarcals:

  • Assemblea Nacional Catalana   
  • Omniun Cultural - OC 
  • Centre d’Estudis Comarcals   
  • Reagrupament
  • Comissions Obreres – CCOO   
  • Solidaritat Catalana
  • Convergència Democràtica -CDC  
  • SUMATE
  • Esquerra Republicana – ERC 
  • Unió Democràtica de Catalunya -UDC
  • Esquerra Unida i Alternativa – EUIA   
  • Unió General de Treballadors - UGT
  • Federació d’Associació de Veïns 
  • Unió de Pagesos
  • Iniciativa per Catalunya Verds –ICV 
  • Unió Sindical Obrera - USOC
  • Intersindical – CSC   
  • USTEC 

  Ajuntaments  (s’ha obert un procés de presentació de mocions que portarà un cert temps d’aprovació)

  • El Prat de Llobregat
  • Torrelles de Llobregat

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “La imatge d’Artur Mas reflecteix la força del projecte català des del punt de vista internacional”

Aquest dimecres a Girona, va tenir lloc un acte organitzat conjuntament pel Col·lectiu Praga i Reagrupament Independentista, amb l’objectiu de presentar a la ciutat i difondre el postulat, d’aquest col·lectiu de juristes compromesos amb el procés nacional català, que comparteixen la opinió que el poble de Catalunya pot exercir el dret a decidir el seu futur polític, sense necessitat de cap reforma legislativa.

A l’acte hi varen assistir una cinquantena de persones i varen intervenir-hi per part del col·lectiu de juristes, la Dra. Gemma Geis, professora lectora de Dret Administratiu de la UdG i membre del Col·lectiu Praga i per part de Reagrupament, el seu president Joan Carretero. Va presentar i moderar l’acte la Coordinadora de Reagrupament del Gironès i el Pla de l’Estany, Rosa Cruz. Malauradament, per circumstàncies absolutament fortuïtes, finalment no es va poder desplaçar a Girona el Dr.  Xavier Bernadí, professor de dret administratiu de la UPF i membre de la comissió permanent del col·lectiu Praga; ambdues entitats, davant d’aquesta desafortunada absència i vist l’ interès que va despertar l’acte, es varen emplaçar a fixar una nova data, per celebrar un nou acte dintre els primers mesos del nou any.

La sessió va començar amb un parlament de benvinguda a càrrec de Rosa Cruz, que va destacar la rellevància de l’acte i la seva temàtica, després de l’anunci de la pregunta i la data per a la celebració de la consulta, resultant de màxima rellevància conèixer els arguments, jurídicament fonamentats, que demostren que la consulta sobiranista es pot celebrar dins l’actual marc constitucional.

A continuació va parlar la Dra. Gemma Geis, que va centrar la seva intervenció en exposar als assistents qui és i què promou el Col·lectiu Praga, explicant que en aquests moments l’integren quaranta-nou juristes, la majoria d’ells acadèmics de les diverses universitats catalanes, un grup políticament  plural que actua amb independència d’institucions públiques, privades i partits; la Dra. Geis va continuar el seu parlament explicant que el nom del col·lectiu no fou triat a l’ atzar, sinó que el prenen de la ciutat que, des de l’ any 1992, és la capital de la República Txeca, un del estats resultants de la separació pactada i pacífica de l’antiga Txecoslovàquia. Va continuar la seva intervenció donant a conèixer quins són els cinc grans eixos que fonamenten la visó i convicció del col·lectiu: la involució recentralitzadora per part de l’estat espanyol, fent esment a la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que deixava en paper mullat l’ Estatut del 2006, aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals espanyoles i referendat pel poble de Catalunya; la inviabilitat de l’actual sistema autonòmic per assolir el lliure desenvolupament de Catalunya, descartat precisament per aquesta sentència; l’existència d’una majoria favorable al dret a decidir a Catalunya, visualitzat en les massives manifestacions del 10 de juliol de 2010 i 11 de setembre de 2012, que mostren l’ existència d’ una àmplia majoria social favorable a l’exercici del dret a decidir; que el dret no ha de constituir cap obstacle ni impediment per aquest procés, sinó un mitjà per canalitzar-lo i fer-lo possible; consideren que tots som responsables a l’hora de lluitar per un futur digne pel nostre poble i que, com a juristes, també han de ser coprotagonistes actius del procés democràtic d’exercici del dret a decidir. La jurista va acabar el seu parlament destacant la transcendència de l’existència del col·lectiu, mostra evident que el procés cada vegada implica a més sectors, ressaltant que fa tan sols quatre o cinc anys, hagués estat impensable pensar en l’existència d’un grup de juristes com el Praga.

Tot seguit, Joan Carretero, president de Reagrupament, va reconèixer l’esforç per posar en evidència que l’entorn legal no suposa cap obstacle per celebrar la consulta, però va afirmar que, això no feia més que reafirmar la motivació estrictament política, a la negativa del govern a permetre la celebració de la consulta. Va seguir explicant que Catalunya estava vivint un procés únic i diferent, ja que contràriament al que passa en altres indrets, aquí és el poble que massivament està empenyent als polítics perquè treballin per la seva llibertat. En aquest sentit, va destacar la figura del president Mas, tant pel seu compromís amb el poble, com pel seu coratge a l’hora d’afrontar el lideratge d’aquest procés, fent reflexió que, tot i que a nivell intern és molt important la unió dels partits polítics que avalen el procés d’autodeterminació, des del punt de vista internacional, és la imatge d'Artur Mas la que reflecteix la força del projecte català i, per tant, cal vigilar que estigui convenientment reforçada pel resultat a les urnes. També va donar el seu punt de vista de que, el més probable és que s’impedeixi celebrar la consulta i que la única forma de tirar endavant amb el compromís adquirit amb el poble, sigui efectuar una Declaració Unilateral d’Independència prèvia al referèndum, per tal de traslladar el problema al marc internacional.

IMAG0614

L’acte es va acabar amb el torn de preguntes, tant adreçades al Col·lectiu Praga com al president Joan Carretero, que va ser aprofitat amb profusió pels assistents, el que demostra l’interès de la gent, en esvair els dubtes que planteja el procés d’alliberament nacional que hem encetat.

No hi ha Comentaris

La Llei Wert tornarà a obligar a memoritzar la llista dels reis gots

L'anomenada Llei Wert canviarà la forma en què s'estudia la Història d'Espanya. Els alumnes hauran d'aprendre el mateix a tot l'Estat i es farà més èmfasi en els orígens de la "nació espanyola" que fins ara. El Govern espanyol assegura que la Lomqe "homogeneïtzarà" a tot l'Estat les assignatures que són de la seva competència.

Així es desprèn de l'esborrany del projecte de reial decret que estableix el currículum bàsic de Primària, ESO i Batxillerat, que el Ministeri d'Educació ha sotmès a consulta pública. El text (de 1.094 pàgines, inclosos els annexos) és un compendi exhaustiu sobre el que els alumnes d'entre sis i 18 anys han d'estudiar i el que ha d'entrar en els llibres de text.

Ara, amb la Lomqe els alumnes hauran d'estudiar el Paleolític i el Neolític, els visigots (el Govern espanyol creu que s'ha menystingut l'etapa dels reis gots, que era una fita de la historiografia franquista), els Reis Catòlics, Carles I, el Segle d'Or... i així fins als nostres dies. A Primària, se centrarà més en els orígens de la Història d'Espanya i en l'època de màxim esplendor de l'imperi espanyol. De la mateixa manera, en la Història d'Espanya de 2n de Batxillerat (que començarà a 2016-2017),  el període comprès entre Atapuerca i els Borbons abastarà un terç del programa, gairebé el triple que fins ara, i fenòmens històrics com la Revolució Francesa rebran molta menys atenció.

Hi ha una tercera novetat en relació a aquesta assignatura. I és la pretensió que els alumnes estudiïn la mateixa Història independentment del lloc en què resideixin. Així ho apunta el Govern en una resposta parlamentària a UPyD , en afirmar que la Lomqe "contribuirà a homogeneïtzar" continguts de matèries troncals com la Història d'Espanya.

Aquesta homogeneïtzació s'aconseguirà per dues vies. D'una banda, amb la relació detallada del que els alumnes han d'aprendre, igual per a tot l'Estat espanyol. I, d'altra banda, amb les revàlides, que serviran com a unitat de mesura perquè tothom estudiï el mateix. El Govern fixa el contingut de les troncals, com la Història, i permet a les CCAA que afegeixin "elements propis", però sense avaluar-los. Només examinarà sobre el que figura en el currículum estatal. Així que, a la pràctica, els professors acabaran impartint preferentment el que entri a les revàlides, és a dir, la Història en la versió del Govern.

El ministre José Ignacio Wert considera immanejable la "dispersió de continguts" que -segons ell- hi ha actualment. Wert pretén que els llibres de text de Catalunya, per exemple, parlin de la "Guerra de la Independència" en lloc de la denominació tradicional catalana de "Guerra del Francès". Així mateix, el ministeri de Wert rebutja que es digui que els reis catalans van conquerir Sicília, ja que -segons el Govern espanyol- en realitat va ser la Corona d'Aragó, cosa que va provocar una queixa oficial del Govern aragonès.

historia-de-los-reyes-godos-que-vinieron-de-la-scitia-de-europa-c-ontra-el-imperio-romano-ed-facsimil-9788497617253

No hi ha Comentaris

Les normes ortogràfiques: una estructura d’Estat centenària per a una llengua mil·lenària

No vull deixar passar aquest any 2013 sense fer referència a les ‘Normes ortogràfiques’ de la nostra llengua, que ara fa cent anys van ser adoptades per l’Institut d’Estudis Catalans. Com diu Jesús Tusón “el prestigi d’una llengua va lligat a una ortografia ben establerta i acceptada per tothom de manera disciplinada”. Habitualment associem tota llengua a una comunitat de parlants, però en el segle XXI i en societats amb un avanç social i tecnològic considerable, gairebé hauríem de dir “comunitat de parlants i escrivents”.

“No vui dexá pasá aqet ayn 2013 sensa fé refarensia a las ‘Normas ortográficas’ de la nostra llenga, qe ara fa sen ayns van ser adoptadas per el Institut de Estudis Catalans”. He tornat a escriure la primera frase d’aquest article amb una ortografia versemblant, però que no segueix les normes. Podria haver optat per altres solucions, com m’hagués convingut, però en detriment de la comunicació. L’adopció d’un codi escrit per a la llengua i el seu coneixement per tota la població resulta ineludible.

L’ortografia catalana és bona? És més difícil que altres sistemes ortogràfics? Habitualment, els especialistes no parlen en termes de dificultat d’una ortografia —tot es pot aprendre—, sinó que distingeixen entre sistemes transparents i sistemes opacs, segons la relació entre la parla i la seva representació gràfica. El francès i l’anglès, per exemple, són llengües amb sistemes ortogràfics força opacs; en canvi, el català i el castellà compten amb ortografies considerades transparents gràcies a la seva correspondència molt directa i força unívoca entre els sons de la llengua i l’alfabet llatí. En qualsevol cas, la transparència ortogràfica no és cap luxe, sinó el resultat d’una feina que conjuga la tradició d’escriptura de la llengua, l’etimologia dels mots i la seva pronunciació. En el cas català això fou una feinada, a causa de la interrupció d'ús de la llengua. Aquesta feina, la van fer el grup de persones que, amb l’empenta engegada al vuit-cents per la Renaixença, es van aplegar a l’Institut d’Estudis Catalans creat per Prat de la Riba.

La llengua catalana no té un problema de codi, encara que  Sí que, per sobreviure, necessita parlants-escrivents que la facin servir. Per això, són tan greus els atacs dels governs espanyols contra la nostra escola (Wert, TIL a les Balears), contra la unitat de la nostra llengua (l’invent del ‘lapao’), contra l’existència de mitjans de comunicació en la nostra llengua (tancament de TV3 i Canal 9 al País Valencià).

En parlar de les normes de la nostra ortografia cal destacar tres noms propis: Pompeu Fabra, Josep Carner i Frederic Clascar, anomenats «els tres pontífexs de les normes» per Rubió i Lluch. Fabra i Carner són importantíssims, decisius, i ben coneguts. En canvi, Clascar, fill de Santa Coloma de Farners –com Salvador Espriu–, ha estat injustament massa oblidat. El colomenc, que va excel·lir en traduccions bíbliques de l’hebreu i en l'estudi de la història del pensament català, va tenir un paper decisiu. En moments difícils del procés de codificació, mossèn Clascar va emprendre una actuació molt eficaç i va mostrar sempre una gran lleialtat a Pompeu Fabra, l’home que va completar la normativització de la llengua amb els seus tractats gramaticals i el diccionari general.

Per a tothom és ben clar que comptar amb una acadèmia nacional com l'Institut d’Estudis Catalans és una estructura d’estat necessària, però crec que també les nostres ja centenàries “Normes ortogràfiques” són també una estructura d’estat; d’aquest estat propi que volem lliure, independent, democràtic.

No hi ha Comentaris

La desconnexió. Estructures d’Estat

L’eufòria catalana

Darrerament s’està posant de moda entre alguns opinadors nouvinguts (i benvinguts siguin) a la nova centralitat política sobiranista, la patent desconnexió mental dels catalans envers Espanya.

Una majoria de catalans han pitjat el botó off  i han tallat amb els veïns de manera irreversible. La secessió ja s’ha produït!, proclamen els més arrauxats. Ara només cal fer quatre papers i negociar la separació amb l’Estat, tenint, a més, trumfos imbatibles per a la negociació, ja que hi ha una part de deute que només pagarem si ens deixen marxar «amb afecte». Poca broma, amb els catalans... Anem disparats cap a la victòria final i això no ho atura ni la Merkel, que espera amb els braços oberts la nostra incorporació a la UE com a contribuents nets. Deu n’hi do! Encara no hem abandonat l’espoli espanyol i ja comptem continuar pagant-los-hi la festa.

El realisme de Reagrupament

Admetent el petit triomf que suposa que molts catalans ja hagin desconnectat mentalment d’aquesta Espanya colgada de caspa en blanc i negre, constatem que el major mèrit és d’ella mateixa, la que ens empeny, entossudida, orgullosa i convençuda de l’atractiu de la seva caspa gansa.

I no és per aigualir el vi, però crec que el paper dels reagrupats en aquests moments ha de ser el d’explicar a la gent que tan fàcil no ho serà. Que vindran dies difícils, que alguns dels nostres polítics ens tornaran a avergonyir, que hi haurà una permanent guerra freda de les institucions estatals. No veurem els tancs, però patirem els atacs de la «legalitat» espanyola per multitud de vies, amb l’aplaudiment entusiasta de mamarratxos espietes, de babaus sense fronteres, de crítics en partits en estat crític i de colons provincians residents a ciutat.

Per tant, hem de preparar la gent per resistir i perseverar, i per desemmascarar la mentida i la manipulació permanent dels agents estatals i dels seus col·laboradors entusiastes aquí. Perquè si tenim prou voluntat col·lectiva i prou resistència, acabarem guanyant.

Connectem

I la connexió amb el nou Estat català? La mental, és clar. De moment encara no tenim un Estat català per endollar-nos, no n’hi ha cap a la vista per fer el plug-in . Però, potser podem bastir-lo ja amb la mentalitat adient. Simulant Kennedy, podríem preguntar-nos què podem fer nosaltres per les estructures d’Estat, en comptes d’esperar que algú altre ens ho faci. Podríem pensar en el nostre futur lliure i proposar una connexió directa, una DUI. Podríem ignorar les enquestes de sorpassos autonomistes que no duen enlloc. Podríem promoure una candidatura única per anar junts a Europa i fer el referèndum que no ens deixaran fer dins d’Espanya. Podríem encoratjar, donar suport, defensar d’atacs interessats al president del nostre país.

Podríem, fins i tot, intentar influir perquè tots aquells que des de fora i, sobretot, des de dins del seu partit el volen fer- se desdir, no ho aconsegueixin. Podríem fer país abans que partit. Podríem esdevenir una petita estructura d’Estat.

I doncs, ja ho som, reagrupats, ja ho som.

No hi ha Comentaris

És això el que volen PPC i C’s per a Catalunya?

La senyora (amb perdó) Alícia Sánchez Camacho va afirmar ahir en una entrevista a Catradio: "A l'Ulster es va suspendre l'autonomia i no va passar res"... Doncs sí que va passar, senyora Camacho, a part que van morir més de 3500 persones (1.049 soldats i policies britànics), el resultat final, després d'anys de patiments, va ser el següent:

Acord aconseguit en les negociacions multipartidistes

1. Els participants donen suport al compromís assumit pels governs britànic i irlandès que, en un nou Acord Britànic-Irlandès substituir l'Acord anglo-irlandès, seran:

  1. (I) reconèixer la legitimitat de qualsevol decisió que s'exerceix lliurement per la majoria de la gent d'Irlanda del Nord pel que fa al seu estatus, si prefereixen seguir recolzant la Unió amb Gran Bretanya o un sobirà Irlanda unida.
  2. (II) reconèixer que és per al poble de l'illa d'Irlanda sol, per acord entre les dues parts, respectivament, i sense impediment extern, per exercir el dret a la lliure determinació sobre la base del consentiment, donat lliurement i al mateix temps, del Nord i Sud, per aconseguir una Irlanda unida, si així ho desitja, acceptant que aquest dret ha de ser assolit i s'exerceix amb subjecció a l'acord i consentiment de la majoria del poble d'Irlanda del Nord;
  3. (III) reconeix que, si bé una part considerable de la població d'Irlanda del Nord comparteix el legítim desig de la majoria dels habitants de l'illa d'Irlanda per una Irlanda unida, l'actual desig de la majoria de la gent d'Irlanda del Nord, lliurement exercit i legítim, el manteniment de la Unió i, en conseqüència, que l'estatut d'Irlanda del Nord com a part del Regne Unit reflecteix i dóna suport a aquest desig, i que seria un error per fer qualsevol canvi en l'estat d'Irlanda del Nord, amb el consentiment de la majoria de la seva gent
  4. (IV) afirmen que si, en el futur, el poble de l'illa d'Irlanda exerceixen el seu dret a la lliure determinació en base indicada en els apartats (i) i (ii) anteriors per aconseguir una Irlanda unida, serà una obligació vinculant a tots dos governs a que estableixin i suport en les seves respectives legislacions parlaments per fer efectius aquest desig;
  5. (V) afirmen que tot el que l'elecció s'exerceix lliurement per la majoria de la gent d'Irlanda del Nord, el poder del govern sobirà de jurisdicció no s'exercirà amb imparcialitat rigorosa en nom de tot el poble en la diversitat de les seves identitats i tradicions i es fundarà en els principis de ple respecte i la igualtat dels drets civils, polítics, socials i culturals, de la no discriminació per a tots els ciutadans, i de la paritat d'estima i del que és just i la igualtat de tracte per a la identitat, l'ethos, i aspiracions d'ambdues comunitats;
  6. (VI) reconèixer el dret de naixement de tot el poble d'Irlanda del Nord per identificar-se i ser acceptat com irlandesos o britànics, o tots dos, ja que així poden triar, i en conseqüència confirmar que el seu dret a tenir la ciutadania, tant britànics i irlandesos és acceptat per ambdues  governs i no es veuria afectat per qualsevol canvi futur en la qualificació d'Irlanda del Nord.

2. Els  dos governs  participants, en conseqüencia, han emprès les mesures pertinents en el context d'aquest acord polític global, per proposar i donar suport als canvis, respectivament, en la Constitució d'Irlanda i en la legislació britànica en relació amb la situació constitucional d'Irlanda del Nord...

Quina llàstima no haver arribat a aquestes conclusions vint anys abans i sense vessament de sang!!!
Senyora (amb perdó) Camacho, és aquest "l'Ulster que volen muntar" a Catalunya, amb l'ajuda dels senyors (amb perdó) Millo, Cañas i Rivera?

No hi ha Comentaris

L’inici de la campanya pel Sí a la independència, present al darrer número de ‘La Veu’ del 2013

Just abans que sortís del forn el darrer número de l'any 2013 de "La Veu", butlletí mensual de Reagrupment Independentista, es va fer públic l'acord polític obtingut per una gran majoria de les forces parlamentàries catalanes, amb una data i una pregunta per a la consulta sobre la independència de Catalunya.

El president de Reagrupament, Joan Carretero, va titular el seu article de portada "Sí/Sí"  i va donar, així, el tret de sortida a l'inici de la campanya pel Sí a la independència. "La Veu" conté -com sempre- molts diversos articles i compta amb la ploma convidada del periodista i director de Nació Digital, Salvador Cot.

No hi ha Comentaris

Director de l’IES Sineu: “Dimiteixo perquè el català no pot ser la llengua vehicular del centre”

El director de l'IES Sineu, Rafel Crespí, ha presentat davant del claustre del centre la dimissió perquè "el català no pot ser la llengua vehicular del centre" i aquest era un dels eixos quan va arribar al càrrec ara fa cinc mesos.

Al fer pública la decisió, la resta de l'equip directiu també s'ha sumat a la dimissió i una dotzena de caps de departament també presentaran la renúncia aquesta setmana. Crespí ha assegurat que “tinc la consciència intranquil·la per haver de dir als meus companys que facin les classes en castellà”.

Ara com ara el centre està aplicant una disposició transitòria del Decret de tractament integrat de llengües (TIL) a 1r d'ESO que 'allibera' el centre de fer assignatures no lingüístiques en anglès. El centre volia fer Matemàtiques i Música en anglès però al no disposar de professorat amb el nivell B2 ha estat impossible. El centre ha demanat docents amb la titulació, però Educació “no ens ha respost”, assegura el director en funcions. Actualment el centre es veu obligat a “mantenir un equilibri entre la llengua catalana i la llengua castellana dins les aules”, explica Crespí.

Les queixes de Crespí sobre la manca de recursos humans per aplicar el TIL a les aules, contrasten amb les declaracions d'aquest dimecres dels responsables educatius. La directora general d’Ordenació, Innovació i Formació Professional, Isabel Cerdà, ha assegurat que “s'han respost totes les peticions dels centres”.

No hi ha Comentaris

Sánchez-Camacho perd el senderi: compara Catalunya amb l’Ulster i nega que el poble català tingui dret a decidir

La líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ha afirmat que si el president de la Generalitat, Artur Mas, incompleix la Constitució hi haurà conseqüències. En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" , Sánchez-Camacho s'ha referit al cas de l'Ulster: "La Gran Bretanya també ha suspès una autonomia, la de l'Ulster. La va suspendre de manera pacífica. Aquí es parla de suspensió d'autonomia i sembla que sigui el gran sotrac antidemocràtic". La dirigent popular ha remarcat que no estava comparant Catalunya amb Irlanda del Nord, tot i que ha assenyalat: "La Gran Bretanya ha estat capaç de negociar això [el referèndum d'Escòcia] perquè ho permet la seva Constitució, que no és una Constitució escrita, i també ha estat capaç de suspendre una autonomia per qüestions de violència a Irlanda del Nord, que no són comparables, i no ha passat res."

Alícia Sánchez-Camacho adverteix que l'Estat es pot veure obligat a aplicar l'article 155.2 de la Constitució, si el president de la Generalitat s'entossudeix a fer una consulta encara que el Congrés li hagi denegat la competència per fer-ho. Un article que no només implica la suspensió de l'autonomia: "Es poden prendre moltes decisions, des d'inhabilitacions, des de canvis de govern, des de moltes altres coses. No es té perquè menystenir cap competència. És una mesura que està recollida en la Constitució Espanyola". I en cas d'incompliment, la líder del PP assegura: "Evidentment, hi haurà conseqüències, i no seran de qui ho aplica, sinó que seran de qui ho incompleix."

La presidenta del PP català també ha dit que Artur Mas cometrà un delicte de malversació si destina recursos a fer una consulta fora de la Constitució. Sánchez-Camacho ha defensat un cop més la impugnació del seu partit dels pressupostos de la Generalitat per a l'any que ve .

La presidenta del PP català argumenta que han portat els comptes al Consell de Garanties Estatutàries perquè consideren il·legal que el govern dediqui una partida de 5 milions d'euros per a una consulta que no té el vistiplau pel govern espanyol. Camacho està convençuda que Mas no té cap intenció de pactar-la i per això li fa aquesta advertència: "Si després de l'aprovació dels pressupostos el senyor Artur Mas o el govern de Catalunya es gasta un sol euro en el cens electoral o es gasta un sol euro en el procés d'aquesta consulta independentista estaria incorrent en un delicte de malversació de fons". Segons la dirigent popular, "ja han fet la previsió, i això és inconstitucional; per tant, com que no hi ha d'estar perquè no està autoritzada, no ha de figurar al pressupost".

Sánchez-Camacho insta el govern a acceptar la decisió del Congrés dels Diputats si li denega el traspàs de la competència per convocar la consulta. La líder popular retreu a Mas que només vulgui dialogar amb el president Rajoy sobre aquesta qüestió i no tingui cap intenció de recuperar un marc de bones relacions entre els dos executius.

No hi ha Comentaris