Arxiu març, 2014

Es presenta oficialment la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat amb la presència de Rcat

Diversos membres de Reagrupament Independentista van acudir el passat divendres 28 de març a la presentació oficial de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat. L'acte, amb un miler d'assistents, va comptar amb la presència de representants polítics i socials d'alt nivell. 

A una banda de l’escenari hi estaven tots els alcaldes de les poblacions del Baix Llobregat que donen suport a la consulta i al dret a decidir. A l’altra banda de l’escenari hi estaven els membres de la Mesa, els membres de la Mesa pel dret a decidir, on Reagrupament hi té dos vocals. Les paraules de benvinguda als assistents les va pronunciar l’alcalde de Pallejà com a amfitrió, ja que l'acte es va desenvolupar en aquesta localitat. A continuació, els secretaris generals d’UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, en representació dels sindicats majoritaris, van defensar el dret a decidir de Catalunya des de l’enfocament social. Tot seguit, Muriel Casals (Òmnium Cultural), i Carme Forcadell (ANC), representants de la societat civil, van defensar-se dels atacs permanents a la cultura, a la llengua, i als drets del poble de Catalunya fets des de la manipulació i la mentida i van reivindicar la lliure expressió de la voluntat del poble català.

Finalment,  Salvador Esteve (CDC), Oriol Junqueras (ERC) i Lluis Tejedor (ICV), com a alcaldes de Martorell, Sant Vicenç dels Horts i El Prat de Llobregat respectivament i en representació dels municipis del Baix Llobregat, van encoratjar al poble de Catalunya a no defallir i a fer costat al legítim Dret de tots els pobles a definir el seu futur sense perdre de vista la defensa i protecció de la població més desprotegida i castigada per l’actual situació de crisi econòmica. 

L'acte va ser interromput en nombroses ocasions per aplaudiments i crits d’independència. Així, va quedar demostrat que el Baix Llobregat ha fet seu també el full de ruta per aquest procés empès per una gran majoria del poble de Catalunya.

El primer alcalde democràtic de Catalunya i president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, va tancar l'acte. A continuació, el miler d’assistents que omplien la Sala van entonar dempeus el càntic d’“Els Segadors”.

Reagrupament va estar representat per Josep Sort i Xavier Serraïma, membres  de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament. En representació de l’Executiva Comarcal de Reagrupament Baix Llobregat hi van acudir en Vicenç Julià, Coordinador, i en Pep Lluís Sabater, Secretari, tots dos com vocals membres de la TPDD del BLL.

Nombrosos mitjans de comunicació (TV3, així com premsa nacional, diaris digitals i premsa gràfica) van acudir a cobrir l'esdeveniment, que va estar presentat per una periodista de la cadena de televisió ETV (Televisió del Baix Llobregat), i també va ser cobert per TV3, i molts mitjans de comunicació, premsa nacional, diaris digitals i premsa gràfica. A una banda de l’escenari tots els alcaldes de les poblacions del Baix Llobregat (70 %)

Aplicant una frase que ha fet fortuna en els darrers temps, podem afirmar rotundament que en el camí que ens ha de portar a la consulta i al legítim Dret a Decidir del poble de Catalunya en una comarca tan controvertida com la nostra, i sortint al pas de les veus malintencionades en sentit contrari: el Baix Llobregat “ha sortit de l’armari”.  

No hi ha Comentaris

Reagrupament, present a la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat

La presentació de l’acte va anar a càrrec d’una presentadora de la cadena de televisió ETV (Televisió del Baix Llobregat), i també va ser cobert per TV3, i molts mitjans de comunicació, premsa nacional, diaris digitals i premsa gràfica. A una banda de l’escenari tots els alcaldes de les poblacions del Baix Llobregat (70 %), que donen suport a la consulta i al dret a cecidir, i a l’altra banda de l’escenari, els membres de la Mesa pel dret a decidir, on Reagrupament està representada per dues vocalies.

Les paraules de benvinguda als assistents les va pronunciar l’alcalde de Pallejà com a amfitrió. A continuació els secretaris generals d’UGT i CCOO, Álvarez i Gallego,en representació dels sindicats majoritaris, van defensar el dret a decidir de Catalunya, des de l’enfocament social. Tot seguit, Muriel Casals, (Òmnium Cultural), i Carme Forcadell, (ANC), representants de la societat civil, van rebatre amb arguments sòlids, i van defensar-se des de les respectives posicions, dels atacs permanents a la cultura, a la llengua, i als drets del poble de Catalunya a expressar lliurement la seva voluntat, fetes des de la manipulació, la mentida, i la permanent perversa intenció de fer fracassar el procés.

Finalment, els Srs. Salvador Esteve, (CDC), Oriol Junqueras, (ERC), i Lluis Tejedor (ICV), com a Alcaldes de Martorell, Sant Vicenç dels Horts i El Prat de Llobregat, respectivament, en representació dels municipis del Baix Llobregat, van encoratjar al poble de Catalunya, a no defallir i a fer costat al legítim Dret de tots els pobles a definir el seu futur, tot i no perdent de vista mai la defensa i empara de la població més desprotegida i castigada per l’actual situació de crisi econòmica. 

Durant l’Acte, van ser interromputs en infinitat d’ocasions amb aplaudiments i crits d’independència, i va quedar demostrat que el Baix Llobregat a fet seu també el full de ruta per aquest procés emprès per una gran majoria del poble de Catalunya.

Va tancar l’Acte el Sr. Frederic Prieto, president de la Taula pel Dret a Decidir del Baix Llobregat, (primer alcalde democràtic de Cornellà), i a continuació el miler d’assistents que omplien la Sala, van entonar dempeus el càntic d’“Els Segadors”.

La representació de Reagrupament va comptar amb la presència d’en Josep Sort i d’en Xavier Serraïma, membres  de la Junta Directiva Nacional de Reagrupament, entre les personalitats convidades, i en representació de l’Executiva Comarcal de Reagrupament Baix Llobregat, en Vicenç Julià, Coordinador, i en Pep Lluís Sabater, Secretari, tots dos com a Vocals membres de la TPDD del BLL, van ocupar els llocs preferents reservats per l’organització de l’Acte.

Aplicant una frase que ha fet fortuna en els darrers temps, podem afirmar rotundament que en el camí que ens ha de portar a la consulta i al legítim Dret a Decidir del poble de Catalunya, en una comarca tan controvertida com la nostra, i sortint al pas de les veus malintencionades en sentit contrari, el Baix Llobregat “ha sortit definitivament de l’armari”.   

No hi ha Comentaris

Per fer una truita s’han de trencar els ous

Disculpin, excel·lentíssims magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, però han de saber que ens importa un pèsol el seu veredicte sobre la declaració de sobirania. Bé, ens importa ben poc qualsevol cosa que facin. Catalunya és sobirana i vostès ja poden dir missa. Que volen declarar nul un punt del document? I què? En el moment que ens vam declarar sobirans vam acceptar implícitament que aquest tribunal deixava d'importar-nos. O som sobirans --com va aprovar el parlament-- o no ho som! I si es va aprovar la declaració de sobirania, ara cal actuar en conseqüència i no reconèixer el Tribunal Constitucional espanyol.

La declaració diu que Catalunya és un 'subjecte polític i jurídic sobirà'. Per dir-ho sense embuts: la declaració estripa la constitució espanyola de dalt a baix. Que el parlament va fer una acció il·legal? I què? Que no volem fer això, justament? Que no estàvem disposats a declarar la independència? I això no seria trencar la legalitat espanyola? Sí, és clar que sí, en benefici d'una nova legalitat catalana. Hi ha ningú que encara es pensi que es pot fer una truita sense trencar els ous?

Ho recordo per a qui vulgui fer l'orni: tenim l'estat espanyol al davant. No hi tenim pas una democràcia moderna i avançada, respectuosa amb l'exercici de la voluntat popular. Hi tenim l'Espanya d'Alfonso Alonso, aquell portaveu que equipara les urnes amb la violència si hom pretén imposar la voluntat. És a dir, no hi tenim pas el govern britànic, al davant. Per tant, no farem cap transició negociada. Ens volen fer miques com han fet sempre que els ha interessat. I nosaltres, estem disposats a deixar que ho tornin a fer, o bé deixarem de veure escletxes allà on no n'hi ha i passarem a l'acció?

D'independent no se n'és un dia de bon matí, de cop i volta. Per aconseguir la independència, cadascú ha d'haver-se independitzat mentalment abans. I això vol dir acceptar que aquests tribunals i organismes contraris a la voluntat democràtica dels catalans no tenen cap competència sobre nosaltres. I no tan sols quan ens van en contra, sinó també quan ens donen la raó. Tant me fa que obrin una escletxa sobre el dret de decidir, perquè aquests dotze magistrats no hi tenen res a dir, sobre això. Tant me fa si hi ha un grupet que alguns convenen a anomenar progressista. Tant me fa si hi va haver més debat o menys. Catalunya es va declarar sobirana i no reconeix aquest tribunal espanyol. Volem fer el pas o volem continuar atrapats dins la seva gàbia?

Ep! És veritat que no hem de caure en el parany i sospesar quan cal esquivar la seva legalitat i quan cal trencar-la. És important de no quedar empantanegats en inhabilitacions de presidents ni situacions que podrien fer minvar els nostres recursos institucionals per a arribar a bon port. Però que per a arribar a la independència caldrà trencar la legalitat és un coneixement que s'hauria d'adquirir a primer de bàsica. Jo estic convençut que si hem fet el tros de camí que hem fet és que estàvem disposats a assumir les conseqüències de trencar la legalitat. I que Carme Forcadell assumeix la presidència de l'ANC amb el convenciment que pot acabar a la presó. I, encara més, el president Mas o la resta de dirigents polítics que menen el procés. Si es pot evitar, millor! Però tots plegats hem d'estar disposats a pagar el preu de la llibertat. N'hi ha que ja l'han pagat i em sap greu dir-vos que no puc explicar-ne els detalls. I n'hi ha molts que el van pagar quan tot plegat era més difícil i llunyà. 

Senyors de l'alt tribunal espanyol: si es volen estalviar feina, aparquin tots els recursos d'inconstitucionalitat contra els catalans. Ja ho sabem que en farem una de grossa i molt inconstitucional. Molt! Serà tan inconstitucional que es veuran obligats a refer-la tota, la constitució. De debò, no hi perdin més temps. Dediquin-lo a la família. I si a casa seva no els hi volen, tornin a Las Ventas a veure toros, com quan hi mataven el temps, abans de liquidar l'estatut. Ja ho sabem, que som inconstitucionals. És que ho volem ser. Cada vegada que ens ho diuen ens refermen més en la voluntat de recuperar democràticament allò que els seus avantpassats ens van prendre amb sang, foc i molta repressió. Aquesta constitució seva --filla de l'amenaça del franquisme i del soroll de sabres-- és una anècdota desagradable més, en la nostra història. Vostès viuen per defensar-la. Nosaltres la trinxarem tan aviat com puguem.

carduspere@gmail.com

No hi ha Comentaris

Duran i Lleida un altre cop

D’acord, el proper dia 2 d’abril Reagrupament i Convergència Democràtica de Catalunya signaran un acord de col·laboració amb uns termes molts clars i explícits. Ho faran els dos presidents d’ambdues formacions, Joan Carretero i Artur Mas. L’eix central de l’acord és la lluita treballada fins aconseguir la independència de Catalunya. Aquest acord ha estat referendat pel Consell Nacional de CDC i per una assemblea d’associats de Reagrupament.

Fins aquí res a dir. El problema és veure i constatar que aquells amb qui hem signat un acord (per altra ben clar, per no admetre subterfugis) en tenen un altre amb els d’Unió Democràtica de Catalunya que pera ara no va precisament en la mateixa línia. L’acord que tenen, que ni parla d’independència ni d’Estat propi, és un acord federatiu per anar a totes les eleccions,  per construir grups parlamentaris i poca cosa més. De vegades fins i tot ha semblat que han defensat al Congrés propostes incompatibles entre les dues formacions federades.

Ara però se’ns posa al davant una contradicció que pot arribar ha ser inassumible des de el punt de vista polític i de coherència patriòtica, tot i que se’ns pugui dir que “ara no toca” trencar res. Signarem amb CDC una relació amb la pretensió de que sigui ferma fins la independència de Catalunya. Al mateix temps CDC manté una federació amb un partit que a través del seu màxim representant, dia si i el que ve també, desautoritza al president de CDC i president de Catalunya, Artur Mas.

Mas ho va dir en sessió Parlamentaria, les terceres vies feia temps que estaven esgotades i en Duran i Lleida no desaprofita oportunitat per tornar-hi. Ell no hi veu cap desautorització cosa que el TC espanyol ha fet en tota regla. Primer al Parlament de Catalunya i desprès al nostre President qui és qui va proposar la Declaració de sobirania.  Tampoc veu que el poble català, segons els “dotze apòstols espanyols”, no existeix i que tenim dret a decidir mentre ho digui la “sacrosanta” Constitució espanyola.

CDC té un problema i aquest va minant sense descans. La credibilitat del President s’anomena Josep A. Duran i Lleida. Duran i Lleida serveix a Espanya. Ell fa estona que va decidir de quin bàndol era.  La seva tercera via, no és res més que més autonomisme dins d’Espanya i com espanyols.

Si el President i CDC, signen aquest pacte amb Reagrupament deu ser perquè van de debò. Rematar-ho ara “liquidant” les relacions amb el Duran i Lleida no només és una necessitat, és una prioritat. No fer-ho condemnarà aquest acord a un fracàs polític, d’abast incalculable per ambdues formacions polítiques.

No hauríem de ser des de Reagrupament els que forcéssim res, però si que diem –perquè ho hem detectat–, que ara en Duran i Lleida no només no suma sinó que resta, i molt. De vegades no només resta, sinó que actualment existeixen, ho sabem, confrontacions directes entre càrrecs institucionals i militància entre les dues formacions.

La credibilitat de CDC no només ha de passar per signar un conveni amb Reagrupament, CDC ha de fer els gestos adequats de que el seu procés intern és irreversible, i ara passen per no permetre ni una sola vegada més que Duran i Lleida els torni a desautoritzar.

No ens imaginem que un tros de CiU faci campanya pel SI i SI i l’altra el faci pel SI i No, i de moment tal com pinten les coses els fets indiquen que serà així. CDC ha de resoldre aquesta situació, ells són els únics que una vegada liquidada la consulta els “convidin” a clarificar que volen: o Independència o Espanya. Anar a les properes eleccions autonòmiques en cap cas és podrà fer des de l’ambigüitat i subterfugis o DUI o submissió i molt ens temem que en Duran i Lleida “el dialogant i pactista per una tercera via”, ja ha decidit.

No hi ha Comentaris

El TC considera que el dret civil català va contra el principi d’igualtat

Nou revés del Tribunal Constitucional contra l'autonomia de Catalunya: l'alt tribunal desautoritza el dret civil català i fulmina el model de parelles de fet. El Constitucional ha anul·lat un article de la llei general de la Seguretat Social que deixava en mans de les comunitats autònomes amb dret civil propi regular l'accés a la pensió de viudetat de les parelles de fet.

Per anul·lar-lo es basa en l'argument que va contra el principi d'igualtat, perquè es rebria un tracte diferenciat segons on visquessin els sol·licitants.

L'anul·lació suposarà que, a la pràctica, gairebé cap parella de fet catalana podrà sol·licitar la pensió, ja que caldrà acreditar haver estat inscrit en un registre de parelles durant dos anys com a mínim, uns registres que aquí ja no existeixen.

Albert Lamarca, professor de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, ho analitza així: "A Catalunya, la immensa majoria de les parelles de fet no existeixen als ulls del legislador estatal i, per tant, no tenen drets successoris i no tenen drets de la Seguretat Social. Només aquelles parelles que hagin anat a un notari tindran drets successoris i les que hagin anat a un registre inexistent a Catalunya tindran pensió de viudetat."

Dos vots contraris

La sentència del Constitucional ha tingut dos vots contraris: els magistrats Encarnació Roca i Joan Antoni Xiol, que defensen la prevalença del dret civil propi de cada comunitat.

No hi ha Comentaris

Reagrupament segueix apostant per tirar endavant amb la DUI i ignorar decisions de tribunals espanyols

Reagrupament Independentista, davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, demana al govern català, al Parlament i a la societat civil que ignori el que diguin els tribunals o institucions espanyoles, que el procés continuï i que es treballi per passar de la declaració de sobirania a la declaració d'independència en seu parlamentària. Tan sols així es donaran les condicions necessàries perquè, sobiranament i sense interferències espanyoles, el poble català pugui referendar en plena llibertat la decisió presa per la cambra catalana.

La Declaració de Sobirania és un text històric aprovat pel Parlament de Catalunya el 23 de gener del 2013. En aquell text, es diu que Catalunya és “subjecte polític i jurídic sobirà” i que, per tant, com a nació, els seus ciutadans tenen dret a decidir el seu futur democràticament i en llibertat. Justament aquesta definició és la que ha anul·lat el Tribunal Constitucional espanyol.

Davant aquest nou atac contra la sobirania del poble català per part d'un tribunal desprestigiat, polititzat i que inclou jutges catalanofòbics, Reagrupament Independentista considera que cap tribunal estranger té dret a anul·lar o modificar allò que la cambra catalana ha aprovat. Així mateix, Reagrupament reitera la necessitat de treballar vers una Declaració Unilateral d'Independència com a única via cap a la constitució de Catalunya com a Estat independent. 

En aquest sentit, no hi ha dubte que el Parlament de Catalunya, que representa la sobirania popular i que està format per forces polítiques votades per prop de 3,7 milions de persones, gairebé un 68% del cens, té molta més legitimitat a l’hora de decidir el futur de les catalanes i els catalans que un tribunal format per magistrats nomenats a dit majoritàriament pels dos grans partits espanyols, el PP i el PSOE, en funció dels seus interessos anticatalans.

Els aparells polític i judicial espanyols van tancant, decisió rere decisió, i de manera sempre unilateral, totes les portes a una possible via consensuada i negociada perquè Catalunya pugui celebrar un referèndum –que segons l’últim informe del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) defensen un 74% dels ciutadans catalans– que porti a Catalunya a convertir-se en estat independent –tal com demanen gairebé un 60% dels residents a Catalunya, segons el mateix informe–. Davant aquesta situació, no hi ha dubte que l'única estratègia útil és la d'una Declaració Unilateral d'Independència.

No hi ha Comentaris

La independència al món (42). Bangla Desh

A la matinada del dia vint-i-sis de març de 1971, en mig de una operació militar iniciada poques hores abans pel govern pakistanès contra la població civil bengalí, el xeic Mujibur Rahman va proclamar la independència de Bangla Desh.

Hi ha evidències de civilitzacions a l'àrea de Bengala ja fa quatre-mil anys, quan s'hi assentaren pobles de diversos orígens, dravídics, indo-aris, tibeto-burmesos i austroasiàtics. Grecs i romans tingueren notícia del delta del Ganges que anomenaven Gangaridai. Diversos estats antics s'hi desenvoluparen, localment o com a part d'imperis extensos, mentre l'hinduisme i el budisme competien.

Al segle XII mercaders àrabs i missioners sufís hi introdueixen l'islam, que anirà estenent-se fins a esdevenir prevalent. En aquella època el territori era prou pròsper i al segle XIV el soldanat de Bengala es declararà independent del soldanat de Delhi.

El segle XVI l'imperi Mogol fa de Bengala una de les seves províncies.Els mercaders portuguesos comencen a visitar Bengala al 1517, i la influència dels europeus anirà creixent, entrant els francesos i els anglesos en competència. Mentrestant l'imperi indi dels Maratha superarà els Mogol, fent la guitza al Nawab de Bengala, que els haurà de pagar tribut. Al 1757 els francesos, aliats amb el Nawab, perden la batalla de Plassey contra els britànics de la Companyia de les Índies Occidentals, els quals estableixen el seu control sobre la regió de Bengala.Durant un segle els Mogol i els Maratha es van empobrint, mentre la Companyia de les Índies Occidentals es va enriquint. Al 1857 s'inicia un motí dels sepoy (soldats indis), que es neguen a usar municions contenint greixos animals, car les havien de mossegar contravenint els seus principis religiosos. El motí degenera en una revolta a tot el subcontinent contra els anglesos. Finalment la corona britànica derrota els revoltats i s'estableix substituint la Companyia de les Índies Occidentals, essent la Reina Victòria nomenada Emperadriu de l'Índia.

Mentre l'Índia seguia perseguint la independència, esforç al que els bengalís no eren aliens, a Bengala hi havia dificultats entre hinduistes i musulmans. Quan gràcies a la tossuderia dels nacionalistes i el lideratge de Mahatmas Ghandi el Regne Unit concedeix la independència el 1947, Bengala es va dividir seguint les diferències religioses i l'est musulmà va passar a formar part del Pakistan.

Malgrat que el pes demogràfic i econòmic dels dos territoris pakistanesos era equilibrat, les elits dirigents a Bangla Desh eren del Pakistan occidental. Des dels inicis el govern central va provar d'imposar per força l'urdú com a únic idioma oficial, la qual cosa va enravenar els bengalís, que s'hi oposaren en massa. El moviment estudiantil va liderar les protestes populars organitzant amb èxit manifestacions i marxes massives fins que al 1952 el govern les va prohibir. Els estudiants de diverses escoles universitàries van desafiar la prohibició el 21 de febrer de 1952 i la policia va respondre violentament acabant amb la vida d'unes desenes de joves. En record d'aquests fets la UNESCO va decidir el 1999 que el 21 de febrer seria anualment el dia internacional de la llengua materna.

La revolta es va estendre a partir de la matança, fins que al 1956 el govern es va veure obligat a cedir i acceptar el Bengalí com a idioma oficial. Tanmateix, aquesta lluita va afermar el nacionalisme bengalí, que descontent amb polítiques econòmiques i culturals, va seguir fent la guitza al govern durant els anys seixanta. La guerra Indo-Pakistanesa pel caixmir del 1965 no va afectar directament Bangla Desh car, malgrat que alguns atacs pakistanesos foren llençats des d'aquest territori, els indis no hi respongueren, tot i la precarietat exagerada de mitjans militars destinats a la defensa del territori.

De fet, Bangla Desh va contribuir econòmicament a l'esforç del conflicte amb una gran desproporció amb els recursos que es dedicaren a la seva defensa, la qual cosa fou indici de la poca importància que els pakistanesos donaven a Bengala. Mentrestant, la Lliga Awami presidida pel xeic Mujibur Rahman es va consolidar com la formació política principal, amb un programa autonomista. El xeic Mujibur fou empresonat al 1966, però una incontrolable revolta popular va obligar les autoritats a deixar-lo anar el 1969.Al 1970 dos fets augmenten considerablement el descontentament popular. En primer lloc, un tifó va assolar el país causant la mort de mig milió de persones, i la resposta del govern fou considerada molt fluixa i ineficient. En segon lloc, havent guanyat la Lliga Awami les eleccions pakistaneses, els fou impedit formar govern. Mentre el govern pakistanès presidit per Yahya Khan simulava converses amb el xeic Mujibur, preparava en secret una acció de repressió brutal contra els bengalís, la operació Searchlight.

Es diu que el President Yahya Khan va dir “mateu-ne tres milions, i la resta menjaran de les nostres mans” el febrer de 1971.La operació es va llançar el vespre del 25 de març de 1971. Aquella matinada, forçat per la situació, el xeic Mujibur va declarar la independència amb les següents paraules: “Avui Bangla Desh és un país independent i sobirà. El dijous a la nit, les forces armades del Pakistan occidental han atacat de sobte les casernes a Razarbagh i el quarter general dels “East Pakistan Rifles” de Pilkhana a Dhaka. Molts innocents i persones desarmades han estat assassinats a Dhaka i altres ciutats de Bangla Desh. S'estan produint enfrontaments violents entre els E.P.R. i la policia per una banda, i les forces armades de Pakistan a l'altra. Els bengalís estem lluitant contra l'enemic amb gran coratge per un Bangla Desh independent. Que Al·là ens ajudi en la nostra lluita per la llibertat. Que Bangla Desh aconsegueixi la victòria!”

Certament l'atac pakistanès estava dissenyat per massacrar la població civil, especialment les elits bengalís. Una xifra discutida però en tot cas enorme de víctimes mortals es va sumar al desplaçament de deu milions de fugitius cap a l'Índia. Centenars de milers de dones a partir dels vuit anys d'edat foren violades, i es calcula que d'aquestes violacions en van néixer vint-i-cinc mil nens. L'infame general Tikka, conegut com el carnisser de Bengala, practicava la política de terra cremanda, les seves ordres foren clares “Vull la terra, no la gent”. El pakistanesos però no esperaven la ferotge resistència bengalí, que es va organitzar al voltant de la guerrilla Mukti Bahini, formada per bengalís que havien servit a les forces pakistaneses i civils armats. Cap a mitjans d'abril el govern provisional i l'exercit d'alliberament de Bangla Desh ja s'havien organitzat. Els indis estaven embolicats amb altres conflictes però ajudaren als Mukti Bahini amb armament i suport logístic, i reclamaren infructuosament suport internacional contra el genocidi. El comandament bengalí, en desacord amb els aliats indis, havia organitzat dos tipus de resistència. Per una banda les forces convencionals ocuparien les àrees residencials mentre les guerrilles farien la guitza arreu, obligant els pakistanesos a escampar les seves forces pel territori en grups reduïts, fent més fàcil atacar-les.

Al desembre de 1971 els pakistanesos van llençar un atac aeri preventiu sobre l'Índia, i els darrers enviaren les seves tropes en resposta. Els pakistanesos no van poder assumir tots els fronts oberts, i es van rendir el 16 de desembre. Noranta-tres mil soldats pakistanesos foren fets presoners i se'ls va repatriar al cap d'uns mesos. La constitució de Bangla Desh fou aprovada al desembre de l'any següent, i va entrar en vigor en el primer aniversari de la victòria, el 16 de desembre de 1972.

A la matinada del dia vint-i-sis de març de 1971, en mig de una operació militar iniciada poques hores abans pel govern pakistanès contra la població civil bengalí, el xeic Mujibur Rahman va proclamar la independència de Bangla Desh.Hi ha evidències de civilitzacions a l'àrea de Bengala ja fa quatre-mil anys, quan s'hi assentaren pobles de diversos orígens, dravídics, indo-aris, tibeto-burmesos i austroasiàtics. Grecs i romans tingueren notícia del delta del Ganges que anomenaven Gangaridai. Diversos estats antics s'hi desenvoluparen, localment o com a part d'imperis extensos, mentre l'hinduisme i el budisme competien.

Al segle XII mercaders àrabs i missioners sufís hi introdueixen l'islam, que anirà estenent-se fins a esdevenir prevalent. En aquella època el territori era prou pròsper i al segle XIV el soldanat de Bengala es declararà independent del soldanat de Delhi. El segle XVI l'imperi Mogol fa de Bengala una de les seves províncies.Els mercaders portuguesos comencen a visitar Bengala al 1517, i la influència dels europeus anirà creixent, entrant els francesos i els anglesos en competència. Mentrestant l'imperi indi dels Maratha superarà els Mogol, fent la guitza al Nawab de Bengala, que els haurà de pagar tribut. Al 1757 els francesos, aliats amb el Nawab, perden la batalla de Plassey contra els britànics de la Companyia de les Índies Occidentals, els quals estableixen el seu control sobre la regió de Bengala.

Durant un segle els Mogol i els Maratha es van empobrint, mentre la Companyia de les Índies Occidentals es va enriquint. Al 1857 s'inicia un motí dels sepoy (soldats indis), que es neguen a usar municions contenint greixos animals, car les havien de mossegar contravenint els seus principis religiosos. El motí degenera en una revolta a tot el subcontinent contra els anglesos. Finalment la corona britànica derrota els revoltats i s'estableix substituint la Companyia de les Índies Occidentals, essent la Reina Victòria nomenada Emperadriu de l'Índia.Mentre l'Índia seguia perseguint la independència, esforç al que els bengalís no eren aliens, a Bengala hi havia dificultats entre hinduistes i musulmans. Quan gràcies a la tossuderia dels nacionalistes i el lideratge de Mahatmas Ghandi el Regne Unit concedeix la independència el 1947, Bengala es va dividir seguint les diferències religioses i l'est musulmà va passar a formar part del Pakistan.Malgrat que el pes demogràfic i econòmic dels dos territoris pakistanesos era equilibrat, les elits dirigents a Bangla Desh eren del Pakistan occidental.

Des dels inicis el govern central va provar d'imposar per força l'urdú com a únic idioma oficial, la qual cosa va enravenar els bengalís, que s'hi oposaren en massa. El moviment estudiantil va liderar les protestes populars organitzant amb èxit manifestacions i marxes massives fins que al 1952 el govern les va prohibir. Els estudiants de diverses escoles universitàries van desafiar la prohibició el 21 de febrer de 1952 i la policia va respondre violentament acabant amb la vida d'unes desenes de joves. En record d'aquests fets la UNESCO va decidir el 1999 que el 21 de febrer seria anualment el dia internacional de la llengua materna.

La revolta es va estendre a partir de la matança, fins que al 1956 el govern es va veure obligat a cedir i acceptar el Bengalí com a idioma oficial. Tanmateix, aquesta lluita va afermar el nacionalisme bengalí, que descontent amb polítiques econòmiques i culturals, va seguir fent la guitza al govern durant els anys seixanta. La guerra Indo-Pakistanesa pel caixmir del 1965 no va afectar directament Bangla Desh car, malgrat que alguns atacs pakistanesos foren llençats des d'aquest territori, els indis no hi respongueren, tot i la precarietat exagerada de mitjans militars destinats a la defensa del territori.

De fet, Bangla Desh va contribuir econòmicament a l'esforç del conflicte amb una gran desproporció amb els recursos que es dedicaren a la seva defensa, la qual cosa fou indici de la poca importància que els pakistanesos donaven a Bengala. Mentrestant, la Lliga Awami presidida pel xeic Mujibur Rahman es va consolidar com la formació política principal, amb un programa autonomista. El xeic Mujibur fou empresonat al 1966, però una incontrolable revolta popular va obligar les autoritats a deixar-lo anar el 1969.Al 1970 dos fets augmenten considerablement el descontentament popular. En primer lloc, un tifó va assolar el país causant la mort de mig milió de persones, i la resposta del govern fou considerada molt fluixa i ineficient. En segon lloc, havent guanyat la Lliga Awami les eleccions pakistaneses, els fou impedit formar govern. Mentre el govern pakistanès presidit per Yahya Khan simulava converses amb el xeic Mujibur, preparava en secret una acció de repressió brutal contra els bengalís, la operació Searchlight. Es diu que el President Yahya Khan va dir “mateu-ne tres milions, i la resta menjaran de les nostres mans” el febrer de 1971.

La operació es va llançar el vespre del 25 de març de 1971. Aquella matinada, forçat per la situació, el xeic Mujibur va declarar la independència amb les següents paraules: “Avui Bangla Desh és un país independent i sobirà. El dijous a la nit, les forces armades del Pakistan occidental han atacat de sobte les casernes a Razarbagh i el quarter general dels “East Pakistan Rifles” de Pilkhana a Dhaka. Molts innocents i persones desarmades han estat assassinats a Dhaka i altres ciutats de Bangla Desh. S'estan produint enfrontaments violents entre els E.P.R. i la policia per una banda, i les forces armades de Pakistan a l'altra. Els bengalís estem lluitant contra l'enemic amb gran coratge per un Bangla Desh independent. Que Al·là ens ajudi en la nostra lluita per la llibertat. Que Bangla Desh aconsegueixi la victòria!”

Certament l'atac pakistanès estava dissenyat per massacrar la població civil, especialment les elits bengalís. Una xifra discutida però en tot cas enorme de víctimes mortals es va sumar al desplaçament de deu milions de fugitius cap a l'Índia. Centenars de milers de dones a partir dels vuit anys d'edat foren violades, i es calcula que d'aquestes violacions en van néixer vint-i-cinc mil nens. L'infame general Tikka, conegut com el carnisser de Bengala, practicava la política de terra cremanda, les seves ordres foren clares “Vull la terra, no la gent”. 

El pakistanesos però no esperaven la ferotge resistència bengalí, que es va organitzar al voltant de la guerrilla Mukti Bahini, formada per bengalís que havien servit a les forces pakistaneses i civils armats. Cap a mitjans d'abril el govern provisional i l'exercit d'alliberament de Bangla Desh ja s'havien organitzat. Els indis estaven embolicats amb altres conflictes però ajudaren als Mukti Bahini amb armament i suport logístic, i reclamaren infructuosament suport internacional contra el genocidi. El comandament bengalí, en desacord amb els aliats indis, havia organitzat dos tipus de resistència. Per una banda les forces convencionals ocuparien les àrees residencials mentre les guerrilles farien la guitza arreu, obligant els pakistanesos a escampar les seves forces pel territori en grups reduïts, fent més fàcil atacar-les.

Al desembre de 1971 els pakistanesos van llençar un atac aeri preventiu sobre l'Índia, i els darrers enviaren les seves tropes en resposta. Els pakistanesos no van poder assumir tots els fronts oberts, i es van rendir el 16 de desembre. Noranta-tres mil soldats pakistanesos foren fets presoners i se'ls va repatriar al cap d'uns mesos. La constitució de Bangla Desh fou aprovada al desembre de l'any següent, i va entrar en vigor en el primer aniversari de la victòria, el 16 de desembre de 1972.

No hi ha Comentaris

Es confirma la nova data per la signatura de l’acord d’associació entre Reagrupament i CDC

La signatura ratificarà l’acord d’associació de les dues formacions polítiques aprovat en la sisena assemblea el novembre de l’any passat. L’acte, que serà a porta tancada, començarà amb la intervenció de Joan Carretero de Reagrupament seguida de la del president Mas. Finalment es signarà l’acord.

Aquesta aliança per la independència entre Reagrupament i CDC serà vàlida mentre les dues formacions mantinguin clara la seva proposta política de dotar Catalunya d’un estat propi i fins a la consecució d’aquest objectiu. 

Pots llegir més sobre les condicions de l'acord aquí.  

No hi ha Comentaris

El TC aboca Catalunya a eleccions plebiscitàries i declaració unilateral d’independència

El Tribunal Constitucional ha tombat per unanimitat el nucli central de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya . La declaració, aprovada a la cambra catalana el 23 de gener de 2013, era un dels principals arguments per justificar el dret a decidir sobre la sobirania de Catalunya i convocar la consulta del proper 9 de novembre . Precisament la part que ha anul·lat el TC és la que fa referencia a la sobirania i estableix Catalunya com un "subjecte polític i jurídic" sobirà.

Amb aquest pronunciament del TC -de to clarament polític i no pas jurídic-, la proclamació unilateral d'independència per part del Parlament de Catalunya -probablement després d'unes eleccions plebiscitàries- es configura com l'única via per a exercir el dret a decidir del poble català. La declaració unilateral d'independència és una via ja prevista en un dels informes emesos pel Consell Assessor per a la Transició Nacional.

El ple de l'Alt Tribunal ha acceptat parcialment la impugnació de la declaració presentada pel govern espanyol tot i que no estava inclosa en l'ordre del dia d'aquest dimarts. La decisió s'ha adoptat abans que arribin al Constitucional les recusacions que el Parlament té previst presentar contra tres dels seus magistrats , entre els quals hi ha el president, Francisco Pérez de los Cobos, per manca d'imparcialitat respecte a aquesta qüestió.

L'executiu de Mariano Rajoy va acordar impugnar davant el TC  la declaració aprovada amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i part de la CUP  perquè el seu contingut "no només no és compatible" amb la Carta Magna sinó que "produeix efectes" en plantejar l'inici d'un procés "per al qual mandata a poders públics i ciutadans".

De fet, aquesta Declaració de Sobirania estava suspesa des del mes de maig pel mateix Constitucional .

Aprovada per 85 diputats

El 23 de gener de l'any passat, 85 dels 135 diputats del Parlament català van votar a favor del text que considera Catalunya un "subjecte polític i jurídic". A més, cinc diputats del PSC van trencar la disciplina de vot  i, en comptes de votar-hi en contra, van abstenir-se, igual que dos dels diputats de la CUP. El PP, Ciutadans i la major part del PSC van votar-hi en contra.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero felicita el món empresarial gironí per haver donat suport al procés sobiranista

Font: www.ara.cat

El president de Reagrupament envia un correu als representants dels col·lectius empresarials de les comarques gironines que fa un mes van expressar públicament la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

El regidor de RCat a la ciutat de Girona, Carles Bonaventura, destaca que “la nostra organització sempre estarà al costat d’aquells que defensen que el poble català té dret a decidir el seu futur en llibertat”

Fa aproximadament un mes, el món empresarial gironí va expressar en un acte públic el seu “suport incondicional” i la seva “total adhesió” al procés sobiranista i al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Des de Reagrupament s’ha volgut agrair aquest gent i, en aquest sentit, el seu president, Joan Carretero, ha volgut fer arribar via correu electrònic la seva felicitació als representats de les organitzacions empresarials que van fer públic aquest suport al dret a decidir del poble català.

En aquet sentit, Carretero els diu en la carta que “en el full de ruta polític de Reagrupament, el treball, l’esforç i l’excel·lència constitueixen uns dels valors prioritaris que defensem, com a eixos fonamentals del que ens defineix com a poble i que cal preservar per a la prosperitat i el benestar de les generacions que ens precedeixen, valors que entenem que coincideixen amb els que també defensa l’organització que vostè representa. Per això ens posem a la seva disposició, per a qualsevol col·laboració que considerin oportuna en el debat del futur del nostre país”.

En la mateixa línia, Carles Bonaventura, regidor de Reagrupament a l’Ajuntament de Girona, celebra la iniciativa del president de la formació, al qual “hem explicat que el món empresarial gironí en diverses ocasions ja s’ha manifestat a favor del procés sobiranista, la qual cosa, tenint en compte les enormes pressions que reben de determinats lobbyes econòmics espanyols, és un gest que els honora”.

No hi ha Comentaris