Arxiu categoria Actes/Convocatòries

Acte 3 d’Octubre de 2012

Dimecres Vinent, 3 d’octubre a les 8 del vespre, xerrada al Casal Marià d’Olot amb Alfred Bosch, parlamentari a Madrid de la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, i de Josep Ferrés, membre de Reagrupament i regidor a l’equip de govern d’Olot.
El títol de la xerrada serà “Catalunya: Estat propi, futur propi”. Les oportunitats de Catalunya quan sigui un Estat, la possibilitat dels catalans de construir el nostre propi futur. Amb independència.

No hi ha Comentaris

Arrossada a Maià de Montcal.

Aquest dissabte 7 de gener una colla de reagrupats ens vàrem trobar per fer una arrossada i conversar una miqueta. Una jornada divertida on vàrem fer una repassada al panorama polític actual, amb les eleccions municipals a tocar, i al paper que Reagrupament hi pot jugar.

Els que no vàreu poder venir no patiu perquè l’arròs va  ser prou bo com perquè quedessin ganes de tornar-hi.

 

No hi ha Comentaris

Acte electoral de Reagrupament Independentista a Olot

Aquest vespre ha tingut  lloc a Olot, a la Sala d’Actes de l’Hospici, plena de gom a gom un acte electoral de Reagrupament Independentista en el qual han intervingut Narcís Ribes i Ignasi Planas.

Narcís Ribes: Els autonomistes es barallen per entrar a la generalitat però qui governi o es converteix a l’independentisme o be s’integra directament a Espanya.

Narcís Ribes ha definit Reagrupament com un  equip de gent desacomplexada amb un objectiu comú. Persones que han deixat al marge diferències ideològiques perquè estan convençudes que abans de triar els mobles d’una casa, cal tenir la casa, i que abans de decidir quin ha de ser el model social de Catalunya cal aconseguir la independència.

Directament, al més pur estil de Reagrupament, Ribes ha manifestat que un estat sense una qualitat democràtica mínima, com els d’Argentina o Andorra, no te sentit.

Per Narcís Ribes cal ajudar les indústries, els autònoms, aquells que son emprenedors i actuen com a motor per aconseguir que el país vagi endavant.

Ribes ha afirmat que sense independència perdem la capacitat de maniobrar per sortir de la crisi perquè no  tenim les eines adequades per poder-ho fer ja que la Generalitat és una administració limitada i ara, a més, endeutada.

Sobre el procés d’assoliment de la independència, Ribes ha manifestat que un parlament es reconegut com un instrument democràtic arreu del mon.  Lamentablement, però, el català no s’utilitza pels temes crucials sinó nomes per temes menors.

 Per acabar la seva intervenció, l’alcalde de Montagut i Oix ha volgut destacar la vàlua i generositat dels components de les llistes electorals de Reagrupament que des del primer moment i fins al termini legal han estat disposats a cedir el seu lloc si s’arribaven a pactes electorals.

Ignasi Planas:”Els catalans som xais dins una cleda”.

Amb la imatge impactant dels xais en un concurs de gossos d’atura, Planas ha definit la situació de Catalunya. En el seu exemple, els ciutadans de Catalunya són xais dins d’una cleda on han estat conduïts per un gos d’atura (els polítics catalans) que segueix les ordres que a distància li dóna un pastor que està a Madrid.

 Per Planas,Reagrupament es un projecte que neix de la dignitat i del patriotisme de persones  lliures que constaten el fet que 100 Anys després de Prat de la Riba continuen existint les mateixes mancances nacionals.

 Amb raonaments de jurista, Ignasi Planas ha exposat que fins a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Espanya tolerava la nació i la llengua catalanes perquè no estava escrit en cap llei.

 Contundentment ha recordat que no va ser cap tribunal qui va treure el primer article de l’Estatut que deia que Catalunya era una nació sinó que va  ser fruit del pacte Mas-Zapatero.

Després de la sentència, jurídicament els catalans no som una nació, ni som un poble…som una cultura de segona categoria.

 Planas ha dit que només es podia assolir el concert econòmic complint el principi de coordinació que marca la Constitució Espanyola segons el qual es podria aconseguir el concert si la resta d’autonomies de regim comú també el tenen però com ha reconegut Mariano Rajoy fa unes setmanes, i José Montilla a principis de l’estiu passat, això significaria la fallida de l’estat espanyol.

En aquest sentit, Planas ha destacat que el concert d’Euskadi i Navarra és fruit del seu pacte per integrar-se a Espanya, mentre que Catalunya forma part d’Espanya per dret de conquesta.

No hi ha Comentaris

Acte conjunt de Reagrupament i el Cercle Català de Negocis a Olot.

Ahir (8 d’octubre de 2010)  al vespre a la Sala Oberta de l’Hospici, Reagrupament Independentista i el CCN varen fer un acte conjunt que va comptar amb la presència d’Ignasi Planas de RCat i Ricard Garreta, Joan Canadell i Ramon Carner del CCN.

Ricard Garreta: “la ruta natural vers Europa, que va ser bona per romans i cartaginesos, no ho és prou pels espanyols”.

D’aquesta manera, Garreta va il·lustrar com les accions de connexió de l’Estat amb Europa obvien de forma sistemàticament intencionada l’eix mediterrani que podria contribuir al desenvolupament econòmic de Catalunya. Ricard Garreta, recolzant-se en dades públiques va fer un esbós del panorama econòmic de la relació Espanya-Catalunya que va esborronar el públic assistent a l’acte. Les demolidores dades sobre l’espoli fiscal varen impactar en l’audiència al veure projectada en la pantalla la magnitud del robatori impune que any rere any suporten els catalans.

Joan Canadell: “Com no ha de ser viable la independència de Catalunya si fins i tot el Vaticà es va independitzar”

Canadell va centrar la seva intervenció en descriure els avantatges de tenir un Estat propi que es podrien resumir en que només els estats tenen les mans lliures per al propi desenvolupament i competitivitat.

El secretari general del CCN va contraposar de forma gràfica els models de desenvolupament econòmic de Catalunya i Espanya completament diferents sinó antagònics. Per Canadell, els estats europeus que han enfrontat amb èxit el camí del desenvolupament han estat aquells que han tingut una visió clara del seu futur, que han trobat el nínxol on poden ser competitius i que han aconseguit un acord unitari en el camí de la transformació social com Irlanda i Finlàndia.

Per finalitzar va exposar com a exemple dels efectes de l’espoli fiscal el fet que Catalunya pogués ser el 4rt estat de la UE en generació de riquesa i que en canvi sigui el primer en nivell d’atur.

Ignasi Planas: “El problema no és el Tribunal Constitucional sinó la Constitució Espanyola”.

Amb aquesta objectivitat de jurista, Ignasi Planas, jutge, va dir que des del punt de vista legal la sentència del TC és impecable donat que no contradiu en res allò que expressa la constitució espanyola.

Segons la carta magna dels espanyols no hi ha cap altra nació que l’espanyola i, en coherència, Catalunya, com a part d’Espanya, no pot tenir-hi una relació entre iguals. De la mateixa manera, el català és una llengua secundària.

La conseqüència de tot plegat no és altra que la negació de l’existència del poble català i del seu desenvolupament polític i jurídic. La sentència dinamita la identitat dels catalans i a més, en negar, la possibilitat d’establir un pacte fiscal imposa que no pugui haver-hi normes limitants a l’espoli fiscal.

Planas va finalitzar la seva intervenció preguntant al públic assistent si Catalunya podia ser viable econòmicament i jurídica sense la independència”.

Ramon Carner:”La missió del CCN és despertar els catalans”.

El president del Cercle Català de Negocis, Ramon Carner, va fer la darrera intervenció de l’acte recordant com ja a començaments del segle XX Prat de la Riba anomenava “catalanistes antics” a aquells que es mostraven tímids davant de les exigències d’avenç nacional per Catalunya.

Després de dir que Catalunya, malgrat haver estat patint 40 anys de feixisme se’n va saber sortir d’una manera o altra va afirmar que avui sense un estat propi, Catalunya no se’n podrà sortir perquè Espanya l’empeny cap al declivi continuat.

Finalment, Carner va fer una encesa defensa  de l’ideari de Reagrupament que va definir com la opció de la gent seriosa, preparada i honesta.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament a Castellfollit de la Roca.

Presentació de Reagrupament a Castellfollit de la Roca.

 

Aquesta tarda a les 7, s’ha fet la presentació de Reagrupament Independentista a Castellfollit de la Roca amb les intervencions de Josep Ferrés i Narcís ribes.

Josep Ferrés: “en tots els processos d’independència hi ha hagut algun polític que ha dit que no era el moment, però ningú no en guarda record”.

Josep Ferrés ha esbossat la proposta de camí a la independència que Reagrupament proposa: la proclamació unilateral per part del Parlament de Catalunya. Segons ell, cal aprofitar el moment històric per aconseguir la independència i construir un estat lliure i radicalment democràtic, on els catalans siguin ciutadans i no súbdits; un estat que situï a Catalunya en el mapa geopolític i que es doti dels instruments necessaris per recuperar l’esperit emprenedor que faci del nostre país un país modern, tecnològicament avençat i competitiu en el marc europeu i mundial, lluny del llast que representa Espanya

Narcís Ribes: “El concert econòmic no depèn de nosaltres, la independència si”.

Narcís Ribes ha desgranat els motius econòmics que fan que la independència de Catalunya no sigui només un dret i un desig sinó una necessitat peremptòria.

Davant d’un estat espanyol que voldria transformar els catalans en castellans, ni el concert econòmic ni un referèndum són la solució. L’única via possible, i reconeguda pel Tribunal Internacional de l’Haia és la proclamació de la independència per part del Parlament de Catalunya. Un parlament sobirà que evolucioni de la buidor de contingut actual cap a la plena sobirania.

Ribes va reblar el clau afirmant que no hi ha raons per mantenir-se a Espanya, només hi ha excuses.

No hi ha Comentaris

Hi tornem a ser. Només érem de vacances.

Aquest serà un estiu que tots els reagrupats recordarem. Les vacances han estat plenes de noticies que a voltes ens han amoïnat, ens han posat neguitosos i ens han donat una mica de cor agre. Ara, però, les vacances s’han acabat i ens tornem a posar en marxa, el neguit deixa pas a les ganes de treballar per continuar la tasca de fer conèixer Reagrupament a la resta de municipis de La Garrotxa on encara no hem anat: Castellfollit, Argelaguer, Vall de Bianya, Montagut i Oix, Sales de Llierca, Mieres, Sant Aniol de Finestres, Riudaura, Les Preses… i tornarem a repetir un gran acte a Olot.

En tots aquests actes comptarem amb la presència de membres de la candidatura gironina de Reagrupament al Parlament de Catalunya, amb reagrupats de la comarca i amb membres de la Junta Nacional.

I això abans de la campanya electoral! Perquè quan arribi l’hora de posar-s’hi de veritat, quan calgui arribar a totes les llars garrotxines amb el nostre missatge, sabrem fer-ho.

Intensificarem la nostra feina amb la vista posada en l’horitzó i no deixarem que ningú ens entrebanqui perquè creiem en el que fem i creiem en la Independència de Catalunya, en la Regeneració Democràtica i en el Treball! Som així i no hi podem fer res. Som així i no hi volem fer res.

Amunt i crits!

No hi ha Comentaris

Matrix o la Catalunya anòmala

Matrix és una de les meves pel·lícules preferides. Jo hi trobo una semblança amb la situació de Catalunya.

A Matrix, els humans creuen viure una vida normal, on les seves particularitats com a individus conformen allò que se’n diu viure. El que no saben però, és que en realitat tot allò que creuen viure no és res més que una immensa mentida. Les seves ments estan captives per ordinadors que governen el món i els seus cossos són  utilitzats com a piles, i l’energia del seu metabolisme s’aprofita per mantenir les màquines en funcionament. Són esclaus inconscients que posen els seus recursos al servei del seu enemic.

Us sona? Potser la peli no però segur que el concepte us és familiar.

Però no tots els humans estan en aquesta situació. Un grapat, uns milers o uns milions s’han alliberat. Han volgut renunciar a la seguretat, a la inconsciència plàcida, còmoda, engorronidora per poder SER plenament com a individus. A la pel·lícula es prenen una pastilla de color blau que fa que els robots que els cuiden creguin que són morts i, literalment, els llencen claveguera avall on, els que  han seguit abans el mateix camí, els recullen.

Tots tenim la possibilitat de seguir com ara. És tan senzill deixar-se endur…costa tan poc, és tan còmode: rondinem una mica, deixem anar un casumlolla i res…tornem-hi fins la propera.

A la pel·lícula també esperen un messies, “l’escollit” que els durà a l’alliberament i guanyarà la batalla definitiva contra les màquines. El que canviarà el món però…per si de cas tarda una mica a arribar, no s’arronsen i continuen la lluita.

També hi ha traïdors, botiflers, que cansats d’una lluita que consideren estèril davant aquell enemic tan poderós prefereixen tornar a fer bondat, integrar-se en el sistema. Per això només cal prendre’s una pastilla vermella i negociar abans un bon somni, una canongia on es pugui gaudir d’un simulacre de poder. Acompanyat de l’oblit.

Com veieu grans semblances amb una Catalunya autònoma, sense competències decisives que puguin facilitar el seu desenvolupament social o econòmic i que, malgrat tot, continua essent espremuda per Espanya que necessita els nostres recursos per poder seguir funcionant de la manera com fa segles que ho fa: a esquenes de l’esforç aliè. Una Catalunya autònoma, amb un govern que és la fita somniada per tants, que s’autoenganyen  i s’autolimiten pensant que això és el que mereixem i que no es pot aspirar més; una Catalunya autònoma que no té cap interès per Reagrupament. Bé. Només un: guanyar les eleccions al parlament per proclamar des d’allà la independència del país.

Per cert, que no trobareu aquesta pel·lícula en català. Un altre senyal flagrant d’anormalitat, d’aquells que són tan visibles i alhora tan arrelats que sembla que no ens n’adonem; perquè no vull pensar que donem per bo el fet que el 95% de les pel·lícules que s’estrenen a Catalunya siguin en castellà. No vull dir en versió original castellana sinó doblades al castellà. I quan el govern de Catalunya ha volgut donar-hi un tomb, el gremi d’exhibidors, aquest grupet d’empresariets han posat el crit al cel i clamen que això serà la fi de les sales de cinema i es dediquen a fer-nos xantatge emocional després dels tràilers amenaçant que “si la llei del doblatge en català segueix endavant, no podreu veure aquestes estrenes en aquesta pantalla”. A mi m’agradaria veure al darrera un anunci de la generalitat que digués “si no dobleu les pel·lícules en català, perdreu un mercat de 7 milions de persones”.

Aquets dijous a TV3, es va emetre el documental “Adéu Espanya?”. Nosaltres hi volem treure l’interrogant. En aquets documental quedava  prou clar quin era el procés per aconseguir-ho: cal entrar en el procés polític i després ve el procés jurídic. Primer cal proclamar la independència i després ja vindrà l’ordenament jurídic que donarà la forma. Exactament el mateix que diu Reagrupament des dels seus inicis.

Val a dir que aquest documental va ser com les beceroles, un magnífic intent per acostar la idea que la independència és possible a aquells que s’ho miren amb escepticisme i que, encara avui, s’amaguen darrera el “mai no ens deixaran ser independents”. Nosaltres tenim clar que la independència no es demana, es pren. Però més enllà d’això hi ha la realitat política: Espanya (de moment) és estat membre de la UE i en el programa de TV3 va quedar ben clar que la UE serà respectuosa amb qualsevol procés d’independència que sigui democràtic i majoritari.

També, i crec que per primer cop, en el reportatge es va parlar de l’enorme espoli fiscal que Catalunya suporta cada any i es varen donar  exemple ben clars de tot el que es podria fer  amb els diners que cada any van a Espanya per no tornar i que es dilapiden subvencionant peonades, plans E que serveixen per fer pedaços, mantenint ministeris sense feina i fent infraestructures arreu…menys a Catalunya.

Ser independents no és només una qüestió estètica per alliberar-nos del cutrisme espanyol, tan pagat d’ell mateix i tan sandungueru, no és només la pervivència cultural i del nostre idioma o dels nostres costums: és la nostra supervivència econòmica, és possibilitar que en un futur proper estiguem connectats a Europa i amb la resta del món, és garantir que puguem ser un país petit i innovador, amb empenta, un país capdavanter. I si no actuem ràpid no només no serà així sinó que simplement no podrà ser mai perquè els plans d’infraestructures del govern espanyol obvien Catalunya, l’arraconen i li solen assegurar un futur de misèria, oblit i submissió econòmica.

Aquest cap de setmana a Girona es fa el Firacat. Absolutament lloable però em sembla a mi que la nostra feina real ha de ser aconseguir que aquesta mena d’esdeveniment no calguin. Una empresa etiquetarà en català per 3 raons: si la propietat (per patriotisme) pensa que ho ha de fer; si el marketing ho aconsella; però el 95% de les empreses només ho farà si la llei els obliga i si la llei es fa complir.

Un Estat català solucionaria els maldecaps d’un munt d’associacions que existeixen en el nostre país i que intenten suplir amb voluntariat, esforç i sacrifici aquelles mancances que la pertinença a Espanya comporta en l’aspecte representatiu, cultural i social: seleccions catalanes, etiquetatge en català, defensa de la llengua….us sembla normal que hagi d’existir la plataforma en defensa de la llengua que hagi de fer campanyes per la defensa del català a les universitats de Catalunya?

Quin sentit hi veieu que calguin mobilitzacions per evitar que no es tanquin els repetidors que permeten veure TV3 al País Valencià?

La llista de fets que cada dia ens donen una mostra de que la nostra situació nacional és marciana seria llarga i carregosa i al final acabaríem tristos, decebuts i enrabiats.

Però hi ha una esperança o almenys jo la hi veig. Perquè el segon eix de Reagrupament és la regeneració política. Nosaltres no volem només ser independents. Volem que el nou Estat lliure de Catalunya sigui un estat que deixi de banda els tics espanyols, un estat que faci seus els valors tradicionals del poble català: la honestedat, l’austeritat i l’esforç.

Mentre els partits polítics preparen el seu programa electoral per les properes eleccions de la tardor Reagrupament el que ha fet ha estat dissenyar una proposta sobre com volem que sigui l’Estat. En aquets document que anomenem “organitzant el nostre futur lliure” Reagrupament ha pensat en els Reptes que tenim com a país a mig i llarg termini; amb objectius i fites planificats, mesurables i controlables.; amb la doble visió del desenvolupament i del creixement social i nacional; i posant com a objectiu prioritari l’interès de Catalunya.

Es deixen fora dels objectius de Reagrupament les tàctiques a curt termini, les pràctiques de gestió regional, els interessos aliens a la nació i la mentalitat burocràtica.

Es potencien els aspectes de control dels polítics, de manera que es facin molt difícils les pràctiques corruptes que avui hem donat per implícitament lligades a l’exercici de la política i es diferencia ben clarament entre immunitat i impunitat, on s’especifica que cal controlar la gestió pública, perquè a Reagrupament creiem que el diner públic és dels ciutadans i la seva administració és sagrada davant del fet actual on sembla que com que el diner públic no és de ningú no cal donar-ne comptes. I a la situació d’avui ens hi ha portat aquesta manera de fer: la de dilapidar recursos en època de vaques grasses i la de demanar sacrificis als assalariats quan les vaques, de tan magres, ja només els queda la pell i els ossos.

També s’ha preparat una Constitució de Catalunya que ara estem distribuint a les biblioteques municipals i sales de lectura de La Garrotxa. Una Constitució que serà la primera llei que proposarem que s’aprovi al Parlament de Catalunya després de les eleccions.

Una Constitució d’esperit anglosaxó, que estableix els drets i les obligacions dels catalans i que no necessitarà d’un tribunal que n’interpreti el sentit, ni la direcció, en funció de les posicions de les comes dins d’una frase. Una constitució breu i concisa que respira llibertat en cadascun dels seus articles.

Per mi l’esperança és aquesta; per mi aquest és l’únic camí possible per poder-nos alliberar d’aquesta llosa enorme que ens tenalla com a país i com a individus; de treure’ns del damunt aquesta llagasta anomenada estat espanyol que ha corromput la nostra societat amb les seves pràctiques ancestralment corruptes i parasitàries, que ha transformat una societat catalana basada en l’esforç i el treball en una societat decadent, plena d’esquenadrets que només aspiren a viure fent el mínim possible.

Però és que a més, estic convençut que Reagrupament és la darrera esperança que tenim com a nació perquè l’imperi de les màquines, Espanya, ho té tot a favor.

Matrix és una pel·lícula complexa i encara no ens hem posat d’acord en el significat del final però us puc assegurar una cosa: que tota la meva energia i esforç, que tota l’energia i esforç de cadascun dels reagrupats, la farem servir perquè sense cap mena de dubte guanyin els bons, perquè guanyi Catalunya.

(Josep Ferrés, Sant Feliu de Pallerols, 5 de juny del 2010)

No hi ha Comentaris

Joan Sarquella a Tortellà: “M’emociona la idea de Reagrupament”

Jo no vull parlar-vos de xifres, malgrat que podria donar-vos-en a cabassats; jo no vull parlar-vos de d’ignomínies, malgrat tot en citaré algunes… com el silenci i a l’obscurantisme a que volen abocar-nos des de tots els mitjans. Gairebé no existim per la major part dels mitjans de comunicació i això em fa pensar que devem fer por a algunes persones o institucions. Si és així suposo que devem tenir raó defensant i presentant a la gent, al nostre entorn,  els principis que defensem. Cal continuar així. No és un mal camí.

Jo vull parlar-vos de sentiments, d’emocions, d’il·lusions.

Vaig arribar a Reagrupament per convenciment. Il·lusionat perquè és parlava de futur, perquè és parlava de regeneració, perquè és parlava de transversalitat i, sobretot, perquè és parlava de data de caducitat.

La transversalitat em va impactar, vaig construir-me una imatge de la transversalitat, una imatge mental i la vaig veure en moviment. Va ser un espectacle per la meva imaginació. Vaig veure una colla de persones, una al costat de l’altre, com si fóssim una paret, tots caminant a la vegada cap endavant; gent de dretes, gent d’esquerres, gent del centre, del centre-esquerra o del centre dreta, però tots marxen de bracet cap al nostre futur.

Va ser una il·lusió, valgui la redundància, il·lusionant.

La regeneració, els comptes clars, la transparència, la netedat, la possibilitat de mirar sempre endavant i amb la mirada clara i neta va tornar-me a emocionar. Jo vaig creure-m’ho, i m’ho crec encara.

I, finalment, el que per mi és l’avenç més important fet en política al nostre petit país (vull creure que no país petit) DATA DE CADUCITAT de tots els seus càrrecs electes. Quina fortalesa cal tenir per promulgar una cosa com aquesta. Quina regeneració constant de persones que ens permetrà aquest canvi generalitzat i permanent. Això sol ja em dóna una carta de confiança vers l’Associació que va ajudar i molt a convertir-me en REAGRUPAT.

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Les Planes d’Hostoles.

No hi ha Comentaris

“Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.

Ahir, 20 de març del 2010 a la tarda es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Sant Joan les Fonts, amb les intervencions d’Imma Bellafont, llibretera  i membre de la Junta Nacional de Reagrupament; Toni Strubell coordinador de la Comissió de la Dignitat i membre de Reagrupament i Josep Ferrés membre de la Junta Comarcal a la Garrotxa de Reagrupament

 Josep Ferrés: “Espanya m’és tan estranya com Anglaterra”.-

D’aquesta manera Josep Ferrés va obrir les intervencions exposant les  raons d’algú que mai ha militat en cap partit polític, per associar-se a Reagrupament: la transversalitat i els objectius d’aconseguir la independència a través de la proclamació unilateral per part del Parlament de Catalunya i de regeneració política.

Amb una comparació amb Boxer, el generós cavall de la Granja Animal de George Orwell, denuncia que es reclami que Catalunya sigui el motor de Catalunya i reclama que sigui el seu propi motor i que l’impulsi cap a la consecució de l’Estat lliure de Catalunya.

 Per Ferrés cal generositat i audàcia per assolir els objectius. Generositat per ajornar les diferències i audàcia per superar els obstacles que Espanya ens posarà.

 Imma Bellafont: No hi ha futur si no aconseguim la independència.-

Seguidament Imma Bellafont explicà que Catalunya, ni els que venen darrera nostre, no tenen futur si es continua com fins ara amb una Espanya que ens ensorra i ens deixa sense res.

 Llibretera fins el moll de l’ós, Bellafont va comentar diversos passatges del llibre “Carretero: retrat d’un metge que fa política” els quals va posar com a exemple de la integritat i coherència del President de Carretero.

 Va exposar els seus anys de militància a ERC amb la conclusió que “a ERC, la cultura l’interessa zero” i que un partit sense política cultural no pot aspirar a conduir Catalunya a la plena sobirania.

 Bellafont va acabar demanant als assistents que perdessin la por i que almenys intentin d’assolir la plenitud nacional.

 Toni Strubell: “Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.

Per acabar, Toni Strubell justificà l’existència de Reagrupament  perquè es tracta de la única opció amb l’objectiu de donar resposta als límits que Espanya ha posat més clars que mai al desenvolupament nacional de Catalunya. I ho il·lustrà amb els exemples del recurs a l’estatut, el dèficit d’infraestructures, etc.

. Exposà la contradicció actual de que actualment el sector intel·lectual més vinculat al PSC (Josep Mª Ramoneda, Ferran Mascarell, López-Burniol…) adopta posicions més sobiranistes que els vinculats a Esquerra (quan diuen “Saura no; Montilla, si” i sobretot a CiU la qual, mitjançant la fundació Cat.dem, es mou cap a un possible abandonament en el seu programa electoral de la defensa de la llengua catalana i el final de la cobertura als sectors més nacionalistes, en una cursa cap a l’assoliment del poder a qualsevol preu.

 Per Strubell, el Parlament de Catalunya ha de deixar de ser “una mena de bany turc on s’escenifiquen debats poc rellevants, posats constantment en entredit pel poder espanyol”.

El debat entre dretes i esquerres ens fa oblidar l’essencial que és l’assoliment dels drets que tenen els “europeus normals”.

 Ens cal aprendre dels patriotes espanyols del PP i PSOE que tenen molt clar que la Pàtria és el prioritari.

El creixement de l’independentisme és l’escenificació de l’absoluta incompatibilitat de la presència de Catalunya dins d’Espanya.

 Malgrat tot, i malgrat els enemics polítics i mediàtics tan importants que tenim, cal tenir esperança. Sobretot perquè les respostes barroeres d’Espanya, la seva enorme ceguesa, poden ser un gran aliat per aconseguir la independència.

No hi ha Comentaris