Arxiu categoria Articles

“La Vanguardia”

“Exhaurits els cent dies de gràcia, una senyora em va telefonar interessant-se amablement per si volia formalitzar la meva subscripció. Pagant, clar. Li vaig haver de dir que no. Que jo era, per aquest ordre, català, separatista i republicà. I que el butlletí de la família Godó era un patufet espanyol, unionista i monàrquic. I que, per tant, no m’hi subscriuria mai, ni fart de ratafia. La senyora se’n va fer el càrrec de seguida i ens vam acomiadar educadament.”

Veure article sencer a http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1753/26/

No hi ha Comentaris

Eleccions Comissió Executiva Vallès Occidental Est

El proper dia 6 de març es farà l’assemblea per elegir els membres de la Comissió Executiva del Vallès Occidental Est que inclou les següents poblacions: Castellar, Sentmenat, Palau de Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Llorenç Savall,Sant Quirze del Vallès i Sabadell.
Els candidats que s’han presentat a aquesta elecció son:
1. Eduard Adell
2. Josep-Maria Almuni
3. Santi Argelaguet
4. Josep Blanco
5. Jordi Carbonell
6. Àlex Fenoll
7. Anna Galceran
8. Ramon J. Lleixà
9. Ermengol Llorenç
10. Francesc Minguell
11. Josep Prats
12. Miquel Àngel Rodríguez
13. Quirze Salomó
14. Carme Teixidó
DIA I HORA: 6 de març a les 11 del matí
LLOC: Casal Pere Quart de Sabadell

No hi ha Comentaris

Eleccions Comissió Executiva subcomarca Vallès Occidental Oest

Benvolguts companys/es,

El proper dissabte dia 27 de Febrer es faran les eleccions a Comissió Executiva del Vallès Occidental Oest. Aquesta subcomarca inclou les següents poblacions:  Matadepera, Rellinars, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls.

Els candidats presentats per aquestes eleccions són : Miquel Abad i Vives, Robert Bernad Ricart, Ramon Bertolín i Purtí, Guillem Bonilla i Serrano, Carles Carrillo i Marcet, Jordi Comas i Rovira, Gabriel Esteban Alayo, Andreu Esteve Galindo, Josep Ginebra, Josep Juanico, Jordi Miralda, Francesc Puig i Massana, Esteve Sànchez i Serra, Ramona Vergés Capdevila i Joan Vila Planas.

Després d’aquesta assemblea hi haurà un dinar de germanor. A qui li interessi que es posi en contacte amb en Cesc (cesc@iosl.cat) o en Josep Maria (tamarindo2001@hotmail.com).

Dia i Hora: 27/02/2010 a les 10:00 hores

Lloc: Sala annexa al Teatre dels Salesians de Terrassa, Carrer Sicilia s/n
(Per veure’n un mapa aneu a www.sdb-terrassa.org i cliqueu on som)

No hi ha Comentaris

Les reaccions davant l’afer de Reagrupament

Un lúcid article de Joan Ramon Resina sobre Reagrupament Independtista arran del linxament mediàtic contra Joan Carretero.

No hi ha Comentaris

Reagrupament també al Google Trends

Malgrat l’apagada informativa que pateix Reagrupament des de la majoria de mitjans de comunicació, ja hi ha un nombre prou significatiu de cerques de Reagrupament a Google perquè surti a les gràfiques de tendències.
Un punt curiós és que hi ha més cerques en anglès (idioma del lloc Google amb que s’ha fet la cerca) que en Castellà.

Google Trends és una aplicació de Google (el cercador mundial de referència) que permet coneixer la quantitat de cerques d’un terme en Google al llarg del temps. També mostra la freqüència amb la que ha aparegut el terme a les Google News.

Reagrupament a Google Trends 10 Des 2009

Reagrupament a Google Trends 10 Des 2009

No hi ha Comentaris

TORNEM-HI! per Joan Vila (Reagrupat de Terrassa)

Decididament hi ha una gran quantitat de persones al nostre país que encara no s’ha assabentat de res!

Això per no mirar més enllà de la Franja, perquè aleshores el tema ja agafa dimensions de pandèmia!

Representa que la gent del carrer, la normal, la que es lleva a les 6 del matí cada dia feiner per anar a treballar amb el miratge d’intentar arribar a final de mes, malgrat el lladrocini constant a què està sotmesa per les administracions socials, polítiques, administratives i judicials en totes les seves diverses varietats, les grans empreses de subministraments i les entitats financeres, bàsicament és TONTA.

A fe de Déu que els nostres polítics, en especial els autonòmics i locals, malden constantment per fer-nos-ho creure, bo i creant una espècie de zombies teledirigits, retallant més i més les opcions individuals amb les seves constants prohibicions, fins i tot condicionant opcions personals, mentre ho revesteixen de progressisme: Aproven els matrimonis homosexuals que, al cap i a la fi, no els portarà massa problemes més enllà de la caverna mediàtica i fins i tot potser els reportarà vots. I mentrestant rebaixen el nivell dels coneixements a impartir. Sobretot aquells coneixements que poden crear opinió entre els joves ciutadans en edat d’estudiant, amb el fal·laç argument de l’igualtat d’oportunitats. Per exemple.

Mentrestant els responsables de la cosa pública deixen les mans lliures a les grans empreses i les entitats financeres, cada dia més grans, cada dia més allunyades del ciutadà mig, per tal que el diàleg entre ambdues parts es converteixi en el monòleg de la part més forta: heu provat mai de resoldre res relatiu a una companyia de telèfons, d’aigua o del monopoli de la llum?… us n’heu sortit, si no és “passant per l’aro”? Heu provat de saber perquè els interessos bancaris que pagueu sempre es veuen gravats amb excuses inexplicables que es basen en fórmules matemàtiques de les que ni els mateixos encarregats de donar-vos l’explicació en coneixen l’entrellat? Això mentre els interessos dels vostres estalvis sempre es veuen mermats en algun concepte… Heu provat de reclamar alguna taxa o impost que heu pagat i que no us correspon?

Tan el tracte rebut com la presumpta “solució” arriben al ciutadà des d’una postura altiva, prepotent, de perdonavides, tan de les pròpies organitzacions com de les persones que hi treballen, algunes de les quals sembla que mentre estan en horari laboral, es transformen en una necessària peça més de l’inhumà, degradant i fraudulent tracte que ens dispensen, oblidant la normal relació proveïdor-client, o l’obligació de donar un servei al ciutadà, a poder ser amb un somriure als llavis.

És tanta la seguretat que tenen els dirigents polítics, i els d’aquestes organitzacions i entitats, de que els seus objectius alienants ja estan arrelats, que queden sense paraules davant de moviments ciutadans de gran calat, com van resultar ser les consultes del 13-D, per exemple. I quan intenten argumentar, ho fan per boca d’ase, dient barbaritat rere barbaritat.

I de la justícia, què en podem dir? Bàsicament, ja se sap quina és la realitat d’aquesta part importantíssima dels poders democràtics: faltats de mitjans, faltats de coordinació, sense Nord, sense govern, ancorats en el passat en tots els sentits, especialment els comunicatius, poden dictar ordres tan dispars en situacions iguals que la justícia real queda en entredit. Mentre que hi ha jutges i jutgesses que, des de la seva simple poltroneta, actuen com veritables reietons, prenent actituds de superheroi salvador de la pàtria en contra de ciutadans que els tremolen les cames només de trepitjar el sòl de l’edifici d’un jutjat, d’altres poden demanar fiances multimilionàries a presumptes defraudadors que, precisament pel nivell de les amistats que tenen i pel volum de les seves fortunes, no hi ha cap risc de que fugin.

Ara bé, la darrera atzagaiada del Sr. Garzón ha tingut una virtut: la famosa subscripció “popular” per recollir els diners de la fiança de l’ex alcalde de Santa Coloma, íntim del clan de Madre, benefactor incombustible del partit polític que té al seu haver les pràctiques més “mafiosetes” de Catalunya… Al contrari del que es reclama jo no crec que sigui necessari ni convenient conèixer la llista dels donants, ja que tothom amb una mica de sentit comú se la pot imaginar, més enllà de noms i cognoms. I, a més a més, publicar una llista deixaria al marge del fet altra gent que en realitat és tant o més responsable que els propis presumptes culpables. O, de veritat, ha arribat a ser tan TONTA la ciutadania com per creure que els responsables dels partits i de les institucions no eren coneixedors de la situació fraudulenta que es donava i es dona a qualsevol nivell de les administracions? Compte!: que això no vol dir que es doni a totes les administracions, ni que ho practiquin totes les persones!, sinó que els responsables polítics, administratius, judicials i directius de grans empreses, de ben segur que en tenen coneixement.

Per això crec que no cal conèixer la llista dels donants per la fiança del “company” Bartu, ja que ells només seran la punta de l’iceberg i d’aquesta manera s’exculparien als veritables responsables de la situació, que són a qui cal fer fora a les properes eleccions autonòmiques, donant veu, vot i poder a opcions que s’han compromès a aconseguir la regeneració política.

Afegim aquí que l’amiguisme i el frau habitual és una pràctica importada des del país veí per Ponent, on està històricament molt més arrelada i menys perseguida (recordeu els “Albertos”, que tot i estar ja condemnats per estafa, van ser presents a la boda de la filla del President del Govern de l’Estat espanyol, amb l’assistència fins i tot del Cap de l’Estat; o l’actual President dels empresaris espanyols, amb un historial que fa caure de clatell).

Segur que serà també més fàcil regenerar la política des de la independència de Catalunya.

Som-hi, doncs, que ja falta menys!

Joan Vila
Reagrupat de Terrassa

No hi ha Comentaris

El meu 13-D, per Salva Garcia associat a Reagrupament

Content, esgotat, amb un punt agredolç: el meu 13-D ha estat un diumenge amb molt poca Rosa, Vinyet i Àlex (per sort vam anar ahir amb a la piscina), un altre dia robat a la família, però ha estat un 13-D patriòtic, intens, esgotador… i en anglès. Avui he estat la major part del dia amb l’amic Edward Hugh (un economista gal·lès que viu a Catalunya des de fa 20 anys, un patriota català, un crack, mireu el seu blog) i amb Victor Mallet, corresponsal del Financial Times, que ha vingut a cobrir el 13-D…Més informació  a Reagrupament.cat

No hi ha Comentaris

L’economia de Catalunya l’endemà de la independència

Un nou acte de Reagrupament va tenir lloc a Terrassa aquest divendres per a parlar de les repercussions de la independència per a l’economia catalana. Com va dir la presentadora de l’acte, Ramona Vergés, davant de més de 100 assistents, els associats a Reagrupament tenen plena confiança en l’assoliment de la independència, i parlen dels avantatges que tindrem els catalans l’endemà per a sumar més gent al moviment independentista com més ràpid millor.

Cròniques de l’acte:

No hi ha Comentaris

Jo també vull botar amb en Laporta – Per Josep Ginebra

En Josep Ginebra, associat a Reagrupament, fa un resum de punts d’actualitat com:

1.- No canvio els Reagrupats de Terrassa pels militants d’ERC, CDC, UDC i ICV de tot el Vallès junts, però encara hem de ser més i hi hem de posar més ganes.

2.- No us creieu tot el que diuen de vosaltres. La immensa majoria no heu sigut mai essencialistes ni identitaris, sou al·lèrgics a la comèdia i a la demagògia, i si aspireu a una majoria independentista vol dir que no renuncieu a convèncer ningú. L’única manera que tenen alguns de guanyar el debat és fer creure que vosaltres sou uns altres.

Podeu veure més informació a http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1427/1/

No hi ha Comentaris

De què anirà la pel·lícula?

Apunt de Jordi Comas, associat a Reagrupament de Matadepera

Les eleccions són com les pel·lícules, si fem un esforç de síntesi, sempre som capaços d’afirmar que “van d’alguna cosa”, que tenen un eix central, una gran pregunta a respondre. Evidentment el tema del què van uns comicis no és neutre, per això tots els actors que hi participen intenten fer una abstracció valorant quin seria el debat central que els beneficiaria. I expliquen als votants que les eleccions, efectivament, van d’això o d’allò altre.

Tots els comicis tenen unes determinades circumstàncies econòmiques socials i polítiques que marquen l’agenda de temes. Però això a alguns tant els fot, no hi ha límits ni riscos. Com que estan acostumats a prendre per imbècils els electors i que en facin cas omís, es pot arribar a l’extrem del PSOE; que en les darreres eleccions tornava a dir que el tema era el “perill” del retorn de la dreta. S’hi val exhibir fotos de polítics jubilats d’altres continents i tot!
Tot i que encara falta molt, crec que ja podem albirar de què volen que vagin les pròximes eleccions les principals formacions polítiques catalanes.
L’operació de la Casa Gran augura que CiU voldrà que siguin una tria entre un govern sucursalista i ineficient enfront un govern d’obediència nacional competent. Una tria que permet posar a la llista un socialdemòcrata rere un lliberal; i fer campanya amb López Tena i Duran Lleida. A la Casa Gran hi caben tots, oi?
El PSOE anirà a parar on sempre. No crec que tinguin nassos de tornar a fer sortir el mite del gran gestor Montilla (ni fets, ni paraules), ni el del “gobierno amigo”. Aniran a les essències: dretes i esquerres, sense explicar exactament la diferència entre uns i altres. Sortirà el mite del pacte CiU-PP i hi haurà una certa batalla per la centralitat. Acusaran a CiU de radicalitzar-se (el clima hi ajudarà), i intentaran carregar contra els socis de govern presentant-los com un llast. Un sofà sense carisma ni personalitat per president com a opció més segura. Un sofà d’esquerres, és clar.
I ERC? Buf… Suposo que vendrà els grans avenços en construcció nacional, ens recordarà com ens ha canviat la vida des que governen les esquerres que subvencionen escoles de l’Opus Dei i tornarà a escenificar l’equidistància asimètrica. Que consisteix en demanar la proclamació de la independència a Mas, si vol el seu suport, i demanar-li a Montilla unes quantes conselleries per fer polítiques… d’esquerres, naturalment.
IC-V dirà que les eleccions van de… s’ho imaginen? Dretes i esquerres! El mateix que el PSOE -quina novetat. I amb els altres no els entretinc perquè no m’interessen.
Això és el que podríem preveure avui, certament. Però sembla evident que les eleccions aniran d’alguna altra cosa després de com s’ha resolt el finançament i de la imminent sentència de l’Estatut. Amb l’escenari que s’albira, per molt que ho defugin, els partits hauran de respondre a la pregunta: i ara, què?
A totes les previsibles estratègies que he apuntat, és inevitable afegir-hi que els aspirants a President de la Generalitat hauran de dir quin és el seu horitzó de País. Quan Espanya ens diu que sempre serem la mamella de la que xuclar i ens posi per escrit quin és el marc d’autogovern que està disposada a acceptar pels propers 25 anys, els candidats com a mínim hauran de dir el què els sembla.
I aquí és on la cosa es posa interessant. No sé si CiU podrà fer aquesta campanya amb Duran i López Tena, com els deia abans. No sé quina campanya pot fer un president de la Generalitat amb carnet del PSC-PSOE, acompanyat de “ministros del Gobierno de España”. Segueixo sense saber què pot dir ERC. Parèntesi: En el fons tinc la sensació que el que el seu problema, per comptes de què dir, serà com fer que sigui creïble per part del seu electorat. Fins i tot IC-V té en perspectiva un paper ben galdós (tindran els nassos de parlar de federalisme?).
El que si que sé és quina campanya farem una colla de ciutadans el 2010. Direm que el que toca és triar entre la unió que ofereixen els espanyols o la sobirania. Que la pregunta és nació o “comunidad autónoma de régimen común”. Que les pròximes eleccions, diguin el que diguin els altres partits, van de decidir què fem com a País, veient que el desenvolupament de l’autogovern està en un atzucac irresoluble i que anem perdent pistonada mentre pensem cap on anar.
Potser per això últimament estic força optimista, perquè crec que per primer cop les eleccions aniran del nostre tema. Potser per això tinc la impressió que no s’avançaran i que el govern esgotarà la legislatura. Perquè com més s’allunyi la convocatòria del que s’està a punt d’esdevenir, més possibilitats tindran tots els partits de fer-nos creure que les eleccions van d’una altra cosa. Que Madí, Zaragoza i Vendrell vagin pensant com respondran la pregunta. Sense els seus recursos, ni els seus equips professionals, nosaltres ja estem anant barri a barri, poble a poble, i ciutat a ciutat, explicant la nostra resposta.

No hi ha Comentaris