Arxiu categoria Assemblea

«Hem d’assolir la independència poble per poble, casa per casa»

Naciò Digital .cat Quico Sallés/Barcelona

Presentada l’Assemblea Nacional del Catalana  per a la independència, que es constituirà el 30 de marc després d’un any de treballs, i que intentarà implicar un de cada mil catalans a la causa de la llibertat de Catalunya

Assemblea Nacional

“Hem de convèncer poble per poble, casa per casa i persona per persona que la llibertat de Catalunya és el millor per a tots”. Amb aquesta frase, l’alcalde de Vic i impulsor de l’Associació de Municipis per la Independència, Josep Maria Vila d’Abadal, segellava un pacte de col·laboració amb l’Assemblea Nacional Catalana, en un acte celebrat aquest matí al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

El moviment sorgit i impulsat formalment el passat 30 d’abril, amb la Conferència Nacional per a l’Estat propi, i que inspirat en l’Assemblea de Catalunya busca articular un moviment transversal per assolir la independència de Catalunya, s’ha acabat de presentar en societat amb el full de ruta organitzatiu que espera enllestir abans del 30 de març.

La consigna expressada aquest matí per diversos representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és clara: “No és una qüestió d’independència, sinó de llibertat”. En aquest sentit, les diferents assemblees debatran i diran la seva sobre la via per assolir la independència de Catalunya i com administrar-la després. Com ha explicat el president de la sectorial de Pagesos, Pep Riera, “l’ANC ha de ser el mecanisme per tal d’arribar a la meta sense conflictes polítics, socials i econòmics; ho hem de deixar tot enllestit pel dia D i pel dia D+1″.

Després de més d’un any de treballs, l’organització ha constituït 93 assemblees territorials, mentre 74 són en fase de constitució i 64 ja han encetat les primeres passes. L’objectiu és arribar el 30 de març, data de la constitució de l’assemblea com a tal, amb 241 assemblees, o 7.500 adscrits, això és, un de cada mil catalans. Així mateix, l’organització també tindrà una representació territorial a la Catalunya Nord i a la Franja. Amb aquests números a la mà, l’ANC assegura estar “moderament optimista” per poder arribar a tenir delegacions -assemblees locals- a tots els municipis catalans de més de 3.000 habitants.

No hi ha Comentaris

Reagrupament Independentista obre una nova etapa

4aAssembleaL’associació política Reagrupament ha celebrat amb èxit el passat diumenge, a Vic, la seva IV Assemblea  nacional.  Amb la presència entre molts altres de socis del Bages i de la Catalunya central,  ha donat un pas més en la seva consolidació com a força representativa de l’ independentisme transversal.

Reagrupament es referma en la voluntat de plantar cara al tracte colonial que ens dispensa Espanya , en la lluita per reformar i regenerar l’economia i el sistema democràtic i segueix apostant pel treball i  l’excel·lència com a úniques vies per poder superar la crisi.

L’Assemblea ha aprofundit en termes programàtics i sectorials a fi d’oferir respostes clares i concretes més enllà de la imprescindible independència. I en uns moments de forta desorientació,  Reagrupament s’obre amb generositat a tot el poble català per poder fer possible la seva unió davant dels nous reptes i poder  aconseguir  la seva llibertat.

Reagrupament-Bages

No hi ha Comentaris

Reagrupament es reforça en la IV Assemblea Nacional

Cinc-cents reagrupats, dels 2.500 amb què compta l’associació independentista, clamen per la regeneració democràtica i aproven la ponència política, l’estructura organitzativa i la nova Junta Directiva nacional

Josep-Maria Vida d’Abadal, l’alcalde de Vic, dóna suport a l’assemblea i anuncia la creació d’una associació de municipis per la independència.

La IV Assemblea Nacional de Reagrupament Independentista, celebrada aquest diumenge al Cinema Vigatà, a la capital d’Osona —i que ha comptat amb la participació de 500 dels 2.500 associats de l’entitat—, ha aprovat les millores de la ponència política i del reglament d’organització i funcionament, a més de la nova Junta Directiva nacional, que estarà presidida novament pel seu fundador i capdavanter, el metge de Puigcerdà, Joan Carretero, i per la vicepresidenta, Rut Carandell, a més de 16 reagrupats més, escollides directament avui en llista oberta, i els 8 representats territorials —ja escollits els dies passats en sengles assemblea—, que també han rebut el suport unànime dels presents.
L’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, ha donat la benvinguda als associats a la capital d’Osona i els ha encoratjat a fer una organització que rebutgi els tics dels partits polítics fins ara coneguts. “Vosaltres que podeu, feu-ho, sou joves, gent sensata, seriosa, nacionalista i independentista”. El dirigent d’Unió ha afegit que també vol canviar el seu partit (UDC:  ”Farem que el partit nascut al 1931 que demandava justícia social i independència, torni als seus orígens sense dirigents que manen massa”. I ha anunciat, enmig d’una gran ovació, que Vic promourà una associació de municipis per la independència.
En l’informe i en el discurs d’acceptació de la presidència, Joan Carretero ha deixat molt clara la voluntat de Reagrupament Independentista d’esdevenir una força “rigorosa i d’excel·lència”, capaç d’anar més enllà de l’ara o mai, de donar més respostes que la independència. “Hem de fer que el independentisme sigui rigorós, que els ciutadans vegin que tenim respostes, que ens vegin com una solució”, ha manifestat el cap de files de Reagrupament, tant en el discurs d’acceptació com en l’informe de presidència. “Hem d’explicar més i millor els nostres objectius, però no hem de retirar res del que hem dit fins ara, teníem raó, i els darrers fets ens l’han donada”, ha afegit Carretero en referència als darrers pactes electorals.

“Malgrat el desànim, el cansament i la ràbia que provoca veure que la gent vol un país agenollat, cal aixecar-se i triomfar, i només triomfa el que segueix la lluita”, ha dit el president. Però, així mateix, Carretero no ha volgut passar de puntetes sobre els resultats electorals: “Ens hem de llepar les ferides, però hem de continuar; hem perdut una batalla no la guerra, una guerra que serà llarga i en la qual tindrem desertors”, ha avisat.  Per aquest motiu ha demanat obrir l’associació a tot el territori, a tots els pobles de la nació durant els pròxims mesos. “Estem a moltes comarques però a pocs municipis, i això ens perjudica, és la nostra primera fita”, ha remarcat.

La quarta assemblea ha escollit la nova junta directiva nacional de 26 membres, amb Joan Carretero, Rut Carandell i Ignasi Planas com a terna principal així com s’ha aprovat la ponència política i l’informe de gestió per 351 vots a favor, cap en contra i 5 en blanc.
La nova Junta Directiva Nacional està formada pels següents associats (per ordre de votació]
Joan Carretero i Grau – PRESIDENT
Rut Carandell i Rieradevall – VICE-PRESIDENTA
Ignasi Planas Rivas – SECRETARI
Jaume Fernàndez i Gonzàlez
Roger Granados i Wehrle – ÀREA ORGANITZATIVA
Àngel Font i Catalan – ÀREA ECONÒMICA
David Vinyals i Domingo
Narcís Ribes i Besalú
Imma Bellafont i Santies
Ferran Pujol i Benlloch
Montserrat Tudela i Penya
Esther Ponsa i Bou
Ma Teresa Casals i Rubió
Josep Sort i Jané
Jordi Gomis Ollé
Ma Teresa Pelegrí Soteras – ÀREA D’OBJECTIUS FUNDACIONALS
Joaquim Cabanas i Miret
Xavier Serraïma Petit – ÀREA DE RELACIONS EXTERNES
Als quals cal afegir els 8 representants territorials, escollits prèviament i ratificats en l’assemblea d’avui:
Alt Pirineu i l’Aran:  Pere Real i Balaguer
Barcelona comarques:  Joan Vila Planas
Barcelona ciutat:  Marc Viñolas Prat
Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre: Gerard S.V.
Catalunya Central:  Ramon Payàs Capell
Girona:  Carles Bonaventura i Cabanes
Lleida:  Francesc Morreres i Sisó
Penedès:  Ricard Cabré Rigat

No hi ha Comentaris

El manresà Ramon Payàs ha estat escollit coordinador de Reagrupament de la Catalunya central.

Aquest dissabte 4 de juny a Vic s’ha escollit el primer coordinador de la Catalunya central de Reagrupament Independentista. La votació produí una unanimitat dels membres assistents els quals representaven les comarques d’Osona, Berguedà, Alta Segarra, Solsonès i Bages. D’aquesta manera s’ha enfortit  l’estructura de l’organització i es podrà fer un treball més integrat i amb una interlocució més directa.

El Ramon es va presentar com un treballador nat per la causa que  ens ha de moure a tots els catalans, la independència de Catalunya. Es va posar a disposició de tots els socis  a fi de treballar amb tenacitat pels nostres objectius. En la seva locució va afegir que calia la màxima cooperació entre les distintes comarques i fer de la nostra associació un veritable punt de trobada de tots els independentistes.

Per altra banda es van debatre les esmenes presentades per distints membres de la Catalunya central a la ponència política cara a l’Assemblea Nacional del 19 de juny. Les que comptaren amb un major suport feien referència a superar totalment el llenguatge  i objectius autonomistes, superar les marques dels partits a fi de treballar per la unitat, lluitar per una nova llei electoral força participada per la gent i que aquesta llei contempli un major equilibri entre població i territori.

Reagrupament Bages.

No hi ha Comentaris

1a. assemblea regional de la Catalunya central

No hi ha Comentaris

Quarta Assemblea Nacional de Reagrupament. El 19-06-11 a Vic.

L’Assemblea Nacional se celebrarà diumenge
19 de juny del 2011, a la ciutat de Vic, al Cinema Vigatà (C/Jacint Verdaguer, 22) de 9 a 15 hores
.
Veieu el mapa d’ubicació

. L’inici de la sessió plenària serà a les 10 hores.

Poden assistir a l’Assemblea Nacional, amb plenitud de drets, els associats fins a la data de convocatòria de la 4a Assemblea i que estiguin al corrent de pagament omplint la butlleta d’inscripció
 abans del dia 15 de juny del 2011. El preu d’inscripció és de 10€ que s’abonaran el dia de l’Assemblea.

Les acreditacions per participar a l’Assemblea Nacional es poden formalitzar a partir de les 9 hores i fins a les 11.30 h, al mateix lloc de la celebració de l’Assemblea.

La comissió organitzadora posa a disposició de tots els associats l’adreça voluntaris@reagrupament.cat
 per a prestar serveis de col·laboració dels associats en el procés assembleari


Ponència Política

Els associats, les assemblees comarcals i les comissions sectorials poden presentar esmenes a la ponència política
. Les esmenes són de quatre tipus: addició, supressió, modificació i a la totalitat. Les esmenes al document s’han de presentar fins el 27 de maig de 2011,
 seguint el model de full d’esmena de l’apartat Documents i han de ser lliurades a la comissió organitzadora a l’adreça 
ponenciapolitica@reagrupament.cat
.


Proposta de millora del Reglament d’Organització i funcionament

Els associats, les assemblees comarcals i les comissions sectorials poden presentar esmenes a la proposta de millora  del reglament d’organització

. Les esmenes al document s’han de presentar fins el 7 de juny de 2011,
 i han de ser lliurades a la comissió organitzadora a l’adreça 
ponenciaorganitzacio@reagrupament.cat
.

S’enviarà una única esmena de millora per correu electrònic, indicant si és d’addició, supressió o modificació. Cal indicar clarament la pàgina i l’apartat afectat i, si s’escau, el text alternatiu. Cal indicar també nom, cognoms, correu electrònic i telèfon de la persona que presenta l’esmena de millora. Cas que l’esmena de millora sigui d’una assemblea comarcal o de districte, indiqueu les dades de la persona que representa l’esmena de millora.

A partir del 7 de juny, el comitè de millora del reglament d’organització negociarà amb cadascun dels esmenants, la incorporació, transacció retirada o refús de les esmenes presentades.

A partir del dia 15 de juny els associats tindran a la seva disposició els documents i les esmenes que quedin vives per a debatre a l’assemblea i que els seran facilitats també el dia de la seva celebració.

No hi ha Comentaris

Acords electorals de l’assemblea Reagrupament Bages

No hi ha Comentaris

Bages 2010-12-14 23:32:12

No hi ha Comentaris

Continuem el compromís

La Junta Directiva Nacional de Reagrupament Independentista, presidida per Joan Carretero i expressament ampliada amb els candidats i els caps de campanya de l’associació, reunida avui a Vic, ha decidit el següent:

  1. Agrair la feina, la il·lusió i l’empenta de tots els associats i associades durant el període electoral.
  2. Agrair a tots els votants la confiança que han dipositat en el nostre projecte polític.
  3. Donar continuïtat, de forma unànime, a aquest projecte polític, basat en l’assoliment de l’Estat, la regeneració democràtica i la recuperació dels valors del treball i l’excel·lència.
  4. Sotmetre la pròpia Junta Directiva i una ponència política renovada a l’Assemblea Nacional, a celebrar a principis de la primavera de 2011.
  5. Reforçar tant l’estructura organitzativa i sectorial com la comunicació interna i externa de l’associació.
  6. Donar suport als qui, atenent els nostres principis i objectius, creguin convenient de presentar-se com a opció a les eleccions municipals de 2011.

A la tarda, davant de més de 200 coordinadors o membres de juntes territorials que hi han volgut assistir, s’ha referendat amb una ovació unànime la decisió de donar continuïtat al projecte polític de Reagrupament Independentista i a les decisions preses per la Junta Directiva. Durant més de 4 hores, els membres de la Junta, amb Joan Carretero al capdavant, han explicat i han obert un debat viu i entusiasta sobre quina ha de ser a partir d’ara la nostra activitat atenent als nostres objectius fundacionals i la nostra activitat política immediata i futura, molt especialment:

  • el reforç i creixement de l’associació, tant en els aspectes organitzatius i de coordinació com en els de comunicació interna i externa;
  • el treball en xarxa, tant a nivell local dels territoris com pel que fa la xarxa (Reagrupament 2.0)
  • la presència en els mitjans de comunicació local i nacional
  • l’activitat cívica i política arreu, a través d’actes, conferències i manifestacions diverses que serveixin tant per acostar experts i nous associats com per formar els nostres associats
  • la necessitat de reactivar la tasca sectorial (sanitat, ensenyament, infraestructures, immigració, etc.)
  • la confecció i difusió de documents de base

Finalment, s’ha encoratjat tots els coordinadors perquè, al més aviat possible, si no ho han fet ja, convoquin llurs pròpies assemblees territorials per traslladar els acords presos, debatre els passos a fer, fer una crida a la participació i continuar la tascsa que comporta el projecte polític de Reagrupament.

No hi ha Comentaris

La Constitució de Catalunya, primera llei que Reagrupament portarà al Parlament

Per Emma Ansola     El Punt.cat 21-03-2010

El text, basat en el model anglosaxó, es presenta avui a l’assemblea nacional que el partit celebra a Barcelona

Reagrupament presenta avui als militants el text en què es basarà el seu programa electoral i la raó de ser del partit amb vista a les eleccions de la tardor. La Constitució de Catalunya és un document que la direcció del partit es compromet a portar a aprovació al Parlament, si la formació obté representació en la pròxima legislatura. El text, basat en el model anglosaxó, consta de 26 articles i quatre disposicions derogatòries, i s’inspira en els principis de la Declaració dels Drets de l’Home (1789), la Declaració Universal de les Nacions Unides (1948) i la Convenció Europea dels Drets Humans (1950). Segons els juristes que han intervingut en la redacció del text, ha de ser concebut com a punt de partida i element normalitzador de la discussió política.

El gener del 2008 es va presentar una iniciativa legislativa popular, que va ser rebutjada per la mesa del Parlament, en què es portava a aprovació un text molt semblant al que avui presenta Reagrupament. La importància ara radica en el fet que sigui una formació política la que vulgui introduir aquest text jurídic en el debat polític.

La Constitució de Catalunya, a la qual ha tingut accés El Punt, és la base del programa electoral amb què el partit es presentarà a les eleccions de la tardor, amb l’objectiu final que si obté diputats a la cambra el text sigui la primera norma que es porti a aprovació, com a pas previ cap a la independència de Catalunya. Els juristes que han intervingut en la redacció del projecte assenyalen que no és un text definitiu, ja que la redacció final hauria de ser discutida per la resta de formacions polítiques. Amb tot, consideren que el repte d’aquesta proposta és introduir un element nou en el discurs polític i que el seu debat sigui un element normalitzador en el si del Parlament, ja que la cambra ha votat a favor del dret d’autodeterminació del poble català en diverses ocasions. En la redacció d’aquesta Constitució de Catalunya, els juristes que hi han intervingut s’han basat en el model anglosaxó, en contraposició al model europeu, que regula i legisla més el text constitucional i en el qual es basa la Constitució espanyola. «El model americà s’adapta més a la realitat», explica Antoni Abad, un dels juristes que han participat en la redacció de la Constitució de Catalunya.

El text es divideix en un preàmbul, cinc títols, vint-i-sis articles i quatre disposicions transitòries. Amb el mateix estil que la Constitució dels Estats Units, el text que presenta Reagrupament s’encapçala amb les paraules «Nosaltres, el poble de Catalunya», i continua: «volent restablir els nostres drets sobirans, conscients de la nostra responsabilitat envers les generacions futures i volent bastir una comunitat unida, pròspera, solidària, oberta i respectuosa amb la dignitat humana i els drets fonamentals, ens donem la present Constitució».

Després del preàmbul, en què es recorden els textos que han inspirat la redacció de la Constitució de Catalunya, segueixen els cinc capítols, el primer dels quals se centra en els principis generals. Pel que fa a l’estat, es diu que Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social; la sobirania pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants; el territori es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya i la capital és Barcelona, i el català és la llengua pròpia, nacional i oficial del país, amb l’occità o aranès també llengua oficial a la Val d’Aran. Els drets fonamentals, els deures dels ciutadans, l’organització de l’estat i la modificació de la Constitució encapçalen la resta de capítols.

Quant a les disposicions transitòries, totes quatre estan encaminades a derogar la Constitució espanyola del 1978, atorguen al Parlament les atribucions dels poders judicial, legislatiu i executiu fins al dictat de noves lleis, i assenyalen que la Constitució ha de ser ratificada en referèndum després de l’aprovació en el ple.

Article 1. L’Estat
Catalunya és un estat de dret, independent, democràtic i social
Article 2. La sobirania
La sobirania nacional pertany al poble de Catalunya, que l’exerceix directament o mitjançant els seus representants
Article 3. El territori
El territori de Catalunya es correspon amb els límits geogràfics de Catalunya
Article 5. La llengua
El català és la llengua pròpia, nacional i oficial de Catalunya. La llibertat lingüística està garantida. L’occità és també oficial a l’Aran
Article 6. La nacionalitat
Una llei regularà les condicions d’adquisició, conservació i pèrdua de la condició nacional de català. Els ciutadans del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l’Alguer tenen garantida la condició nacional de catalans, si la sol·liciten

No hi ha Comentaris