Arxiu categoria CiU

Gran èxit de la graellada de Reagrupament a Sant Just Desvern

El proppassat dissabte 18 de setembre va tenir lloc una graellada popular a Sant Just Desvern organitzada per l’agrupació local de Reagrupament, a la qual van assistir més d’un centenar de persones. L’objectiu era promoure la coneixença entre els reagrupats de Sant Just i de la comarca, tot i que també hi van fer cap associats d’altres territoris.

No només això, sinó que també van participar a la graellada els màxims dirigents locals i altres militants de CiU, ERC i SCI, amb la qual cosa va quedar palès el bon ambient que existeix entre tots els patriotes a nivell municipal, malgrat treballar en el marc d’opcions polítiques diverses.

Després de la graellada, van tenir lloc els parlaments dels tres primers candidats de Reagrupament per la circumscripció de Barcelona. Va iniciar les intervencions la cap de llista, Rut Carandell, seguida de Montserrat Tudela. Finalment, va intervenir Carles Móra, amb un dels seus emotius parlaments als quals ja ens té acostumats.

L’acte es va cloure amb la interpretació de l’himne nacional amb tots els assistents dempeus.

La graellada va comptar amb l’organització impecable del coordinador i el secretari locals, i amb la col·laboració de diversos associats de Sant Just, així com dels botiguers i comerciants del municipi.

j

Fotos: Xavier Borràs


No hi ha Comentaris

Objectiu: una candidatura independentista, sense condicionants

La idea de crear Reagrupament, com a associació que promogui i impulsi una estratègia de creació d’un Estat català que passi per una declaració unilateral d’independència, des d’una majoria parlamentària de 68 diputats del Parlament de Catalunya, va néixer fa un any i mig. Des de llavors hi hagut molt d’esforç i feina, molta il·lusió i discussió, intercanvis de parers crítiques, i fins i tot situacions de crisi que semblaven insuperables. Però, després d’aquests 18 mesos, el 10 de juliol Reagrupament ja estava llesta per a la comtessa electoral: ja teníem una llista de candidats a les eleccions, amb en benentès que la Junta tenia la facultat d’adaptar aquestes llistes als possibles pactes amb altres propostes polítiques (partits, candidatures…). Cal dir que, encara que la confecció de les llistes es podia fer d’altres maneres, ningú no pot negar que tothom que hi volia ser-hi, es va poder presentar. Déu n’hi do el que costa troba 135 persones disponibles i compromeses! Felicitats als escollits!

És cert que no s’havia incorporat Joan Laporta a la candidatura, a causa de la seva exigència d’integració de Reagrupament a DC i que la nostra associació fes la major part de l’aportació econòmica de la campanya. Cadascú que jutgi la coherència de Joan Laporta, després de l’oferiment constant de Reagrupament, després que Joan Laporta es declarés moralment reagrupat i després que la nostra associació modifiqués la manera de fer la llistes per tal que Laporta no hagués de passar per unes primàries.

I és després de la manifestació del 10J que Joan Laporta (DC), Alfons López Tena (CiU)i Uriel Beltran (ERC) [a partir d’ara LTB] fan una proclama idèntica al programa polític de Reagrupament (declaració unilateral d’independència i candidatura compromesa amb aquest objectiu), dirigida a les formacions d’àmbit català (del Principat). Felicitats! Per fi López Tena i Beltran abandonen la insistència estèril d’IP, ILP i altres vodevils per assumir allò que des de sempre ha formulat Reagrupament. El Dr. Carretero, no podia ser d’una altra manera, se’n congratula, però es queda sol en el seu suport a la proclama, ja que, per exemple, CiU la rebutja i ERC, també, tot i que a través d’un moviment més propi d’un contorsionista. Molts catalans i molts reagrupats s’hi afegeixen fins a arribar a uns quants milers (?).

Joan Carretero marca distàncies amb l'expresident del Barça Joan Laporta.

Tanmateix, dies després i en veure que la crida als partits no ha donat resultat, LTB modifiquen la seva proposta inicial i la converteixen en una proposta nova, no dirigida a organitzacions ja existents, sinó que té l’objectiu de crear una nova candidatura independentista (amb el mateix programa de Reagrupament), amb dues novetats importants:

1. Que LTB se n’autoproclamen  caps visibles, malgrat no haver estat escollits en cap procés democràtic per a realitzar aquesta funció (ells en marquen els criteris i les pautes). I a més afirmen que les persones adherides a la primera proclama (la dels partits) també donen suport a la segona (la d’una nova candidatura). Ho afirmen ells, no les persones adherides.

2. Introdueixen la necessitat d’iniciar un procés de primàries d’aquesta candidatura, en plenes vacances (cosa que les fa a la pràctica molt inviables), com a condició sine qua non per a qualsevol organització que en vulgui formar part. Això implica que l’element convergent (candidatura única, compromesa amb la declaració unilateral d’independència) passa a un segon pla, ja que queda supeditat a aquesta nova condició. Si no s’accepta la condició 2, no pots entrar en la seva candidatura i, per tant quedes estigmatitzat com a contrari a la unitat. És a dir, que tres persones (LTB), dos de les quals (TB) fins al juliol abjuraven d’aquesta estratègia política i mai no havien proclamat la seva adhesió a les primàries i a les llistes obertes (fins i tot ocupen alguns càrrecs que mai han estat escollits així), decideixen les condicions en què els altres han de concórrer a aquesta candidatura, quan Reagrupament hi porta 1 any i mig treballant i abans de la primera proclama, ja té les llistes fetes (obertes a nous pactes, clar). Afegim-hi que, a hores d’ara, no sabem quantes persones s’han adherit a la proposta de candidatura de LTB, amb el compromís de participar-hi activament. D’això en podem dir coherència, oportunitat i creació de sinèrgies positives?

En aquest escenari, evidentment Reagrupament no pot participar-hi, ni integrar-s’hi, ja que els seus únics criteris programàtics són la creació d’una candidatura que es comprometi fer possible una majoria parlamentària que declari de manera unilateral la independència. Això i prou. No hi poden haver condicionants de tipus ideològic (per no restringir l’ampli espectre social de la voluntat independentista), però tampoc de tipus metodològic (que inclou la condició del procés de primàries) o d’una altra mena. Qualsevol altra característica que pugui adoptar aquesta candidatura hauria de ser pactada i assumida per totes les parts implicades, però mai ser imposades per una de les parts. I més quan aquesta part són simplement tres persones (destacades, però tres persones), que encara no sabem quants companys de feina tenen, gent activa, com els més de 3.000 membres de Reagrupament que paguen una quota i tenen dret d’assistència a les Assemblees (és a dir, no adhesions de la primera proclama, sinó gent que accepti la seva segona proclama i pagui quota). Cadascú és lliure de fer el que cregui convenient, però, de moment, la segona proposta de LTB (una nova candidatura amb procés de llistes obertes en plenes vacances) és una simple declaració d’intencions, que veurem si es realitza, com es realitza, qui la realitza i quanta gent hi participa. Haurem d’esperar fins l’11 de setembre, per decidir, si no és que volem fer valoracions prematures en relació a les qüestions suara plantejades. Reagrupament, evidentment, no pot ara plantejar-se fer modificacions reals i efectives amb els seus candidats a partir de les bones intencions de LTB i d’uns resultats encara inexistents. Davant, fixem-nos-hi, hi ha una feina feta en un any i mig, amb encerts i errors (que n’hi deu haver, segur), que situa Reagrupament amb una proposta de candidatura, feta, però no tancada, tot el contrari, oberta a futurs pactes amb qui vulgui assumir i coincidir amb el programa de Reagrupament (entre els que hi pot haver LTB i qui els vulgui acompanyar en la seva segona proposta). Però ara no saben quants són ni qui són, no?

Per tant, és segur que els membres de Reagrupament sabran valorar què han de fer i acceptaran que no podem actuar amb precipitació, a partir de rumors, intoxicacions, alarmismes i a voltes només bones intencions, cosa que només pot dur-nos a cometre errors, penedir-nos-en i lamentar-ho després. Nosaltres tenim un programa i una candidatura. Nosaltres tenim un compromís amb Reagrupament. Altres encara no saben qui són, ni quants són. Ja ens ho faran saber. I tant de bo puguem fer el camí junts, però no engreixem allò que de moment és una proposta de tres persones, respectables, patriotes convençuts (hi deu haver algú més, segur), però que encara no sabem respondre a aquests interrogants. Qui tingui el mateix programa i vulgui formar part de la nostra candidatura,  les portes són obertes. En parlarem, segur. I qui vulgui fer una candidatura nova, conjuntament, també se n’ha de parlar, evidentment. És una obligació davant el clam popular que l’independentisme compti amb diputats compromesos amb una declaració unilateral d’independència. És a dir, si la proposta de LTB implica incorporar persones de la seva candidatura i de la candidatura de Reagrupament, en una única candidatura, Reagrupament es compromet a parlar del que sigui. Així ho ha confirmat recentment a Arenys (01-08-10) el nostre president, el Dr. Carretero, però si inclou condicionants previs, quin diàleg hi pot haver amb algú que pretén arribar a un acord a base d’imposicions (i que encara no sabem qui és i quants són, fins l’11 de setembre)?

Per la independència, tot; per una única candidatura, sense condicionants, tot. Però amb  condicionants previs, difícilment, podem acordar res de positiu. No us sembla Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Bertan? Doncs, a treballar, que Catalunya necessita patriotes dignes i feinejadors.

Jordi-Carles Burillo, associat de Reagrupament al Baix Llobregat

No hi ha Comentaris