Arxiu categoria dèficit fiscal

ELS FONAMENTS DE L’ESTAT CENTRALISTA ESPANYOL (2)

El dèficit fiscal de Catalunya

L’any 2008 el PIB/per capita català va ser 29.757 €, i el de l’Estat espanyol 24.020€ (font: idescat, extret de l’INE), una diferència de 5.737 € per habitant i any. El PIB/per capita d’Alemanya fou de 29.900 € (font:eurostat, 2009).

El PIB/per capita indica el nivell de riquesa, capacitat i potencialitat d’una economia per a donar benestar i satisfer les necessitats socials. Les persones que coneguin Alemanya poden veure si el grau de riquesa i benestar dels ciutadans alemanys pot comparar-se al dels catalans (!);  per a il·lustrar-ho posem tres exemples comparatius:

     la pensió mitjana d’Alemanya és el doble que la d’Espanya (font: eurostat, 2008);

     el percentatge d’abandonament dels estudis secundaris (per a formació professional i/o universitària) és de l’11,8% (Alemanya) i del 31,9 (Espanya), gairebè 20 punt de diferència (font: eurostat, 2008);

     i finalment, l’Estat alemany atorga a les famílies 150 € mensuals per fill, des del naixement fins els 18 anys, o, si cursen estudis superiors, fins a l’obtenció de la titulació (normalment entre els 22 i 25 anys). Diners que no comptabilitzen en la declaració de la renda (font: Statistisches Bundesamt Deutschland, 2009).

 

La riquesa generada pels ciutadans alemanys i els impostos que suporten, els hi retornen en forma de serveis que l’Estat i els Länder (països) els ofereixen i que, manifestament, són molt superiors als que gaudim els catalans.

La nostra riquesa i els nostres impostos són transferits cap a altres comunitats autònomes  per a mantenir-ne el nivell de serveis que els seus propis impostos no poden assolir: l’any 2008 el 57,23% dels ciutadans espanyols (26.445.216 hab.) disposaven d’un PIB/per capita inferior a la mitjana estatal (24.020€); en algunes comunitats 30 punts per sota de la mitjana (16.820€); (font: ine,  2008)

El sistema tributari espanyol es va reformar l’any 1977 durant el primer govern de la transició  (desprès de 132 de la reforma liberal de l’any 1845), però no es va establir respectant els principis bàsics que fonamenten els sistemes del nostre entorn: 

              universalitat : les comunitats forals van mantenir el sistema propi;

              equitat: les gran fortunes i els gran propietaris en queden pràcticament exclosos;

              suficiència: la despesa pública depassa, en molt, els ingressos ordinaris, sobre tot                                      en algunes comunitats autònomes

La despesa pública espanyola persegueix la igualació dels serveis donats, independenment de l’esforç i l’aportació fiscal de cada comunitat i es fonamenta en l’asimetria permanent de la redistribució de la despesa.

El funcionament de la despesa pública (des de la transició i l’entrada al Mercat Comú Europeu) ha flotat sobre dos fluids: les transferències dels fons europeus (2.813.000.000 € l’any 2008; font: Comissió Europea) i les transferències de les comunitats amb més recursos (Catalunya: 21.000.000.000 €  l’any 2008).

Només l’extracció sistemàtica d’ingressos fiscals de les comunitats amb major PIB permet  el manteniment de la despesa pública dins de les comunitats amb menor PIB.

Fèlix Figueras

Associat a Reagrupament Baix Llobregat

No hi ha Comentaris