Arxiu categoria Districtes veïns

Contra la crisi, Independència !

Salvador Garcia-Ruiz, economista per la UPF i MBA per la New York Universiti.

Jordi Comas i Rovira és arquitecte i màster en gestió urbanística per la UPC.

Tots dos són associats a REAGRUPAMENT. Presentaran els objectius de l’associació i exposaran la seva visió sobre la crisi econòmica actual.


No hi ha Comentaris

BCN-Horta Guinardó 2010-02-10 13:20:06

Resultats de les eleccions a la comissió executiva de Reagrupament d’Horta-Guinardó

Escrutini:

Cens: 58

Votants: 19

Vots vàlids: 19

Vots en blanc: 0

Vots nuls: 0

Un moment de les votacions

Resultat dels diferents candidats:

Capdevila Pujol, Pau: 14 vots

Civit Sànchez, Xavier: 16 vots

Freixes Sala, Ramon: 17 vots

Herrera Mayol, José Luis: 16 vots

Montaner Llorens, Josep: 13 vots

Selva Folch, Antoni: 18 vots

Viader Riera, Jordi: 14 vots

D’acord al reglament electoral la Comissió Executiva escollida, ha triat entre els seus membres els següents càrrecs:

Coordinador Comarcal: José Luis Herrera i Mayol amb 4 vots a favor, i 3 en blanc.

Secretari: Xavier Civit i Sànchez amb 6 vots a favor i 1 abstenció.

Tresorer: Antoni Selva i Folch amb 6 vots a favor i 1 abstenció.

No hi ha Comentaris

BCN-Horta Guinardó 2009-11-26 16:10:00

L’estatut i per a què?

( Per Xavier Civit)

Darrerament alguns dels líders polítics dels partits del nostre Parlament, (a excepció de C’s i el PP) s’afanyen a llençar missatges d’allò més pintorescos sobre la més que prevista retallada de l’Estatut; Mas insta a fixar ja una estratègia catalana davant la sentència del TC. Miquel Iceta assegura que tant els socialistes catalans com els espanyols se sentiran “desautoritzats” si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut. Saura. Joan Saura reclama un gest de “valentia” als membres del tribunal perquè pleguin en “bloc”. Montilla va alertar que una lectura restrictiva de l’Estatut posarà contra les cordes allò que es coneix com a “esperit de la Constitució”, que no és altra cosa que “l’equilibri infinit” entre els pobles de l’estat per mirar de conviure plegats. Ridao va avisar que ningú podrà demanar a la seva formació política que acati la sentència del TC, perquè es tracta d’un tribunal “instrumentalitzat i polititzat”.

Per altra banda Fernandez de la Vega, ja va renyant les veus del tripartit que qüestionen la legitimitat de l’alt tribunal o que, com va plantejar el conseller Joan Saura, ja en reclamen la dimissió en bloc.

Tot això em porta a pensar que totes aquestes declaracions, buides de contingut, nomes tenen la finalitat de proporcionar titulars a qui les diu. Per què en el fons només volen nedar i guardar la roba, el si però no, el no però si. Això es només donar llargues a una situació que per als ciutadans de Catalunya s’està tornant insostenible. En definitiva penso que ja els hi està bé tot com està. I es que la mamella es molta mamella, per als uns i per als altres.

L’estatut i el succedani de federalisme d’uns quants ja fa temps que fan ferum de mort. Ara al cistell només ens queda un ou. I aquest companys, es el de la Independència.

Ara es, molt possiblement, la nostra darrera oportunitat, per això soc un altre reagrupat. Reagrupament es la única possibilitat de fotre el camp d’allà a on no ens volen, (però als nostres calés si, i força).

Deixem que des de Madrid ens enterrin aquest cadàver i comencem a redactar la nostra pròpia Constitució, la del nostre país, la d’una Catalunya. . . .”petita, i lliure”.


Xavier Civit és associat a Reagrupament d’Horta-Guinardó

No hi ha Comentaris

Carta del dia a l’Avui: Un pacte, més que possible, probable

Aquesta és la carta que va enviar en Carles a l’Avui i li van publicar el dissabte 21 de novembre de 2009. En color grana, la part no publicada per l’Avui:

http://paper.avui.cat/dialeg/detail.php?id=177914

Un pacte, més que possible, probable

Em sorprèn que, davant la possibilitat d’un possible pacte PP-PSC després de les properes eleccions a la Generalitat, molta gent digui que aquesta aliança no és possible. Hi ha molts arguments favorables a aquesta possibilitat, però no cal anar gaire lluny per recordar que en una reunió entre els senyors Montilla i Rajoy el mes de maig passat, el president de la Generalitat va explicar la seva disposició a ajudar el PP català, per tal de convertir el debat Catalunya-Espanya en un altre esquerra-dreta, que els convenia molt més a tots dos, segons ens van informar aleshores tots els mitjans de comunicació.

Si ens fixem en les darreres campanyes electorals, els dos partits han apostat sempre per aquest eix perquè els beneficia clarament davant de CiU i ERC.

I també tenim l’experiència del País Basc, on Patxi López, tot i ser reticent a aquest tipus de pactes amb el PP, finalment també va preferir fer un front espanyol.

Per tant, si això ho extrapolem a Catalunya, com que el PSC sempre vota el 100% amb el PSOE al Congrés de Diputats, veurem que finalment aquests dos partits estan condemnats a entendre’s, per estratègia electoral elemental.

No obstant això, el que si que impedirà aquesta aliança serà la lògica del número de diputats necessaris, ja que aquests dos partits estan molt lluny d’assolir la majoria parlamentària. Per tant, ja no serà una questió de voler sino de poder fer-ho.

Carles Bianciotto Clapés

Carles Bianciotto és associat a Reagrupament Horta-Guinardó.

No hi ha Comentaris

Vídeos de la presentació de Reagrupament a Horta

Finalment publiquem els vídeos de l’acte de presentació de Reagrupament Horta-Guinardó que es va celebrar el dia 30 d’octubre als Lluïsos d’Horta i que va ser emès en directe per ReagrupamentTV. Per ordre d’intervenció:

Els que ho vam fer possible us animem a fer com nosaltres, que vam sentir la crida del deure i vam seguir la veu del poeta reagrupant-nos:

(…) Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Extracte d’”Ara mateix” de Miquel Martí i Pol

No hi ha Comentaris

Reagrupament i l’exemple de la mata de jonc

(Per Gerard Furest)

Imatge d'una mata de jonc (juncus acutus)

Si haguéssim de parlar d’un dels trets definitoris dels catalans, ja des de temps ben remots, aquest és la facilitat per la desunió. Desunió que s’ha fet famosa els darrers segles en episodis infausts en major o menor grau i que ens han dut on som ara (Compromís de Casp, Guerra de Successió, Guerra Civil, reforma de l’Estatut, plataformes sobiranistes, entre molts altres casos). D’aquella pols, aquest llot, com bé diu la sentència castellana. Desunió que ha creat estirabots autoburlescos per tots coneguts, com aquell que diu que “un català, i dues escissions” o “tres catalans i quatre partits”. Estirabots humorístics, però que no per això deixen de ser dramàtics i lamentables.
Precisament per tal de posar fi a la desunió ideològica entre independentistes, o a la caiguda en el desànim de molts patriotes que lliscaven cap a un abstencionisme anorreador, va néixer l’associació de caire polític Reagrupament, que té com a pedra angular cercar la unitat necessària (encara que transitòria) entre gent d’ideologies i tarannàs diversos per tal d’assolir un Estat Català que ens converteixi en un poble normal, que visqui sense angoixes ni neurosis la seva identitat nacional.
Aquests darrers dies, reflexionant sobre l’essència del mot Reagrupament, que dóna nom a l’associació a la qual pertanyem amb orgull i moltes esperances dipositades, m’ha vingut al cap un conegut “exemple” de la literatura medieval. Els exemples, que ja utilitzava un llunyà Ramon Llull, eren textos que s’intercalaven en el discurs narratiu amb una finalitat moralitzant i que tenia connexió amb el discurs general. Així doncs, podien ser històries inserides dins d’una història de més calat, o simples incisos filosòfics, però tot sense perdre mai la seva finalitat didàctica.
I és així com arribem al record de l’arxifamós exemple de la mata de jonc, del cronista medieval Ramon Muntaner, que ja estava preocupat per l’endèmica desunió dels catalans, bé fos a nivell dels regnes que conformaven la Corona Catalanoaragonesa, bé fos a nivell estamental. Deia Ramon Muntaner, en el seu exemple metafòric escrit en bell catalanesc:

I si algú em demana: «En Muntaner, quin és l’exemple de la mata de jonc?», jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i , si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota una minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.

Amb la qual cosa queda clar, i de manera molt gràfica, que, anant cada jonc (o català) per separat, és més fàcil desarrelar-lo. Però, estant tots ben junts i relligats, tots i cadascun al servei del col·lectiu, són forts i quasi invencibles. Saviesa antiga, sovint menystinguda, però ben actual, que ha de ser senya i guia de l’associació Reagrupament per tal de dur a bon port el seu ambiciós projecte col·lectiu d’alliberament nacional.
Que ens serveixi l’exemple muntanerià per tal de tirar endavant i enfondir les arrels al país. Ancorant-les en una unitat que no sigui despersonalitzadora, però en què un desinteressat esperit de servei col·lectiu faci que el moviment sigui indeturable i inarrencable de la terra que vol servir.

Gerard Furest és associat a Reagrupament Horta-Guinardó.

No hi ha Comentaris

Balanç del finançament de l’acte

Seguint en la línia de la transparència amb què Reagrupament vol actuar en tot moment, publiquem les dades de com s’ha finançat l’acte de Presentació de Reagrupament Horta-Guinardó del passat 30 d’octubre als Lluïsos d’Horta.

El seu cost total, cobert íntegrament amb els diners els associats d’Horta-Guinardó, ha estat de 260,18 euros, entre promoció, material necessari i lloguer de la sala.

Per altra banda, les donacions del públic assistent, que van pujar a un total de 370,85 euros, ens han permès no només retornar les aportacions que van fer els associats específicament per l’acte, sinó disposar en aquest moment de 107,67 euros. Aquests diners seran invertits en la realització de noves activitats al districte.

Imatge del públic de l'acte

Imatge del públic de l'acte

Volem agrair a la gent dels Lluïsos d’Horta la seva amabilitat i les facilitats que ens han donat per fer aquest acte en el local d’una entitat tan emblemàtica pel barri com és la seva.

Moltes gràcies a tots i totes els qui col·laboreu a fer possible  que avancem  junts cap a la llibertat i la democràcia plenes. Endavant!

No hi ha Comentaris

Crònica de la presentació de Reagrupament a Horta-Guinardó

(Text: Rosa Roger) (Fotos: Antoni Selva)

La presentació de Reagrupament es va celebrar el divendres, 30 d’octubre, a la seu dels Lluïsos d’Horta.

La trobada va comptar amb la presència de Joan Carretero president de Reagrupament, de Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt i d’Emili Valdero, professor de Matemàtica Econòmica de la Universitat de Barcelona.

REAGRUP03RED

Les intervencions van començar amb la de Carles Mora, l’alcalde d’Arenys de Munt. Després d’un gran aplaudiment que li va dedicar l’audiència, va fer una breu exposició dels esculls que van haver de véncer a l’hora de fer la consulta popular basada en el concepte d’Assemblea, de llistes obertes i de la no eternització dels càrrecs oficials com a punts principals, tot això obeint al Reglament intern elaborat per ells mateixos en aquest sentit. Alhora, va afegir la ferma voluntat de treballar per a la independència i la regeneració del país, de manera d’aconseguir una Catalunya de tots, de mirall d’avantguarda, pròspera, educada i sensible amb esperit de força i d’unitat. Va acabar comunicant que a hores d’ara hi ha 120 pobles catalans que el dia 13 de desembre faran la consulta sobre la independència.

Carles Móra

Carles Móra

A continuació Emili Valdero amb ajut d’un seguit de diapositives va demostrar els motius econòmics que avalen la voluntat d’independència del nostre país: Catalunya té un dèficit anual de 21.000 milions d’euros, és a dir, la quantitat que el govern central li hauria de retornar i no ho fa. A efectes pràctics, això vol dir que de cada 10 anys treballats de cada ciutadà de Catalunya, un l’han de regalar al govern central, o dit d’altra manera, Catalunya regala 60 milions d’euros diaris a l’estat, o 2,5 milions d’euros cada hora. Això fa una contribució a les arques de l’estat central del 10% del seu PIB, una proporció més que elevada si es compara amb els lands alemanys que aporten el 4% al seu estat, els canadencs el 2%, els estats americans el 2,5% i la mateixa Austràlia el 2%. D’altra banda, destaca el desavantatge de pertanyer a un país com Espanya quan ara, en moments de crisi, Anglaterra i Alemanya per exemple, han près la decisió d’abaixar els impostos i auxiliar a les empreses, sobretot a les mitjanes per alleugerir l’atur, i en canvi els espanyols opten per apujar l’IVA i no fer res per evitar la descol•locació o el tancament de les empreses, cosa que fatalment repercutirà en l’augment de l’atur i la càrrega consegüent a la Seguretat Social. D’altra banda, el sistema de recaptació i d’inversió de l’estat espanyol a les autonomies és considerablement injust atès que aplega els impostos i posteriorment els distribueix segons un complicat sistema que fa que a Catalunya, a banda de no cubrir les pròpies desepses, ens trobem amb casos el pagament unilateral de les autopistes i altres impostos especials. Un cas clamorós d’intervenció estatal és el de l’impost de successions que, malgrat haver estat cedit íntegrament a les autonomies, l’estat ha decidit eliminar-lo. L’única excepció són el País Basc i Navarra els quals recapten ells els seus impostos i, un cop considerat que han cobert les seves necessitats, li tornen a l’estat allò que creuen que aquest s’hi ha gastat. D’altra banda, les declaracions sobre xifres econòmiques de la ministra Salgado i del Conseller Castells, són ben diferents. És a dir, algú ens enganya.

Emili Valdero intervenint

Emili Valdero intervenint

Finalment, Joan Carretero va fer l’exposició del programa i objectius de Reagrupament tot i aclarint que no té condicionaments previs, que tothom hi pot participar i sense cap prerrogativa prèvia.

Joan Carretero

Joan Carretero

Els objectius bàsics i fonamentals són la independència i la regeneració política. Aquesta és imprescindible.

Podem resumir els punts principals de la seva clara exposició en:
-cal la implantació d’un sistema que anul.li o eviti al màxim les males pràctiques actuals;
-eliminar el costum de no elegir un representant per consens dels electors, sinó per mandat de la cúpula del seu partit en funció de la fidelitat que hi demostra;
-cal una dedicació entusiasta al càrrec però limitada en el temps;
- no entrar en política sense una experiència prèvia en la vida civil;
-implantació de l’austeritat i una llei de transparència en la despesa pública, eliminar, per exemple l’actual inflació (com mai) de personal, els encàrrecs d’estudis foranis a l’administració de dubtosa clarificació, quines són les empreses que s’emporten els contractes públics, les dietes, les despeses, etc….;
- -cal una llei electoral la qual, fins ara, el nostre Parlament ha estat incapaç de fer, amb llistes obertes i circumpscripcions electorals on el representant elegit ho és pels seus mèrits i no, exclusivament pel partit en el qual milita, a banda de la necessitat de la seva accessibilitat personal als electors. Actualment, cap diputat no té ni oficina ni atenció a la gent que, teòricament, representa; i
-cal fer públic el finançament dels partits.

Va acabar assenyalant la situació dels Països Catalans víctimes de l’espoli fiscal, la necessitat de llibertat per decidir el que volem que siguin i d’una democràcia de qualitat. Per això cal que tothom hi posi el propi esforç per véncer l’extrema feblesa que ara tenim com a país. No serà fàcil, S’ha de ser conscients que Espanya no canviarà. Tenim l’exemple en el Tribunal Constitucional que diu que estudia el nou Estatut, quan sembla que en realitat, estudia liquidar-nos amb o sense anestèsia. Europa és l’Europa dels estats i es dedica a defensar els seus interessos.
Només nosaltres, amb una força d’ampli espectre, podrem arribar a la Catalunya que volem. “Si no fem política, ens la faran els altres”.
Arenys ha donat un exemple.

Imatge del públic assistent

Imatge del públic assistent

La jornada es va cloure amb un torn de preguntes per part del públic que omplia el local dels Lluïsos, adreçades en general, a aclarir conceptes esmentats.

Rosa Roger és associada a Reagrupament a Horta-Guinardó

Antoni Selva és associat a Reagrupament a Horta-Guinardó

No hi ha Comentaris

Primera crònica de l’acte

En aquest enllaç que us adjuntem podeu llegir les primeres impressions que va generar l’acte de divendres passat als Lluïsos d’Horta. Vam tenir la immensa sort de poder gaudir, també, de la intervenció de Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt. Gràcies a tots els qui hi vau assistir! Properament, informarem de més qüestions referides a l’acte.

“No ens alegrem gens dels casos de corrupció que hi ha a Catalunya perquè estimem el nostre país”

Carles Móra, Joan Carretero i Emili Valdero als Lluïsos dHorta (30/10/09)

Carles Móra, Joan Carretero i Emili Valdero als Lluïsos d'Horta (30/10/09)

No hi ha Comentaris

La força dels mitjans de comunicació i la resposta obligada

(Per Ramon Freixes).

No tenen arguments, usen la força (Raimon).

Els mitjans de comunicació són els exèrcits del segle XXI (Ramon Barnils).

Carles Bianciotto per un cantó i Víctor Alexandre per un altre, responien fa pocs dies un article d’Enric Marín, exsecretari de comunicació de la Generalitat a “El Periódico de Catalunya”.

Enric Marín

Enric Marín

En l’esmentat article, amb el títol ¿”Efecte Carretero”?, Enric Marín feia, entre d’altres, les següents consideracions:

El discurs de Carretero dibuixa una oferta política de to populista que obvia la divisió esquerres-dretes, insisteix en la crítica a la partitocràcia i presenta d’una manera simplificada l’alternativa Catalunya-Espanya, tot reduint-la a l’oposició independentisme-unionisme. Aquesta suma de concepte polític frontista, crítica als partits clàssics i retòrica separatista podria trobar una certa receptivitat entre l’electorat. No serà fàcil. I si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l’estil d’Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions. La comparació entre la presidència del país i la presidència d’un club esportiu ja ha estat una relliscada digna de cinema mut. Sembla clar que un èxit electoral raonable –entre dos i cinc diputats– podria tenir un efecte doble i complementari: fragmentar el vot sobiranista i arribar a fer impossible la reedició d’un Govern de coalició d’esquerres. Ara com ara, no sembla que l’oferta de Reagrupament.cat pugui arribar a tenir cap altre impacte electoral i polític.

Carles Bianciotto, associat a Reagrupament a Horta-Guinardó, va oferir els arguments següents com a resposta en una carta al director del diari, que no va ser publicada, però que ara reproduïm:

Sr. Director,

Quan el Sr. Enric Marín en el seu article del dia 12, fa una descripció de “l’efecte Carretero”, en el seu anàlisi es deixa portar per una lleugeresa absoluta en els seus plantejaments perquè, a part de desqualificar des del començament la proposta de Reagrupament, s’atreveix a fer una previsió de vot inversemblant atribuint-li entre dos i cinc diputats. Sens dubte demostra un greu desconeixement del que aquesta Associació política està desenvolupant en els darrers mesos i un atreviment insòlit, ja que a hores d’ara i a un any de les eleccions al Parlament de Catalunya ningú és capaç de preveure una estimació amb aquesta contundència.

Sr. Marín, li recomanaria que s’assabentés de la línia d’actuació de Reagrupament i de com s’està gestant aquesta nova proposta d’actuació política a la qual  dia a dia s’estan afegint més i més catalans.

Pel que fa a la suposada relliscada del Sr. Carretero donant més rellevància al President del Barça que al de la Generalitat, malauradament això és en bona part així encara que no ens agradi acceptar-ho. És clar que el reconeixement internacional que té el President de Catalunya és molt minso comparat amb el que té el del Barça. Només recordar-li a tall d’ exemple que a la final de la Champions a Roma, el Sr, Montilla va poder seure junt a totes les autoritats gràcies al President Laporta, ja que la màxima representació del Govern autònom de Catalunya no havia estat convidada.

I, per últim, Sr. Marín, la crítica als partits clàssics no és exclusiva del Sr. Carretero i de Reagrupament, malauradament la majoria de la societat catalana en pensa el mateix. I per constatar això sí que no em cal cap enquesta.

Atentament,

Carles Bianciotto Clapés”

Per altra banda, fa ben pocs dies, l’escriptor Víctor Alexandre exposava al diari digital “E-notícies” el que, al seu entendre, pensa que és una campanya de difamació contra Reagrupament. I posava alguns exemples, entre ells l’article d’Enric Marín, però també d’altres de destacats militants socialistes:

PSOE i Esquerra contra Reagrupament

Víctor Alexandre

Víctor Alexandre

“Resulta molt interessant, per bé que gens sorprenent, observar el neguit, la por i la ràbia que la força progressiva de Reagrupament ha desfermat tant al PSOE de Catalunya com a Esquerra. És ben cert que, des de sempre, tots dos han llançat insults i infàmies contra els reagrupats, en general, i contra Joan Carretero, en particular, però la certesa que el Parlament comptarà amb una força no claudicant i enemiga de tripartits espanyolistes després de les eleccions, els està traient de polleguera. Saben que tot té un final i que el seu ja ha arribat. Senzillament, el tripartit no sumarà. És lògic, per tant, que estiguin tan trasbalsats. Tenien el projecte d’emular els seus companys de l’Ajuntament de Barcelona amb trenta-dos anys remenant les cireres del poder i, ves per on, resulta que Reagrupament els ha aixafat la guitarra.

Davant aquest estat de coses, socialistes i republicans han ordenat foc a discreció i tot el seu aparell mediàtic ha començat a disparar a tort i a dret. De vegades el foc prové de Nicaragua i d’altres de Calàbria, però el fabricant de la munició i de l’armament sempre és el mateix. L’armament, llevat d’alguna excepció, es diu El Periódico, que és un diari amb dues redaccions. Una al carrer Consell de Cent, que fa de tapadora, i una altra al carrer Nicaragua, que és la real. La munició, per la seva banda, està feta en sèrie i té noms diversos: Jordi Garcia-Soler, Joan Ferran, Joan Tapia, Enric Marín… Vegem-ne algunes mostres:

* Jordi García-Soler (15/9/2009): “[Joan Carretero] podria ser emparentat políticament, ideològicament i, àdhuc, temperamentalment amb el líder de la Lega Nord italiana, Umberto Bossi: neoliberal extrem, amb posicions sovint xenòfobes si no racistes, ferotgement antiinmigració, proisraelià i antipalestí, a més, és clar, d’independentista. Bossi preconitza la independència de la Padània, el ric nord italià, de la mateixa manera que Carretero aposta per la independència de Catalunya. Umberto Bossi ha arribat a defensar fins i tot l’ús de la força per assolir aquesta independència. Joan Carretero, per sort, per ara no ha arribat a tant. I Joan Laporta ‘participa de la manera de pensar de Joan Carretero’”.

* Joan Tapia (4/10/2009): “Joan Carretero, líder de Reagrupament, el despropòsit maximalista. [...] El maximalisme crea conflictes. A Europa, el maximalisme nacionalista va provocar dues grans guerres el segle passat i, fa poc, més d’un genocidi als Balcans. I a Espanya va ser ciment de la dictadura de Franco”.

* Joan Ferran (4/10/2009): “De venedors de fantasies en coneixem uns quants, de populistes i demagogs també. Alguns pretesos salvadors de la pàtria ens han dut sovint al caos i a la confrontació. A Itàlia Umberto Bossi va iniciar la seva carrera política militant al partit comunista. Després va fundar la Lega Lombarda i més tard va crear la Lega Nord. Aquest histriònic i patètic personatge -somiant en la Padània independent- va afirmar que ‘o hi ha referèndum o hi haurà guerra civil’. Tot sembla indicar que a casa nostra s’està gestant el nostre particular Bossi català [Joan Carretero]“.

* Enric Marín (12/10/2009): “Si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l’estil d’Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions”.

Com veiem, vingui d’on vingui el foc, ja sigui del PSOE de Catalunya o d’Esquerra, la consigna és netament coincident. Coincident fins i tot amb Ciudadanos:

* Jordi Cañas (5/10/2009): “Joan Carretero és el Bossi català. Una barreja entre Umberto Bossi i Jean-Marie Le Pen“.

Potser després de les eleccions, quan es constati que la immensa majoria dels seus votants l’han abandonada, Esquerra farà bé de traslladar les seves oficines a la seu del Partit Socialista. Ara que ja s’ha vist que ambdós partits són exactament el mateix, no té cap sentit que Esquerra mantingui la costosa comèdia de l’edifici del carrer Calàbria. Fins i tot Ciudadanos, atesa l’afinitat, la pot ajudar a fer el trasllat.”

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Ramon Freixes és associat a Reagrupament Horta-Guinardó.

No hi ha Comentaris