Arxiu categoria Esplugues de Llobregat

Presentació de Reagrupament Independentista a Esplugues de Llobregat

Dimarts 2 de novembre a les 20:00 hores a la L’Avenç, carrer Àngel Guimerà, 27, d’Esplugues de Llobregat

Presentació de Reagrupament a Esplugues de Llobregat

El proper dimarts, 2 de novembre, Reagrupament Independentista farà la seva presentació a Esplugues de Llobregat, en el marc d’una entitat històrica de la vila: L’Avenç

Hi intervindran Rut Carandell, Carles Móra i Joan Puiggròs. Els dos primers són a bastament coneguts al país ja que encapçalen la candidatura de Reagrupament Independentista a la circumscripció de Barcelona.

Joan Puiggròs no és tan conegut a escala nacional, però és tota una institució a Esplugues, ja que, entre altres responsabilitats, ha estat president de l’Agrupament Escolta Sant Jordi, del Grup d’Estudis d’Esplugues, i del Centre Avenç.

Joan Puiggròs fa deu anys que s’ha jubilat, però lluny de retirar-se, des de llavors ha incrementat encara més el seu activisme cultural. És doctor en Filosofia, està a punt d’acabar la llicenciatura en Teologia, i està enllestint l’edició d’un llibre de filosofia publicat per la Universitat de Barcelona.

La presència de Rut Carandell, Carles Móra i Joan Puiggròs ens garanteixen una vetllada interessantíssima que no us podeu perdre.

Us hi esperem!


No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament a Esplugues de Llobregat

20101002_espluges_cartell_flyer.jpg

No hi ha Comentaris

El Papiol, de nou al capdavant del Baix Llobregat!


El Papiol, que va ser la primera població a fer una consulta independentista, el 2009, també ha establert el tret de sortida en la campanya de Reagrupament Independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya, ja que aquesta població ha estat la primera que ha pogut gaudir de la veu de la formació independentista. Li seguiran Sant Just, Martorell, Castelldefels, Cornellà i Esplugues.



Les parets del castell del Papiol, tan carregades d’història, van despertar amb la veu de Miquel Manubens, del Centre d’Estudis Colombins; Ramon Carner, del Cercle Català de Negocis; i Rut Carandell, de la Junta de Reagrupament i cap de llista a la circumscripció de Barcelona. Després d’anys i segles de ser testimoni d’iniquitats, submissions i vileses, les seves pedres, des de la posició de guaita sobre el riu Llobregat, es convenceren que el camí cap a la llibertat és imparable i que res serà igual als més de 300 anys d’ocupació.

El primer dels ponents incidí en com la història no és allò que passa, allò que els homes fem i queda per a les generacions futures, sinó que la Història és allò que els humans diem que ha passat i com ha passat. I un exemple d’això (perquè Miquel Manubens ens en proporcionà una més que llarga lletania), ha estat la figura de Cristòfor Colom, ciutadà català que Espanya ha desdibuixat fins a convertir-lo en un personatge confús i indefinit, que no convenç.

Ramon Carner, empresari amb iniciativa, empresari optimista (si no, com es pot ser empresari?), ens oferí un punt de vista que contradiu els alarmismes d’aquells que diuen que el procés independentista crearà una fractura social. Carner assenyalà que el projecte d’Espanya, a més de no reconèixer la realitat catalana, és un projecte fracassat perquè es basa en el treball i la riquesa d’aquells que no són espanyols: alemanys, francesos o holandesos, i també evidentment catalans. Com es pot viure amb l’estàndard de vida de benestar sense treballar o sense treballar prou i de manera eficaç? Això es pot mantenir indefinidament? A Europa ja ho saben i ho veuen: en poc temps deixaran de transferir recursos a Madrid, però, manifestà Carner, com es possible que nosaltres no ens n’adonem, que encara contribuïm al finançament d’Espanya? La independència no se’ns presenta, comentà el president del Cercle Català de Negocis, com un desig, com una il·lusió, que també ho és, sinó com una necessitat vital per a un poble, que sempre ha tingut la llibertat com a divisa. La nostra supervivència té forma d’Estat, té forma de bandera a l’ONU, té forma de seient entre els altres ministres europeus. I per això, Carner, incità el presents a votar Reagrupament, perquè és l’expressió que l’unionisme, fins i tot quan es disfressa d’autonomisme, és només el passat, i la independència, el futur, el futur necessari.

L’acte es tancà amb la paraula de la cap de llista de Reagrupament a la circumscripció de Barcelona, Rut Carandell. Carandell recordà quin és el programa de Reagrupament. L’estratègia independentista, segons la candidata, es basa en la simple voluntat democràtica de disposar de l’instrument d’autogovern que a qualsevol poble li permet ser amo del propi destí, un Estat. Altres propostes, o s’han demostrat inútils (l’autonomisme), o bé són inviables (el federalisme), en tant que necessita el vist-i-plau espanyol. L’alternativa independentista només necessita l’exercici del vot en unes eleccions com les del 28 de novembre. I Reagrupament és un instrument al servei d’aquesta proposta: que una majoria parlamentària proclami la independència. També assenyalà Carandell que un altre objectiu de Reagrupament és la regeneració democràtica, entesa com una sèrie de mesures que facin transparent i participativa l’administració pública: mandats limitats, circumscripcions electorals petites i amb llistes obertes, publicació dels contractes de l’administració amb les empreses, control de la despesa pública, reducció al mínim dels càrrecs de confiança, entre altres. Carandell finalitzà la seva intervenció fent esment que Reagrupament, a diferència d’altres formacions, no s’endeutarà en la campanya electoral, ja que tot el seu finançament serà proporcionat pels associats i els simpatitzants, i per la pròpia activitat, ja que no vol dependències o subordinacions del poder bancari o del poder polític que controla les caixes.

Una vetllada així, plena de bons auguris, no podia acabar sinó amb productes de la terra, xampany del Penedès i pastissos casolans i papiolencs, com a exemple de l’arrelament de l’agrupació de Reagrupament del Papiol i de la seva hospitalitat.

Text: Jordi-Carles Burillo. Fotos: Joan Altès


No hi ha Comentaris