Arxiu categoria independència

Independència en castellà, amb Diego Arcos

Nou acte del cicle 'I si fòssim un Estat?', organitzat per Reagrupament Gràcia.

No hi ha Comentaris

«Independència en castellà», amb Diego Arcos, el 25 de setembre

Seguint amb el cicle de xerrades «I si fóssim un estat?… En parlem»,  iniciat el passat mes de maig a la Biblioteca Jaume Fuster de la Vila de Gràcia, us volem convidar al proper acte del dimecres 25 de setembre. Ja som un estat i parlem de diferents temes: DIMARTS 25 de SETEMBRE (De 19 a 20.45) Sala [...]

No hi ha Comentaris

Propers actes a Sant Vicenç dels Horts i a Cornellà

Diumenge 21 de novembre al migdia tindrà lloc l’acte central de campanya de Reagrupament Independentista, que com ja sabeu serà a l’Auditori de Barcelona, i al qual esteu tots convidats.

Tanmateix, la campanya no s’acaba aquí, ni molt menys. Els nostres candidats seguiran explicant el projecte de Reagrupament per tots els municipis de la comarca. Així doncs, us convidem a assistir als propers actes, que són els següents:

Dilluns dia 22

SANT VICENÇ DELS HORTS

A la Sala de Lectures, carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 146.

Amb Sandra Lomas

Dimarts dia 23

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Al PATRONAT CULTURAL I RECREATIU, Carrer Mossèn Jacint Verdaguer, 52

Amb Ramon CarnerRut Carandell

Els dos actes començaran a les 20:00 hores.

Estem a la recta final de la campanya. Cal un últim esforç per tal d’aconseguir el nostre objectiu: la independència de la nostra nació, la nostra independència.

No hi falteu!

No hi ha Comentaris

Reagrupament aterra dilluns al poble on viu Montilla

Joan Carretero i Rut Carandell faran una conferència el 8 de novembre a l’Ateneu de Sant Just Desvern

El president de Reagrupament Independentista i candidat per Girona, Joan Carretero, i la cap de llista per Barcelona i vicepresidenta de l’associació, Rut Carandell, faran aquest pròxim dilluns una conferència a l’Ateneu de Sant Just Desvern a partir de les vuit del vespre, seguit d’un sopar. Tots dos actes són oberts al públic.

Fa al cas que Reagrupament té una forta implantació al Baix Llobregat i, sobretot, a Sant Just Desvern, on viu l’actual candidat del PSOE i president de la Generalitat, José Montilla. Precisament, amb motiu de les Festes de Tardor, Montilla va rebre de la mà d’un associat una caixa de “Carreterina” —el remei per afrontar amb la independència el futur de Catalunya—, amb el benentès que calia que llegís les instruccions i els possibles efectes secundaris que pot provocar.

No us perdeu l’única oportunitat d’escoltar les paraules de Joan Carretero a la comarca abans de les eleccions!

No hi ha Comentaris

A Girona, Reagrupament amb la CUP per la Diada

Aquest passat Onze de Setembre, a Girona, Reagupament va donar suport a la manifestació de la CUP i de l’esquerra independentista, una mobilització que any rere any es fa, des de la dècada dels 80 del segle passat, i que en els seus inicis va tenir la participació directa d’alguns gironins que avui són a les files de RCat. Algú potser es pregunta com pot ser possible que Reagrupament, que fa de la transversalitat ideològica un dels seus principis bàsics, es pugui manifestar al costat d’aquells que se situen marcadament a l’esquerra del mapa polític. Doncs precisament per això, perquè som transversals políticament i acceptem tots els matisos ideològics del ventall independentista, no ens fa res compartir pancarta amb altres independentistes dels quals ens poden separar alguns punts programàtics però mai l’objectiu final comú de la independència.

Deia Francesc Ribera, Titot, en un acte recent: “Jo em barallaré amb altres independentistes, i potser m’hi barallaré molt, sobretot a l’hora de defensar alguns principis que considero bàsics, però ho faré l’endemà de la independència, quan redactem la Constitució del nou Estat català, no abans”. Des de Reagrupament, Joan Carretero també ha dit que “cap independentista no és el nostre enemic”, encara que a vegades no estiguem d’acord en els passos que hem de fer per arribar a la independència, en el model d’estat que hem de construir, etc. I tot això és absolutament coherent amb la decisió que els reagrupats del Gironès van prendre d’anar al costat de la CUP en la passada Diada a la ciutat de Girona.

Haver participat en l’altra capçalera (i ho sento per l’ADAC), al costat de partits que són responsables directes de l’actual situació de decadència política, econòmica i cultural del nostre país, que són còmplices de l’espoli fiscal de què és víctima la nació catalana, de la frustració generada per la negociació de l’Estatut… compartir pancarta amb aquells que han dit que per a ells la independència de Catalunya no és una prioritat o amb aquells altres que s’han declarat públicament enemics de l’independentisme i que han afirmat que faran campanya deixant clar que ells no són independentistes no hauria tingut cap sentit per a la gent de Reagrupament. Anar de bracet amb càrrecs públics i institucionals que han convertit la política en el seu modus vivendi i que sembla que vulguin mantenir-s’hi fins a la data de la seva jubilació no es correspondria amb la nostra defensa de la regeneració democràtica i de la transparència política.

Per tant, i tot i que Reagrupament va centrar els seus actes durant la Diada a la ciutat de Barcelona -per cert, amb un gran èxit de convocatòria-, cal considerar del tot encertada la decisió dels reagrupats del Gironès de donar suport i prendre part en la manifestació de l’esquerra independentista a Girona. El resultat, com que la gent no és ximple, ja el vau poder veure: 200 persones en la manifestació autonomista i 2.000 en el bloc independentista. Felicitats, doncs, als organitzadors.

Carles Bonaventura i Cabanes.

Reagrupament Independentista

No hi ha Comentaris

Sam Abrams a Vallirana

El passat dia 7 de juliol va tenir lloc al bell escenari de la Sala d’Actes de la Masia – Molí de Can Batlle, a Vallirana (joia arquitectònica local de gran interès historicoartístic), la conferència impartida per l’escriptor i historiador nordamericà Sam Abrams amb el títol “Constitució i Independència. Estats Units i Catalunya”.


L’acte, que va ser el primer que organitza Reagrupament a Vallirana, va ser presentat pel coordinador local, Vicenç Julià. També hi va prendre la paraula i va moderar el col·loqui obert en finalitzar la conferència el coordinador comarcal de Reagrupament, Eduard Ametller.


No hi ha Comentaris

Acte pel Sí a la Independència a Sant Boi de Llobregat

IMG_0883.JPG

El proper 7 de juny Reagrupament organitzarà un acte pel Sí a la Independència dintre de la campanya de Sant Boi Decideix. L’acte començarà a les 20 hores i tindrà lloc a Cal Ninyo.

Comptarem amb la presència de Víctor Alexandre i Rut Carandell.

IMG_0884.JPG

Us hi esperem!

No hi ha Comentaris

Independentisme per a gent normal

Poc abans de la segona assemblea nacional de Reagrupament, una enquesta d’un mitjà de comunicació defensor de l’ordre establert des de la banda del centredreta regionalista pronosticava que una candidatura independentista encapçalada per Joan Laporta i Joan Carretero no obtindria representació en les eleccions al Parlament. Poc després de la segona assemblea nacional de Reagrupament, un mitjà de comunicació defensor de l’ordre establert des de la banda del centreesquerra regionalista també pronosticava que una candidatura independentista encapçalada per Laporta i Carretero no aconseguiria entrar a la cambra catalana. Entremig, doncs, això: la segona assemblea nacional de Reagrupament al Palau de Congressos, amb prop de 1.400 inscrits (de gairebé 3.500 associats), amb la participació de Joan Laporta i de moltes altres persones que van voler donar suport amb la seva presència a aquesta proposta política rupturista i valenta: Antoni Maria Badia i Margarit, Heribert Barrera, Toni Strubell, Salvador Cardús, Víctor Alexandre i molts d’altres. Una assemblea en què es va aprovar un full de ruta cap a la independència en el qual han treballat més de 650 reagrupats, en què es va presentar una proposta de Constitució Catalana elaborada per un equip de juristes i en què hi va haver sobretot il·lusió i ganes de tirar endavant.

Què té el projecte de Reagrupament que engresca tanta gent però que alhora provoca tanta por i tanta mala llet en determinats cercles politicomediàtics, tants insults, tants articles provocadors, tantes ganes de desmobilitzar-nos? Doncs que és un projecte independentista fet per gent normal i per a gent normal. Fins fa poc, els independentistes havíem de ser més d’esquerres que ningú, més anticapitalistes que ningú, més ecologistes que ningú, més pacifistes que ningú, més feministes que ningú… m’he deixat alguna cosa?, ah sí!, també havíem de resultar més simpàtics a Madrid que ningú. Ara, en canvi, hi ha un projecte independentista desacomplexat que diu que Catalunya ha de ser independent, que hem de tenir estat propi dins la UE i que aquest serà un estat normal: amb Constitució pròpia, policia, exèrcit, serveis d’intel·ligència, un cos diplomàtic, etc. «S’han tornat bojos aquests independentistes!», ens diran els regionalistes catalans i espanyols, «populistes», «perillosos», «desbocats»… doncs, no; ens hem tornat normals. I això és el que els fa mal.

Carles Bonaventura Cabanes – El Punt 27/03/2010

No hi ha Comentaris

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

No hi ha Comentaris

Hem d’aturar la destrossa del país!

Aquests darrers dies hem vist uns esdeveniments (de fet, uns més) que posen de manifest la necessitat imperiosa que una candidatura independentista entri amb força al Parlament disposada a una ruptura amb Espanya i a deixar que el país comenci de nou. Em refereixo, per una banda, a les preses de posició dels ajuntaments de Vic i Ascó i, per l’altra, a les lleis d’ordenació territorial que el govern ha decidit de portar al parlament.

En el primer cas, ens trobem amb dos ajuntaments que posen sobre la taula uns temes, la política d’immigració i la política energètica, que tot i ser essencials per al país, no són tractats prou seriosament a nivell nacional. En tots dos casos, el poder polític nacional actua com si aquestes fossin qüestions que no els afecten, sigui no tractant-les directament, sigui prenent posicions maximalistes que són només possibles perquè el qui les pren sap que la seva aplicació no dependrà d’ell. És clarament l’actitud del quadre intermedi que pot dir coses sense que tinguin cap efecte real, perquè finalment qui haurà de treure les castanyes del foc és el qui té el comandament total.

Però, és clar, la política d’immigració i l’energètica (al costat d’altres, naturalment) són elements fonamentals en l’organització d’una societat. I com a tals, preocupen els catalans, com preocupen els ciutadans de tots els països del nostre entorn. Per això, els ajuntaments es veuen obligats a intervenir-hi: perquè, tot i ser qüestions que preocupen, i molt!, als ciutadans, els responsables polítics a nivell nacional no les aborden amb coratge i intenten només sortir-se’n de la manera més còmoda possible.

Hem de donar, doncs, les gràcies als ajuntaments per posar aquestes qüestions a l’agenda política, però no podem deixar de dir que aquesta no és la seva feina, ja que la decisió sobre aquestes polítiques d’interès nacional és de les institucions polítiques nacionals (Parlament, President i Govern de Catalunya).

El tema de l’ordenació territorial del país és, possiblement, més llastimós encara. Estem assistint a una distribució de poder (àrea metropolitana de Barcelona a canvi de vegueries) que comportarà, si tira endavant, una fragmentació més gran dels òrgans de decisió del país, i un soscavament encara més gran de les institucions polítiques nacionals. Per veure com solen acabar aquestes coses, mirem com ha evolucionat l’espai a Catalunya en els últims 25 anys. No hi ha dubte que n’hem vist una destrossa progressiva, que ha acabat tenint conseqüències gairebé irreversibles en la mobilitat (per exemple, els corredors ferroviaris estan asfixiats a totes les ciutats grans o mitjanes del país), en el medi ambient (contaminació de l’aire, manca d’espais verds…), en l’urbanisme (despersonalització de tants pobles, ciutats i paisatges del país), etc., en definitiva en la mala qualitat de vida de molts ciutadans. I una anàlisi de les causes de la destrossa apunta, sens dubte, a la manca d’una política nacional clara també en aquest aspecte i a la presa de decisions a nivell local en qüestions que no afecten només un lloc concret. Recordem en aquest sentit, el cúmul de disbarats que s’han fet en dissenyar el traçat del tren de gran velocitat.

Hem d’aturar tot això. Hem d’aconseguir aturar la destrossa del país. Hem d’entrar al Parlament de Catalunya i provocar un capgirament de dinàmiques. Endavant amb una candidatura transversal per la independència i la regeneració democràtica.

Toni Badia
Associat a Reagrupament, Ciutat Vella, Barcelona

Barcelona, 4 de febrer de 2010

No hi ha Comentaris