Arxiu categoria independència

Debat obert sobre actualitat política

En la primera reunió després de sortir escollits per l’assemblea el passat 14 de gener, els membres del Comitè Executiu de Reagrupament Gràcia van posar mans a la feina i van procedir, primer, a fer el repartiment de tasques, i, després, a marcar un calendari de reunions i a establir les dates de les trobades [...]

No hi ha Comentaris

Resum de l’ideari de Reagrupament

reagrupament

Des que a l’any 2003 una força política clarament independentista va entrar al govern de la Generalitat de Catalunya va quedar clar que l’status quo de la transició s’havia acabat. Tanmateix però totes les esperances d’una part important del poble de Catalunya van quedar estroncades amb un Estatut que no s’apropa ni de bon tros a una Constitució i amb unes mans netes que es van tacar a la que van ser persones d’un sistema polític que no admet ni la netedat ni la honradesa.

Davant de tot això que ha passat al nostre país en els darrers sis anys, davant la desorientació d’una bona part dels nostres compatriotes, hem decidit Reagrupar-nos per a posar les bases per a solucionar aquests dos problemes: la independència de la nostra nació i la regeneració política de les institucions del nostre país.

Referent al primer dels punts, la independència de Catalunya, creiem que els mètodes emprats fins ara han deixat un resultat positiu, però massa magre. Ni un nou Estatut que un cop decidit pel poble de Catalunya hagi de ser fiscalitzat des dels tribunals espanyols, ni una pluja fina que ens porti a un referèndum que mai no ens deixaran fer, ens portarà a la independència. La nostra proposta és assolir una majoria absoluta al Parlament (amb les pròpies forces o pactant amb qui recolzi els nostres objectius) per tal de proclamar la República de Catalunya per majoria al Parlament i posteriorment ratificar-ho amb un referèndum, ratificació que ja serà organitzada pel govern independent de la República Catalana.

Per assolir aquest objectiu és evident que hem de ser una proposta transversal, on hi han de tenir cabuda tots els patriotes que aspirin a aquest objectiu. Abans de determinar quin model de país volem hem de tenir el país, altrament ens perdrem en discussions bizantines que ens allunyaran de l’objectiu final.

Respecte a la regeneració política Reagrupament proposa superar l’actual partitocràcia on molt pocs dirigents de cada partit decideixen qui són els integrants d’unes llistes on insereixen els més mediocres en comptes dels més capaços, ja que els més capaços poden generar discrepàncies que trenquin el monolitisme dels partits. Dient-ho d’una altra manera l’escàndol no és que un diputat voti circumstancialment diferent del seu grup parlamentari, sinó que l’escàndol és que tots els diputats de cada grup sempre i en tot lloc estiguin d’acord amb tot i votin igual. És un sistema en què els governants no estan al servei del país, ni tant sols dels seus votants, sinó que està al servei del partit que en definitiva és qui té el poder de mantenir o no a les persones a les llistes electorals i al lloc que ocupen.

Per a superar això, a Reagrupament proposem un sistema de districtes molt més petits, de manera que cada diputat tingui una vinculació i un compromís més ferm amb el territori. Així mateix és convenient fer un sistema de llistes obertes on qui domini els diputats escollits siguin els votants en comptes de ser els partits. Cal augmentar la vinculació entre votants i votats i no posar-hi un intermediar-hi que ho desvirtuï tot com són els actuals partits.

Dos eixos, per tant, per tal d’aconseguir un país que sigui nostre i que sigui governat pels habitants/votants dels país. Un país lliure i democràtic.

Salut i independència

No hi ha Comentaris

Ja està tot provat. Tingues seny: fes-te independentista.

Fa un parell de dies ha sortit als diaris la filtració d’una votació prèvia del Tribunal Constitucional en la qual l’Estatut que fa 3 anys que es miren i remiren perdria aquells aspectes més diferencials: llengua, Catalunya com a nació i drets històrics.

A més sembla que faran servir l’hàbil estratagema (legal si, però legítima?) de canviar el ponent, la qual cosa els donarà uns mesos més de coll per allargar el procés fins després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010.

Dues lliçons que caldria aprendre:

  1. El que diu el títol de l’entrada: ja està tot provat; Espanya no vol que marxem ni un mil·límetre de la resta d’autonomies. Ni autonomisme, ni fet diferencial, ni federalisme, ni res. Aleshores…què esperem a agafar-nos la independència?
  2. Saben l’efecte que aquesta sentència tindrà a Catalunya i no volen que això afecti a les possibilitats electorals de les opcions unionistes. Una retallada de l’Estatut portaria a milers de catalans a recuperar el seny i a declarar-se independentistes.

Aquesta sentència podria ser, si la sabem aprofitar, l’esquerda que faci trontollar el mur que empresona la consciència de molts catalans. L’oportunitat que Espanya ens donarà per fer arribar el missatge de Reagrupament més enllà dels independentistes convençuts.

No hi ha Comentaris

Dies convulsos.

 En aquests dies convulsos, els mitjans de comunicació van plens dels tripijocs i corrupcions de més o menys intensitat que s’han destapat. Aquest cop, són els dos grans partits tradicionals que n’estan sortint esquitxats donant ales a aquells que s’exclamen dient “tots els polítics són iguals”. Això no és cert i caldria dir que “tots els corruptes són iguals quan tenen la oportunitat de fotre ma al calaix”.

Respectant la presumpció d’innocència dels imputats,per primer cop s’està posant damunt la taula uns fets que semblaria que estan estesos arreu del territori. Fets que són reconeguts més o menys com a certs i habituals pels partits polítics. Fets que un cop més, porten a la gens banal diferència entre allò que és legal i el que és ètic.

Ara que tothom en va ple, tots parlen de regeneració política i que s’ha exhaurit el cicle de vida del sistema polític actual. Però això és dir ben poca cosa. Són aquests mateixos partits els que ho canviaran? Algú s’imagina fent com les corts (les minúscules són intencionades) franquistes votant a favor de lleis que liquiden el seu sistema de finançament, les seves prebendes? Fins avui no s’han entès per fer una llei electoral; no han complert els acords de despesa en campanyes electorals… Algú pensa que els mediocres parlamentaris actuals (vegeu sinó el llibre de Xavier Roig, “La dictadura de la incompetència”; editorial La campana) serien capaços de votar afirmativament  a una limitació de temps per ocupar seient al Parlament?

Quan a Reagrupament parlem de Regeneració política i posem com a exemple de situacions a corregir i evitar el que avui està passant, no ho fem perquè siguem millors, ni més purs, ni perquè donem una garantia més elevada d’honestedat que la resta. O almenys, no ho diem només per això.

Hi ha una gran diferència entre el que diu Reagrupament i el que diuen els partits polítics que  fins ara encara no estan esquitxats (algun dels quals sembla patir amnèsia sobre els informes). Aquests darrers assenyalen amb el dit als implicats; en canvi,  Reagrupament fa propostes i dóna exemple: amb la limitació temporal d’ocupació de càrrecs, proposant la necessitat de mecanismes de control independents que dificulti aquestes pràctiques, demanant transparència en les contractacions i en l’aplicació dels pressupostos.

Els nostres parlamentaris, els que proclamaran la independència des del Parlament, hi aniran sabent dues coses: que no s’hi faran rics i que no s’hi eternitzaran.

Això no és populisme, és voluntat real de regeneració política i radicalitat democràtica.

Mai com avui s’entén amb tanta claredat el missatge de Reagrupament: Patriotisme i Dignitat.

No hi ha Comentaris