Arxiu categoria Joan Laporta

Objectiu: una candidatura independentista, sense condicionants

La idea de crear Reagrupament, com a associació que promogui i impulsi una estratègia de creació d’un Estat català que passi per una declaració unilateral d’independència, des d’una majoria parlamentària de 68 diputats del Parlament de Catalunya, va néixer fa un any i mig. Des de llavors hi hagut molt d’esforç i feina, molta il·lusió i discussió, intercanvis de parers crítiques, i fins i tot situacions de crisi que semblaven insuperables. Però, després d’aquests 18 mesos, el 10 de juliol Reagrupament ja estava llesta per a la comtessa electoral: ja teníem una llista de candidats a les eleccions, amb en benentès que la Junta tenia la facultat d’adaptar aquestes llistes als possibles pactes amb altres propostes polítiques (partits, candidatures…). Cal dir que, encara que la confecció de les llistes es podia fer d’altres maneres, ningú no pot negar que tothom que hi volia ser-hi, es va poder presentar. Déu n’hi do el que costa troba 135 persones disponibles i compromeses! Felicitats als escollits!

És cert que no s’havia incorporat Joan Laporta a la candidatura, a causa de la seva exigència d’integració de Reagrupament a DC i que la nostra associació fes la major part de l’aportació econòmica de la campanya. Cadascú que jutgi la coherència de Joan Laporta, després de l’oferiment constant de Reagrupament, després que Joan Laporta es declarés moralment reagrupat i després que la nostra associació modifiqués la manera de fer la llistes per tal que Laporta no hagués de passar per unes primàries.

I és després de la manifestació del 10J que Joan Laporta (DC), Alfons López Tena (CiU)i Uriel Beltran (ERC) [a partir d’ara LTB] fan una proclama idèntica al programa polític de Reagrupament (declaració unilateral d’independència i candidatura compromesa amb aquest objectiu), dirigida a les formacions d’àmbit català (del Principat). Felicitats! Per fi López Tena i Beltran abandonen la insistència estèril d’IP, ILP i altres vodevils per assumir allò que des de sempre ha formulat Reagrupament. El Dr. Carretero, no podia ser d’una altra manera, se’n congratula, però es queda sol en el seu suport a la proclama, ja que, per exemple, CiU la rebutja i ERC, també, tot i que a través d’un moviment més propi d’un contorsionista. Molts catalans i molts reagrupats s’hi afegeixen fins a arribar a uns quants milers (?).

Joan Carretero marca distàncies amb l'expresident del Barça Joan Laporta.

Tanmateix, dies després i en veure que la crida als partits no ha donat resultat, LTB modifiquen la seva proposta inicial i la converteixen en una proposta nova, no dirigida a organitzacions ja existents, sinó que té l’objectiu de crear una nova candidatura independentista (amb el mateix programa de Reagrupament), amb dues novetats importants:

1. Que LTB se n’autoproclamen  caps visibles, malgrat no haver estat escollits en cap procés democràtic per a realitzar aquesta funció (ells en marquen els criteris i les pautes). I a més afirmen que les persones adherides a la primera proclama (la dels partits) també donen suport a la segona (la d’una nova candidatura). Ho afirmen ells, no les persones adherides.

2. Introdueixen la necessitat d’iniciar un procés de primàries d’aquesta candidatura, en plenes vacances (cosa que les fa a la pràctica molt inviables), com a condició sine qua non per a qualsevol organització que en vulgui formar part. Això implica que l’element convergent (candidatura única, compromesa amb la declaració unilateral d’independència) passa a un segon pla, ja que queda supeditat a aquesta nova condició. Si no s’accepta la condició 2, no pots entrar en la seva candidatura i, per tant quedes estigmatitzat com a contrari a la unitat. És a dir, que tres persones (LTB), dos de les quals (TB) fins al juliol abjuraven d’aquesta estratègia política i mai no havien proclamat la seva adhesió a les primàries i a les llistes obertes (fins i tot ocupen alguns càrrecs que mai han estat escollits així), decideixen les condicions en què els altres han de concórrer a aquesta candidatura, quan Reagrupament hi porta 1 any i mig treballant i abans de la primera proclama, ja té les llistes fetes (obertes a nous pactes, clar). Afegim-hi que, a hores d’ara, no sabem quantes persones s’han adherit a la proposta de candidatura de LTB, amb el compromís de participar-hi activament. D’això en podem dir coherència, oportunitat i creació de sinèrgies positives?

En aquest escenari, evidentment Reagrupament no pot participar-hi, ni integrar-s’hi, ja que els seus únics criteris programàtics són la creació d’una candidatura que es comprometi fer possible una majoria parlamentària que declari de manera unilateral la independència. Això i prou. No hi poden haver condicionants de tipus ideològic (per no restringir l’ampli espectre social de la voluntat independentista), però tampoc de tipus metodològic (que inclou la condició del procés de primàries) o d’una altra mena. Qualsevol altra característica que pugui adoptar aquesta candidatura hauria de ser pactada i assumida per totes les parts implicades, però mai ser imposades per una de les parts. I més quan aquesta part són simplement tres persones (destacades, però tres persones), que encara no sabem quants companys de feina tenen, gent activa, com els més de 3.000 membres de Reagrupament que paguen una quota i tenen dret d’assistència a les Assemblees (és a dir, no adhesions de la primera proclama, sinó gent que accepti la seva segona proclama i pagui quota). Cadascú és lliure de fer el que cregui convenient, però, de moment, la segona proposta de LTB (una nova candidatura amb procés de llistes obertes en plenes vacances) és una simple declaració d’intencions, que veurem si es realitza, com es realitza, qui la realitza i quanta gent hi participa. Haurem d’esperar fins l’11 de setembre, per decidir, si no és que volem fer valoracions prematures en relació a les qüestions suara plantejades. Reagrupament, evidentment, no pot ara plantejar-se fer modificacions reals i efectives amb els seus candidats a partir de les bones intencions de LTB i d’uns resultats encara inexistents. Davant, fixem-nos-hi, hi ha una feina feta en un any i mig, amb encerts i errors (que n’hi deu haver, segur), que situa Reagrupament amb una proposta de candidatura, feta, però no tancada, tot el contrari, oberta a futurs pactes amb qui vulgui assumir i coincidir amb el programa de Reagrupament (entre els que hi pot haver LTB i qui els vulgui acompanyar en la seva segona proposta). Però ara no saben quants són ni qui són, no?

Per tant, és segur que els membres de Reagrupament sabran valorar què han de fer i acceptaran que no podem actuar amb precipitació, a partir de rumors, intoxicacions, alarmismes i a voltes només bones intencions, cosa que només pot dur-nos a cometre errors, penedir-nos-en i lamentar-ho després. Nosaltres tenim un programa i una candidatura. Nosaltres tenim un compromís amb Reagrupament. Altres encara no saben qui són, ni quants són. Ja ens ho faran saber. I tant de bo puguem fer el camí junts, però no engreixem allò que de moment és una proposta de tres persones, respectables, patriotes convençuts (hi deu haver algú més, segur), però que encara no sabem respondre a aquests interrogants. Qui tingui el mateix programa i vulgui formar part de la nostra candidatura,  les portes són obertes. En parlarem, segur. I qui vulgui fer una candidatura nova, conjuntament, també se n’ha de parlar, evidentment. És una obligació davant el clam popular que l’independentisme compti amb diputats compromesos amb una declaració unilateral d’independència. És a dir, si la proposta de LTB implica incorporar persones de la seva candidatura i de la candidatura de Reagrupament, en una única candidatura, Reagrupament es compromet a parlar del que sigui. Així ho ha confirmat recentment a Arenys (01-08-10) el nostre president, el Dr. Carretero, però si inclou condicionants previs, quin diàleg hi pot haver amb algú que pretén arribar a un acord a base d’imposicions (i que encara no sabem qui és i quants són, fins l’11 de setembre)?

Per la independència, tot; per una única candidatura, sense condicionants, tot. Però amb  condicionants previs, difícilment, podem acordar res de positiu. No us sembla Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Bertan? Doncs, a treballar, que Catalunya necessita patriotes dignes i feinejadors.

Jordi-Carles Burillo, associat de Reagrupament al Baix Llobregat

No hi ha Comentaris

Carretero emplaça Puigcercós i Laporta a fer la gran coalició electoral independentista

Convoca una reunió el 12 de setembre durant l’aplec independentista d’Arenys de Munt

Un instant de l’acte independentista d’aquest dissabte a Arenys de Munt. Foto: Marc Colomer

Joan Carretero ha emplaçat avui Joan Puigcercós (ERC) i Joan Laporta (DC) a una reunió el pròxim 12 de setembre per posar fil a l’agulla independentista i bastir una gran coalició electoral entre Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament, a més de tots els partits i grups que s’hi vulguin aplegar. L’anunci del metge de Puigcerdà ha arrencat l’ovació dempeus del públic assistent i els primers crits d’independència a l’acte convocat per l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, aquest vespre al Casal Municipal d’aquesta població.

Carretero ha dit que la unitat no és anar a fer el cafè amb el primer que passa sinó construir realment una gran coalició amb les forces que tenen possibilitats d’abastar l’èxit. La reunió a què ha emplaçat el líder de Reagrupament es farà el 12 de setembre al mateix Arenys de Munt, durant la celebració del primer Aplec Independentista que s’hi celebrarà, tot just un any després de la primera de les consultes per la independència.

Entre d’altres convidats a l’acte d’avui, també han estat molt aplaudides les intervencions de Vicent Partal, Joel Joan i el cantant Francesc Ribera, Titot.

Xavier Borràs | Actualitzat el 31/07/2010 a les 22:28h

Extret de naciodigital.cat

No hi ha Comentaris

FC Barcelona boss Joan Laporta to swap goals for polls as he promises to ’set Catalonia free’

Success on the pitch could soon make Barcelona chairman Joan Laporta Catalonia’s most powerful separatist politician.

He was compared last week with the football greats Pelé and Maradona, but the magic feet of Barcelona star Lionel Messi now promise more than goals for his club president. Trusting in the power of sport to galvanise a proud region, Joan Laporta hopes the astonishing feats of his little Argentinian genius will help to make him Catalonia’s most powerful separatist politician.

Messi’s four spectacular Champions League goals against Arsenal last week were a huge political boost for Laporta, who leaves the club this season and is expected to stand as a candidate for president of the Catalan region in November. A wealthy lawyer who makes no secret of his separatist leanings, Laporta has yet to declare his candidacy formally but has already established a campaign website. “I will continue to dedicate the best years of my life to the country I love,” he states. “The moment has come for us all to serve Catalonia.”

His site laporta2010.cat received 270,000 visits on its first day – an indication of the popularity of the man who has built what is currently the world’s best club soccer team. The campaign site carries opinion poll results showing Laporta would instantly gain at least 17% of votes, and possibly a decisive block of seats in the Catalan parliament, were he to found a new party.

Another Champions League triumph for Barcelona at the end of the season would further boost the standing of Laporta, whose critics accuse him of turning the member-owned football institution into a political tool at the service of Catalan separatism.

“He has mixed up his personal ambitions with those of the club,” complains Paco Cabezas on the newspaper El Mundo’s website. “He should not use his position at a club with millions of fans around the world, all with their own political opinions, to promote his personal political dream of an independent Catalonia.”

In a recent interview Laporta explained the motives behind his political ambitions. “I am attracted by the idea of standing for a new, open party that believes Catalonia needs its own state,” he said. “I know that I can be a leader, and the idea of achieving freedom for my country seems beautiful to me.” He recently opened the annual conference of a separatist movement known as Reagrupament – which may turn itself into a fully fledged political party before the November elections.

Reagrupament is a breakaway from Esquerra Republicana de Catalunya, the separatist party that forms part of the three-way coalition that governs Catalonia. Leaders of the movement have made it clear that they would like to join forces with Laporta. “I am convinced that we will end up working together,” said Reagrupament’s founder, Joan Carretero. Reports say that Laporta is carrying out private polling and that he will announce his decision on 25 April. Previous polls show that most people see him as being on the centre-left of Catalan politics.

In the meantime, Laporta’s political fortunes will depend in great part on the golden boots of Leo Messi, a footballer who is neither Catalan nor Spanish.

 

Article de Giles Tremlett,
publicat el diumenge, 11 d’abril del 2010, a The Guardian.

No hi ha Comentaris

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

Laporta convida Reagrupament al nou partit per la llibertat de Catalunya

No hi ha Comentaris

El segon impuls de Reagrupament: una catarsi per a l’independentisme d’Estat

Crònica de la II Assemblea Nacional de Reagrupament: el segon impuls.

No hi ha Comentaris

Joan Laporta confirma l’assistència a l’Assemblea

Laporta assistirà a la II Assemblea Nacional de Reagrupament.

No hi ha Comentaris

Vídeo: Joan Carretero i Joan Laporta a l’Acte d’Estat

Intervencions de Joan Carretero, president de Reagrupament Independentista, i Joan Laporta en l'Acte d'Estat, celebrat al Teatre La Faràndula de Sabadell el 3 de març de 2010.

No hi ha Comentaris

Joan Carretero a “Acte d’estat”, el 3 de març a Sabadell

Quin és el camí que ens queda fins esdevenir un nou estat? Per respondre aquesta pregunta el proper 3 de març a les 20:00h es celebrarà a Sabadell (Vallès Occidental) un acte per difondre les avantatges que disfrutaríem els catalans en un futur Estat Lliure i el camí que hem de seguir per fer-ho realitat.
 
El lloc escollit per a la presentació serà el Teatre Municipal La Faràndula de Sabadell amb capacitat per 1100 espectadors, l’adreça és: Alfons XIII, número 33.
 
Acte d’Estat oferirà el road-map que s’ha de seguir per arribar a l’obtenció d’aquest objectiu plenament democràtic, la independència de Catalunya. La novetat serà la presentació d’un curtmetratge en que quedaren reflectides les millores de Catalunya en un futur Estat Català.
 
Presentarà l’acte el president de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya Joel Joan.
 
L’acte comptarà amb l’aparició de Joan Laporta.
 
Intervindran:
 
Alfons López Tena
 
Oriol Junqueras
 
Joan Carretero
 
Josep Guia
 
Les entrades per l’acte es poden adquirir per 5€ a les següents adreçes de Sabadell:
El mateix dia al Teatre La Farandula – Alfons XIII, 33
Òmnium Cultural Sabadell – Illa,3
De dimecres a dissabte de 18h a 20h, i diivendres a dissabte de 11h a 13h a la Guixeta del Teatre Municipal de Sabadell – Sant Pau,6
 
L’acte organitzat per els membres de la campanya I’m Catalan I love freedom.

No hi ha Comentaris

Joan Laporta a Gràcia: «Intel·lectualment i mentalment jo ja estic reagrupat»

Joan Laporta es declara intel·lectualment i mentalment reagrupat.

No hi ha Comentaris