Arxiu categoria Mataró

Sopars de Reagrupament amb Toni Strubell (Mataró, 18/03/2010)

Reagrupament Mataró us convida a participar:

El dijous 18 de març a les 20:30 al restaurant Caminetto, Cami Ral 407 de Mataró

Sopars de Reagrupament amb Toni Strubell sobre: “2010 les eleccions decisives”

Al finalitzar l’acte, Strubell firmarà el seu últim llibre “El moment de dir prou” a tots aquells assistents al sopar que portin el llibre o el comprin durant el sopar.

Preu del sopar 18€, cal fer reserva prèvia, abonant l’import al compte de Caixa Laietana 2042.007.98.3300003389

Sobre Toni Strubell i Trueta:

Antoni Strubell i Trueta (Òxford, Anglaterra, 1952 )

Fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta (filla del Dr. Trueta). Va estudiar la carrera de Llengües modernes a la Universitat d’Òxford (1971-74) L’any 1978 va decidir anar a viure a Olot (la Garrotxa) i va col•laborar amb l’emissora de ràdio d’aquella ciutat creant el programa “Notícies dels Països Catalans”, que tingué gran audiència tant a la Garrotxa com a Osona.

Tres anys més tard, anà a establir-se a Euskadi i va entrar a treballar a la Universitat de Deusto (seu de Donostia), on imparteix classes de filologia anglesa. Ha donat i organitzat cursos a la Universitat Catalana d’Estiu (“Pensament mític” el 1993 i “País Basc” el 2001) i sobre traducció a l’Escola Oficial d’Idiomes.

El 1988 va començar a col•laborar amb el diari El Punt, on ha escrit centenars d’articles i va crear-hi el joc educatiu “El savi” (1994), del qual es van vendre 22.000 exemplars. Ha col•laborat amb l’Avui, La Vanguardia, El Periòdico, S’Arenal, El Temps, Egin etc.

La Institució de les Lletres Catalanes li concedí una beca per fer un estudi guionístic sobre Jacint Verdaguer. A principis dels anys noranta va col•laborar amb la BBC de Londres i féu treballs per a les revistes El Temps i Presència. Va publicar conjuntament amb C. Llorens i J.M. Solé i Sabaté el llibre “Sunyol, l’altre President afusellat” (1996). L’editorial La Campana va editar-li l’assaig “El cansament del catalanisme” (1997). I l’editorial Barcanova li encarregà l’any 1998 que escrigués un volum de l’Antologia Oficial – La Col•lecció del Centenari del FC Barcelona, sobre “Les penyes del Barça” i el 2000 publicà la biografia “Josep Roca i Ferreras i l’origen del catalanisme d’esquerres”. També ha estat coautor d’una guia de Catalunya, publicada en anglès, i ha col•laborat amb l’ABC australiana en un programa sobre l’esport català i el sentiment catalanista en l’esport (2002). Finalment ha traduït nombrosos llibres.

Ha participat en diverses edicions de les “Jornades de Llengua i Literatura catalanes” (IX i X). Va fer una ponència sobre Cultura Popular (publicada a Apunts 1 – Lloret 1997) a l’Escola d’Hivern de CDC i participà en els debats del Congres d’ERC a Manresa. L’interés de Strubell per Sunyol el portà a crear “Amics de Josep Sunyol” (1996) i va formar part de la directiva, de la qual ara és vicepresident, i organitzà un homenatge a aquest malaguanyat directiu del Barça en commemoració del 60è aniversari del seu afusellament, amb la presència del President del Parlament. Un altre homenatge que també va organitzar va ser l’agost del 2002 al President Lluís Companys a Irun, que aplegà 4.000 persones. Aquest acte — transmès per ETB1 — ajudà a difondre Catalunya a l’exterior i el seu anhel de llibertat. A més, Strubell és coordinador de la Comissió de la Dignitat, principal iniciativa catalanista per a recuperar els documents catalans espoliats per Franco i dipositats a l’arxiu de Salamanca. Ell és també coordinador de l’Associació Lluís Companys Batzordea.

Actualment, treballa amb un equip en un estudi sobre “Autoestima i catalanisme”, encarregat per Òmnium Cultural. També publicarà un treball sobre “Memòria Històrica”, encomanat per la Universitat de Barcelona. Angle Edicions editarà un llibre sobre el Partit Popular, que inclourà un capítol de Toni Strubell sobre política cultural. Ja ha acabat un guió de teatre-musical, amb composicions d’Antoni Mas, sobre la primera sindicalista catalana Isabel Vilà, que s’estrenarà properament. L’any 2002, Antoni Strubell i Trueta va rebre la Creu Sant Jordi per la seva contribució al catalanisme.

No hi ha Comentaris

Sopars de Reagrupament amb Salvador Cardús a Mataró

El socSopar amb Salvador Cardúsiòleg Salvador Cardús dona el tret de sortida als ‘Sopars de Reagrupament’ amb una ponència sobre radicalitat democràtica.

El passat dijous 10 de desembre va tenir lloc a la seu dels Capgrossos de Mataró, el primer d’una sèrie d’actes que la delegació de Reagrupament Mataró té programats per als propers mesos.

Sopar amb Salvador Cardús

El sociòleg Salvador Cardús dona el tret de sortida als ‘Sopars de Reagrupament’ amb una ponència sobre radicalitat democràtica.

El passat dijous 10 de desembre va tenir lloc a la seu dels Capgrossos de Mataró, el primer d’una sèrie d’actes que la delegació de Reagrupament Mataró té programats per als propers mesos.

L’acte va començar a dos quarts de nou de la nit amb un sopar, on gairebé un centenar d’assistents omplien de gom a gom el local de la colla castellera de Mataró. L’Eva Rumí, associada a Regrupament Mataró va ser l’encarregada de fer la presentació del ponent, el professor Salvador Cardús. L’Eva no va estalviar elogis al parlar sobre la seva trajectòria professional, acadèmica i mediàtica del professor, que va ser convidat per parlar sobre el concepte de la independència i la regeneració democràtica, o com ell prefereix dir, la radicalitat democràtica.

El professor Cardús va iniciar la ponència exposant de forma molt clara i entenedora, els fets que explicarien la situació política actual i que ens ha portat a situar en la centralitat política, el debat sobre la independència del nostre país. La situació és, des del seu punt de vista, el resultat d’unes posicions ambigües nascudes del propi procés de transició a la democràcia i de la pròpia constitució espanyola de 1978. Explicava el professor que quatre fets principals explicarien aquesta situació:

El primer d’aquests fets és que s’han frustrat totes les expectatives dels actors polítics que van posar en marxa la reforma de l’estatut. La proposta federalista del president Maragall va acabar en res. Be, no en res, ja que va ser pràcticament expulsat pel seu propi partit de la presidència del Govern. Amb un fet quasi insòlit, com va ser que després de ser expulsat acabés demanant la baixa del partit socialista. “El president Maragall buscava la reconciliació definitiva amb Espanya, l’encaix i el reconeixement d’un model de caire federal, però tot va acabar absolutament en res”.

Pel que fa a Esquerra Republicana de Catalunya, deia el professor, “Buscaven el que ells anomenaven una segona transició, però res de res”. Va afegir, que fins i tot sense saber encara com sortirà l’Estatut del Tribunal constitucional, es pot dir que no hi ha cap canvi substancial amb relació a l’anterior.

Per part de Convergència i Unió, que sempre havia estat amb el president Pujol molt reticent a qualsevol canvi de l’Estatut, era conscient que obrint la caixa de l’Estatut, la cosa podria acabar molt pitjor de com havia començat. “Convergència i Unió va entrar en la reforma de l’Estatut amb aquell concepte de la sobirania compartida. Un concepte que mai ningú va acabar d’entendre be i que ja ningú no n’ha tornat a parlar més”.

En definitiva, va afegir el professor Cardús, que un Estatut que van aprovar un 90% de parlamentaris catalans, i que com deia Alfonso Guerra, va ser posteriorment raspallat, encara pot patir més retalls del TC. “Una sensació de fracàs total per part de tots”.

Sopar amb Salvador CardúsEl segon fet ha estat segons Cardús, l’erosió política enorme que es va patir durant el debat de l’Estatut i que va acabar amb el ‘Fair play’ raonable que existia prèviament. Durant el debat de l’Estatut es van traspassar tots els límits imaginables, creuant acusacions entre uns i altres. Des del punt de vista nacional, “el pitjor va ser que es van arribar acusar de traïdors”. Aquests fets i d’altres que s’haurien d’analitzar, va manifestar el professor, “han provocat xifres d’abstenció elevadíssimes i un desprestigi de la classe política inclús injusta”.

En tercer lloc, l’Estatut o el que quedi, “deixa sense horitzó polític nacional a Catalunya”. L’aprovació d’un Estatut dient que serviria per resoldre l’encaix amb España durant els propers 25 anys, i que havia de servir per acabar amb les permanents disputes en temes de financiació, no ha estat gens efectiu. Deia el professor Cardús que ja s’havia vist amb el debat sobre la financiació que l’Estatut no resol per res aquesta situació. Així doncs manifestava, “hem tornat a aquella situació que jo deia ja fa anys de l’anar tirant o anar fent que com diu un bon amic meu, a més entretén”.

El quart fet és que el marc espanyol s’ha tornat tremendament anti-autonòmic. S’ha estés la idea que l’Espanya de les autonomies no funciona i que s’hauria de recuperar les competències bàsiques. Comentava Cardús que en una jornada de treball amb altres representants d’universitats de tot l’Estat espanyol al ‘Ministerio de innovación y ciencia’ tots els representans, excepte catalans i bascos, i de totes les orientacions polítiques, es queixaven del marc autonòmic que evitava que el ‘ministerio’ prengués decisions importants per poder ordenar l’espai acadèmic espanyol. Li va quedar clar al ponent que el clima que es respira, no és que ja no es pot avançar més en l’autonomisme, sinó que “estem en un clima de clar retrocés autonòmic”

Un cop explicats els antecedents de la situació actual, Salvador Cardús es va centrar en el que ell anomena ‘radicalitat democràtica’. Aquest concepte des del seu punt de vista que engloba aspectes com la redacció d’una llei electoral catalana, les llistes obertes o la llibertat de vot i, que han d’anar acompanyades d’una sèrie de canvis en les actituds formals del independentisme. En aquest sentit, el ponent observant tots els assistents es va referir a que alguna cosa ja havia canviat. “Veient-vos a vosaltres podem dir que el independentisme ja ha madurat”. “La gent que esteu avui reunits, sou gent normal. Gent que avui heu anat a treballar i altres a estudiar. Alguns amb corbata, potser els altres us l’heu tret abans de venir. Gent jove i alguns que ja deveu estar gaudint la jubilació”. En definitiva, va dir, un independentisme de corbata i de talons.

Sopar amb Salvador CardúsSalvador Cardús, va voler parlar sobre el independentisme reactiu. Un posicionament que hauria de canviar. “No farem una manifestació quant surti la sentencia del constitucional. Ens de manifestar cada cop que ho vulguem o ho necessitem, i no cal que sigui per posicionar-nos en contra de res, sinó a favor. A favor de Catalunya i la construcció nacional. Deia en aquesta línia, “ara mateix ja hi ha una expectativa molt més amplia i no irritada, que no té res contra Espanya però que pensa que el model de nació espanyola no es adequat perquè no ajuda en la construcció nacional.

El ponent va concloure manifestant que el independentisme generós és el que havia de regir aquesta nova situació. Un independentisme capaç d’unir i sumar, perquè des del seu punt de vista, tot i els errors fets per uns o altres tots sumen en la construcció nacional.

La ponència que va finalitzar ben entrat dos quarts de dotze de la nit, va cloure amb un torn de preguntes i reflexions dels assistents.

No hi ha Comentaris