Arxiu categoria Parlament

No falteu a la inauguració de la nostra seu comarcal!

Tal i com us anunciàvem dijous passat, avui fa una setmana, aquest dissabte dia 23 d’octubre inaugurarem la seu electoral de la nostra associació a Cornellà. L’acte d’inauguració començarà a les 12 del migdia i intervindran na Imma Prat, candidata pel Baix Llobregat al Parlament, en Carles Móra i na Rut Carandell, números 2 i 1, respectivament. L’adreça exacta és Passatge Josep Gelabert, núm. 1, tocant a la Plaça Lluís Companys, just davant el Mercat de Cornellà (vegeu cartell).

No cal que us convencem sobre la importància i transcendència de la vostra assistència a aquest acte: un local electoral al cor de Cornellà, ciutat a la que fa pocs dies n’Artur Mas s’hi referí tot dient que mai hi lluiria una estelada. L’estelada hi és gràcies a la feina de Reagrupament Independentista.

Naturalment necessitem també del vostre ajut material perquè l’acte quedi ben lluït (des de les 9 del matí ja hi serem) i, tornar-ho a recordar, del vostre suport econòmic al número de compte que us vàrem facilitar.

Fins dissabte. Salut, independència, democràcia i, sobretot, treball !!!

Comitè de Campanya Reagrupament Baix Llobregat

Cornellà de Llobregat, 21 d’octubre de 2010




No hi ha Comentaris

Objectiu: una candidatura independentista, sense condicionants

La idea de crear Reagrupament, com a associació que promogui i impulsi una estratègia de creació d’un Estat català que passi per una declaració unilateral d’independència, des d’una majoria parlamentària de 68 diputats del Parlament de Catalunya, va néixer fa un any i mig. Des de llavors hi hagut molt d’esforç i feina, molta il·lusió i discussió, intercanvis de parers crítiques, i fins i tot situacions de crisi que semblaven insuperables. Però, després d’aquests 18 mesos, el 10 de juliol Reagrupament ja estava llesta per a la comtessa electoral: ja teníem una llista de candidats a les eleccions, amb en benentès que la Junta tenia la facultat d’adaptar aquestes llistes als possibles pactes amb altres propostes polítiques (partits, candidatures…). Cal dir que, encara que la confecció de les llistes es podia fer d’altres maneres, ningú no pot negar que tothom que hi volia ser-hi, es va poder presentar. Déu n’hi do el que costa troba 135 persones disponibles i compromeses! Felicitats als escollits!

És cert que no s’havia incorporat Joan Laporta a la candidatura, a causa de la seva exigència d’integració de Reagrupament a DC i que la nostra associació fes la major part de l’aportació econòmica de la campanya. Cadascú que jutgi la coherència de Joan Laporta, després de l’oferiment constant de Reagrupament, després que Joan Laporta es declarés moralment reagrupat i després que la nostra associació modifiqués la manera de fer la llistes per tal que Laporta no hagués de passar per unes primàries.

I és després de la manifestació del 10J que Joan Laporta (DC), Alfons López Tena (CiU)i Uriel Beltran (ERC) [a partir d’ara LTB] fan una proclama idèntica al programa polític de Reagrupament (declaració unilateral d’independència i candidatura compromesa amb aquest objectiu), dirigida a les formacions d’àmbit català (del Principat). Felicitats! Per fi López Tena i Beltran abandonen la insistència estèril d’IP, ILP i altres vodevils per assumir allò que des de sempre ha formulat Reagrupament. El Dr. Carretero, no podia ser d’una altra manera, se’n congratula, però es queda sol en el seu suport a la proclama, ja que, per exemple, CiU la rebutja i ERC, també, tot i que a través d’un moviment més propi d’un contorsionista. Molts catalans i molts reagrupats s’hi afegeixen fins a arribar a uns quants milers (?).

Joan Carretero marca distàncies amb l'expresident del Barça Joan Laporta.

Tanmateix, dies després i en veure que la crida als partits no ha donat resultat, LTB modifiquen la seva proposta inicial i la converteixen en una proposta nova, no dirigida a organitzacions ja existents, sinó que té l’objectiu de crear una nova candidatura independentista (amb el mateix programa de Reagrupament), amb dues novetats importants:

1. Que LTB se n’autoproclamen  caps visibles, malgrat no haver estat escollits en cap procés democràtic per a realitzar aquesta funció (ells en marquen els criteris i les pautes). I a més afirmen que les persones adherides a la primera proclama (la dels partits) també donen suport a la segona (la d’una nova candidatura). Ho afirmen ells, no les persones adherides.

2. Introdueixen la necessitat d’iniciar un procés de primàries d’aquesta candidatura, en plenes vacances (cosa que les fa a la pràctica molt inviables), com a condició sine qua non per a qualsevol organització que en vulgui formar part. Això implica que l’element convergent (candidatura única, compromesa amb la declaració unilateral d’independència) passa a un segon pla, ja que queda supeditat a aquesta nova condició. Si no s’accepta la condició 2, no pots entrar en la seva candidatura i, per tant quedes estigmatitzat com a contrari a la unitat. És a dir, que tres persones (LTB), dos de les quals (TB) fins al juliol abjuraven d’aquesta estratègia política i mai no havien proclamat la seva adhesió a les primàries i a les llistes obertes (fins i tot ocupen alguns càrrecs que mai han estat escollits així), decideixen les condicions en què els altres han de concórrer a aquesta candidatura, quan Reagrupament hi porta 1 any i mig treballant i abans de la primera proclama, ja té les llistes fetes (obertes a nous pactes, clar). Afegim-hi que, a hores d’ara, no sabem quantes persones s’han adherit a la proposta de candidatura de LTB, amb el compromís de participar-hi activament. D’això en podem dir coherència, oportunitat i creació de sinèrgies positives?

En aquest escenari, evidentment Reagrupament no pot participar-hi, ni integrar-s’hi, ja que els seus únics criteris programàtics són la creació d’una candidatura que es comprometi fer possible una majoria parlamentària que declari de manera unilateral la independència. Això i prou. No hi poden haver condicionants de tipus ideològic (per no restringir l’ampli espectre social de la voluntat independentista), però tampoc de tipus metodològic (que inclou la condició del procés de primàries) o d’una altra mena. Qualsevol altra característica que pugui adoptar aquesta candidatura hauria de ser pactada i assumida per totes les parts implicades, però mai ser imposades per una de les parts. I més quan aquesta part són simplement tres persones (destacades, però tres persones), que encara no sabem quants companys de feina tenen, gent activa, com els més de 3.000 membres de Reagrupament que paguen una quota i tenen dret d’assistència a les Assemblees (és a dir, no adhesions de la primera proclama, sinó gent que accepti la seva segona proclama i pagui quota). Cadascú és lliure de fer el que cregui convenient, però, de moment, la segona proposta de LTB (una nova candidatura amb procés de llistes obertes en plenes vacances) és una simple declaració d’intencions, que veurem si es realitza, com es realitza, qui la realitza i quanta gent hi participa. Haurem d’esperar fins l’11 de setembre, per decidir, si no és que volem fer valoracions prematures en relació a les qüestions suara plantejades. Reagrupament, evidentment, no pot ara plantejar-se fer modificacions reals i efectives amb els seus candidats a partir de les bones intencions de LTB i d’uns resultats encara inexistents. Davant, fixem-nos-hi, hi ha una feina feta en un any i mig, amb encerts i errors (que n’hi deu haver, segur), que situa Reagrupament amb una proposta de candidatura, feta, però no tancada, tot el contrari, oberta a futurs pactes amb qui vulgui assumir i coincidir amb el programa de Reagrupament (entre els que hi pot haver LTB i qui els vulgui acompanyar en la seva segona proposta). Però ara no saben quants són ni qui són, no?

Per tant, és segur que els membres de Reagrupament sabran valorar què han de fer i acceptaran que no podem actuar amb precipitació, a partir de rumors, intoxicacions, alarmismes i a voltes només bones intencions, cosa que només pot dur-nos a cometre errors, penedir-nos-en i lamentar-ho després. Nosaltres tenim un programa i una candidatura. Nosaltres tenim un compromís amb Reagrupament. Altres encara no saben qui són, ni quants són. Ja ens ho faran saber. I tant de bo puguem fer el camí junts, però no engreixem allò que de moment és una proposta de tres persones, respectables, patriotes convençuts (hi deu haver algú més, segur), però que encara no sabem respondre a aquests interrogants. Qui tingui el mateix programa i vulgui formar part de la nostra candidatura,  les portes són obertes. En parlarem, segur. I qui vulgui fer una candidatura nova, conjuntament, també se n’ha de parlar, evidentment. És una obligació davant el clam popular que l’independentisme compti amb diputats compromesos amb una declaració unilateral d’independència. És a dir, si la proposta de LTB implica incorporar persones de la seva candidatura i de la candidatura de Reagrupament, en una única candidatura, Reagrupament es compromet a parlar del que sigui. Així ho ha confirmat recentment a Arenys (01-08-10) el nostre president, el Dr. Carretero, però si inclou condicionants previs, quin diàleg hi pot haver amb algú que pretén arribar a un acord a base d’imposicions (i que encara no sabem qui és i quants són, fins l’11 de setembre)?

Per la independència, tot; per una única candidatura, sense condicionants, tot. Però amb  condicionants previs, difícilment, podem acordar res de positiu. No us sembla Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Bertan? Doncs, a treballar, que Catalunya necessita patriotes dignes i feinejadors.

Jordi-Carles Burillo, associat de Reagrupament al Baix Llobregat

No hi ha Comentaris

Els coordinadors comarcals de Reagrupament tanquen files amb Carretero

‘Creiem que no ens hem d’aturar’, afirmen

Les possibilitats que Solidaritat Catalana i Reagrupament acabin pactant una llista conjunta de cara a les eleccions de la tardor són cada vegada més minses, i tot un seguit d’indicis apunten la possibilitat que s’acabin presentant per separat. Davant d’aquesta situació, una cinquantena de coordinadors comarcals de Reagrupament han fet públic un manifest en què tanquen files amb Joan Carretero, afirmant que ‘volem mostrar al poble català que hi som, que treballem i que serem presents lluitant fins al final per aconseguir el nostre únic objectiu: la independència de la nació catalana’

El manifest Som i treballem: més d’un centenar d’actes pel Parlament sobirà que proclami la independència ressalta que el 10 de juliol l’assemblea de Reagrupament va aprovar una candidatura que, ‘en un acte sense precedents de generositat i patriotisme, fos oberta a incorporar més candidats de fora de l’associació’. Ara, els signants afirmen que donen tot el seu ’suport i confiança’ perquè la Junta Nacional ‘i especialment el seu President Joan Carretero’ negociïn ‘possibles pactes i coalicions’.

També destaquen que Reagrupament ha realitzat i realitzarà fins a final de setembre més de 130 actes per ‘fer arribar el missatge a la població dels avantatges de tenir un Estat propi’ i ‘per explicar als catalans la necessitat d’independència del nostre país i de regeneració democràtica’.

Alhora, també fan una crida perquè la manifestació de l’Onze de Setembre ‘esdevingui el clam de centenars de milers de catalans a favor de la candidatura que proclami la independència al Parlament de Catalunya’.

Entre els signants del manifest, destaquen Teo Vidal, responsable de RCat-Catalunya Nord i director de VilaWeb Catalunya Nord; David Vinyals, coordinador de RCat-Gràcia i impulsor de la ILP per convocar un referèndum d’independència oposada a la ILP que en el seu moment van promoure Alfons López Tena i Uriel Bertran; i Jaume Claramunt, coordinador de RCat-Alt Penedès i portaveu de Vilafranca Decideix.

Font: www.directe.cat

No hi ha Comentaris