1,8% o la crua realitat sobre el finançament


(1.8% com a màxim!)

De’n: Salva Garcia

Prou: la conya de què tenim un gran nou sistema de finançament és una gran mentida, que dura massa, i que cal denunciar. Mirem les dades, totes públiques, i quantifiquem el gran engany del finançament.

Quines dades?
  • Estimació del dèficit fiscal fet pels governs català i espanyol (any 2005, darreres dates disponibles)
  • PIB Catalunya (2008): 216.923€ milions.
  • Recursos que (diuen des d’aquí, no confirmen des d’allà) aportarà el nou finançament l’any 2012: 3.855€ milions.
Per començar veiem que el dèficit fiscal només baixarà l’any 2012 un 1,8% (els recursos addicionals dividit pel PIB). I quin serà el dèficit fiscal? Basem-nos en dades dels governs català i espanyol, però abans fem una prèvia per comentar que existeix dos tipus de càlculs:
  • El “flux del benefici”, on els ingressos s’imputen al territori on resideixen les persones que finalment suporten la seva càrrega, al marge de qui sigui i on resideixi l’obligat legal a pagar.
  • El “flux monetari”, on els ingressos tributaris s’imputen al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen, que pot ser la renda, la riquesa o el consum, i els ingressos no tributaris al territori on té lloc el pagament per les unitats que el realitzen.

És a dir, el flux monetari és en funció d’on es gasten els diners, i el flux de benefici fa la hipòtesi de que algunes despeses tenen una repercussió a tot l’estat (p.e. la inversió de 152€ milions en la renovació del Museu del Prado o les despeses associades a Ministeris situats a Madrid, segons el “flux monetari” s’imputen a Madrid i, segons el “flux benefici”, es distribueixen a tot l’estat). Jo penso que el correcte és tenir en compte el flux monetari, és a dir, a on es gasten els diners de veritat, però tinguem en compte les dues metodologies.

Així doncs, quin serà el dèficit fiscal?
+ Dèficit fiscal abans del nou sistema de finançament:
  • Segons el govern català, el dèficit fiscal era el 9,8% (segons flux monetari) o del 7,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 21.258€ o 16.052€ milions a l’any, 2.834€ o 2.140€ per català a l’any.
  • Segons el govern espanyol, el dèficit fiscal era el 8,7% (segons flux monetari) o del 6,4% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 18.872€ o 13.883€ milions a l’any, 2.516€ o 1.851€ per català a l’any.

+ Dèficit fiscal després del nou sistema de finançament

  • Segons dades del govern català, el nou dèficit fiscal seria del 8,0% (segons flux monetari) o del 5,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 17.403€ o 12.197€ milions a l’any, 2.320€ o 1.626€ per català a l’any.
  • Segons dades del govern govern espanyol, el nou dèficit fiscal seria del 6,9% (segons flux monetari) o del 4,6% (segons flux benefici), el que suposa un dèficit de 15.017€ o 10.028€ milions a l’any, 2.002€ o 1.337€ per català a l’any.

Jo parteixo del flux monetari i de les estimacions del govern català, i amb aquests paràmetres surt un dèficit fiscal (el 2012, abans serà més gran) de 17.403€ milions a l’any, 2.320€ per català i any, totalment inacceptable. Però si agafen qualsevol altre paràmetre surten uns resultats igualment inacceptables (de 17.403€ a 10.028€ milions a l’any, de 2.320€ a 1.337€ per català i any). En tot cas, el dèficit fiscal baixarà només un 1,8%.

Tornem a l’1,8%. Això és segur, no? NO! No hi ha cap garantia, ja que se’ns demana un acte de fe en una xifra (els 3.855€ milions) que no surt en cap document, que el Govern espanyol no ha confirmat, i que està basat en hipòtesis molt optimistes de creixement dels recursos tributaris i subjecte a l’arbitrarietat de la lletra petita del document marc, en cap cas favorable a Catalunya. Ah, i també depèn de la voluntat política del govern espanyol el 2012, que pot ser el Partit Popular (que diu obertament que no respectarà l’acord) o el PSOE, que diu que el respectarà però segurament no ho farà (a l’igual que quan va dir que respectaria l’Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, que traspassaria l’aeroport del Prat, o moltes altres promeses incomplertes).
Com pot ser que amb aquestes dades Puigcercós afirmi que amb el nou sistema de finançament el dèficit fiscal es reduirà un terç? Comptabilitat creativa (altrament conegut com a frau).
Per arribar a aquests càlculs, Puigcercós xifra el dèficit fiscal en 15.000€ milions i els nous recursos que rebrà Catalunya en 5.000€ milions. Com????? Sí, no és conya. Puigcercós, enlloc d’utilitzar com a referència les dades d’Esquerra (la Fundació Irla fins ara xifrava el dèficit fiscal en el 10,2% del PIB, és a dir, 22.126€ milions), o les dades del govern català, pren com a referència les dades del govern espanyol per calcular el dèficit fiscal, fent una mitjana (a la baixa!) dels resultats pels fluxos monetaris i de benefici.
I per arribar als 5.000€ milions, suma als recursos que donarà el nou finançament les inversions addicionals que diu que el govern espanyol farà el 2012. És a dir, baixa el punt de partida (el dèficit fiscal) i, als improbables 3.855€ milions, hi suma unes inversions addicionals que no estan garantides enlloc: si cada any el govern espanyol inverteix menys del que inicialment aprova en els Pressupostos Generals de l’estat, com pot afirmar que s’executaran unes inversions que ni tan sols han estat aprovades i que depenen, a més, d’uns pressupostos que s’han d’aprovar el 2011?
Algú podria dir que és el millor acord possible: pot ser que sigui així, però NO podem dir que és un bon acord, ja que ni tan sols cobreix el dèficit de la Generalitat d’aquest 2009. Com s’han de fer així polítiques socials? Aquest acord, a més, perpetua i legitima l’espoli fiscal i en tot cas, si s’accepta el nou finançament, cal fer pedagogia: aquest finançament (el millor possible amb el Govern espanyol més amic de la història) assegura un espoli permanent per Catalunya. És a dir, Espanya = espoli. Mirem metodologies i fonts, i surten uns números inacceptables.
Per últim, una reflexió recorrent: un sistema de finançament just depèn d’un acord entre el govern català i el govern espanyol, que mai voldrà (com ha demostrat ara). Recaptar tots els nostres impostos només es pot fer si som independents, i ser independents només depèn dels catalans.
En fi, 1,8% com a molt. Quin desastre! Quin gran engany! Quina gran estafa!

Els Comentaris estan tancats