Què canviaria per a nosaltres la Catalunya principatina independent?


(Publicat al Vilaweb Catalunya nord el Dc. 17-9-2009)

Aquesta és la pregunta que feia, dies enrere, el Gat de casa aquí mateix en una crònica seua. Veiem si ho esbrino, una mica, avui.
De fet crec que seria més senzill dir, per començar el que NO canviaria. És que estic segur que canviarien bastantes o moltes coses per als nord-catalans, però no pas totes -ni de lluny- del dia a l’endemà, ans de manera progressiva, esglaonades.
Avui us proposo un primer inventari en negatiu i positiu, per completar.

El que segur canviarà el més lentament aquí (Catalunya nord) és, globalment, l’actuació estatal o, millor dit, les actuacions en positiu (per a la catalanitat),, i les primeres només seran de caire econòmic. Val la pena precisar -encara que bastant evident- que, abans d’això, intentarà pesar de tot el seu pes (a nivell internacional i europeu) per que la CAC (Comunitat Autònoma de Catalunya) no s’independitzí, com també el seu amic estat monàrquic (i no república com molts creuen) nacionalista excloent espanyol (per ser també, l’estat francès, semblant en aquest punts i quasi monàrquic).

El que tampoc canviarà del dia a l’endemà és la nostra situació econòmica, sempre amb regles europeus i aplicades, interpretades, elles també segons les prioritats i necessitats de l’estat francès i veí.
Començarà a canviar bastant quan mesos després de la Independència, per culpa dels retards portats per les l’estat francès i castellà, la Unió europea reconeixerà el nou estat català.

El que canviarà quasi immediatament és ‘l’ambient’ aquí. Els anticatalans (ja poc abans) es despertaran i apareixeran nous grups organitzats i també, però ells molt majoritaris els qui des de sempre, nou vinguts o nascuts aquí, es consideren ‘amb bon rotllo’ sincerament catalans i demòcrates veuran altres perspectives, com a mínim per la llengua, l’economia i les relacions transfrontereres, molt més fortes i positives que no pas ara.
Evidentment això que la gent es posicioni més nombrosa i amb molt més claredat que ara, afavorirà debats més clars o vius que mai.
Ho hem de témer? No, si sem els més nombrosos els reals demòcrates i ho veiem amb aquesta mirada (de qualsevol bàndol, opinió siguem), i malgrat els ‘anti’ (extremistes de dos bàndols però sobretot els anticatalans) que enterboliran, i faran menys agradables, l’ambient que no pas l’actual situació poc clarificada i tova.
Segur que els demòcrates de debò (els qui accepten debats i idees contràries) serem ultres majoritaris, i només poden tenir efectes negatius realment incòmodes els altres.

El que sí canviarà el més ràpidament és la situació i sobretot la manera de veure la llengua nostra. Tan per utilitarisme (ja present però no tan) amb un català única llengua oficial al sud (i necessària o obligatòria per tenir-hi feina) que per emmirallament històric i sentimental que podria resumir amb la frase ja ben viva ‘Nosaltres també sem catalans’ i altra ‘Fier d’êtres catalans’ llavors correctament i lògicament pronunciada i escrita ‘Orgullosos de ser catalans’!
Per aquestes dues raons principal, la llengua trobarà la plaça que hauria de tenir des de sempre, per senzilla lògica, si els estats francesos i castellans no havien fet tot el possible, sempre, per que aquesta lògica no s’imposi,

I, per acabar (s’hauria de completar per opinions diverses, matisos i altres elements de reflexió) us proposo avui aquesta dita coneguda, bon profit en féssiu:
“- Primer t’ignoren
Després es mofen de tu i les teues idees
a continuació t’ataquen i,
a final… has guanyat”
Mahatma Gandi

R.CN01
Un(a) de Reagrupament CN

Els Comentaris estan tancats