Qui sap si … “A la primera”? (R.CN01)


(Crònica publicada, el dc. 23-9-2009, al diari Vilaweb Catalunya Nord (VW CN))

“On aterrarà Laporta?” es pregunta el conegut escriptor i periodista Villatoro sobre el futur polític del President del Barça, que ha anunciat la seua intenció de deixar aquesta direcció, l’any vinent, i tornar a la política i a l’independentisme.
Llegint el seu article (Pdf) s’en desprèn, com diu el subtítol, que “al president del Barça li convenen pistes d’aterratge àmplies, unitàries i sense riscos”.
Ho explica matisant amb arguments…>>
… que no arriben a la mateixa conclusió que molts altres han fet sobre el tema (potser sí que Laporta ‘encapçalaria’ (?) una candidatura unitària portada, l’any que vé, per Reagrupament -Rcat-).

En efecte, segons ell, “la possibilitat per reagrupament de ser una força decisiva al parlament, amb un petit grup seria pel Laporta molt atractiva”. “En el pròxim parlament es pot presentar una formació nítidament independentista, a partir de Reagrupament d’en Carretero” … “A 3, 7, 10, 15 diputats? Seria en qualsevol cas un èxit esclatant, extraordinari. Un terratrèmol en la política catalana que obligaria a refer el panorama general”

Però altres arguments d’en Villatoro no apunten cap a un encapçalament de les candidatures RCat per en Laporta. Perquè si “ERC va arrasar el 1931 gràcies al carisma d’en Macià gairebé el l’endemà d’haver-se creada” o també va arrasar a la seua hora “la UDC d’Adolf Suarez” “Viu Catalunya avui en dia un període així?”. “Si intueix que es viu un Stunami així Laporta pot anar a Reagrupament, si no m’estranyaria que es posés al capdavant”.
“Laporta te carisma però amb el seu carisma no n’hi ha prou per generar un Tsunami. No és Macià, i no estem al 1931”

Amb això estic bastant d’acord i potser tampoc es necessita que Laporta sigui al capdavant (?) ja que, a l’elecció dels diputatS catalans, hi haurà – per definició – candidatureS i no candidaturA.
És més, i això és una informació exclusiva que només veureu confirmada d’aquí poc més d’una setmana: RCat no només preveu candidatures Rcat, sinó condicions de possibles coalicions que seran clares. I així fent confirmarà que, com l’escriu des de mesos, vol i afavorirà “candidatures transversals independentistes”. Llavors potser sí que serà més que un “Terratrèmol”, el “Tsunami” suficient per anar encara més enllà dels “3,…, 15 diputats” que preveu el senyor Villatoro i encara més que” un èxit esclatant, extraordinari. Un terratrèmol en la política catalana que obligaria a refer el panorama general”.
Més que això, sr. Villatoro, què pot ser; majoria absoluta?
També poc entenc què seria, pel Laporta, posar-se en una cosa “més ampla i més segura” com li aconsella.
President Català?
President del Parlament?
Perquè si el sr. Villatoro pensa, pel Laporta com a President de Convergència al lloc de’n Mas, no seria un Tsunami, ni tan sols “una pista d’aterratge àmplia”, i encara menys “unitària”!
I sense risc qui avança? Potser ni sabríem caminar si els nostres pares no ens havien ‘forçat’ a aixecar-nos i anar endavant! ENDAVANT!

Ja que desitja un tsunami i no qualsevol terratrèmol(et), potser sí que en tindrem un, però s’ho hauria de repensar i no només enfocar-se en un home.

Qui sap si, d’aquí UN any, l’actual Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) aconseguirà “A la primera” (oportunitat), ser “A la primera” (divisió)?
Això sí que seria un Tsunami, que tant esperes Vicenç.

La frase o dita popular que us proposo avui, per reflexionar, és:
“Somniem?
Clar que sí, somniem al possible per obtenir l’impossible”
Lluís Llach

R.CN01
(aquest escrit, com tots els firmats de la mateixa manera, només representa opinions personals)
22-9-2009

NDLR: L’article del sr. Villatoro, que també sols ser convidat als matins TV3, al qual es fa referència en aquesta crònica, es va publicar al Periòdico de Catalunya i també a catalunyaoberta.cat
Podeu llegir aquí el seu article (Pdf)

Els Comentaris estan tancats