Arxiu setembre, 2009

Bases per entendre i adherir

Unió transversal, Independència i Països catalans

Unió transversal, Independència i Països catalans

Claredat dels 4 punts bàsics:
Les finalitats de l’associació Reagrupament:

1. Situar l’independentisme a l’eix del debat polític català.

2. Cercar la unitat de les forces polítiques i socials que tinguin com a objectiu el reconeixement internacional de la Nació catalana.

3. Creació d’un marc favorable al creixement de la base social de l’independentisme català.

4. El foment del debat, l’estudi i la conscienciació social per a la independència dels Països Catalans.

Suma-t’hi. Reagrupa’t ara

Per escriure’n: adreça 1
adreça 2

No hi ha Comentaris

Quina utilitat té manifestar?

(Crònica <a href=”http://www.vilaweb.cat/catalunyanord”>del diari Vilaweb Catalunya Nord (VW CN)</a> 1/9/2009)

Avui, intentaré respondre a una primera qüestió del Gat de casa (EGdC), de pocs dies enrere.

‘Quina és la utilitat de les manifestacions?’

Crec que ho hem de tenir clar o, si no, anem ben errats: els ’sistemes democràtics’ que vivim no són, si fos possible, 100% LA democràcia, ni de lluny.
Per què? Per moltes raons entre les quals en destacaré essencialment dues… o tres:
- són uns sistemes democràtics centralistes amb consultes programades i només periòdiques i eleccions no del tot democràtiques (diners i relacions de poders en falcegen molt aquest aspecte), i
- molts elegits -que no poden ser destituïts pels mateixos electors- intenten, desitgen, fer de polític el seu ofici principal (per què no)… i a vida (element negatiu, com a mínim amb les circumstàncies i l’organització política actual).

Té conseqüències poc democràtiques i, és més, entre dues eleccions l’elegit no fa necessàriament el que ha promès, com hem dit i constatat repetidament.
Amb poques excepcions fan passar, una vegada elegits, prioritats altres (que les prioritats programàtiques) al capdavant, com ara ser reelegits o ajudar els interessos d’amics i afins (de partit, d’amistats prèvies o financerament parlant) o són senzillament mentiders (actors) professionals?

Si depeneu de l’estat francès us recordeu d’un candidat a President (després elegit) que anunciava com a prioritat seua ‘reduir la fractura social’ (réduire la fracture sociale)? (2); i d’un altre candidat, també elegit i successor del precedent que prometia ’seré el President de l’augment del poder adquisitiu’ (Je serai le Président de l’augmentation du pouvoir d’achat) ? (3)
A la península segur us recordeu entre altres de la promesa, també d’un candidat finalment elegit ‘Donaré el meu suport a l’estatut escollit i votat pel Parlament de Catalunya’? (4)
Sí, sí senyors… ja ho hem vist.

Comparteixo l’opinió que “Els polítics tenen el dret i l’obligació d’interpretar la realitat… però tenen una obligació primera: dir la veritat. Els fets són sagrats, les opinions són lliures.” (Joan Oliver, periodista 23/07/2005) i, com a mínim, hauríem tots de tenir també present a l’esperit la frase que recordo a final d’aquesta crònica.

Els motius són diversos sempre i hi ha explicacions possibles des del ‘realisme’ fins les circumstàncies i crisis (generalment ‘internacionals’).
Però hi ha una tercera raó: els informadors i aconselladors dels elegits no són, tampoc de lluny, representatius de la població sinó ‘especialistes amics’, o senzillament amics i afins (políticament o amb interessos -altres- compartits).

Resultat?
Entre dues eleccions part dels ciutadans no es reconeix en el que decideixen i fan els elegits (fins part dels votants seus). Part dels votants (o no), dels ciutadans, treballadors, aturats, jubilats, i desafavorits diversos… viu en una mena de monarquia constitucional difícil d’aguantar sense dir res.
Com que no existeix cap eina de consulta democràtica permanent i directa, i quan els que pateixen d’aquesta situació són nombrosos, al total, sectorial o professionalment, només tenen poques possibilitat. Poden callar, o escollir -fer l’esforç de- manifestar llurs descontentament de diverses maneres fins a revoltar-se… que són formes directes d’expressar-se, un substitut -necessari- al que viuen com una manca de democràcia real o d’ignorància per part dels polítics.
La o les manifestacions són doncs, o esdevenen en aquests moments, una forma d’expressió democràtica directe, reconeguda i segurament tan o més justificades que la manca d’eina d’expressió directe i permanent (que a més, si existien, haurien de ser, és clar, valorada i realment presa en compta pels elegits).

Ara, també és cert que manifestar mai ha donat certesa de ser escoltat i entesos, ni de guanyar però, com a mínim haver-ho intentat quan altres vies no ho permetien, és més satisfactori i més una reacció cívica que la vergonya que hom pot tenir a posteriori de no haver-ho fet; per ser ciutadans o massa optimistes, o indiferents o massa pessimistes paralitzat i sense esperança de canvi.
Crec que en la ‘nostra’ societat actual i ha molts més ‘homo Televisius’ i ‘homo individualis’
que ‘homo sapiens i sapiens’ i ‘homo ciutadanus’,
però penso que aquí som més els darrers que els primers,,, els que fan canviar les coses segles passant, sempre han existint tot i sents, a l’inici, minoritaris,

Què en penseu? El llegiré aquí o al fòrum, si és que teniu opinió, fins diferent o complementària, i que voleu compartir-la.
Per cert la següent pregunta era ‘Quin sentit té, per un independentista, manifestar per aquest estatut?”; serà -potser- l’objecte de la pròxima resposta meva,

Fins aviat (unes altres preguntes esperen intents de respostes)
i, per acabar, una frase per recordar i reflexionar:
“La primera vegada que un t’enganya és culpa seua, però si et deixes enganyar de bell nou per ell, la culpa és tota teua”.
Proverbi Àrab

Què hauríem de dir si vivim enganys a repetició!

Per cert la següent pregunta era ‘Quin sentit té, per un independentista, manifestar per aquest estatut?”; serà -potser- l’objecte de la pròxima resposta meva,

(1) Tant d’UC com ERC i fins el BLOC
(2) El qui va esdevenir el President Chirac
(3) El candidat i futur President Sarkozy
(4) El llavors candidat i després President Zapatero

R. CN01 (28-8-2009)
(Un(a) de Reagrupament CN)

No hi ha Comentaris

11 de setembre, Homenatge de Reagrupament

Tenim un homenatge pendent, l'11 de setembre

Tenim un homenatge pendent, l'11 de setembre

No hi ha Comentaris