Sumar, sumar i… sumar!


“Si Reagrupament, arribat el moment, és una part del catalanisme (la més radical) que sap renunciar (tàcticament) a part dels seus postulats per a recolzar altres forces catalanistes més majoritàries això serà bo pel país.
Si, pel contrari, Reagrupament segueix l’actitud pròpia del radicalisme extrem extraparlamentari una actitud excloent, purista i intransigent envers les forces més moderades i majoritàries poc favor farà al catalanisme.
El catalanisme necessita desesperadament sumar, sumar i sumar …”

A la web Catalunya oberta es pot llegir aquesta conclusió a una article amb titol “Sobre l’efecte Reagrupament” i firmat pel sr. Marc Prenafeta.

Aquesta web és creada i te com a director un periodista que es diu Francesc Puigpelat.
Aquest mateix que en un article a l’Avui escrivia que els Països catalans no existien i eren un invent ja que (entre altres exemples) a “Perpinyà ningú parla català”
Dit això sembla que s’oblida d’unes coses senzilles, quan afirma que Rcat ha de ‘renunciar (tacticament) a uns dels seus postulats’

1 Reagrupament no és un partit, encara menys un partit que vol incloure i que desapareguin, en ell, els altres. Per això mateix:

2 En els seus textos ja ha fet el camí de ‘renunciar (tàcticament)’ a molts objectius, per conservar-ne pocs i sobretot dos, per sobre dels altres: La independència i La regeneració política (no senzillament de cares o d’edats, com es precisa en 8 punts bàsics)

Els qui s’hi sumen, i podran ser més tard orgullosos d’haver sigut dels primers (o vergonyosos de no haver captat que era el moment quan era el moment) ja han abandonat ‘tàcticament’ i momentàniament part d’altres prioritats
Certs (minoria) fins han abandonat militància a un partit.

RCat no demana ni deixar un partit, ni que desapareguin els altres partits sumant-se, ni l’abandó irreversible de prioritats personals, ni oblid d’aquestes;
sinó un esforç puntual, limitat en el temps, per UNA (o ben poques) prioritats per sobre de les altres; que qualsevol que llegeix la premsa clàssica coneix, o que es poden conèixer amb més detall preguntant o llegint els textos votats (que la mateixa premsa havia publicat al seu temps)

Sembla difícil d’entendre per uns…
Però sí que molts l’entenen… és que molts no són d’un partit o no són partidistes.

I per tot això mateix queda clar que “Sumar, sumar i sumar”?, clar que sí!
Amb moltes condicions? no!
Sense condicions, tampoc!
JA HO FEM! Amb tots els que vulguin i comparteixin les prioritats sense necessitat d’abandonar RES (excepte potser el partidisme enlluernador i que pot fer mal no només als ulls, també a la reflexió mental!)

Els Comentaris estan tancats