Arxiu novembre, 2009

Presentació de Reagrupament a Perpinyà

El divendres 11 de desembre (15 dies) 3 membres de la junta nacional presentaran, al Casal, avinguda del Liceu (Aragó) a Perpinyà, Reagrupament i la seua Vegueria Catalunya nord
Esteu convidats a venir-hi per escoltar i preguntar ‘amb bon rotllo’
Serà a les 18.15, aparcament possible al Liceu Aragó i a carrers propers.

Logo004

No hi ha Comentaris

3era reunio de Vegueria

(Resum, ressenya pública del 21/11/2009)
A inici d’aquesta setmana hem fet la nostra 3era reunió mensual per la vegueria de Reagrupament Catalunya Nord (RCat CN).
Entre els punts abordats entre altres assumptes…:
1 la presentació nostre, al Casal, el divendres 11 de desembre vinent (amb, com a mínim, dos membres de la junta nacional de l’associació)
2 la valoració de la diada unitària i reivindicativa, i alhora final del correllengua, 2009:
MOLT positiva Tant pel nombre total com per la diversitat dels participants com per Reagrupament mateix amb entre un mínim (identificats) de 50 a 150 manifestant de RCat; i 3 membres de la Junta nacional
3 una acció en preparació respecte a l’estat francès
4 la ressenya de la passada reunió de la Junta nacional (era a Vic, i hi érem)
5 la presentació i distribució del Fullet (A5 recto verso) presentant Reagrupament en General i la nostra existència en particular a C N; per les persones que ens pregunten
6 la creació del Consell de Vegueria CN
7 informació sobre dues accions en curs (A nivell nacional): contractació d’assessors famosos i “Pel Sant Jordi, al Sant Jordi’ (que acaba ser publicat i sembla ara bloquejat pels administradors, un cop han sabut que els demanants érem Reagrupament no seria pas més lliure, abans -1 dia abans- sí que n’era)
8 les nostres reunions són decisòries (entre els presents), amb propostes i comentaris previs dels membres mitjançant Internet, interns (no obertes a tothom) i mensuals
… entre altres assumptes…
Logo004

No hi ha Comentaris

Independència i democràcia

Independència i democràcia

“Cal canviar el panorama polític català presentant una candidatura transversal per la independència i la regeneració democràtica a les eleccions de 2010. Els centenars de milers de manifestants del 2006 i 2007 han de tenir qui defensi el dret a decidir al Parlament de Catalunya amb l’estratègia de declaració unilateral de la independència.”
(Ponència política d’RCat)

Des de fa uns quants dies ja podeu consultar a la secció de documents d’aquest web, la ponència política (també en versió anglesa), el reglament i els estatuts de Reagrupament, tots tres aprovats a l’Assemblea Nacional del 3 d’octubre per àmplia majoria.

Els textos definitius incorporen totes les esmenes -incloent les transaccionades- amb què foren aprovats.

Així mateix, pel seu interès i perquè concentra el contingut ideològic de Reagrupament, la ponència política s’ofereix traduïda en versió en llengua anglesa, en congruència amb la voluntat d’internacionalització del nostre missatge d’independència i regeneració democràtica.

No hi ha Comentaris

7 de novembre del 2009: Diada magna, rècord, malgrat el temps

Més de 5000! Un nou rècord!

Primer volem regraciar, com a Reagrupament CN, tots els organitzadors Federació, Casal i CAL al capdavant, moltes altres entitats i persones inclosa la nostra al darrera (totes fent feina concreta) i tots els i les que heu vingut aquest proppassat dissabte, dia del malaguanyat i nefast Tractat que ens va (el primer) separar.

A continuació, regraciem especialment a totes i tots els i les reagrupats, qui han pogut venir i també els que no, com a mínim per la molt bona feina d’informació que heu fet a prop dels reagrupats.
Efectivament vam ser presents entre més de 50 a 150 reagrupats (devíem ser un centenar): més de 50 identificables per les samarretes i els adhesius que havia donat l’Alà (membre a C N) als que n’havien demanat; i molts més, dispersos, ajuntant la seua veu als eslògans típicament nostres ‘Reagrupament; Catalunya independent’ i ‘Carretero President; Catalunya independent’…
MOLT especialment també als 4 membres de la junta nacional de RCat que eren presents: Emili Valdero; Jaume Renyer i Carles Bonaventura; un especial agraïment a ells per haver vingut i donat la cara per l’associació; a més del ‘local’ (servidor) 3 dels quals sostenien, poc davant nostre, la bandera ampla d’uns quants metres, amb altres.

Però va també ser un total èxit col·lectiu i general per:
-com sempre- la GRAN diversitat dels manifestants i grups; per l’ambient que no va derogar a l’habitual (cap incident, reivindicatiu sobretot i quasi festiu, perquè aquest dia ens neguem a fer realment festa),
- pel nombre: un nou rècord quines que fossin les fonts avaluadores (policia, organitzadors, premsa)… i un llarg etc!
Tots això amb una meteorologia molt amenaçadora (bastant fred uns 17 graus, vent i ruixadets el matí)

Aquí un document, un vincle per llegir i baixar l’Indépendant (diari local, fr) de l’endemà: http://www.nettv.cat/20091108DmIndep.pdf
http://www.nettv.cat/20091108DmIndep.pdf (mireu a dalt de la portada i la p. 3)

Segur que també n’heu llegit una ressenya el dia mateix o el diumenge a altres fonts més accessibles (Vilaweb, Avui, El Punt…)

Aquest dia hem fet molt bona feina i país aquí i amb unitat, com molts de vosaltres, segur, ho feu diàriament al lloc que us toca.
Gràcies a tots; i fins aviat i l’any que vé

Teo Vidal i Sol
Per RCat, Vegueria
Catalunya Nord

No hi ha Comentaris

Crida pel Dissabte 7, d’aquí 2 dies:

Com a nova associació catalana present a Catalunya Nord, Reagrupament (i més precisament la Vegueria de Catalunya Nord de Reagrupament) es suma a la crida unitària feta a i per la nostra catalanitat diversa.
Res de més lògic ja que hi participàvem part de nosaltres, fins entre els
organitzadors, abans de ser ‘Reagrupament’!
Dos lemes complementaris aquest any:
El ja present l’any passat “Esborrem el tractat dels Pirineus”
i “350 anys de resistència”

Com a associació independentista, i per la regeneració política, amb àmbit
dels Països Catalans; només ens podem alegrar d’aquesta diada encara que no
sigui per festejar RES, ans al contrari denunciar la nostra partició i l’acció
negativa dels governs estatals que manen i han manat aquí.
Ara és prevista l’aturada de la recepció de les cadenes televisives catalanes que rebem des de 25 anys!
Continua imposar-se voluntats externs i contraries a les des nord-catalans (per exemple la Molt Alta Tensió)
Continua l’evident discriminació lingüística a tots els nivells públics…
… i un llarg ect

Cridem el nord-catalans i catalanes, també als germans i germanes del sud i de la resta dels Països catalans, a sumar-se i fer per aquesta data històrica una marea humana catalana (els de sempre o d’adopció), com sempre de totes sensibilitats catalanistes, des de cantants, sardanistes, culturals, professors, fins a associacions i persones militants, també els partits catalan(iste)s; tots els que defensen la nostra llengua i la nostra identitat negada.

Sabem que, com a reagrupats, no serem sols.
La nostra llengua i la nostra identitat estan, a tots punts de vista i
indiscutiblement, molt amenaçades;
però 350 anys després continuem vius aquí!

Per més precisions visiteu les dues webs:
La ‘Comissió 350anys’ http://www.350anys.cat/
i de la ‘Federació’ (d’entitats nord-catalanes) http://www.federacio.cat/
i també la nostra creades poques setmanes enrere:
http://www.reagrupament.cat/catalunyanord/
o ens podeu escriure a catalunyanord@reagrupament.cat

Reagrupament independentista (o Reagrupament; RCat)
Vegueria de Catalunya Nord

1 Comentari

‘L’orgueil d’être français’? (R. CN 01)

Ha aparegut en boca del ministre Besson del president francès Sarkozy, un assumpte que feia temps que no apareixia i, de manera general i corrent, és una especialitat d’extrema dreta: L’orgull de ser francès. Així el president (teòricament de tots els francesos) convida els que viuen en el territori estatal, i els de fora, a reflexionar-hi.
Primer recordaré pels qui serien una mica sorpresos, que és també amb assumptes d’extrema dreta ‘la seguretat i la immigració’ que el mateix va ser elegit, aconseguint pocs anys enrere recuperar votants que havien passat al ‘Front National’.
També altres actes (i lleis) seus, com que sigui considerat com una ofensa a la ‘nació’ i condemnats actes incívics, la protesta i de fet la llibertat d’expressió com és xiular quan en toca l’Himne estatal. Tenim aquí dos antecedents per alertar-nos sobre el fons ‘patriòtic’ de l’actual president i no ser sorpresos quan fa un discurs sencer sobre el tema identitari.

Com no recordar també que, per incidència i voluntat d’una gran part dels elegits francesos (per activa o per passiva) el qualificatiu d’Identitari és molt utilitzat a tot l’estat amb sentit pejoratiu i acompanyat d’adjectius amb sentit negatiu: ‘El perill identitari’ ‘l’estacament identitari’ i no com una riquesa per incloure en la diversitat estatal o mundial. Però sembla que si pronuncia la mateixa paraula el president de frança no és cap cosa negativa, encara menys un possible perill… excepte si és una identitat altra que francesa present al territori estatal.
Els catalans mai hem tingut aquest reflex de manera molt difosa o al nivell aquest dels qui parla, ni aquí ni a la resta del territori.

“Cal reafirmar els valors de la identitat nacional i l’orgull de ser francès”
Així ho ha anunciat el ministre d’Immigració – i antic socialista-, Éric Besson, que acaba de decretar la celebració de reunions per tot el territori del país durant els pròxims tres mesos per trobar una resposta a una pregunta complicada: què significa avui el fet de ser francès?
La meua impressió és que una declaració com aquesta no és cap casualitat ni atzar, encara menys tenint amb compta que no era una frase al mig d’un llarg discurs sinó unes declaracions com a tema bàsic i insistint!

Ha passat recentment una cosa grossa i nova? No!
En Sarkozy acostuma a parlar clar i… francès, sense motivació? Encara menys!
Si no hi ha una cosa potser hi haurà un objectiu. Una nova llei o nous decrets?

Volem recordar al mateix elegit que va prometre, i ho va confirmar ministre seu, una llei a favor de les llengües ‘regionals’ (enteneu nacionals i minoritzades, històriques al territori estatal)
També li recordo que l’estat és un dels pocs que no ha ratificat de conveni europeu sobre les llengües mioritàries i menys difoses.
Sense oblidar que ‘la langue de le république est le français’ (afegit poc anys enrere en l’article segon de la constitució francesa) te efectes negatius molts concrets (i continua amplificant i recolzant els efectes ja presents fins i tot abans que s’hi afegeixi) el recent afegitó en la mateixa constitució (ofegat al mig d’altres articles i molt a baix) no te cap aplicació ni decret concret i no es nota ni gens ni mica la seua existència.

De què té por el màxim representant del centralisme francès?
De la diversitat i heterogeneïtat de la realitat ara (però des de sempre) i aquí (estat)?
Què prepara?
Per exemple, l’obligació per a tots els joves de cantar La Marsellesa [himne nacional francès] un cop l’any” o la creació d’un “contracte d’integració republicana” que exigiria als immigrants un nivell mínim de llengua, així com l’aprenentatge dels valors republicans a través d’un sistema de voluntariat. El govern també proposarà naturalitzar immigrants que en siguin “especialment mereixedors”, com ara… ?: els esportistes d’elit.

Oblida, el president, els drets bàsics que no aplica, es demanen i es poden exigir dels qui gosen repetir que són el país dels drets humans?
Històricament és bastant clar que els francesos llavors en va ser els impulsors, en l’actualitat menys, MOLT menys; mireu el rànquing de Reporters sans frontières (RSF) concernint les llibertats de la premsa a l’estat francès (i, cap casualitat, també l’estat castellà): ‘Ara mateix se’ls considera estats on hi ha menys llibertat de premsa que a Surinam, Namíbia, Polònia, Macedònia, Sudàfrica, Mali, Ghana, Chipre, Bòsnia-Herzegovina o Guyana, per posar alguns exemples.
Mireu més detall al fòrum Nord-Català nostre, al titol “’Espanya’ i ‘frança’ baixen i molt per llibertats de la premsa” del 23/10 10.54

Què tem i què prepara?
Podria ser més encertat per ell passar el mateix temps, i fer treballar els ministres que toquin, primer de tot a fer les lleis i decrets que necessiten unes llibertats bàsiques d’expressió i dels parlants de les nostres llengües i a fer-les respectar en el i pel ’seu estat’ !
La injustícia és, d’aquest punt de vista, evident, des de sempre (sobretot per qui les pateixen i per qui s’ho mira realment i detingudament (des de fora de l’estat centralista, més fàcil), i no minva.
No es pot estranyar que uns 25 a 35.000 hagin manifestat a Carcassona (el cap de setmana passat) o milers tornin manifestar com cada any, des d’anys, a Perpinyà el dissabte 7 de novembre propvinent!

Seria temps que es reconegui i se’n treguin les conseqüències corresponents… o aquest sentiment d’injustícia continuarà creixent i també creixerà la demanda d’una justícia encara més gran, més evident i tan lògica: com poder ser totalment catalans ara i aquí, com mai les armes ens haurien d’haver imposat el contrari!.
I el nombre creixent d’enganyats, i desenganyats per les promeses no complertes al(s) nivell(s) més alt(s), (‘Serè el president poder adquisitiu’? ‘Treballar més per guanyar més’?) i altres records recents (MAT/THT, TNT…) només poden ajudar en la mateixa direcció.

Reagrupament CN 01
Correu el. RCat CN

No hi ha Comentaris