Arxiu desembre, 2009

Notícies semi oficials (a l’Avui)

Reagrupament.cat estudia la possibilitat de donar participació no tan sols als seus associats sinó també als simpatitzants en les eleccions primàries que han de servir per designar els seus candidats en les quatre circumscripcions catalanes per a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. La formació intensificarà la seva activitat pública després de les festes amb l’objectiu de ser determinant en la cambra catalana.

La portaveu de la plataforma independentista, Rut Carandell, ha explicat que la fórmula que estan estudiant es “a l’americana”, seguint el model per a la designació de candidats a les eleccions presidencials dels Estats Units. Segons Carandell, la designació de candidats tindrà lloc en una assemblea nacional que se celebrarà a la primavera i que també aprovarà el programa electoral de la formació.

La portaveu de la formació que lidera l’exconseller i exdirigent d’ERC Joan Carretero destaca que en aquests moments el programa està sent elaborat per un equip de 680 persones, repartides en nou grups de treball, d’acord amb les línies dibuixades en l’assemblea fundacional de l’associació: la declaració unilateral d’independència i la regeneració democràtica.

Carandell s’ha mostrat favorable a la presència de l’alcalde d’Arenys de Munt i impulsor de les consultes sobiranistes, Carles Móra, al capdavant de les llistes de la formació per Barcelona, atès que Carretero optarà a la llista de Girona. Respecte a la possible participació del president del FC Barcelona, Joan Laporta, Carandell s’ha limitat a matisar que es tracta d’un procés obert.

Reagrupament iniciarà la precampanya després de les festes d’any nou amb presentacions “grans” en el territori i també a través d’internet. Abans del 30 de gener, Reagrupament també tindrà un responsable a cada comarca, designat per les respectives assemblees territorials.

Rut Carandell insisteix que si la formació que impulsa Reagrupament obté representació parlamentària només pactaran amb aquells que estiguin disposats a tirar endavant els seus dos eixos principals. En aquest sentit, Reagrupament planteja que el Parlament hauria de votar una proposta de declaració unilateral d’independència en votació secreta i amb llibertat de vot i hi ha independentistes “tant a CiU com a ERC i fins i tot al PSC”.

Llegit a l’Avui del 31/12/2009

No hi ha Comentaris

4rt reunió mensual de Vegueria (desembre 2009)

En aquesta hem passat en revista diversos punts i diverses propostes de socis nord-catalans. Per a uns d’ells els detalls apareixeran aquí mateix d’aquí uns dies. Ara per ara ja podem dir-vos els temes abordats:

1) La valoració molt positiva de les consultes independentistes de l’12 d’aquest mes, 12D. Les principals raons en són:
un 28% de participació, 200.000 votants, malgrat que no fossin consultes vinculant i malgrat l’absència del suport mediàtic clàssic i oficial que beneficien les consultes ‘oficials’ (eleccions i referèndums)
un nombre mai assolit fins ara de voluntaris, gent com tu i jo, sobretot militants individuals i associatius (i uns pocs de partits)
cap incidents i participació d’observadors (elegits) internacionals
molt ressò, fins i tot mediàtic internacional (USA, França, europa … Asia…)

i 95% de Sí!!!!

2) valoració molt positiva també de la presentació de Reagrupament i de la Vegueria Catalunya nord, a Perpinyà (veure un precedent article, aquí mateix, sobre aquest tema. I de la presència a aquesta de 3 membres elegits da la junta nacional, i de molts intercanvis i preguntes del public -fins i tot entre ells mateixos)

3) Ressenya de la reunió de la junta nacional d’inici de mes: evolució molt positiva del nombre de socis, del nombre de presentacions, l’impediment de l’acte ‘Pel Sant Jordi, al Sant Jordi’ (pels responsables del Palau Sant Jordi, depenent de l’ajuntament de Barcelona després tot i havent anunciat la seua disponibilitat per aquesta data, ‘indisponible’ un cop sabent que era Reagrupament qui ho demanava)… no s’acabarà aquí i es programarà un acte de Reagrupament (a un altre lloc, mateixa data, o a altra data al mateix lloc)… i anuncis d’altres accions concretes (i detallades però que s’anunciaran més tard) en els pròxims mesos

4) S’han decidit altres denúncies o accions concretes, proposades pels membres associats nord-catalans i portats per la Vegueria Catalunya-nord en les pròximes setmanes

5) També hem parlat i hem decidit de les nostres posicions (per unanimitat) a propòsit de les pròximes eleccions regionals franceses, i de la proposta, d’uns quants, de demanar a l’estat una ‘Regió Catalunya Nord’

Seguirà… aquí mateix
i ens podeu escriure a l’adreça de correu el. RCat CN
Logo004

4 Comentaris

Joan Carretero: “A Catalunya tenim una democràcia de baixa qualitat”

(Entrev. al Periodic d’Andorra 21/12/2009)
Després de passar per l’alcaldia de Puigcerdà i per la Conselleria de Governació de la Generalitat, ara exerceix les seves funcions de metge a l’Hospital de Puigcerdà. La resta del temps el dedica a difondre el seu independentisme declarat a través de l’associació política Reagrupament.cat, de la qual és el president.
joan_carretero

–¿El va sorprendre ser elegit president de Reagrupament.cat per tan àmplia majoria?
-Bé, cal pensar que jo sóc la cara més visible i el que ha promogut l’associació. Per tant, era lògic que em votessin. No obstant això, els vull agrair la confiança, però a partir de l’endemà que t’han votat, tens molta responsabilitat per tirar endavant la feina a fer.

–Quan parla de “regeneració democràtica”, ¿què vol dir exactament?
-Miri, per desgràcia, a Catalunya tenim una democràcia de molt baixa qualitat. La prova és que cada vegada hi ha més gent desenganyada. I això passa perquè tenim un sistema copiat de l’espanyol, al qual hem afegit totes les nostres peculiaritats. Per tant, nosaltres quan parlem de “regeneració democràtica” volem dir fer una sèrie de lleis i de normes que ja estan en altres països en els quals hi ha democràcies d’alta qualitat.

–Les seves declaracions referents al fet que el càrrec de president del FCB era el més important de Catalunya van portar cua…
-Jo sempre dic el mateix i ho continuo mantenint. A mi m’encantaria que el Govern i el president del meu país fos una figura important i reconeguda arreu del món i que les seves paraules fossin tingudes en compte a tot arreu, però ‘per desgràcia’ no és així.

–A propòsit ¿Ha tingut contactes amb el senyor Laporta?
-Jo he tingut una sola reunió amb el senyor Laporta i vam parlar del Barça i de Catalunya. I és clar, vam coincidir amb la nostra anàlisi.

–Vostè generalment parla molt clar. Aquest fet, en política, ¿és un avantatge o un inconvenient?
-Penso que sempre és un avantatge dir el que es pensa, malgrat que hi hagi gent que els caigui fatal el que dius, però les coses són com són.

–¿Estan fent llistes per a les pròximes eleccions autonòmiques?
–Encara no.

–¿Com valora els resultats de les consultes independentistes del 13-D?
-Jo les valoro molt positivament. D’entrada, perquè s’han fet, i això ja és molt important; després perquè, hi ha hagut milers de voluntaris que hi han treballat. A més, perquè hi ha hagut quasi 200.000 persones que han votat, sabent que no eren unes votacions oficials. A banda, era un dia cru d’hivern que plovia, i eren unes consultes sense el suport de les ràdios ni les televisions publiques. Per tant, és un èxit fantàstic i va tenir un ressò important a la premsa internacional.

–¿Creu que a Puigcerdà s’hauria de fer una consulta d’aquest tipus?
-Crec que s’ha de fer a tots el municipis de Catalunya i, evidentment, a Puigcerdà. Entre altres motius, perquè, si no, no podré votar enlloc.

No hi ha Comentaris

No ens cansem de recordar:

(votat a l’assemblea nacional constituent de l’associació, inici d’octubre 2009):

Les finalitats de l’associació són les que recull l’article 2 dels Estatuts:

a) La defensa, el foment, la difusió i l’estudi de l’independentisme i el republicanisme en l’àmbit de Catalunya

b) L’enfortiment de la base social de l’independentisme als Països Catalans

c) El debat a l’entorn de la regeneració de la vida política

RCN002

No hi ha Comentaris

La política deixa fora els polítics

La política deixa fora els polítics
Autor: Salvador Cot Font: AVUI

Des d’ahir, el catalanisme ha entrat en una fase nova. La jornada de consultes es pot intentar minimitzar tant com es vulgui, però dues-centes mil persones fent cua per votar en una consulta estrictament simbòlica no tenen precedents a Europa.
El cas és que aquests ciutadans –i els pròxims que vindran en onades successives– han interpel·lat diverses instàncies però, en primer terme, han llançat un missatge molt clar als seus propis representants. En el futur, el catalanisme polític no pot tenir com a orientació bàsica la de salvar-li les votacions a Zapatero (o al pròxim) a canvi d’una fotografia i/o una propina pressupostària. Ni podrà ajornar indefinidament els objectius per als quals el voten. Ni, menys encara, tindrà la capacitat de reclamar un compromís dels ciutadans sense correspondre-hi mai. I això val igualment per a CiU i per a ERC. S’ha acabat, definitivament, el peix al cove, tant se val si pujolista o del tripartit. D’ara endavant aquests dos-cents mil vots seran més cars, perquè el catalanisme popular ha hagut d’autoorganitzar-se com a resposta a la paràlisi estratègica dels partits polítics que l’haurien d’haver liderat. I també perquè s’ha estès la convicció que dues manifestacions massives no han servit de res per pura inacció partidista.

Però qui més haurà de reflexionar és el PSC. L’aposta federalista és un parrac estratègic que ja no serveix ni d’excusa i en algun moment hauran d’exposar públicament quina és la seva opció ideològica en el debat nacional. Han de decidir si ocupen la cadira del no en el debat que s’ha obert i, en cas de fer-ho, han d’oferir una alternativa viable per a aquest país. La inhibició formal i el boicot de baixa intensitat no serviran per aturar el creixement d’una onada sobiranista que ja no escolta allò que cal anar contra el PP. És l’hora de la política, no dels partits.

No hi ha Comentaris

Presentació a Catalunya Nord

BILD0097
Aquest proppassat divendres (11/12/2009) Reagrupament (i en particular la seua Vegueria Catalunya Nord) havia convidat a venir a la seua presentació al Casal de Perpinyà.
més de 25 nord-catalan(e)s van venir-hi malgrat el temps, omplint quasi la sala.
Començant a les 18h35 amb la triple presentació pels 3 membres de la Junta nacional (Esther Ponsa i Bou, Roger Granados i Wehrle, i Teo Vidal i Sol).
Primer desenvolupant alhora els temes i prioritats bàsiques: adhesions i candidatures electorals transversals obertes i independentistes; per una majoria de diputats de declarin des del parlament de la comunitat autònoma la Independència; punts concrets i condicions de regeneració política…
i explicacions més personals sobre per què sem socis i a la junta de l’associació Reagrupament.

Va continuar (19.05… 20.10) per un molt actiu i positiu diàleg amb els presents: Preguntes entre ells i els presentadors, i fins intercanvis directes entre assistents contestant-se uns a altres; sense cap incident evidentment.

Els principals temes: Reagrupament i les eleccions d’octubre 2010 (Diputats catalans); exemples de què és la regeneració política per RCat?, la proposta d’uns partits d’aquí de demanar d’una regió nord-catalana dins del marc estatal francès, RCat pot servir de pont entre els catalanistes i partits catalanistes a Catalunya Nord?…

“No sem ni ens transformarem en Partit, ni ara ni al moment de les eleccions; és clar i anunciat des de l’inici. Sí que tenim creat un partit per presentar-nos “Reagrupament Nacional Català” però és i quedarà només una eina, de mida molt limitada i ‘a les ordres’ de l’associació i dels associats. Només és i serà una eina tècnica d’ús puntual i concret.”

“Definim la regeneració política, molt més enllà de les cares, les edats i els sexes, molt concretament en una desena de punts concrets en la nostra ponència política votada a l’octubre, res de belles frases només teòriques”

“Sobre el tema ‘regional’ i tampoc sem sol·licitat des de l’exterior ni tan sols hem cercat contactes. Les actuacions i decisions locals sempre es prenen i es prendran a nivell local, no de l’associació. Fins ara no hi ha debat intern; actuem a altre nivell.”

“Hem convidat personalment, sense exclusiva de sensibilitats catalanistes d’aquí, amb el sol limit de tenir adreça electrònica de contacte. Tan de bo poguéssim ser un pont però, coneixent la situació, no veiem com; no podem fer-ho amb només el nosre esforç, tot i que sí la nostra creació voluntàriament transversal i apartidista lògicament l’hauria de facilitar; però…”

Per fi a la pregunta
“Donem per suposat i fet que tenim majoria absoluta d’aquí un any al Parlament, els diputats declaren per majoria la independència com anunciat. Com a nord-català podré demanar i seré reconegut per vosaltres com a ciutadà català?” hem contestat
‘En absolut sí! T’acceptem i us acceptem, com a ciutadans catalans de ple dret!’

Entre els excusats: Jaume Queralt, Jaume Roure, Teresa Rebull, Josefina Matamoros…
i entre els presents: Totes les sensibilitats des del regionalisme (uns quants) fins a l’independentisme (sobretot) i cares més conegudes, i reconegudes, per les seues realitzacions catalanes o la seua història de militant:
el cap d’ERC Joan Ridaura, i d’ERC també Enric Vilanova i Narcís Duran, l’històric lluitador ‘Cale’ Josep Serra, el cap de les Bressoles Joan Pere Le Bihan; membres coneguts del ‘Burro Català’, de l’anticolionialisme Daniela Grau (de Catalunya Acció)… simpatitzants de la CUP (per no tenir existència concreta a Catalunya Nord), membres i cap del Cercle Alfons Mias, i un llarg etc (llàstima que me n’oblido, si us plau assenyaleu-nos-ho, completarem)
Que tots siguin regraciats públicament aquí (en particular l’Esther i en Roger) i desitgem que els present hagin copsat i copsin la importància del moment que vivim, la oportunitat que representa, la importància també de ser-hi com a nord-catalans i de l’opció transversal per obtenir majoria absoluta independentista (no d’aquí 20 o 200 anys, que serà massa tard) i declaració unilateral d’independència, d’aquí pocs mesos.
Hem acabat recordant 2 dels lemes del malaguayat Lluís Maria Xirinach, a la seua “crida 2000 per a una assemblea dels Països catalans per la Independència”:
“Lluitarem contra al fort mentre siguem febles, Lluitarem contra nosaltres quan serem forts” i
“La independència no es demana, es pren”

Tots estan convidats a sumar s’hi
http://www.reagrupament.cat/catalunyanord/

http://www.reagrupament.cat/catalunyanord

www.reagrupament.cat/catalunyanord

ens podeu escriure a catalunyanord@reagrupament.cat
Suma-t’hi. Reagrupa’t

1 Comentari

Divendres 11, a Catalunya Nord

CartellPresentPublicaB03

No hi ha Comentaris

Dues denúncies de Reagrupament CN

Després de la seua reunió mensual, Reagrupament Catalunya Nord, seguint la proposta de dos dels seus associats, s’ha sumat a la ‘crida dels 350 anys’ denunciant l’actuació de l’estat francès i també ha escrit al president d’aquesta república (Sarkozy)
Dos actes complementaris de denúncia i de demanda de complir.

————
1 denúncia pública (‘Crida dels 350 anys: Els catalans no sem Humans?’):
(s’hi han sumat la Federació, L’Assemblea Nord-catalana, ERC, Força catalana i Unitat Catalana)
Crida d’iniciativa ciutadana militant nord-catalana , north-catalans calls of militant civic initiative (any 2009 year)

“C R I D A D E L S 3 5 0 A N Y S ! Els catalans no sem Humans?”
Afirmo/afirmem i denuncio/denunciem, alt i públicament: “és fàcil de comprovar per qui vulgui, que:
L’ESTAT FRANCÈS (o “La France, pays des droits de l’homme” com diuen encara uns quants)
NO COMPLEIX ni APLICA AQUÍ, des de centenars d’any i AVUI MATEIX al segle XXI
com a mínim els articles 1, 2 i 19 de la Declaració Universal dels drets Humans de 1948 la llei internacional de 1976 (drets socials i culturals), i 1978, ni de la declaració universal dels drets lingüístics (6/1996),
ni tan sols els textos europeus sobres les llengües regionals i minoritàries.”

(7 de novembre 1659 Tracta dels Pirineus; 2009 Crida dels 350 anys)

Per que quedi clar i comprovable per a tots, aquí en teniu els articles:
(Assemblea General de nacions unides de 1948):
“* Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. —Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948 Assemblea General de les Nacions Unides-1976)

* Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. – Art. 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans (ONU)
A més a més, no es farà cap distinció basada en l’estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania. —Article 2 de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948-1976)

* Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres. —Articles 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans”

Crido/cridem tothom a llegir, compartir, fer conèixer aquest text i sumar-s’hi, com a acte personal de reivindicació social i ciutadana, deixant de costat qualsevol altres consideracions com serien les afinitats polítiques partidistes o electorals.

————
2 Carta al president Sarkozy (amb còpia enviada als elegits nord-catalans):
“Senyor President de la República Francesa

El dissabte 7 de novembre del 2009, l’eurodiputada de la UMP per la Catalunya Nord, Maite Sanchez-Schmid, ha declarat al diari català l’Avui:

“Batallaré al seu costat (dels eurodiputats) perquè el català sigui reconegut llengua oficial de la Unió Europea, tot i que serà difícil.
Pregunta del diari: Per què no l’hi demana a Nicolas Sarkozy?
“Si l’hi demanéssim estic convençuda que no ho rebutjaria….”

És més, fins avui inclòs, l’estat francès és un dels rars que encara no ha ratificat el text europeu a favor de le llengües regionals i minoritàries. Tampoc hem pogut constatar cap conseqüència concreta positiva a l’afegit a la constitució francesa (art. 75.1) qualificant les ‘llengües regionals’ de patrimoni estatal, ni la llei anunciada respecte a aquestes…

Us demanem doncs que féssiu el que calgui, perquè el català, sigui reconegut com a llengua de ple drets dins la Unió europea…

Senyor President, compliu la paraula de la vostra elegida europea UMP aconseguint que el Català sigui reconegut com a llengua europea.

Reagrupament a Catalunya Nord”

No hi ha Comentaris

Sí a la llengua. Sí a la independència

D’Imma Prat; Associada a Reagrupament

Les campanyes que es fan des del Govern de la Generalitat per aconseguir que les persones nouvingudes parlin català topen de cara amb el mur de la realitat: hi ha un gruix molt important de persones que fa dècades que són aquí i que no utilitzen la llengua pròpia de Catalunya.
I no en tenen cap culpa: no la utilitzen perquè no els ha fet cap falta. Quan van arribar a Catalunya en les onades migratòries dels anys seixanta i setanta, el règim franquista els va instal·lar en comunitats tancades en elles mateixes, en l’operació més intel·ligent d’ocupació pacífica. Calia desmuntar les estructures socials catalanes i calia enviar un torpede contra la llengua catalana, entossudida a sobreviure malgrat les inclemències dels segles.

Amb una visió altament paternalista i populista, els dirigents de la transició democràtica i dels principis autonòmics van considerar que a aquestes persones no els calia aprendre català. Per què? Al capdavall, per fer les feines que acostumaven a fer, amb el castellà ja en tenien prou. D’aquesta manera tan injusta i tan prepotent, es va aconseguir que un col·lectiu molt nombrós no tingués cap interès a accedir a l’aprenentatge de la llengua. Ningú no els va explicar els avantatges que tindrien si deixaven de ser monolingües. Ningú no els va explicar que la llengua els obriria portes i que els garantiria una base important per a la igualtat social. Ningú no els va explicar la història del poble català i el perquè de la importància de lluitar per una llengua perseguida i humiliada durant segles.

No hi ha res pitjor que el populisme amagat en una falsa tolerància, que l’únic que pretén és perpetuar les diferències.

I ara en veiem les conseqüències. D’una banda, alguns dels fills i els néts d’aquestes generacions, nascuts a Catalunya, en ocasions manifesten rebuig pel català. No senten que sigui la seva llengua pròpia. Fins i tot els fa nosa. Sobretot si ens movem per l’àrea metropolitana, que és on la llengua i el país s’hi juguen el futur. I no és un tema menor, quan sovint aquestes persones barregen arguments i justificacions que transcendeixen la llengua i s’arriben a concretar en la seva actitud o en la seva iconografia (o en la seva opinió respecte de les consultes per la independència, per exemple).

I probablement tampoc no hem de culpar aquestes generacions, que tenen el nivell C acreditat quan surten de l’institut, però que no utilitzaran mai més la llengua catalana. No els podem culpar: si deixen d’usar el català, és perquè poden fer-ho. Perquè no hi ha cap necessitat de viure en català en segons quines zones del país. Perquè la llengua, per a alguns, s’ha convertit només en una nosa, només en un requisit per accedir a segons quines feines.

No s’ha sabut fer i ara en patim les conseqüències.
Però tenim un repte interessant al davant: algunes de les persones acabades d’arribar a Catalunya que no provenen de l’Estat espanyol i que no tenen els esquemes mentals marcats per la “brunete mediática”, en un parell d’anys, en general, són capaces d’integrar el català a les seves competències sense que això els suposi cap drama, sorpreses de veure que altres no ho han fet en tota una vida. No és poca cosa tot el que això suposa. Entendre la fisonomia de Catalunya i adonar-se de l’absurditat d’alguns dels arguments contra la llengua i contra l’opció de créixer en coneixements i en oportunitats, és una manera molt eficaç de posar-los al costat del SÍ, amb absoluta naturalitat.

Ens queden poques oportunitats. Aquesta, l’hem de saber aprofitar.

No hi ha Comentaris

Divendres, és d’aquí pocs dies; benvinguts

CartellPresentPublicaB03

No hi ha Comentaris