Arxiu desembre, 2009

La indignitat dels editorials per la sentència de l’Estatut

La indignitat dels editorials per la sentència de l’Estatut
Carles Alay; Associat a Reagrupament

La setmana passada es van posar d’acord dotze diaris per redactar un editorial conjunt, mitjançant el qual es pretenia reclamar la dignitat de Catalunya en la resolució que ha d’adoptar el Tribunal Constitucional pel que fa a l’Estatut. S’hi han adherit el Govern de la Generalitat, la Federació i l’Associació Catalana de Municipis, partits polítics i entitats diverses. La reacció a les institucions i mitjans de comunicació d’Espanya ha estat des de la preocupació per la pressió que s’exerceix des de Catalunya sobre el Tribunal Constitucional, fins a considerar inacceptable el xantatge català i, ràpidament, hem sortit tots a negar que es tracti d’un xantatge i a defensar el nostre dret a què se’ns reconegui dins la Constitució.

No tenim en compte que a Espanya tenen dret a interpretar el país a la seva manera i que no els podem obligar a canviar-la. És la seva naturalesa. Igual com a nosaltres no ens agrada que ens diguin què o com hem de ser, perquè sempre ens valem del “fet diferencial català”.

I neguem l’evident. És evident que es tracta d’un xantatge, d’una pressió sobre el Tribunal Constitucional. Pretenem que el Tribunal es pronunciï a favor nostre, amb una interpretació de la Constitució que no toqui determinats elements de l’Estatut, amb algunes argumentacions certes, com que l’Estatut el van aprovar el Parlament i les Corts. Allà els seus membres si estan disposats a sotmetre’s a les decisions d’un Tribunal per decidir una qüestió política. Però el més important i bàsic, és que els ciutadans el van aprovar mitjançant referèndum, i als ciutadans els correspon decidir l’organització política d’un país, sense que un Tribunal els esmeni la plana. I menys quan aquest Tribunal, el Constitucional, és un òrgan polític que no forma part del Poder Judicial.

Però al mateix temps es fan advertències sobre les possibles conseqüències socials i polítiques que pot comportar una resolució adversa per Catalunya. Conseqüències que els mateixos que les invoquen no estan segurs que siguin seguides per la societat, arriscant-se a fer el ridícul davant propis i estranys si no són capaços d’obtenir un recolzament contundent.

Comprenc que els partits i entitats que pretenen la continuïtat de Catalunya dins l’Estat recolzin el manifest perquè, al cap i a la fi, es reclama una interpretació de la Constitució que ens hi faci sentir còmodes. Però des de la perspectiva dels que reclamem la plena sobirania el text de l’editorial és indigne i vergonyant per Catalunya, perquè consisteix en una súplica pública a què interpretin la Constitució segons ens convé per evitar que s’incrementin els partidaris del sobiranisme a casa nostra. Que es faci des del sobiranisme és estúpid en sotmetre’ns a la voluntat dels altres, és a dir, marcar-se un gol en pròpia porta.

Deixem que dictin la sentència que vulguin que tenen tot el dret. La nostra feina no és convèncer-los, sinó convèncer-nos a nosaltres mateixos que si volem prendre les nostres pròpies decisions sense haver-los de demanar permís, el camí és un altre.

No hi ha Comentaris