Arxiu gener, 2010

Esquerra amb la soga al coll: La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans

Esquerra amb la soga al coll: La Llei de consultes del Parlament que servirà per ser menys sobirans
Manel Bargalló (Associat a Reagrupament)

Acabo de llegir la noticia a Vilaweb que el Parlament està a punt d’aprovar la Llei de consultes només amb el suport del tripartit. La llei, tal com s’està debatent,haurà de demanar sempre permís al govern espanyol per a poder convocar qualsevol referèndum.

Però al final, el Tripartit, i amb Esquerra com a principal valedor, ha desestimat la proposta de CiU i han deixat tal com estava el text: La Generalitat sempre haurà de demanar permís al govern espanyol per poder convocar un referèndum.

Gràcies a un partit ‘independentista’, ara el Parlament ha fet una llei que farà que sigui menys sobirà. Per a consultar qualsevol cosa als ciutadans de Catalunya, haurà de demanar sempre permís a Madrid.

Al final CiU no hi donarà suport, perquè volia utilitzar un truc, proposat fa temps per l’Alfons López Tena, per saltar-se aquest requeriment. Les esmenes a la llei de CiU comportava incloure la figura de la consulta ciutadana, aferrant-se al pronunciament del Tribunal Constitucional espanyol sobre el cas del pla Ibarretxe, que establia que un referèndum cal que l’autoritzi l’estat quan utilitzi el cens i l’administració electoral. Així, la federació proposava un registre de consultes gestionat per l’IDESCAT, una fórmula alternativa per tal que Catalunya pogués organitzar consultes sense haver de demanar permís a l’estat.

Encara algú dubta que els dirigents d’Esquerra s’estan suïcidant?
El truc de CiU, a part de l’oportunisme polític, tampoc no serviria pera gaire. Amb la proposta de CiU, tindríem més o menys el mateix que ara tenim amb les consultes populars per l’autodeterminació, que s’han fet a Arenys de Munt, el 13D i les que es faran el 28F i 25A: unes consultes no vinculants.

D’un partit com CiU que no ha fet bandera mai, ans el contrari, de voler la independència de Catalunya, es pot esperar que no faci gaire al respecte. Però que la direcció d’Esquerra tingui la santa barra d’haver defensat que la llei servirà per aconseguir la independència demostra com estan de malament. Cada dia que passa la direcció d’Esquerra està atrapada en les seves contradiccions del que fou el seu ADN independentista i el que està exercint al govern com a partit coaligat amb els col·laboracionistes espanyols del PSC-PSOE.

La direcció d’Esquerra ha trepitjat tantes línies vermelles que semblaria que era impossible que ho fes un altre cop. Doncs ara n’acaben de trepitjar una altra. Algú tenia dubtes que aquesta llei no serviria per a res o, pitjor, servirà perquè el Parlament es lligui de mans per no poder avançar cap a la independència?

S’ha de ser innocent per creure els sopars de duro que volia vendre la direcció d’Esquerra. Des del primer dia estava clar que aquesta llei no serviria per poder fer cap referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. El més greu era que primer en Puigcercós quan estava a la conselleria i després l’Ausàs varen fer bandera d’aquesta llei per justificar que Esquerra es mantingués al govern, empassant-se tots els gripaus espanyolistes que el PSC-PSOE els feia menjar: Invasions de competències de la Generalitat amb la llei de dependència, espanyolització de TV3 i CatRadio, tercera hora de castellà emmascarada amb l’autonomia de cada centre educatiu, TV3 tancada al País Valencià i restriccions per a les Illes i a la Catalunya Nord, acord de finançament que legitima l’espoli fiscal…etc.

Us en recordeu, companys defensors de l’estratègia d’Esquerra, quan dèieu que calia mantenir-se al govern malgrat totes aquestes línies vermelles trepitjades només per donar temps a aquesta llei de consultes? Ara què dieu? Ha valgut la pena tot plegat?

Però el més greu de tot, és també la direcció d’Esquerra ha utilitzat la llei de consultes per justificar per dos cops el seu vot en contra de la ILP per demanar que es convoqui un referèndum vinculant. Deien que era irresponsable presentar-la, perquè calia esperar que fos aprovada la llei de consultes al Parlament que ells impulsaven. Asseguraven en veu baixa, que aquesta llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació des del Parlament. Titllaven als que havien presentat la ILP com uns irresponsables.

Si amb això no n’hi havia prou, el mateix Puigcercós el 13D deia, davant de les càmeres de TV3, que proposaria al Parlament la convocatòria d’un referèndum vinculant.

Però quan l’Ernest Benach va tornar a votar unes setmanes després, junt amb el PP, PSC, CiU i Iniciativa-Esquerra Unida, en contra la ILP que demanava que és convoqués un referèndum vinculant, adduint que anava encontra a les competències del Parlament, Esquerra ja estava reconeixent que el Parlament no podria mai aprovar una llei de consultes que permetés fer referèndums.

Si encara hi havia algú tenia l’esperança que al final Esquerra es trauria un conill del barret i la llei permetria convocar referèndums per l’autodeterminació, llegiu aquesta notícia a l’Avui.cat: El PSC afirma que la llei de consultes no permetrà fer cap referèndum independentista

Es pot tenir tanta barra,es pot mentir tan descaradament i no haver-ne de patir conseqüències?

Jo penso que és impossible que els votants d’Esquerra, sobretot els que no tenen el cul llogat, continuïn votant-los. La direcció d’Esquerra, amb aquesta llei, s’ha acabat de lligar la soga al coll i com més avancem, ells mateixos se l’aniran estrenyent.

No hi ha Comentaris

Carta de RCat CN per rebre les TDT catalanes


Objecte: Pas de la televisió catalana de l’analògic al digital / numèric
Destinatari: Honorable conseller català de mitjans de comunicació
Data: 20100120dc003

Honorable Conseller català de mitjans de comunicació i informació, o secretari Mundó (per fer seguir)

Per la premsa hem aprés el compromís del govern català de no tallar les emissores de la televisió pública catalana per motiu del pas de la codificació analògica a la numèrica.

Com a representant de militants, des d’anys molt abans ja de la nostra creació com a associació, per la catalanitat en tots els seus aspectes (llengua, cultura, política, etc…) pensem útil comunicar-li el nostre sentiment i anàlisi concret en aquest assumpte, a fora de tot partidisme i cercant una solució bona pel conjunt dels ciutadans interessats per, o actors de, la catalanitat aquí.

Li volem demanar, després d’escoltar l’opinió dels nostres adherits i simpatitzants, de fer el pas el més aviat sigui possible (per moltes raons des de les més tècniques a les més polítiques) i amb el màxim de sintonitzacions possibles. Pocs mesos enrere va haver-hi un primer intent molt satisfactori i que permetia rebre (de memòria) 5 cadenes públiques catalanes.

Li demanem, com a associacions, pels nostres associats però i sobretot per interès superior i comú, també perquè cal aprofitar l’oportunitat, com van fer uns tècnics i polítics (discretament però concretament) 20 anys enrere.
Van permetre, per iniciativa seues però per interès comú, la recepció de les sintonitzacions llavors existents… i MAI (o afirmem) s’hauria concretat si s’havia fet d’altra manera. No volem entrar en detalls crec que es pot entendre.
És més; pensem que, tot i lleugers avenços constitucionals francesos (que reconeixen des de mesos les llengües ‘regionals’ com a ‘patrimoni de l’estat’), i també perquè ho constatem, que això
1 no es tradueix per cap avanç concret
2 no es concretarà mai oficialment (encare que sempre s’ha d’intentar) sense que es faci aquest primer pas per iniciativa vostra i demana i interès col·lectiu.

La major part de nosaltres sem present aquí des de desenes d’anys, i molts de nosaltres actuem, també des de desenes d’anys o des d’anys, per la catalanitat. Per això creiem sincerament conèixer bé la situació i us demanem de prendre la iniciativa necessària, i això el més aviat millor!

Si us plau Honorable senyor conseller; feu tot el possible per que rebem, els i les nord-catalan(es)s, un màxim de sintonitzacions i el més aviat millor; i demaneu als vostres tècnics fer-ho possible sense esperar.

Esperant ser entès i útils;
Cordialment,

Teo Vidal i Sol,
Coordinador territorial
de la Vegueria Catalunya Nord

No hi ha Comentaris

5ena reunió mensual de RCat CN


Ahir, dimecres 20, hem fet la 5 ena reunió mensual de la Vegueria CN (RCat C N).
Aquí us en proposem un resum simplificat (que qualifiquem de ‘tot públic’); els associats reagrupats poden evidentment preguntar per més precisions; dels temes abordats i principals decisions:

1 Ressenya detallada de la reunió de la Junta nacional de l’associació (dissabte passat) i de l’organització del partit adjunt (eina només tècnica al servei de l’associació)

2 Darrers retocs al text de la petició que enviarem a tots els elegits, i a les associacions nord-catalanes directament concernides, sobre la nostra total (i doblament fomentada) oposició a les ‘corridas’, als Països catalans i a Catalunya Nord

3 Lectura de la resposta del diputat nord-català Daniel Mach a la nostra demanda (adreçada a tots els elegits) d’intervenció respecte al Català a Europa i a les declaracions passades d’una diputada europea nord-catalana respecte a aquest tema i al president Sarkozy.

4 Decisió respecte a l’ús exclusiu del Català per totes les nostres comunicacions escrites enviada a dins dels Països catalans. (altra cop per unanimitat sense necessitat de discussió – 1 minut -)

5 Fem pública, ara i aquí, la nostra decisió respecte a les eleccions regionals franceses (més que altra cosa) del 14 i 21 de març vinent:
Considerada la situació la nostra associació (RCat CN) no donarà suport ni acceptarem participar a cap llista i serem present per un qüestionari enviat a cada llista i centrat en la catalanitat.
Les respostes seran publicades com a mínim 1 setmana abans de la primera volta, aquí mateix; assenyalant també les absència de resposta.
Propostes de preguntes, breus i clares, fins i tot externs, benvingudes.

6 Continuem mantenir una participació voluntària a les despeses de la Vegueria (sobretot desplaçament i poques compres) que cumulant passen dels 200 euros en 5 mesos.

7 Previsió de la nostra pròxima ‘acció’ respecte al català a Catalunya Nord

El pròxim consell de Vegueria (o Junta de Vegueria) serà el febrer.

Fins aviat.

El coordinador de Vegueria Catalunya Nord
de Reagrupament (RCat C N)

No hi ha Comentaris

Reagrupament engesca

De’n Toni Strubell i Trueta (Escriptor):

Feia tants anys que no recordo l’adhesió més o menys entusiasta d’intel.lectuals i pensadors del nostre país a cap opció política. M’hi hauria d’escarrassar molt per posar-hi el dit a sobre. Ara Cardús, Boix, Resina, Alexandre són persones molt vàlides que concorden, més o menys, amb el que diu Reagrupament.

S’ha creat, doncs, una opció política no tant pels interessos creats dels seus líders (ERC), tampoc en obediència al culte al líder (Laporta), sinó en obediència a allò que demana la societat liderada pels seus pensadors. Crec que és el bon camí. Heus aquí els 3200 adherits a Reagrupament. S’ha creat una opció no per ser una escisió de ningú sinó perquè hi ha una demanda pública que vol aquesta política. Ara, crec que la candidatura de 2010 ha de ser una sola.
Els qui tenim més edat recordem les carnisseries BEAN-NE o MDT-Catalunya Lliure etc. Això s’ha de superar. Només així podem començar a concretar la ruptura que demana Salvador Cardús a l’AVUI d’avui.

————
Comentari nord-català:

“Ara, crec que la candidatura de 2010 ha de ser una sola. Els qui tenim més edat recordem les carnisseries BEAN-NE o MDT-Catalunya Lliure etc. Això s’ha de superar”

Llàstima no podem ser optimistes; hi creiem però altres no, fan imitacions… per què?
Crec que perquè volen primer de tot un lloc assegurat a les llistes de candidats, i destacat sobretot només faltaria…
i Nosaltres hem decidit que no volem fer o afavorir la política de sempre, de cara a cara, negociacions privades… etc… ‘Vinc amb tu si m’assegures un bon lloc” sinó regeneració política. I no pensem sobretot en les cares sinó en la manera de fer.

Tant ho pensem que l’hem escrit i votat (pocs mesos enrere, a l’octubre, al nostre congrés fundacional, ponència política 4.2 a):

Els candidats que seran recolzats per nosaltres: ‘partit polític o coalició de partits polítics hauran de complir…. de ser escollits en cada circumscripció en un procés de primàries amb llistes obertes…’
Aquí és el SEU problema de no voler sumar (més enllà del vocabulari, títol o argumentació, concretament i precís), nostre no!
Perquè no volem ser independents o candidats per fer-ho igual, només canviant d’àmbit i de cares! I TU (lector i Toni) també o ‘dividir i ser dividits’ per… l’alegria i èxit dels …. altres?

No hi ha Comentaris

Catalunya no és una nació

El Tribunal Constitucional, que porta més de 3 anys donant-hi voltes, sembla que ja està enllestint alguns aspectes clau de la sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb la qual retallarà encara més un text que ja té poc a veure amb el que va sortir del Parlament de Catalunya.

En el que ja estan d’acord els membres d’aquest organisme és a negar el caràcter de nació a Catalunya, encara que a l’Estatut això tan sols s’esmenta d’una forma recargolada al Preàmbul, que no té efectes jurídics.

“L’única nació és l’espanyola. Catalunya no ho és ni pot tenir símbols nacionals, llevat que es vinculin a la nacionalitat catalana i no pas al terme nació”, segons que publica aquest diumenge el diari El País .
Els símbols de Catalunya no són els d’una nació
Segons les informacions de El País, resulta clar que es rebaixaran els aspectes que puguin remetre al caràcter nacional de Catalunya (símbols nacionals, llengua catalana, etc.) i es deixarà sense cap eficàcia el Consell de Justícia de Catalunya, per tal de preservar el caràcter únic i central del poder judicial. En aquesta línia, encara que s’intentaria mantenir la literalitat que els “símbols nacionals” de Catalunya de l’article 8.1 de l’Estatut són la bandera, la festa i l’himne, es deixaria clar que no es tracta de símbols d’una “nació”, sinó en tot cas d’una “nacionalitat” tal com -després de la retallada acordada entre Artur Mas i Rodríguez Zapatero- es defineix Catalunya en l’article 1 de l’Estatut.

Segons El País, aquestes són les premisses que inspiren les últimes deliberacions entre magistrats progressistes i conservadors del Tribunal Constitucional, que busquen conformar una majoria suficient per desencallar la sentència més esperada dels últims temps, de la qual depèn l’Estatut de Catalunya. Traspassada la barrera psicològica del 31 de desembre sense la sentència, els magistrats intenten tancar un acord si és possible aquest mateix mes de gener. La propera convocatòria del ple, segons el calendari preestablert de “setmanes jurisdiccionals” és l’11 de gener, però abans se celebraran reunions de despatx per aproximar i potser tancar acords…

No hi ha Comentaris