Arxiu setembre, 2010

PROPERA PRESENTACIO A VIMBODÍ-POBLET

No hi ha Comentaris

AVUÍ, 28-9 A BARBERÀ DE LA CONCA

No hi ha Comentaris

Reagrupament visita tots els municipis de la Conca de Barberà i Baixa Segarra

26 setembre 2010

Reagrupament visita tots els municipis de la Conca de Barberà i Baixa Segarra

Reagrupament té previst visitar tots els municipis de la Conca de Barberà i Baixa Segarra en els propers 2 mesos:  Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, L’Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, Belltall, Les Piles, Pira, Pontils, Roquefort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí.

Donarem a conèixer a tothom el següent missatge: la independència ens proporcionarà a tots els qui vivim i treballem a Catalunya una molt bona qualitat de vida.

La bona qualitat de vida passa per tenir un Estat propi, que els nostres impostos es quedin a Catalunya, i que en traguem profit, els catalans, en el dia a dia:  evitarem el tancament de més empreses, els petits autònoms tornarem a obrir les portes dels nostres negocis, hi haurà més diners per fer nous hospitals, per pagar més i millor professionals de la medicina, més mestres i millor educació, més infraestructures pensades per beneficiar el nostre país i la seva gent.

I totes aquestes i altres politiques seran possibles sense demanar res a ningú: tothom ha sap que cada anys se’n van dels nostres propis impostos al voltant de 22.000 milions d’euros, uns diners que paguem i que no tornen ni en inversió ni en millora dels serveis. Totes aquestes politiques les podem fer amb els nostres diners, dels nostres impostos I són molts diners, que se’n van i no tornen.

Catalunya ens pertany i això ho hem de saber. Pertànyer a l’Estat Espanyol significa que nosaltres cedim la capacitat de decidir als espanyols, i així mai deixarem de ser una trista Comunitat Autònoma.  El compromís de Reagrupament és el de declarar la independència del nostre país un cop s’obtingui una majoria absoluta de diputats del Parlament de Catalunya disposats a votar-la unilateralment. És a dir, un cop hi hagi una voluntat majoritària de decidir per nosaltres mateixos. Aquesta situació no ens convé, s’ha de canviar. Però mes important encara és que la podem canviar. Només depèn de nosaltres. El vot és individual. Milions de vots poden capgirar la història del nostre poble per sempre i la nostra economia també.

Els membres de Reagrupament us parlarem també de la necessitat de regeneració política i de la limitació de mandats. Tots sabem que hi ha gent que porta més de vint anys dedicant-se a la política i que molts ens han decebut, alguns ens han enganyat i ens continuen enganyant. Estem  tots molts desenganyats del món de la política, i necessitem nous lideratges. La política la necessitem, és una eina útil per tirar endavant un país, però s’ha de fer amb  responsabilitat i compromís. En la política necessitem, sobretot, honradesa i, ara per ara, no n’hi ha.

La majoria independentista ha de sortir de la veu dels catalans en les eleccions al nostre Parlament. Com més aviat, millor. Però depèn de vosaltres, del poble de Catalunya. Reagrupament vol ser el vostre instrument. Per avançar en aquest camí hi ha Reagrupament. El vot de la il·lusió i el compromís és, ara per ara, el de Reagrupament.

La gent de Reagrupament us convida i us espera en cadascun dels actes del vostre municipi. Us hi esperem. Gràcies.

Presentació de Reagrupament Independentista aquesta setmana:

  • Blancafort,  dilluns dia 27 de setembre,  a les 20h al Local Social, a càrrec de Lluís Estrada (candidat núm. 3 per Tarragona i Lluïsa Sanabra (candidata per la Conca de Barberà).
  • Barberà de la Conca,  dimarts dia 28 de setembre a les 20h a la Sala del vídeo Plaça Hospital, 24 (cafè)  a càrrec de Ferran Pujol, cap de llista de Reagrupament per Tarragona i Pilar Marías, Coordinadora de Reagrupament de la Conca de Barberà i Baixa Segarra.
  • Vimbodí, dijous dia 30 de setembre a la Sala del Cinema a càrrec de Esther Ponsa (candidata per Barcelona) i Pilar Marías (Coordinadora Rcat de la Conca de Barberà i Baixa Segarra)

Us hi esperem!

Gràcies

No hi ha Comentaris

PROPERS ACTES A LA CONCA DE BARBERA-BAIXA SEGARRA

No hi ha Comentaris

Entrevista a Lluïsa Sanabra, candidata de Reagrupament per la Conca de Barberà dins la circumscripció de Tarragona

Lluïsa Sanabra: “La independència ens donarà a tots una bona qualitat de vida”

21 setembre 2010

Autor: Redacció Montblanc | Font: Nova Conca

Lluïsa Sanabra

Qui és Lluïsa Sanabra?

Sóc de Tarragona i actualment visc a Vallclara (poble que m’ha acollit a mi i la meva familia de forma encantadora).

Quan vaig saber  de l’existència de Reagrupament  i vaig conèixer personalment el Sr. Carretero, no vaig dubtar com molts altres a col·laborar directament en tot allò que estés relacionat en la difusió del missatge de Reagrupament: arribar a declarar la independència del meu poble, que és la única solució per a tenir una bona qualitat de vida dels catalans i de la gent que viu a Catalunya. No he parat de preparar actes públics juntament amb companys de la Conca de Barberà, fora d’hores de feina, per fer arribar l’important que és i serà tenir un Estat català.

Els companys i companyes de Reagrupament de la Conca de Barberà amb col·laboració amb altres companys d’altres comarques, hem estat presents a Santa Coloma de Queralt, Montblanc, l’Espluga de Francolí, Belltall i anirem a cadascun dels pobles de tota la Conca. Hem d’arribar a tothom.

Sóc com molta altra gent. Pateixo la crisi i estic desenganyada de la política. Cansada que als qui he votat fins ara m’enganyin i segueixin ocupant les cadires al nostre Parlament de Catalunya i al nostre Govern.

Reagrupament és l’opció més encertada?

Ara per ara, sí. Reagrupament ens ofereix una nova possibilitat que no està afectada pels interessos dels que ja són al poder. A mi m’ha ajudat a prendre consciència que els catalans podem canviar “totalment” les coses, construir el nostre país a la nostra manera, com a cultura de poble català que som. Sóc candidata de la Conca de Barberà a les llistes per Tarragona  de Reagrupament i em poso a la disposició de la meva comarca i de la meva circunscripció en tot allò en que pugui col.laborar.

El poble de Catalunya vol que canviïn les coses?

Als catalans ens costa associar-nos i fer les coses en equip. Però individualment, els catalans som gent emprenedora, treballadora i creativa.  I el vot a les urnes és individual. Ara per ara, portem tants anys dins d’Espanya que gairebé ja hem perdut aquestes qualitats tan valuoses. Ens hem espanyolitzat, ens han acostumat a viure de subvencions i ajudes. I això no ho hem de permetre. Hem d’aixecar l’autoestima, seguir creient que podem guanyar-nos la vida tot sols i construir el nostre país a la nostra manera.

Els nostres fills ho veuran això?

No n’hem de dubtar pas, d’això. No podem permetre que la moda ara sigui la generació ni-ni . L’educació dels nostres fills és fonamental.

Doncs hi ha un gran fracàs escolar?

No és fracàs escolar. És la continuació del desencís que transmetem els pares i els mestres als nostres fills. La labor dels mestres és vocacional i n’hem de tenir cura i l’hem de mimar. La canalla que no els agrada estudiar tenen un coeficient intel·lectual normal. A Catalunya hi ha 53.000 criatures en edat escolar amb problemes per seguir les classes normalment: dislèxia, hiperactivitat… Se’ls ha de motivar amb professionals de l’educació formats per això, i no hi són.

I vol dir que amb la independècia això es resoldrà?

Sí. Si no hi són és perquè no hi ha pressupost per pagar-los. L’Estat espanyol ens pren més de 22.000 € cada any, que són nostres. Això són 60 milions € cada dia. Quan tinguem el nostre Estat català, els nostres impostos es quedaran a Catalunya i podrem tenir una gran qualitat de vida. Això vol dir formació especialitzada per als professors que puguin atendre correctament els casos d’estudiants que ho requereixin. I d’aquesta manera els nostres professionals de l’educació també podran atendre millor i dedicar més temps a premiar també l’excel·lència dels nostres alumnes que sí que volen estudiar i esforçar-se. Ja que ara estan dedicant molts esforços i recursos als alumnes amb dificultats on els resultats potser no són els que s’esperava.

Amb els diners de Catalunya i la gran vocació del nostre professorat, tindrem una gran qualitat a les aules de les nostres escoles i instituts.

El poble de Catalunya està conscienciat que el proper pas és la Independència?

La gent té oportunitats de manifestar-se i ho ha fet en dues ocasions: la primera ha estat tot aquest any amb les consultes populars, que han ajudat a mobilitzar la consciència adormida de molts catalans. La segona fou la manifestació del 10 de juliol: va ser un crit de més  d’un milió de catalans demanant la independència.

Ara toca que el poble de Catalunya ho digui també a les urnes en les pròximes eleccions al Parlament.

No creu que hi ha massa opcions vàlides a l’hora de votar?

Per quedar-nos com estem, sí, per avançar, no. Als partits tradicionals la gent ja  els coneixem, ens han mentit i ens han decebut. Si els tornen a votar és que el poble de Catalunya vol seguir sent una trista Comunitat Autònoma més i seguir cap avall fins que toquem fons, si no és que ja l’hem tocat. Quant a les formacions independentistes, quan arribi el moment, la gent ja sabrà qui és qui.

Quants diputats creu Reagrupament que treurà en les properes eleccions al Parlament?

No és fàcil de dir, però penso que entrarem al Parlament. Respectem el que els catalans vulguin. La gent, quan votem, tenim més poder del que ens pensem. El vot és individual. Milions de vots tenen molta força i amb aquesta força es pot mobilitzar tot un país. El poder de fer això el tenim la gent quan anem a votar, que no se’ns oblidi mai.

No hi ha Comentaris

Els diners dels Catalans per CCN.

FANTASTIC
!!, per si no podeu anar-hi a cap de les presentacions, i, voleu saber
que pasa amb els nostres calers, com els reparteix Madrid i, perque cada
dia Catalunya s’empobreix mes, VEGEU AIXO !!!. No us ho poden posar mes
facil.

http://www.zeniting.com/

No hi ha Comentaris

ENTREVISTA A FERRAN PUJOL A REUS DIGITAL

Ferran Pujol: ‘Si assolim la independència, Reagrupament es dissoldrà’

Enrique Canovaca 16 de setembre de  2010

Reusdigital.cat enceta un sèrie d’entrevistes als caps de llista de les principals formacions polítiques de la demarcació que concorreran a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge, 28 de novembre. Ferran Pujol (Almoster, 1971) encapçala la llista de Reagrupament, un moviment creat el novembre del 2008 que té com a objectiu assolir la independència de Catalunya. Pujol aposta per la regeneració democràtica i l’ètica en la política, assenyala els eixos bàsics de la Constitució Catalana redactada pel seu partit i desvetlla quines són les seves preferències per governar Catalunya a partir de la tardor.

reusdigital.cat entrevista Ferran Pujol

Ferran Pujol
Enrique Canovaca

És necessària la unitat civil i política per aconseguir la independència?

Cal aconseguir una majoria absoluta al Parlament, no sé si unitat. Cal tenir un 51% dels diputats per poder tirar endavant la declaració d’independència.

Perquè no ha estat possible una entesa amb Solidaritat Catalana?

La unitat no ha estat possible perquè les persones que han promogut Solidaritat Catalana (SC) han establert uns estatuts que impossibiliten acords posteriors a les seves primàries. Ells pretenen que, per exemple, Joan Puigcercós es presenti a les seves primàries per arribar a una entesa i això, evidentment, des d’ERC no ho acceptaran. Diuen que és molt difícil arribar a qualsevol acord amb altres coalicions si no hi ha un pas previ per les primàries.

Quines diferències ideològiques hi ha entre les dues formacions independentistes?

Sincerament, no ho sé, ja que no conec el projecte de SC amb exactitud. Sé que ells van estar fins quaranta vuit hores abans de fer la crida a la unitat apostant per la via del referèndum, com ERC, i en poc temps van agafar les nostres tesis, basades en fer la declaració al Parlament. Fora d’això, no els el conec cap altre programa. En canvi, nosaltres en tenim un fet per sis-centes persones.

Quins passos a fer proposeu al vostre programa?

Les coses serioses s’han de fer en llocs seriosos. Una declaració d’independència s’ha de fer al Parlament. Per aconseguir-ho, la declaració ha d’anar acompanyada d’una proposta de Constitució catalana. En un any i mig hem sintetitzat les nostres propostes en aquest text, agafant el millors valors de les constitucions avançades, com són la regeneració democràtica o l’ètica de la política. Ha de ser una constitució que serveixi perquè qualsevol govern pugui desenvolupar les seves polítiques al màxim, sense que hi hagi restriccions que deixin poc marge a les ideologies dels partits.

Expliqui amb més detall els eixos bàsics de la constitució…

És molt semblant a la constitució dels Estats Units. Hi ha una declaració dels drets humans, incidint en què tot català té el dret i deure de defensar la pàtria, assegurant les llibertats individuals i col·lectives, a més de normatives que es relacionen amb la moralitat de la política.

En cas d’assolir la independència, quines qüestions se solucionarien a Catalunya?

Hi hauria molts problemes que se solucionarien al moment d’obtenir la independència i per d’altres se’ns obriria la porta per solucionar-los. A tall d’exemple, el pla hidrològic nacional el liquidaríem al minut zero de tenir un estat propi, ja que estaríem parlant d’un riu transnacional. Espanya no podria fer cap transvasament en tractar-se de dos països diferents. En referència a d’altres problemes com la crisi, la independència ens permetria tenir un estat ajustat a la realitat i no dimensionat, com passa ara amb l’administració espanyola i la catalana que depèn de l’estatal. L’estat generaria menys despesa i es reduiria la base impositiva.

I quin sentit tindria l’existència de Reagrupament?

Un cop assolida la independència, el partit es dissoldrà. Reagrupament tan sols té l’objectiu de portar al país a tenir un estat propi. Molts de nosaltres deixaríem de fer política i serien els partits amb una base ideològica més forta, ja siguin conservadors, socialdemòcrates o comunistes, els que portarien el pes de la política.

Es pot diferenciar el fet de ser d’esquerres i de dretes per ser partidari de la independència?

Un independentista pot ser de dretes, esquerres, centre o no res. Aquests anys s’ha lligat massa l’eix nacional amb l’eix social. Alguns partits que han prioritzat el segon eix sobre el primer se’mportaran una sorpresa a les properes eleccions. La urgència de Catalunya és declarar la independència, més que millorar les prestacions socials.

Veu possible que Reagrupament tregui representació a la demarcació?

Creiem que sí perquè la ciutadania té ganes de canvi, està cansada de votar els partits de sempre. Portem un missatge nou de regeneració democràtica. De fet, a Tarragona bona part de la gent que es declarava independentista no va votar el 2003, quan teòricament sí que hi havia una formació d’aquest tipus. Interpretem que la gent no la va votar perquè no portava el missatge de la regeneració democràtica, com sí que fem nosaltres.

Quin tipus de campanya faran?

La nostra campanya està basada en actes de proximitat i trobades amb la gent. No som professionals de la política, que l’exercim després de sortir de la feina i retallant hores d’estada amb la família. Volem conèixer les inquietuds de la gent i explicar-li el nostre projecte.

En cas de ser necessaris al Parlament, farien un pacte nacionalista amb ERC i CiU?

No som equidistants. Per tant, preferim Artur Mas com a president abans que José Montilla. En qualsevol cas, no volem entrar a governar a una administració que depèn de l’Estat espanyol i que no té marge de maniobra. També cal dir que Reagrupament dóna llibertat de vot als diputats, el que permet que cadascú defensi millor els interessos dels seus respectius territoris, sense dependre del que decideixi la direcció del partit. Això no passa amb els diputats tarragonins d’aquesta legislatura, que estan dirigits per Barcelona i no compleixen les responsabilitats adquirides amb els ciutadans.

Quin és el programa de Reagrupament des d’un punt de vista econòmic, social i cultural?

Aquests àmbits s’han treballat, però no detalladament, ja que no entrarem al govern. Reagrupament és un moviment transversal on hi tenen cabuda socialdemòcrates, conservadors o liberals. Això, però, no treu que hi hagi una sèrie de valors comuns en aquestes ideologies que són necessaris per treure el país de la crisi. Aquests són, entre d’altres, recuperar l’orgull de ser catalans, el valor de l’esforç o que els escolars siguin competents en acabar l’educació. Als alumnes, els estem estalviant el fracàs escolar, però els aboquem al fracàs laboral. El problema és que no tenim competències per canviar aquestes coses, per tant, el que proposem són voluntats i no actuacions concretes. Qualsevol tipus de partit que es presenti amb aquestes propostes està enganyant l’electorat.

Com creu que s’ha de sortir de la crisi econòmica?

Si volem sortir-ne per nosaltres mateixos, sense ajuda dels alemanys, hem de ser capaços de perdre la por al fracàs. Els catalans hem de recuperar el valor a l’emprenedoria. Posaré un exemple que demostra que hem perdut aquest valor. Quan un patinador cau a la nostra societat té la sensació de ridícul, d’estar observat, en canvi a d’altres societats, com l’anglosaxona, el patinador continua amb la seva tasca sense problemes i ningú se’n riu d’ell. Abans de fracassar en una cosa, preferim no fer-la. Aquest canvi no l’aconseguirem sense tenir competències d’estat.

Amb un estat propi, què passaria amb totes les institucions que depenen del govern central i les empreses privades que es beneficien dels seus contractes?

El capital privat no tindria cap problema, ja que tindria llibertat per existir en ambdós estats. El que abans era una empresa nacional es convertiria en una multinacional, que passaria a tenir una seu central i d’altres a l’estranger. A nivell orgànic, les empreses privades no tindrien problemes. Pel que fa a les administracions públiques, el moment de declarar la independència seria clau per veure com ens repartim amb l’Estat espanyol tot allò que hem estat pagant durant anys. Els catalans haurem d’anar a Madrid amb l’ajuda de la comunitat internacional i reclamar que si nosaltres aportem el 16% del que ingressa el govern central, aquest percentatge de cada ministeri o de les entitats públiques com el museu del Prado ha de ser nostre.

Abans ha dit que en cas de sortir elegit treballaria per Tarragona… Quines creu que són les principals mancances en infraestructures al territori?

Les primeres deficiències en infraestructures es troben a les vies comunicatives. No podem competir amb alemanys, nord-americans, francesos o japonesos quan un no pot viure a Tortosa i treballar a Reus. A la resta de països es poden fer trajectes de distància mitjana amb rapidesa i puntualitat. Cal que les comunicacions entre Reus i Tarragona siguin més ràpides. A banda, crec que l’estat del benestar no està ben repartit. Hi ha una inèrcia de l’administració pública per col·locar les grans infraestructures als grans nuclis urbans, quan s’hauria de fer a la inversa, per tal de fomentar el creixement dels petits municipis.

Què n’opina respecte la gestió de l’aeroport i el paper de Ryanair?

Tenim actius econòmics que no sabem coordinar, com és el cas del turisme al litoral. Ens falta una mica d’orgull, de recuperar la nostra autoestima. A tall d’exemple, les cooperatives estan deixades de la mà de deu, quan a França la part rural està cuidada, neta i acolorida. Hauríem d’aconseguir que el turista no marxés de Salou amb un barret mexicà i amb un Rioja, sinó amb unes ampolles d’oli i de vi del territori. Comptem amb una indústria alimentària, un port i un aeroport potents, però no sabem vendre els nostres actius econòmics a l’exterior. Reus ha donat personatges universals en disciplines artístiques que no han necessitat traducció o d’un esforç per donar-los a conèixer. En canvi, no hem donat cap escriptor català reconegut per a la literatura universal, ja que no hem fet l’esforç de donar-lo a conèixer. També en el sector primari cal sofisticar el producte per donar-li un valor afegit. A França han tret l’oli d’avellana i a Itàlia es treballa molt el màrqueting d’aquests productes.

Quin paper juga Reus per Reagrupament i com valora la seva posició dins del Camp de Tarragona?

Reus és la capital econòmica en molts aspectes, ja que té emprenedors, teixit comercial i un bon grapat d’autònoms, de professionals liberals que s’enfronten a l’economia global. La ciutat és mereix estar a una divisió diferent a la que els socialistes l’han portat i ha d’exercir de capital política, econòmica i cultural. A més, ha d’arribar amb acords amb Tarragona per exercir de ‘lobby’ enfront Barcelona, que moltes vegades exerceix de capital com fa Madrid amb Espanya. Calen aliances entre Reus i Tarragona per poder trencar la conceptualització radial de les infraestructures.

No hi ha Comentaris

No hi ha Comentaris

Més poble, més democràcia

Article d’en Carles Mora publicat a l’Avui el 13 de setembre.

No paro de rebre missatges en pro de la unitat del sobiranisme. Cors reblerts d’esperança en la unió de tot l’independentisme, com una alternativa real i eficaç a la situació actual, immobilista i acomodatícia en què ens han situat alguns dels nostres representants polítics amb la nostra connivència, endormiscats com estàvem. I el nostre ensopiment i cofoisme ens han conduït a ser campions en fracàs escolar, a una gran inhibició social i laboral per part dels joves i a una manca de referents (érem un poble en què s’emmirallava tothom). Malgrat que hi hagi gent que s’entesti a defensar l’unionisme estatal, cada dia que passa la relació amb l’Estat espanyol i la mentalitat espanyola –també present a Catalunya– es fan més hostils, més aspres i menys democràtiques. Mentre el Sr. Vargas Llosa i el Sr. Fernando Savater, entre molts d’altres, pressionen perquè el castellà esdevingui “única llengua oficial i reconeguda”, la Sra. María Luisa Cava adopta la més estricta línia mugicaniana amb la llei d’acollida. Ara es criminalitza els catalans per haver prohibit les curses de braus, ara el TC sentencia Catalunya a un endarreriment de 30 anys. Ara els ajuntaments hem de tornar diners, tot i oferir un 30% de serveis impropis i patir un dèficit letal de finançament. Mentre que Andalusia regala més de 100.000 ordinadors als escolars, Catalunya n’aporta la tercera part i amb copagament. Ens hi conformem? O diem “prou”?

Si seguim així, perdrem bous i esquelles. El país se’ns està morint; gent amb responsabilitats polítiques importants prefereix fugir d’estudi. Sense un plantejament seriós i valent, Catalunya anirà apocant-se dins un mar de mediocritat fins a esdevenir el bufó de la cort; sí, el mateix que pidola i llepoleja; el gos espriuà que s’ajup davant el seu senyor per quatre ossos. Fa 30 anys que Raimon i Lluís Llach ho canten. S’ha de ser valent per deixar la branca i volar més enllà del niu. Hom ha de ser agosarat per superar el llindar de la porta de la llei kafkiana enfront dels exabruptes del guardià que abans de morir reconeix que era ben fàcil de creuar. Però aleshores ja és tard.

Els alcaldes estem farts de gestionar misèria. Davant les necessitats de la nostra ciutadania, ja força desatesa, poca cosa podem fer. De què serveixen les entossudides declaracions dels presidents de l’ACM i de la FCM, les trobades d’alcaldes, les manifestacions grandioses, les “marcades” del president, la mobilització del voluntariat i dels votants en les consultes populars…, si no podem aconseguir que els nostres joves puguin canalitzar els seus projectes, que la nostra gent gran tingui una pensió digna, que els nostres petits i mitjans empresaris puguin seguir tenint i donant feina més enllà de la difícil supervivència; que les dones i els homes d’aquest país emprenedor, tolerant i integrador, puguin treballar. Volem avançar! Què serà de l’autoestima del nostre poble, ja prou minoritzada?

Hi ha massa interessos en joc, massa egoisme personal i de partit; massa gent va a la caça i captura de la rendibilitat política, de la promoció individual. Hi ha massa vinculacions que emmanillen la mala política amb el món del diner. Massa favors a tornar. Els partits no poden ser una empresa de col·locar militants, simpatitzants, amics, parents, càrrecs de confiança… No es pot consentir la recerca d’interessos propis per part de qui mana. S’ha de poder valorar regularment i objectiva la tasca feta pels professionals de la política. La valoració quadriennal d’uns comicis no és suficient. Hi ha d’haver més estima al país que no pas al partit.

Podem permetre que es vagi anihilant progressivament Catalunya? Tots els polítics coneixen l’espoli que patim (2.500.000 euros/hora). Com poden estar tan callats? Per què no es planten? El Cercle Català de Negocis ens ho explica claríssimament i diàfana molt de temps ençà. Paguem de mitjana el 24% dels impostos de l’Estat, també de la seva estimada casa reial, de l’exèrcit, de la Guàrdia Civil, de les ambaixades…, inclús de l’Institut Cervantes. El desajust entre el que s’inverteix a Espanya versus Catalunya en carreteres i ferrocarrils arriba a ser obscè. I els nostres representants ho permeten!

Cal un canvi urgent. Hem d’unir els nostres esforços –sense excloure ningú– per assolir un estat propi sense menystenir ni insultar, sense escarnir ni revenjar-se. Sra. Angela Merkel, estem en disposició d’aportar un gran potencial a Europa. Ara més que mai apel·lem a la responsabilitat de les forces parlamentàries. I els extraparlamentaris? Què s’ha de fer perquè unim les nostres voluntats? Alguns estem fent des de fa molts mesos tot el possible per assolir-ho. Si som tan incapaços d’aconseguir-ho, serà inexcusable. La societat està farta d’aquesta prudència malaltissa amb què es pretén justificar “l’anar fent” esclavitzador i mediocritzant. Podríem ser i no ens deixem ser. Ens barrem el pas nosaltres mateixos. Hem esdevingut el nostre propi enemic. Catalunya serà si tots plegats, treballant conjuntament, volem que sigui. (Ara mateix l’Estat espanyol ens ha cruspit 200.000 €.)

No hi ha Comentaris

DEL AMIC ALFONS DE SANTES CREUS.

Felip Puig afirma que: “Es factible el Concert Económic”

Senyor Felip Puig: Només li demanaria que en digui amb QUI pensa FER
el concert?: Amb Zapatero?… Rajoy?… Què diria el TC?…. i el
Defensor del Pueblo?. No intenteu enganyar la gent amb lleis
impossibles que no depenen de la Generalitat.

Una idea de campanya..(i no cobraré res per aquest “informe”): Perquè
no oferiu una Llei Electoral amb limitació de mandats i llistes
obertes (que no depèn de Madrid), o una Llei de Finançament de Partits
(que tampoc depèn de Madrid)…. es clar que aquestes lleis ja es
podrien haver fet durant els mes de 30 anys de democràcia. Poder ara
ja no s’ho creuria ningú!!!

Nosaltres a Reagrupameent (com que no som músics) en comptes d’un
concert, quant conseguim fer una majoría al Parlament, declararem la
Independència i com a primera Llei aprobarem la Nostra Constitució.

Som una Nació….i serem un Estat!!!
Som gent bona, som bona gent…. som Reagrupament!

pit i amunt
alfon

No hi ha Comentaris