ENTREVISTA A FERRAN PUJOL A REUS DIGITAL


Ferran Pujol: ‘Si assolim la independència, Reagrupament es dissoldrà’

Enrique Canovaca 16 de setembre de  2010

Reusdigital.cat enceta un sèrie d’entrevistes als caps de llista de les principals formacions polítiques de la demarcació que concorreran a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge, 28 de novembre. Ferran Pujol (Almoster, 1971) encapçala la llista de Reagrupament, un moviment creat el novembre del 2008 que té com a objectiu assolir la independència de Catalunya. Pujol aposta per la regeneració democràtica i l’ètica en la política, assenyala els eixos bàsics de la Constitució Catalana redactada pel seu partit i desvetlla quines són les seves preferències per governar Catalunya a partir de la tardor.

reusdigital.cat entrevista Ferran Pujol

Ferran Pujol
Enrique Canovaca

És necessària la unitat civil i política per aconseguir la independència?

Cal aconseguir una majoria absoluta al Parlament, no sé si unitat. Cal tenir un 51% dels diputats per poder tirar endavant la declaració d’independència.

Perquè no ha estat possible una entesa amb Solidaritat Catalana?

La unitat no ha estat possible perquè les persones que han promogut Solidaritat Catalana (SC) han establert uns estatuts que impossibiliten acords posteriors a les seves primàries. Ells pretenen que, per exemple, Joan Puigcercós es presenti a les seves primàries per arribar a una entesa i això, evidentment, des d’ERC no ho acceptaran. Diuen que és molt difícil arribar a qualsevol acord amb altres coalicions si no hi ha un pas previ per les primàries.

Quines diferències ideològiques hi ha entre les dues formacions independentistes?

Sincerament, no ho sé, ja que no conec el projecte de SC amb exactitud. Sé que ells van estar fins quaranta vuit hores abans de fer la crida a la unitat apostant per la via del referèndum, com ERC, i en poc temps van agafar les nostres tesis, basades en fer la declaració al Parlament. Fora d’això, no els el conec cap altre programa. En canvi, nosaltres en tenim un fet per sis-centes persones.

Quins passos a fer proposeu al vostre programa?

Les coses serioses s’han de fer en llocs seriosos. Una declaració d’independència s’ha de fer al Parlament. Per aconseguir-ho, la declaració ha d’anar acompanyada d’una proposta de Constitució catalana. En un any i mig hem sintetitzat les nostres propostes en aquest text, agafant el millors valors de les constitucions avançades, com són la regeneració democràtica o l’ètica de la política. Ha de ser una constitució que serveixi perquè qualsevol govern pugui desenvolupar les seves polítiques al màxim, sense que hi hagi restriccions que deixin poc marge a les ideologies dels partits.

Expliqui amb més detall els eixos bàsics de la constitució…

És molt semblant a la constitució dels Estats Units. Hi ha una declaració dels drets humans, incidint en què tot català té el dret i deure de defensar la pàtria, assegurant les llibertats individuals i col·lectives, a més de normatives que es relacionen amb la moralitat de la política.

En cas d’assolir la independència, quines qüestions se solucionarien a Catalunya?

Hi hauria molts problemes que se solucionarien al moment d’obtenir la independència i per d’altres se’ns obriria la porta per solucionar-los. A tall d’exemple, el pla hidrològic nacional el liquidaríem al minut zero de tenir un estat propi, ja que estaríem parlant d’un riu transnacional. Espanya no podria fer cap transvasament en tractar-se de dos països diferents. En referència a d’altres problemes com la crisi, la independència ens permetria tenir un estat ajustat a la realitat i no dimensionat, com passa ara amb l’administració espanyola i la catalana que depèn de l’estatal. L’estat generaria menys despesa i es reduiria la base impositiva.

I quin sentit tindria l’existència de Reagrupament?

Un cop assolida la independència, el partit es dissoldrà. Reagrupament tan sols té l’objectiu de portar al país a tenir un estat propi. Molts de nosaltres deixaríem de fer política i serien els partits amb una base ideològica més forta, ja siguin conservadors, socialdemòcrates o comunistes, els que portarien el pes de la política.

Es pot diferenciar el fet de ser d’esquerres i de dretes per ser partidari de la independència?

Un independentista pot ser de dretes, esquerres, centre o no res. Aquests anys s’ha lligat massa l’eix nacional amb l’eix social. Alguns partits que han prioritzat el segon eix sobre el primer se’mportaran una sorpresa a les properes eleccions. La urgència de Catalunya és declarar la independència, més que millorar les prestacions socials.

Veu possible que Reagrupament tregui representació a la demarcació?

Creiem que sí perquè la ciutadania té ganes de canvi, està cansada de votar els partits de sempre. Portem un missatge nou de regeneració democràtica. De fet, a Tarragona bona part de la gent que es declarava independentista no va votar el 2003, quan teòricament sí que hi havia una formació d’aquest tipus. Interpretem que la gent no la va votar perquè no portava el missatge de la regeneració democràtica, com sí que fem nosaltres.

Quin tipus de campanya faran?

La nostra campanya està basada en actes de proximitat i trobades amb la gent. No som professionals de la política, que l’exercim després de sortir de la feina i retallant hores d’estada amb la família. Volem conèixer les inquietuds de la gent i explicar-li el nostre projecte.

En cas de ser necessaris al Parlament, farien un pacte nacionalista amb ERC i CiU?

No som equidistants. Per tant, preferim Artur Mas com a president abans que José Montilla. En qualsevol cas, no volem entrar a governar a una administració que depèn de l’Estat espanyol i que no té marge de maniobra. També cal dir que Reagrupament dóna llibertat de vot als diputats, el que permet que cadascú defensi millor els interessos dels seus respectius territoris, sense dependre del que decideixi la direcció del partit. Això no passa amb els diputats tarragonins d’aquesta legislatura, que estan dirigits per Barcelona i no compleixen les responsabilitats adquirides amb els ciutadans.

Quin és el programa de Reagrupament des d’un punt de vista econòmic, social i cultural?

Aquests àmbits s’han treballat, però no detalladament, ja que no entrarem al govern. Reagrupament és un moviment transversal on hi tenen cabuda socialdemòcrates, conservadors o liberals. Això, però, no treu que hi hagi una sèrie de valors comuns en aquestes ideologies que són necessaris per treure el país de la crisi. Aquests són, entre d’altres, recuperar l’orgull de ser catalans, el valor de l’esforç o que els escolars siguin competents en acabar l’educació. Als alumnes, els estem estalviant el fracàs escolar, però els aboquem al fracàs laboral. El problema és que no tenim competències per canviar aquestes coses, per tant, el que proposem són voluntats i no actuacions concretes. Qualsevol tipus de partit que es presenti amb aquestes propostes està enganyant l’electorat.

Com creu que s’ha de sortir de la crisi econòmica?

Si volem sortir-ne per nosaltres mateixos, sense ajuda dels alemanys, hem de ser capaços de perdre la por al fracàs. Els catalans hem de recuperar el valor a l’emprenedoria. Posaré un exemple que demostra que hem perdut aquest valor. Quan un patinador cau a la nostra societat té la sensació de ridícul, d’estar observat, en canvi a d’altres societats, com l’anglosaxona, el patinador continua amb la seva tasca sense problemes i ningú se’n riu d’ell. Abans de fracassar en una cosa, preferim no fer-la. Aquest canvi no l’aconseguirem sense tenir competències d’estat.

Amb un estat propi, què passaria amb totes les institucions que depenen del govern central i les empreses privades que es beneficien dels seus contractes?

El capital privat no tindria cap problema, ja que tindria llibertat per existir en ambdós estats. El que abans era una empresa nacional es convertiria en una multinacional, que passaria a tenir una seu central i d’altres a l’estranger. A nivell orgànic, les empreses privades no tindrien problemes. Pel que fa a les administracions públiques, el moment de declarar la independència seria clau per veure com ens repartim amb l’Estat espanyol tot allò que hem estat pagant durant anys. Els catalans haurem d’anar a Madrid amb l’ajuda de la comunitat internacional i reclamar que si nosaltres aportem el 16% del que ingressa el govern central, aquest percentatge de cada ministeri o de les entitats públiques com el museu del Prado ha de ser nostre.

Abans ha dit que en cas de sortir elegit treballaria per Tarragona… Quines creu que són les principals mancances en infraestructures al territori?

Les primeres deficiències en infraestructures es troben a les vies comunicatives. No podem competir amb alemanys, nord-americans, francesos o japonesos quan un no pot viure a Tortosa i treballar a Reus. A la resta de països es poden fer trajectes de distància mitjana amb rapidesa i puntualitat. Cal que les comunicacions entre Reus i Tarragona siguin més ràpides. A banda, crec que l’estat del benestar no està ben repartit. Hi ha una inèrcia de l’administració pública per col·locar les grans infraestructures als grans nuclis urbans, quan s’hauria de fer a la inversa, per tal de fomentar el creixement dels petits municipis.

Què n’opina respecte la gestió de l’aeroport i el paper de Ryanair?

Tenim actius econòmics que no sabem coordinar, com és el cas del turisme al litoral. Ens falta una mica d’orgull, de recuperar la nostra autoestima. A tall d’exemple, les cooperatives estan deixades de la mà de deu, quan a França la part rural està cuidada, neta i acolorida. Hauríem d’aconseguir que el turista no marxés de Salou amb un barret mexicà i amb un Rioja, sinó amb unes ampolles d’oli i de vi del territori. Comptem amb una indústria alimentària, un port i un aeroport potents, però no sabem vendre els nostres actius econòmics a l’exterior. Reus ha donat personatges universals en disciplines artístiques que no han necessitat traducció o d’un esforç per donar-los a conèixer. En canvi, no hem donat cap escriptor català reconegut per a la literatura universal, ja que no hem fet l’esforç de donar-lo a conèixer. També en el sector primari cal sofisticar el producte per donar-li un valor afegit. A França han tret l’oli d’avellana i a Itàlia es treballa molt el màrqueting d’aquests productes.

Quin paper juga Reus per Reagrupament i com valora la seva posició dins del Camp de Tarragona?

Reus és la capital econòmica en molts aspectes, ja que té emprenedors, teixit comercial i un bon grapat d’autònoms, de professionals liberals que s’enfronten a l’economia global. La ciutat és mereix estar a una divisió diferent a la que els socialistes l’han portat i ha d’exercir de capital política, econòmica i cultural. A més, ha d’arribar amb acords amb Tarragona per exercir de ‘lobby’ enfront Barcelona, que moltes vegades exerceix de capital com fa Madrid amb Espanya. Calen aliances entre Reus i Tarragona per poder trencar la conceptualització radial de les infraestructures.

Els Comentaris estan tancats