OPINIÓ

Competència deslleial

28/09/10 02:00 - Joan Canadellemail protegit

L’Euromed, al seu pas per València camí de Barcelona Foto: EL PUNT.
“L’Estat inverteix en allò que fa més competitives les empreses de la capital espanyola i deixa arraconada Catalunya”

Fa pocs anys va ser l’autovia Madrid-València, una gran infraestructura radial espanyola que tenia un objectiu molt clar: convertir el port de València en el port de la capital (270 quilòmetres menys que el de Barcelona), però a més, unir econòmicament les dues comunitats, no tan sols per millorar-ne les relacions comercials, si no per afeblir les tradicionals i importants relacions comercials entre Catalunya i el País Valencià. L’objectiu ha estat complert i, avui, el port de València mou més mercaderies que el de Barcelona, tradicionalment més important. Avui, per a un madrileny anar a València en cotxe és ràpid i barat, més que si un Barceloní vol fer el mateix. Ara ens anuncien que el tren d’alta velocitat entre la capital espanyola i València estarà enllestit a final d’aquest any, una línia molt més ràpida que l’actual Euromed de Barcelona a València, i que, a més, no serà viable econòmicament i necessitarà ser equilibrada pressupostàriament amb els impostos de tots –bé, d’alguns més que d’altres–. Recordem que, segons un estudi publicat per aquest diari el mes de maig, només a la línia Barcelona-Madrid es cobreix el cost de funcionament, no pas l’amortització de la inversió, mentre que a tota la resta de línies d’alta velocitat de l’Estat espanyol no es cobreixen ni les despeses de funcionament.

Competidors de la capital

Però més enllà de la irracionalitat d’aquestes inversions –seria denunciable en un tribunal internacional de viabilitat d’inversions en països receptors de subvencions–, el més preocupant des del nostre punt de vista és que amb aquesta autovia i aquesta línia d’alta velocitat els valencians trobaran totalment lògic que les seves necessitats de productes i serveis les hi ofereixin cada cop més des de la capital espanyola, en detriment de Catalunya. De fet, molts empresaris catalans ja estem notant que els competidors pel mercat del País Valencià cada cop més vénen de la capital espanyola, quan durant dècades havien estat catalans o locals. Això és competència deslleial. L’Estat inverteix en allò que fa més competitives les empreses de la capital i deixa arraconada Catalunya, amb l’única sortida de l’exportació, però sense ajudar-nos en les inversions que calen per millorar la logística i les comunicacions cap a aquests mercats. Només cal veure l’endarreriment del TAV cap a l’Estat francès, la nova llei de ports, la impossibilitat de fer un hub internacional a l’aeroport del Prat, el fre a l’autovia A-2 (8 km en 6 anys, mentre que han fet l’autovia de la Plata, de més de 800, en el mateix període i que uneix Astúries amb Andalusia), l’endarreriment del desdoblament de l’AP7, el desdoblament de l’N-II, la paralització de l’AP7 a Castellbisbal… i tantes altres que mencionaríem si no fos que n’hi ha una que serà mortal per a la industria catalana si no hi posem fre: l’eix de mercaderies pel Pirineu.

Convèncer Europa

Si no som capaços de convèncer Europa que la via lògica des del raonament econòmic (vegeu estudis Ferrmed) és l’eix mediterrani, perdrem el tren del progrés industrial dels propers trenta anys. Els arguments hi són, però només amb un estat podrem negociar amb criteris raonables amb la Unió Europea. De moment, Magdalena Álvarez, molt silenciosament, continua fent la seva feina amb raonaments polítics, i si no ho canviem comencin a pensar en un atur del 15 per cent en amunt durant dècades a Catalunya.

Els Comentaris estan tancats