QUI SOM
De Reagrupats sense fronteres n’hi ha a Alemanya, Brasil, Canadà, Colòmbia, Escòcia, Euskadi, Estats Units, França, Irlanda, Mèxic, Països Baixos, Polònia i Suïssa.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
ALEMANYA
Vaig néixer a Vilanova del Vallès quan la dictadura estava a punt de morir i el meu poble encara es deia oficialment Vilanova de la Roca. Quantes coses han canviat des de llavors! Em mirava com un joc la feina que feien el pares per a aconseguir la independència del nostre poble, que va arribar el 1984. He viscut la millora que ha comportat esdevenir independents, i quina poca raó tenien aquells que deien que érem un poble massa petit per a sobreviure. Aquest és el canvi que ara vull per al meu país i per això he decidit afegir-me a Reagrupament. Fa uns deu anys que estic vivint a Alemanya i des d’aquí he participat en la producció de dos documentals sobre temes catalans: un sobre la Colla Joves Xiquets de Valls i l’altre, encara inacabat, sobre el Ferran Adrià i l’equip d’El Bulli. La meva feina principal, però, és ensenyar llatí i grec a estudiants alemanys.
El meu nom és Manel Bargalló i Alabart, sóc català, nascut el 1961 a Tarragona, però criat entre Blanes i Malgrat de Mar. Actualment visc a Karlsruhe a Alemanya a on treballo al Competence Center Pharma d’una multinacional del sector de l’automatització, espero tornar abans que em retiri.
Sóc llicenciat en Biologia per la UB, tinc un Màster en Direcció de TIC. Políticament després de simpatitzar amb la Crida, el 1987 vaig començar amb ERC fins que el 1991 em vaig fer militant, primer només de base i després amb responsabilitats locals i comarcals no remunerades. El 2000 vaig deixar totes les responsabilitats dins del partit, el 2006 veien la reedició del segon tripartit, vaig decidir obrir el meu bloc personal per expressar, primer la meva perplexitat i després per ser-ne molt crític vers l’actuació de l’executiva d’Esquerra.
Vaig estat uns dels principals col·laborador de la campanya dins de la catosfera i al Facebook per la candidatura de Joan Carretero i Rut Carandell per al congrés d’ERC l’estiu del 2008. Fins que el maig del 2009 que vaig deixar de militat en veure que l’executiva feia fora a Joan Carretero. Per mi, això va significar que definitivament l’actual Esquerra no creu en la independència com a eix principal d’actuació política i per tant no tenia sentit seguir militant.
Actualment sóc membre de l’associació Reagrupament Independentista i coordinador de la Vegueria d’Exteriors
Dins de l’àmbit civil sobiranista, a part de ser fundador el juliol del 2008 i col·laborador setmanal d’El Bloc Gran del Sobiranisme, des de setembre de 2008 fins el maig de 2010 sóc membre fundacional i conseller de Deumil.cat (Deu mil en Xarxa per l’Autodeterminació), que va fer possible la manifestació del 7 de març de 2009 a Brussel·les per l’Autodeterminació de la Nació Catalana i la concentració a l’ONU de Ginebre el 8 de maig del 2010.
Bloc personal: Manel des de l’Exili
Articles al BGS en aquesta direcció: http://blocgran.cat/?author=8
Articles al bloc de deumil.cat: http://www.deumil.cat/bloc/author/manel/
“Vaig néixer a Barcelona de família catalana. He viatjat molt, m’han publicat 23 llibres de literatura infantil, no vaig acabar la carrera de música. Tot i viure durant el franquisme i anar a una escola de monges castellanes, pel fet de tenir una masia mil·lenària a Corbera de Llobregat, vaig poder gaudir d’una vida purament catalana amb el seu teatre, tradicions i llengua. Tot un luxe. Quan La Crida va organitzar el viatge a la Vall d’Aosta i Ginebra per les Nacions Lliures (fa una pila d’anys) hi vaig anar i vaig fer el meu discurset. Allò em va marcar. Vivint a Alemanya, vaig fundar “Pau Casals Freunde” per introduir tot el ventall de la cultura nostra. El monument a Pau Casals a Wolfenbüttel n’és una bona mostra. Fa quasi 20 anys que, com a cap de colla, em passejo pel món amb la geganta catalana-alemanya que també resideix en aquesta ciutat (l’esposa del nostre Arxiduc d’Àustria). També he donat classes de català als alemanys molts anys. Així, de pas, l’aprenia jo un xic millor.
El meu lema: Països Catalans lliures! Torneu-nos el nostre país!”
Molt cordialment,
Matilde Romagosa, Hamburg, Alemanya
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
BRASIL
Em vaig fer militant de les JERC i d’ERC l’any 1987, me’n vaig deslligar després del Congrés de Lleida i m’hi vaig tornar a afiliar, si no recordo malament, l’any 1993. Militava a la Secció Local de Castelldefels, on vaig actuar de tresorer (tresorer de teranyines, perquè en aquella època no hi havia un ral a caixa!) i participava a la Sectorial de Medi Ambient del partit. Tot això fins al 1997, quan per motius professionals vaig marxar a viure al Brasil. Malgrat haver tornat a Catalunya el 2001 i continuar militant a ERC, de fet treballava a Madrid i poca activitat política podia fer. Ara torno a ser, des del 2007, al Brasil, a una petita ciutat del sud del país, on reconec que tampoc puc fer gran cosa políticament, tant per tenir tres fills petits com per ser els únics catalans a la ciutat (i probablement en alguns centenars de quilòmetres a la rodona). El grup més proper que conec és l’associació Catalònia (www.catalonia.com.br) i és a São Paulo, a 1.000 km d’on visc.
M’he apuntat a Reagrupament per la frustració que m’ha produït l’actuació d’ERC un cop al govern de la Generalitat i la seva supeditació al PSC i al que m’ha semblat un excessiu “amor als càrrecs”. Penso que Reagrupament pot ser l’espurna que ens cal per impulsar amb força un projecte independista coherent i transversal. Per tant, encara que sigui en la distància i amb prou limitacions, crec que paga la pena donar-li suport.
Malauradament no puc fer gaires coses fora de la feina i la família. L’única cosa que fem és deixar clara la nostra catalanitat entre els companys i veïns braslers i escriure de tant en tant al bloc de TV3 “Catalans al món” (http://blogs.3cat24.cat/catalanspelmon.php)
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
CANADÀ
L’any 1967 surto de Catalunya i marxo a Moçambic . Després a Rhodèsia (avui Zimbabwe) degut a que vaig haver de marxar per uns comentaris que vaig fer a la ràdio de Moçambic. De Zimbabwe cap a Sud-Àfrica. Des del 1976 al Canadà. L’any 1977 hi varem fundar el Casal dels Països Catalans. L’any 1982 vaig ser elegit president. Durant els dos anys (1982-1984) vaig crear el primer Butlletí Informatiu dels Països Catalans que uns mesos més tard es convertí en la Revista FLAMA
FLAMA: www.cctoronto.net/flama_cat.html
L’any 1986 i desenganyat per la direcció que portava el centre degut a que no seguia les direccions dels seus fundadors, vaig crear el “Catalan House of Toronto”, una entitat que tenia com a finalitat promoure la llengua i cultura catalanes al Canadà. Gràcies aquest centre, per primera vegada el Govern de l’Ontario va reconèixer la llengua catalana com a llengua oficial per tant tota persona té dret a un traductor/intèrpret de català.
El Novembre del 2006, vaig ser guardonat amb el Premi Josep M. Batista i Roca per l’Institut de Projecció de la Cultura Catalana (IPECC) per els meus serveis en promoure la Llengua i cultura Catalanes a l’Ontario.
L’any 2008, m’integro de nou al Casal dels Països Catalans de Toronto, gràcies a la insistència de diversos membres de Casal que veien que l’associació no funcionava. El mateix any soc elegit de nou president i sembla que el Centre està marxant d’acord als desitjos del fundadors. Malgrat hem de dir que, com totes les associacions on no trobem gent jove, és molt possible que el Casal d’aquí a uns 5 anys, tanqui les portes definitivament.
No vaig abandonar el meu país per raons econòmiques, ho vaig fer-ho per raons polítiques. Durant el temps d’estudiant a la Escola d’enginyers de Barcelona vaig participar activament en moviments en contra del franquisme.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
COLÒMBIA
Sóc en Josep Graupera. Nascut a Mataró el 1959 ara visc a Colòmbia i sóc empresari.
Sóc a la Vegueria d’Exteriors de Reagrupament, em dedico a difondre Catalunya i perquè volem l’Independència mitjançant vídeos, pàgines web, grups, etc…
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
ESCÒCIA
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
EUSKADI
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
ESTATS UNITS D’AMÈRICA
Visc a Tennessee i actualment treballo al sector industrial.
Els catalans que vivim al exterior del nostre País, hem d’ ajudar a alliberar-lo, nosaltres aportem una visió més real del que passa, perquè en som subjectes menys afectats per la situació i el dia dia dels països on residim ens aporten una gran quantitat de realisme.
Heather L. Hayes
Certified Federal Court Interpreter
TN-Certified Court Interpreter
AL-Certified Court Interpreter
Intèrpret federal jurada, escriptora i activista per a la SOBERANIA CATALANA als EUA i l’Internet
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
FRANÇA
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
IRLANDA
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
MÈXIC
Per a fer la meva petita contribució a l’alliberament de Catalunya, el meu país. Penso que som una generació afortunada, per primer cop en 300anys es pot assolir la independència per mitjans democràtics i en absència de violència. Hem d’aprofitar-ho i treballar el màxim possible. És urgent que Catalunya torni a ser independent el més aviat possible ja que en l’entorn de greu crisi sistèmica espanyola l’asfíxia fiscal i cultural a les quals estem sotmesos s’estan agreujant. L’única sortida és la independència.
Actualitzo el bloc en anglès www.cataloniadirect.info i twitejo sobre la independència , vaig col·laborar a escriure el document “Organitzant el nostre futur lliure” , col·laboro a traduir software de l’anglès al català per a la campanya electoral, estic en aquests moments creant un petit spot per a promocionar la Vegueria d’Exteriors, explico als amics i coneguts que el millor que poden fer les properes eleccions és votar independència, entre d’altres coses.
Albert Martí, Guadalajara, Mèxic.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
PAÏSOS BAIXOS
Vaig deixar Catalunya el 1992, pensant que la cosa estava ben encarrilada, que ja érem lliures, que teníem propi poder de decisió. Els anys han passat i malauradament he vist que tot era una enganyifa. Els nostres empresaris estan embargats per un estat que els dificulta l’accés a l’economia espanyola i a la global, tenim un aeroport embargat, amb l’accés limitat, de manera que no se’ns permet fer negocis intercontinentals, ja no parlem de la manca crònica d’inversions en infraestructures. Jo visc en un país amb poder de decisió, els holandesos no han de demanar permís a ningú. Tenen un gran aeroport intercontinental per que així ho volen, tenen una línia de ferrocarrils de càrrega, que transporta diàriament tones de mercaderies cap a Alemanya. Tenen 1800 revistes totes en llengua neerlandesa, tenen matrícules amb NL, tenen política d’estrangeria (el neerlandès és obligatori per a nacionalitzar-se a Holanda), participen a totes les competicions internacionals en teatre, en cinema, en esports, tot promocionant la seva llengua i la seva cultura, per que així ho volen. Als supermercats tots els productes estan en neerlandès, i a la televisió tot allò que no sigui neerlandès està subtitulat. En resum: tenen eines per a tirar el país endavant. Tenen llibertat i poder de decisió. Jo també vull llibertat i poder de decisió pel meu país, Catalunya. Sóc creador de conceptes i activista. Fundador de la plataforma Holanda Decideix amb la qual es va impulsar una consulta popular a Holanda sobre la independència de la nació catalana.
http://holandadecideix.blogspot.com (català)
Escric en un bloc amb raons sobre la independència:
http://raonsperlaindependencia.blogspot.com (català)
http://independentcatalonia.blogspot.com (anglès)
Tinc també un bloc que parla de les meves vivències als Països Baixos:
http://blogs.ccrtvi.com/catalanspelmon.php?catid=1259 (català)
També sóc el creador de les webs:
Nascut a Badalona l’any 1941
Vaig emigrar l’any 1958 :
primerament a França.
L’any 1960 a Suïssa.
L’any 1962 a Alemanya i finalment l’any 1974 a Holanda. Fins l’any 1998 vaig treballar a alemanya.
Fa més o menys 10 anys que m’interesso per la història en general i en particular la de Catalunya, i he participat en els últims dos anys als simposi sobre la catalanitat del descobriment d’Amèrica pel noble català Joan Cristòfor Colom dels Colom de Barcelona. També enguany i penso participar. L’any 1982 vaig ésser cofundador de la secció del partit PvdA holandès al poble a on visc (Panningen). L’any 1986 vaig ésser cofundador de l’Associació Catalana d’Essen e. V., de la qual en soc en aquests moments president,.a la ciutat d’Essen, Alemanya.L’any 2000 vaig rebre el premi Batista i Roca atorgat per l’IPECC a Barcelona.
El motiu per qual m’he fet de Reagrupament és que fa uns 20 anys vaig entendre que Catalunya no encaixa a Espanya i que a més crec que no hi encaixarà mai, per la qual cosa crec que s’ha d’acabar amb aquest matrimoni Catalunya-Espanya què des del mateix matrimoni, tant si va ésser l’any 1479 com si va ésser l’any 1714, no paren de barallar-se, sembla que a Espanya encara no s’han adonat que des de fa molts anys existeix el divorci a Europa i a Espanya mateix.
I ha una dita precisament en castellà que ho diu molt bé ‘vale mas estar solo que mal aconpañado’
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
POLÒNIA
QUI SÓC ?
Sóc català nascut a Barcelona. Mitja vida fora. Països estrangers on he viscut: Espanya, Gran Bretanya, Polònia, Alemanya i França.
QUÈ FAIG?
Sóc membre de la Junta de la Vegueria. També m’encarrego de la direcció del projecte anomenat “continguts d’internacionalització”.
PER QUÈ SÓC AQUÍ?
Sóc ací: per que la Vegueria d’Exteriors sigui una bona munió de forces per a engrescar el vot sobiranista a l’estranger; per que el projecte de Rcat sigui ben entès pels catalans de l’exterior; per internacionalitzar a l’estranger el problema català amb Espanya i França; per que la gent s’engresqui a votar la opció sobiranista transversal i rupturista de Rcat; per que aconseguim la nostra fita d’alliberament el més aviat possible; per que aconseguim la unitat tant desitjada.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • •
SUÏSSA
Sóc la Dolors, fa ja un munt d’anys que visc a Suïssa, on em sento molt feliç. Estic casada amb un xicot suís i tenim tres filles.
Sóc professora d’idiomes i he obert la meva pròpia escola a la vora de l’aeroport de Zurich. En aquesta acadèmia impartim classes de diferents idiomes: entre ells el català, però també el rus o el xinès.
Per aprofundir en els meus coneixements estic estudiant Filologia a la Universitat a Distancia. Com a hobbys, m’agrada moltíssim nedar al llac que tinc davant de casa , fer excursions per la muntanya, cuinar platets especials quant tinc temps o fet petar la xerrada amb els meus amics.
Una part del meu temps la dedico a Catalunya: treballo pel Col.lectiu Emma escrivint cartes en alemany als diaris de la Suïssa alemanya o d’Alemanya, on es respon a qualsevol article que doni una imatge esbiaixada del nostre país. He participat també en la organització de la consulta independentista entre els catalans residents a Suïssa. Sóc sòcia del Casal Català de Zurich i col.laboro en la organització de xerrades, trobades i altres esdeveniments de suport a la nostra cultura. També he participat a diferents manifestacions de suport a la causa catalana: Brussel.les, Perpinyà, Ginebra…
Com a èxit especial de tots aquests esforços, recordo el dia en que el diari més important de la Suïssa alemanya va publicar tota una pàgina , encapçalada per una enorme senyera, que parlava de la identitat catalana i de la nostra idiosincràsia.
En quant a la xarxa: he creat un Google grup que vol se un punt de trobada per tots els catalans i simpatitzants de la cultura catalana que visquin a la Confederació Helvètica: http://groups.google.com/group/catalansdesuissa
A nivell privat aprofito qualsevol oportunitat per explicar als meus coneguts suïssos la problemàtica catalana: Què som , què volem i quins són els nostres drets històrics als que no volem renunciar.
Des de fa aproximadament mig any sóc membre de la Vegueria d’Exteriors de Reagrupament, això em dóna l’oportunitat de treballar pel meu país d’una manera organitzada, unint sinergies i utilitzant totes les eines democràtiques al nostre abast per aconseguir un objectiu tan just i democràtic com és la Independència i llibertat del nostre poble.
Ramón Cuellar:
Reagrupat per que hi ha la recerca de la independència de Catalunya com a primer objectiu.
Vaig creant auques per a difondre la cultura catalana.
Ramón Cuellar.
Llúcia Scneiter Isely:
Reagrupada per que hi ha la recerca de la independència de Catalunya com a primer objectiu.
Sòcia del casal català de Lausana.
Comentaris recents