Nova Junta Comarcal del Garraf

Comarcal Reagrupament Garraf Seguint amb la renovació de les diferents coordinadores de Reagrupament pel territori, aquest dimecres Enric Sanchez ha estat escollit coordinador de la junta del Garraf. Juntament amb ell, els altres membres de la nova junta són Rosa Fonoll (Alcaldessa de Cubelles), coordinadora segona, Jordi Morer, Secretari, Joan Torres, tresorer i Gabriel Pons, Jordi Comas i Xavier Ricomà, com a vocals.

L’acte s’ha fet a Vilanova i la Geltrú i ha comptat amb la presència del Coordinador Nacional de Territori, Vicenç Julià i del responsable de l’anterior coordinadora del Garraf, Quim Llamusí. Tots els assistents han destacat el paper important que de seguir treballant Reagrupament, com a impulsor del procés endegat a Catalunya cap a l’estat propi.

No hi ha Comentaris

Salvador Cardús: Una dècada per la independència

http://www.naciodigital.cat/

En escriure un article pel darrer dia de l’any i de la primera dècada del segle, és inevitable no girar els ulls enrere per fer-ne un balanç, ni que sigui en la forma d’una llambregada ràpida. A més, la constitució del nou govern, i pendents d’allò que doni de sí en la perspectiva de les enormes dificultats que ens espere, encara accentua més aquesta impressió de punt i a part.

I què ha passat, aquests darrers anys? Doncs la culminació del fracàs de la via de progrés en la construcció nacional de Catalunya encetada el 1980. Durant aquesta dècada s’han comprovat, com a mínim, tres coses. Una, que la fi dels governs de Jordi Pujol no han representat cap millora significativa en l’avenç de Catalunya cap a la seva emancipació nacional. Hom podia haver pensat que la moderació de CiU, la política del peix al cove, la voluntat d’agradar Espanya o el seu suposat victimisme, eren el principal fre, si no l’únic, del progrés nacional, i aquesta tesi ha quedat desmentida. En segon lloc, ha quedat en evidència que la coincidència del PSC aquí i del PSOE allà, no han comportat cap avantatge. Tot el contrari, el PSOE s’ha rifat el PSC i li ha posat tota mena de traves. En aquesta línia, també s’ha pogut certificar que l’estratègia d’ERC, bé fos la de portar el PSC cap al sobiranisme, bé fos d’emportar-se’n part dels seus votants més catalanistes, també ha fracassat estrepitosament, enfonsant la mateixa ERC. Finalment, ha quedat absolutament demostrat que l’autonomisme no era el camí llarg que un dia permetria arribar, democràticament, fins on es volgués, sinó que era un laberint per perdre’ns, una sínia per tenir-nos donant voltes i voltes sense anar enlloc. Així, hem malbaratat aquests darrers deu anys d’autogovern.

Però aquest 2010 ha estat providencial i esclaridor per prendre consciència d’on som, per començar a buscar la sortida del laberint i per atrevir-nos a dir, de la manera més clara possible, quin volem que sigui el nostre horitzó: necessitem un Estat propi i d’això se’n diu independència. Efectivament, aquest país no havia tingut mai tants independentistes actius i passius; independentistes fora de l’armari i a punt de sortir-ne; independentistes de convicció i d’interès; independentistes romàntics i oportunistes; independentistes reflexius i arrauxats…

El 2011 comença la dècada en la que arribarem a la independència. Aquesta nit cal celebrar-ho com es mereix la circumstància.

No hi ha Comentaris

Juristes per la Llengua denuncia l’actuació del Tribunal Suprem per antidemocràtica

L’Associació de Juristes considera que el Tribunal Suprem desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’un Estat democràtic.

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, integrada per magistrats, jutges, advocats i altres juristes ha emès un comunicat en què denuncia que el Tribunal Suprem “s’ha extralimitat en la seva funció perquè interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

Text del comunicat:

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREMO SOBRE  LLENGUA CATALANA  A  L’ ENSENYAMENT A CATALUNYA

Les sentències del Tribunal Supremo, que s’han fet publiques com una mena  de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els hi ha estat sotmeses pels recurrents.

El seu contingut es molt clar: el Tribunal Supremo declara el dret , a opció del ciutadà, a que el castellà s’ utilitzi també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i  condemna a la Generalitat a adoptar quantes mesures siguin necessàries per adaptar, diu el Tribunal Supremo,  el seu sistema d’ ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència del Tribunal Constitucional  que considera també al castellà com llengua vehicular a Catalunya.

El Tribunal Supremo, després d’ analitzar el primer Estatut d’ Autonomia, les dues Lleis de política lingüística de Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació a aquestes Lleis, diu, fins aquí hem arribat, s’ han acabat les mitges tintes, a partir d’ ara el Govern de Catalunya pot fer el que vulgui , però no només ha de respectar el dret del ciutadà de Catalunya,  - si així ho desitja -   a que l’ ensenyament es faci en castellà, si no que també ha d’ adoptar tot allò que faci falta per facilitar l’ opció lingüística en castellà  a l’ ensenyament.

La política lingüística del Govern de la Generalitat a l’ ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Supremo ho volen convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho era, s’ acabat.

El Tribunal Constitucional, malgrat donar-li un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a l’ ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Supremo es converteixi, extralimitant-se en les seves funcions,  en “dictador” de quina ha de ser la política lingüística del Govern de la Generalitat.

I s’ ha extralimitat en la seva funció per que, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recorrent la seva sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té,  i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA

No hi ha Comentaris

ANÀLISI DELS RESULTATS ELECTORALS DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA I COMPROMISOS DE FUTUR

Els resultats que ha tret Reagrupament Independentista en aquestes darreres eleccions no són els que esperàvem , a Girona hauríem entrat sense la Llei d’Hondt, a Lleida el resultat ha estat discret i a Barcelona i Tarragona el resultat ha estat clarament dolent. A Vilanova vam treure 419 vots i a tota la comarca del Garraf 661, uns resultats insufucients però que estan per damunt de la mitjana de la província de Barcelona. Hem treballat molt i hem estat molt presents als carrers de Vilanova però no hem aconseguit arribar a tots els nostres potencials votants. Hem estat poc presents als mitjans de comunicació i això ens ha impedit competir en igualtat de condicions amb altres opcions nacionalistes. El desastre del tripartit i les ganes de que no tornés a sumar han fet que molts independentistes votessin CiU, només així s’explica que a Vilanova CiU hagi tret 3.000 vots més que a les passades municipals, uns vots que molt probablement no es quedaran a CiU, a això hi hem d’afegir que ERC era una opció amb presència al Parlament i que l’opció de l’ex-president del Barça era més mediàtica. Els resultats han estat dolents però hem llaurat el terreny i probablement a les properes eleccions municipals i nacionals començarem a recollir els primers fruits.

La diferència entre Reagrupament Independentista i les altres dues opcions independentistes que es presentaven és la credibilitat i la seriositat dels nostres dirigents, nosaltres no vivim de la política, vivim de les nostres professions, creiem en una limitació dels mandats, en un compromís ètic i en una regeneració democràtica. Per nosaltres la política no és una professió, és una ocupació temporal i no tenim gent corrupta ni gent processada. Considerem escandalós que hi hagi gent que porti 15,20,30 anys vivint d’un càrrec públic o fins i tot gent que no ha treballat mai ni pensa fer-ho que visqui a costa de l’erari públic. Trobem vergonyosos casos com el del senyor Montilla, 31 anys vivint de càrrecs públics, el senyor Carod, 22 anys vivint del sou de diputat i d’altres sous públics, el senyor Puigcercós, 18 anys vivint de càrrecs públics sense tenir cap feina coneguda, el senyor Uriel Bertran 11 anys vivint del sou de diputat sense haver treballat mai a la vida, el senyor Benach, que es retira amb un sou miliorari després de fer durant 18 anys de diputat mentre les nostres vídues no arriben a final de mes. Per nosaltres l’independentisme ha de comportar un compromís ètic, si no és així tindrem simplement polítics que prometran moltes coses però que no ens portaran mai enlloc.

El nostre projecte continuarà endavant. Des de Reagrupament ens comprometem a seguir lluitant amb totes les nostres forces per una Catalunya com la que somiava Francesc Macià, una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, políticament lliure i espiritualment gloriosa.

No hi ha Comentaris

Vota independència , vota Reagrupament

Demà 28 de novembre pot ser un gran dia per tot Catalunya, estem més a prop de la independència.

No hi ha Comentaris

Reagrupament omple l’Auditori de Barcelona amb 2000 persones cridant “independència!!!”

Brillant acte central de campanya a l’Auditori de Barcelona

Els caps de llista i més de 2.000 persones donen embranzida al projecte independentista de Joan Carretero

“Com un tsunami”, així ha definit avui un periodista bregat l’acte central de campanya de Regrupament Independentista a l’Auditori de Barcelona. Més de 2.000 persones —”sense entrepà ni autobús”, com ha dit l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra—han omplert la sala al so de la música de campanya, les estelades al vent i els caps de llista i tots els candidats dalt de l’escenari. “Venim

a predicar la bona nova: serem lliures, tindrem Estat”, ha conclòs Joan Carretero després de dues hores de discursos, vídeos i crits d’”Amb Reagrupament, Catalunya Independent”.

Els primers a parlar, breument, han estat el periodista i assagista Víctor Alexandre, l’historiador Fancesc Xavier Hernàndez i l’escriptor Francesc Orteu, que han començat a animar la gernació. Tot seguit han parlat els caps de llista de les quatre circumscripcions: Ferran Pujol per Tarragona, Jaume Fernàndez per Lleida, Carles Móra i Rut Carandell per Barcelona i, finalment, Joan Carretero. Mentre Pujol s’ha referit a la possibilitat de canviar el vot —”No canvies mai de club de futbol, però pots canviar de vot si als qui has donat confiança t’han

enganyat”—, l’historiador Jaume Fernàndez ha fet un discurs farcit de cites històriques i d’esperit guerrer. Carles Móra, que ha rememorat l’esperit d’Arenys, “del poble que es fa escoltar”, ha afirmat que avui es posava “la primera pedra de la Catalunya lliure que els nostres avis no han pogut veure”.

La candidata per Barcelona, Rut Carandell, ha parlat de la il·lusió i de les emocions que veu en la gent des que Reagrupament va sortir a la palestra. “No feu cabal del que us diguin, nosaltres som la gent normal, la gent que vol un país normal”.

Carretero, que ha fet pujar a l’escenari, a manera d’exemple i mostra, alguns reagrupats que han treballat i treballen de valent en aquesta campanya —pagada per tots els associats i sense crèdits bancaris (el que ha permès arribar a dos milions i mig de llars catalanes—, s’ha referit a l’objectiu principal d’aquestes eleccions, augurant que “si ara en sortim 6, les pròximes eleccions en serem 69″. “És hora de triar, ho podem fer si volem: o Espanya o Catalunya, o viure de genolls o la llibertat”.

Entre els mitjans de comunicació presents —l’acte ha estat retransmès en directe i seguit per més de 15.000 persones—, a més de periòdics electrònics com Nació Digital, s’ha vist les càmeres de TVE i periodistes d’El Mundo i RAC1, però no de la televisió pública catalana. El silenci mediàtic en casa pròpia continua a l’espera de la resolució de la Junta Electoral Central al recurs presentat per Reagrupament Independentista.

L’acte final de campanya serà aquest pròxim dijous, 25 de novembre a les 21:00 h a l’auditori de Girona . Aquest dilluns al matí Joan Carretero i Rut Carandell seran a l’Ateneu, a l’esmorzar organitzat per a periodistes pel Grup Nació Digital i El Singular Digital (09:30 h), més endavant a la Facultat de Comunicació Blanquerna, i a la tarda al Vallès, on també seran en un acte a la Universitat Autònoma.

No hi ha Comentaris

Rut Carandell, Carles Móra i Joan Canadell al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú

Dimarts vam fer un acte molt emotiu al Círcol Catòlic, presentat pel Jaume Claramunt, de l’Alt Penedès, el Lluís Naval del Baix Penedès i el Carles Serra, del Garraf, érem unes 130-140 persones, aquí teniu la crònica:

La cap de llista de Reagrupament per Barcelona, Rut Carandell, va declarar aquest dimecres que “tenim una urgència històrica: necessitem un país lliure, però amb una democràcia de qualitat”. Carandell considera que ambdues coses (independència i democràcia) han d’anar lligades perquè quan siguem independents “volem un país que estigui entre els millors”. La cap de llista va fer aquestes manifestacions en un acte a Vilanova, acompanyada de l’alcalde d’Arenys de Munt,  Carles Móra, i el secretari del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, números 2 i 5 respectivament.

“Hi ha un líder d’una formació que s’autoprocalma ‘valent’ i té raó: ‘va lent’ en el procés d’independència”

Carandell també va glossar la figura de les dues persones que l’acompanyaven perquè “cal gent que es mulli pel país, com en Joan Canadell, secretari i fundador del CCN, i Carles Móra, que des d’un petit poble del Maresme es va enfrontar a tot un Estat”, va dir, fent referència al destacat paper que va jugar Móra com a alcalde d’Arenys de Munt, municipi que fou el primer a fer una consulta per la independència. La cap de llista va oposar el coratge i determinació de Móra i Canadell al d’altres formacions que fan proclames buides de valentia en la defensa de Catalunya: “hi ha un líder d’una formació que s’autoprocalma ‘valent’ i té raó: ‘va lent’ en el procés d’independència”, va ironitzar fent referència a l’eslògan electoral d’aquesta formació.

No hi ha Comentaris

Carles Serra: “Espanya ens xucla tot el que pot”

CARLES SERRA  CANDIDAT A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER REAGRUPAMENT

CARLES SERRA  CANDIDAT A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER REAGRUPAMENT

“Espanya ens xucla tot el que pot”

“No volem ser independents contra ningú, sinó per relacionar-nos millor amb els nostres veïns”

Metge especialista en immunologia, Carles Serra recepta Carreterina Independex, unes píndoles màgiques indicades per a “infeccions greus de l’estatus nacional” que té com a efectes secundaris les “proclamacions unilaterals d’independència” (les pastilles formen part de la propaganda electoral). Resident a Sant Pere de Ribes, Serra, de 48 anys, ocupa el número 13 en la candidatura de Reagrupament a les eleccions catalanes.

Reagrupament es presenta per primer cop a les eleccions, amb la independència com a major reclam. Què inclou el seu programa?

La independència és l’eix més important; també defensem, però, la regeneració democràtica en la vida política, amb això ens referim a la limitació de mandat i a una llei electoral nova, i finalment el treball, una cultura més d’esforç. Volem un país independent amb una democràcia millor i per això s’ha de treballar.

Per què, segons vostès, és tan important aconseguir la independència?

Durant 30 anys de democràcia, Espanya ens ha xuclat tot el que ha pogut. Com a poble no podem mantenir-nos més temps així. L’espoli continua. El dèficit fiscal català és de 20.000 milions d’euros. Catalunya no té veu ni vot. No volem ser independents contra ningú, sinó per relacionar-nos més bé amb els nostres veïns, entre els quals Espanya.

Quins beneficis aportaria la independència al Penedès?

Els mateixos que a tot Catalunya, que, territorialment, està molt mal organitzada, perquè tot el que passa fora de la capital no existeix. S’hauria de desenvolupar més igualitàriament el territori. A mi m’agradaria que el Penedès no es convertís en unes comarques dormitori de Barcelona.

Reagrupament està a favor de la vegueria Penedès?

Estem a favor de la vegueria, però tot el debat que hi ha hagut és una farsa. A la Constitució posa que som quatre províncies. El que ens deixarien és fer és canviar de nom, però es mantindria la mateixa organització. Fins que no puguem organitzar nosaltres mateixos, el territori…

Com a metge, què pensa de la sanitat en aquest territori?

Sé que no és gaire bona, tot i que no la conec prou. La sanitat és un reflex del reduït finançament que tenim. Si tinguéssim diners els podríem dedicar a millorar les infraestructures.

Aquesta és la primera vegada que vostè participa activament en la política. Què li ha atret de Reagrupament?

Sempre he estat interessat en la política, però sempre veia que no passava res. M’han decebut tots els polítics. Amb Reagrupament ens mou l’interès pel país.

Publicat a

No hi ha Comentaris

Xerrada sobre el complot de Prats de Molló a Vilanova i la Geltrú

Es va fer aquest el dijous dia 11 al restaurant de la Penya Barcelonista de Vilanova una xerrada sobre el complot de Prats de Molló. L’acte va ser presentat per Manel Pascual, vocal de l’executiva comarcal de Reagrupament al Garraf i històric militant independentista, que va finalitzar la presentació amb un poema de Joan Salvat Papasseit. La xerrada va anar a càrrec dels historiadors Agustí Barrera i Josep Sort.

L’Agustí Barrera va explicar la vessant històrica dels fets, consistents en l’intent per part de Francesc Macià l’any 1926 d’entrar amb un exèrcit català al Principat i aconseguir la independència per les armes . Per la seva banda el Doctor Josep Sort va parlar de la trascendència que han acabat tenint aquests fets en la Catalunya actual i va ressaltar que sense actes de valentia com el de Francesc Macià l’any 1926 o l’any 1931 avui en dia potser no tindríem ni autonomia. Al finalitzar la xerrada es va servir un pica-pica a tots els convidats i en acabar el pica pica ens en vam anar a enganxar els primers cartells de la campanya.

No hi ha Comentaris

Presentació de Reagrupament Independentista a Cubelles

Reagrupament Independentista s’ha presentat aquest dissabte a Cubelles. L’acte ha estat presentat pel cubellenc Antoni Morente i ha comptat amb la presència del secretari de Reagrupament al Garraf , Josep Perera i del professor de la Universitat Ramon Llull Josep Sort.

El primer ponent ha explicat que Reagrupament és un punt de trobada de molts independentistes i que Reagrupament va néixer com a conseqüència del desengany patit fa quatre anys per molts independentistes, segons ell els 30 anys d’autonomia han estat un fracàs. Ha denunciat també el tacticisme i la incompetència de molts polítics catalans. Segons ell Reagrupament pot presumir d’una credibilitat que els altres no tenen i ha insistit en que el que val són els fets , no les paraules. Finalment ha comentat que dins la societat catalana hi han uns poders fàctics que ho controlen tot i que molts partits catalans són presoners d’aquests grups de pressió, cosa que no passa amb Reagrupament perquè és l’únic partit que no s’ha volgut endeutar. Segons ell el fet de que Reagrupament no tingui deutes amb els bancs ni amb certs grups de pressió li impededeix tenir tants diners com els altres partits però li permet tenir les mans lliures.

El Doctor Josep Sort ha explicat que CiU pretén guanyar les eleccions sense proposar res, aprofitant l’enfonsament socialista. Segons ell els partits catalans amb representació parlamentària no tenen cap projecte de país i els atacs que rep el nostre idioma són inadmissibles. Ha dit que la corrupció que hi ha a CiU i al PSC és altíssima i que el sentiment independentista és cada vegada més gran, com ho demostren les consultes per la independència. Ha explicat que Reagrupament és un partit mal vist pels poders fàctics i que per això el volen silenciar. En el torn de paraules el professor Sort ha explicat que la independència de Catalunya no implicaria de cap manera la sortida de la Unió Europea.

la pancarta de l'acte. A sota la parcarta l'Antoni Morente, de Cubelles.

No hi ha Comentaris

Botifarrada a Albinyana desafiant els lleons

Ahir vam anar a Albinyana a una botifarrada organitzada pels companys del Baix Penedès, van venir també el Carles Móra , el Ferran Pujol, el Josep Sort i el Pau Gort i el Marc Cros de Reus, ens ho vam passar molt bé… per allà rondaven els lleons del Rio Leon Safari que volien cruspir-se les botifarres, però no ens van trobar…

No hi ha Comentaris

Parada de Reagrupament a la Rambla de la Pau de Vilanova

Continuem trepitjant el carrer, ahir dissabte pel matí vam estar a la Rambla de la Pau de Vilanova llaurant el camí cap a la independència.

No hi ha Comentaris

Inaugurada la seu electoral de Vilafranca del Penedès

Ens ho vam passar molt bé a la inauguració de la seu de Reagrupament a Vilafranca, vam parlar amb la Rut Carandell, que és una persona molt amable i simpàtica. Des d’aquí volem felicitar als reagrupats de l’Alt Penedès la gran feina feta… els canapés estaven molt bons.

No hi ha Comentaris

L’onze de novembre acte de Reagrupament a la Penya Barcelonista de Vilanova

pancarta anunciant la xerrada

El proper dijous 11 de novembre a les 20h fem una xerrada a la Penya Barcelonista de Vilanova sobre el complot de Prats de Molló. L’any 1926 Francesc Macià va armar un exèrcit català amb la idea d’alliberar Catalunya. Des de Prats de Molló , al Vallespir, havien de partir dues columnes de soldats catalans que havien de convergir a Olot. Allà desarmarien a la guàrdia civil , proclamarien la República Catalana i farien una crida a la vaga general. El dia 11 el Doctor Josep Sort ho explicarà amb tot detall.

No hi ha Comentaris

Parades de Reagrupament a Vilanova i Sitges

Jaume Llibre i Carles Gòmez a la Plaça del Cap de la Vila de Sitges

Aquest cap de setmana hem tornat a trepitjar el carrer, dissabte vam estar a l’Avinguda Francesc Macià de Vilanova i diumenge a la Plaça del Cap de la Vila de Sitges. L’acollida per part de la gent esta sent fantàstica i cada dia coneixem més i més independentistes. El dissabte a Vilanova vam tenir tant d’èxit que ens vam quedar sense palets pels globus i això que en teníem més de 300!!!

No hi ha Comentaris

Acte del CCN a Sitges

El dimecres 27 vam organitzar una conferència del Cercle Català de Negocis a Sitges. La conferència va ser molt instructiva, el Ricard Garreta, autor de bona part del programa econòmic de Reagrupament, i l’Albert Codinas van explicar-nos de forma molt didàctica els aventatges de tenir un Estat propi. En total erem unes 50 persones i el cava que vam servir al final estava fantàstic.

Quan tinguem més fotos les posarem.

Després de la conferència ens vam quedar una estoneta per fer-la petar amb els ponents i acabar de païr el cava

No hi ha Comentaris

Exitós Homenatge a Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú (Part II)

vista de la platea

L’acte d’homenatge a Francesc Macià es va celebrar al Círcol Catòlic, que és un preciós i acollidor teatre que està al bell mig de Vilanova. Vam estar unes hores muntant-ho tot sota la direcció , sempre encertada, del company Agustí Pujadas. En acabar vam fer un sopar al restaurant Més Parròquia on hi van acabar anant 21 persones més de les que s’esperaven!!!

L’acte va començar amb el Cant de la Senyera, a continuació va venir un encès discurs de presentació d’En Josep Perera, seguidament va parlar En Xavier Hernàndez Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials i gran historiador, que va fer una conferència magistral, posteriorment va parlar el President de Reagrupament Independentista, Joan Carretero, que va fer un discurs breu , clar i contundent i la cloenda va anar a càrrec del company Quim Llamusí. Per tancar l’acte van sonar Els Segadors.  Des d’aquí volem agraïr especialment el detall que van tenir els companys del Baix Camp, del Baix Penedès i de l’Alt Penedès, que van venir a l’acte i ens van donar un gran suport.

En el teatre hi caben 234 persones i erem exactament 192 persones. Tot seguit podeu llegir el discurs senser d’En Josep Perera i un resum extens del discurs del Xavier Hernàndez Cardona. El discurs d’En Carretero i del Quim Llamusí no els hem pogut aconseguir. També hi han fotos de l’acte. Del sopar no posem fotos perquè més d’un va acabar perjudicat amb tant de cava i millor que no el vegin a casa seva.

Josep Perera

DISCURS D’EN JOSEP PERERA

Francesc Macià és el vilanoví més il·lustre que hem tingut mai i el polític més important de la història de Catalunya. Macià és un símbol, un mite, un heroi nacional.

Durant els anys 20 Macià va lluitar amb les armes a la mà per l’alliberament del nostre poble. Va arriscar la seva vida per Catalunya i va invertir tot el patrimoni de la seva família per la creació d’un exèrcit català que ens alliberés del jou espanyol.

Macià simbolitza l’orgull, l’orgull de ser català i la dignitat, la dignitat d’un poble que no accepta ser esclau d’un altre. Macià segueix sent avui en dia un exemple a seguir, per la seva rectitud, per la seva honestedat, per la seva noblesa, per la seva bonhomia i per la seva senzillesa. Sí, les grans persones són gent senzilla, els fatxendes , en canvi, sempre han estat gent mediocre.

Macià somiava en el mateix que somiem tots els catalans que ens estimem aquesta terra, una Catalunya políticament lliure, una Catalunya socialment justa, una Catalunya econòmicament pròspera i una Catalunya espiritualment gloriosa… o dit d’una altra manera, una Catalunya catalana.

El millor homenatge que li podem fer els catalans d’avui en dia a Macià , a l’AVI, és lluitar per les seves idees i alliberar Catalunya dels seus opressors. Reagrupament lluitarà ara i sempre per les idees de Macià i si ens fan caure ens aixecarem i si ens tornen a fer caure ens tornarem a aixecar i seguirem lluitant i lluitant perquè l’única lluita que es perd és la que s’abandona.

Xavier Hernàndez Cardona

DISCURS D’EN XAVIER HERNÀNDEZ CARDONA

A continuació us transcrivim un extracte de la conferència del Dr. Xavier Hernàndez Cardona, amb les seves frases més destacades en primer terme.

  • “Per a mi és un honor anar a l’últim lloc de la llista de Reagrupament per Barcelona. La llista és un vaixell i és igual anar a la proa o a la popa”.

  • “La restauració borbònica actual pretén, bàsicament, establir una constitució, per perpetuar els valors polítics del franquisme, amb la figura del monarca”.

  • “Macià destaca perquè és una persona que té un projecte clar. Aquesta és una de les mancances que hi ha avui en dia”.
  • “Macià opta per impulsar una nova classe política i agafa, sense sectarismes, gent preparada i lleial i la posa a treballar.”
  • “La nostra classe política actual és un subproducte del fracàs escolar, gent que no té ni ofici ni benefici i que no han treballat mai fora de la política”.
  • “La solució a la crisi econòmica de les dretes ha estat omplir el país de ciment i les esquerres refer tres vegades la mateixa vorera”.
  • “L’enemic més gran no és a Madrid, és més important la nostra covardia política i la nostra ineficàcia”.

En primer lloc cal parlar del tema de la ruptura democràtica. Macià al llarg de tota la seva trajectòria és troba en el marc del que va ser la primera restauració borbònica, que sorgeix al 1874 quan la I República és derrotada per causes endògenes i exògenes. S’instaura la monarquia de nou en la persona d’Alfons XII i posteriorment d’Alfons XIII. Aquest serà un règim que te una democràcia formal, però no real. Al llarg de tot el seu desenvolupament és un règim profundament corrupte. Els valors de la democràcia són falsejats i despreciats per les més diverses vies: la del caciquisme, comprant els vots, limitant la llibertat dels partits, etc. A partir de 1921, després de la vaga de la Canadenca, la primera restauració borbònica acaba amb la monstruosa dictadura de Primo de Rivera. Això és el que es troba Macià, un règim que en determinats moments te una democràcia formal, però que en cap cas és una democràcia real. Macià opta per la ruptura democràtica. El 14 d’abril no es planteja refer aquest règim, maquillar-lo, donar-li sortida, aprofitar-lo, sinó que és planteja la ruptura radical i instaurar unes noves regles de joc. Aquesta problemàtica que és troba Francesc Macià al 1931 no és una problemàtica molt diferent de la d’ara. La Guerra Civil es perd. Catalunya la perd en un doble sentit, polític i nacional i ve una de les dictadures més sanguinàries que hagin existit mai a Europa, la dictadura del general Franco, estricte aliat de Mussolini i de Hitler. El general mor al llit el 1975 i comença un operació que és la segona restauració borbònica. Així com la primera s’havia produït al 1874, la segona comença amb la mort del dictador i en molts aspectes també és una democràcia formal, però no real. La restauració borbònica pretén, bàsicament, establir una constitució, per perpetuar els valors polítics del franquisme, amb la figura del monarca. Els dos aspectes són substanciosos. El monarca és responsable del manteniment de la dictadura del general Franco. Al 1947 don Juan havia pactat al Azor amb Franco la successió en la figura del seu fill. Hagués tingut la possibilitat de negociar amb els anglesos una autèntica restauració democràtica, però no ho va fer. Va optar, clarament, per donar suport a Franco. Avui en dia te un passeig a Barcelona, al meu barri precisament, fet que considero lesiu per a molta gent. Aquest home no va ser neutral, sinó que va donar suport a Franco i l’actual cap de l’Estat va ser l’íntim col·laborador. Mentre la policia reprimia a la gent, es feien les execucions, s’esclafaven les llibertats i es perpetuava el genocidi contra el nostre país, qui hi havia al costat del dictador era el Sr. Juan Carlos de Borbón. El que hi hagi aquesta figura representa un element de continuïtat. Després tenim la constitució, que és planteja a la segona meitat de la dècada dels anys 70, en plena guerra freda. Els que dissenyen aquesta constitució són els estalinistes, per una banda, Santiago Carrillo, que necessita tenir un cert protagonisme i els feixistes per l’altra, com per exemple Martín Villa. Aquesta és una constitució dissenyada per perpetuar els valors del franquisme i la dominació sobre el nostre poble, com molt bé s’ha demostrat. La constitució espanyola va ser dissenyada per evitar que la gent sigui lliure. Tal com Macià és va trobar en el primer règim de la restauració borbònica, aquest règim de la segona restauració engendra una cultura política absolutament irrecuperable. Cal una ruptura democràtica, que en el nostre cas passa per créixer i anar sols, anar cap a la independència. Continuar utilitzant les regles de joc de la constitució espanyola no dóna més de sí. Crec que ho sabem tots.

En segon lloc voldria comentar-vos sobre el pensament de Macià, el que seria el nacionalisme cultural i polític. Catalunya des del segle XVI, XVII i XVIII estava vinculada a les seves constitucions, amb els seus drets i deures. La resistència catalana de la guerra de Successió és basa en la defensa d’unes constitucions i de l’Estat català, que és el marc on es desenvolupa tot això. A la segona meitat del segle XIX s’imposa el nacionalisme cultural, que comença a sorgir a Alemanya i a Itàlia. En aquest nacionalisme el que és important és la llengua i la cultura. Macià és una persona intuïtiva en aquest aspecte i ajunta les dues tradicions. És important que Catalunya conservi i potenciï les seves manifestacions culturals i Macià recull tota la feina que havia fet en el seu moment la Mancomunitat de Catalunya: l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, el desenvolupar les xarxes escolars, el museu d’arqueologia, etc. Continua la tasca que en el seu moment s’havia fet des del nacionalisme cultural i hi afegeix el nacionalisme polític. Ell dissenya un nou país en el que els catalans s’han de reconèixer en les lleis de la Generalitat. Són lleis que busquen la justícia social, la igualtat entre homes i dones, etc. Crec que nosaltres hem d’avançar cap aquí. En un país que te una taxa migratòria entre les més importants del món, la cultura és un tema que preocupa, però en el que hem d’excel·lir més és en fer lleis justes i que es puguin aplicar. Si féssim un balanç sobre el que pot fer el parlament de Catalunya, caldria dir que les possibilitats han estat realment limitades. No tenim cap possibilitat de buscar el model de, posem per cas, els Estats Units, on la gent és reconeix en els drets. Aquesta possibilitat no l’hem tingut. Macià ho va veure de seguida i cal que la nova Catalunya ha d’optar per tenir una cultura brillant i però també per tenir una constitució pròpia en la que els catalans s’hi puguin reconèixer plenament, tal i com havia passat en l’època medieval. Macià dona un gran impuls a la política cultural, fins i tot portant a figures mundials com Le Corbusier, que col.laboren en aquesta nova aventura que commociona a tot Europa, que és la Catalunya republicana, la Catalunya de la Generalitat.

En tercer lloc Macià destaca perquè és una persona que te un projecte clar. Aquesta és una de les mancances que hi ha avui en dia. Macià vol fer de Catalunya un país modern i emprèn totes les mesures per fer que això sigui possible. Macià posa tot el seu interès en fer de Barcelona la capital política d’un Estat. Utilitza tots els recursos al seu abast de disseny urbanístic, infraestructures, sanejament, etc. Ell te molt clar com s’ha de comportar perquè aquest país tingui una gran capital. El que ha passat els darrers decennis ha estat justament el contrari. Moltes vegades el que en diuen el territori ha anat per una banda i la gent que ha governat, per una altra. Barcelona sense el territori no és res i el territori sense Barcelona no pot anar molt lluny. Actualment la nostra classe política està preocupada per si cal posar un tramvia a la Diagonal, quan la preocupació màxima hauria de ser saber quan podrem connectar-nos via tren de gran velocitat amb València i amb Europa, que és la autèntica necessitat, per posar un exemple.

En quart lloc un aspecte de rabiosa actualitat. L’any 1931 Macià és troba amb una classe política en descomposició, profundament corrupta, amb aspectes tant obscurs com el pistolerisme, amb assassinats d’obrers i patrons, etc. Ell opta per impulsar una nova classe política i ho fa sense sectarisme. Agafa gent preparada i col.loca, independentment del seu tarannà, gent de les més diverses tendències i procedències, però lleials al país, a treballar. La gent que accedeix a la política en aquell moment ho fa des de posicions d’èxit a dins de les seves professions. Són gent amb ofici i amb una activitat reconeguda clara. I fa una classe política activa, eficaç i ben preparada. Pensem que quan parlem de la Generalitat republicana, tractem d’un parèntesi que va des del 1931 a l’any 1939, però que va ser suficient per a que el nostre imaginari encara recordi a aquesta persona com una autèntica personalitat que va remoure totes les palanques. En certa manera, encara vivim d’algunes de les seves aportacions. La renovació de la classe política, avui, és un dels temes cabdals. La nostra classe política, com la que és va trobar Macià, subproducte de la primera restauració borbònica, és en el nostre cas, subproducte de la segona restauració borbònica, que des del començament va impulsar un model polític espuri. Tenim gent molt ben preparada i gent honrada a dins de la política catalana i s’ha fet moltes coses, però el percentatge de classe política de poca qualitat és excessivament elevat. Només caldria repassar dirigent de determinats partits, per veure que molts no han treballat mai fora de la política i molts tampoc tenen estudis universitaris. I no vull posar-hi noms, però n’hi ha molts i a tot arreu. La nostra classe política és un subproducte del fracàs escolar, gent que no te ni ofici ni benefici i que no han treballat mai, que s’apunten a fer de polítics com una sortida laboral. Això a Europa no passa i si passa no és ni molt menys amb el percentatge que es dona aquí. S’accedeix a la política des d’una posició professional establerta. Que passa quan una classe política està capturada per un sou, està lligada de mans i peus del càrrec per sobreviure, perquè si es queden a l’atur no saben que fer… Jo els he vist perquè vaig tenir l’honor d’estar al primer govern del tripartit i alguns mesos del segon i vaig veure que la gent està poc preparada i no te criteri i te por de decidir qualsevol cosa. Com que no te criteri i te por de decidir no es mou res. Els veus als despatxos amagats i acollonits. I així ha anat. El balanç del darrer tripartit és lamentable en el sentit de la immobilitat. La solució no és altra que la que va fer en Francesc Macià, és a dir, regenerar la política amb gent en base a la seva competència. També, vinculat amb aquest aspecte, Macià es va trobar que no tenia una administració i va haver de crear-la. Va trobar una administració de diverses procedències i la va convertir en una màquina ben greixada i amb un entusiasme absolut. Es va fer un treball excepcional. La gent de la nostra administració, en general, és bona gent. No és tant el problema dels funcionaris que tenim, sinó dels quadres intermedis, que són polítics i que en molts casos no saben com treure profit de la gent que tenen al seu càrrec. Tenim bona gent però està mal manada. En molts aspectes el país està caient en picat, s’està desplomant. El sistema educatiu està en una situació complicada, a l’igual que el sistema sanitari, la gent gran està en una situació fins i tot vergonyosa, etc. És una situació provocada per una manca de competències, però també perquè tenim una administració  que en molts aspectes és lenta, burocràtica al màxim, amb comandaments que no la saben fer rutllar.

Quim Llamusí

xerrada al final de l’acte

No hi ha Comentaris

Exitós Homenatge a Francesc Macià a Vilanova i la Geltrú. (Part I)

Per preparar l’homenatge a Francesc Macià al Teatre Círcol Catòlic de Vilanovavam fer una gran inversió, 500 cartells, centenars de díptics, tres pancartes, dues parades informatives i algunes accions més. L’ajuntament de Vilanova, sempre servicial, ens va fer despenjar una pancarta i ens va demanar que una altra pancarta la recoloquèssim. Vam fer tantes encartellades que se’ns va acabar la cola i vam quedar del tot empastifats, això sí, tot Vilanova va quedar plena de cartells nostres.

A les fotos tenim les pancartes en diferents posicions, gràcies a l’Ajuntament, el company Manel Pascual saludant als “amics” de l’ajuntament i la parada amb la furgoneta que vam muntar el mateix dia 22 d’octubre amb l’amic Jordi Roig del Maresme.

1 Comentari

Parada de Reagrupament Garraf a la Rambla de Vilanova i visita als amics del Baix Camp

El dissabte 16 d’octubre vam tornar a muntar una parada a la Rambla de Vilanova i la Geltrú. Va ser novament un èxit. Vam poder informar a molta gent de l’acte que farà el proper divendres a Vilanova En Joan Carretero, vam repartir globus , constitucions i vam informar a moltíssima gent del nostre projecte de país.

Al nou local de Reagrupament al Baix Camp, amb el Xavier Todó, Jaume Font, Pau Gort i d'esquena En Jordi Gonzàlez Castells, fill del patriota Manuel Gonzalez Alba , que va morir en els fets del sis d'octubre

Per la tarda un dels nostres associats va anar al dinar que muntaven els reagrupats del Baix Camp a Almoster… es va posar les botes. A la inauguració del local de Reagrupament a Reus hi vam anar tres reagrupats del Garraf. Ens ho vam passar molt bé xerrant amb el Pau

D'esquena Ferran Pujol i Jordi Gonzàlez Castells, de front el Xavier Todó , el Jaume Font i el Pau Gort

Gort, el Marc Cros, el Xavier Todó o el Ferran Pujol. El vermut de Reus estava boníssim i vam provar el Plim , una beguda exclusiva de la capital del Baix Camp. Des d’aquí volem felicitar als reagrupats del Baix Camp per la magnífica feina feta.

Marc Cros, Pau Gort i Jaume Font... el Joan Carles Mestre, de Vilanova, també va venir però no apareix a les fotos, esperem que no sigui un vampir d'aquells que són transparents a les fotos

No hi ha Comentaris

Gran miting de Joan Carretero i Carles Móra a Sant Sadurní d’Anoia

Uns quants reagrupats del Garraf vam assistir el dia 15 d’octubre a l’acte que feien En Carles Móra, En Joan Carretero i En Jaume Claramunt a Sant Sadurní d’Anoia i la veritart és que va ser un míting fantàstic. Sobretot cal destacar la gran intervenció del Carles Móra, va fer un discurs insuperable, demostrant que és un gran orador. Després vam fer una copa de cava i vam poder xerrar amb els assistents i amb els ponents.

No hi ha Comentaris

Emotiu homenatge de Reagrupament al President Companys

Homenatge de Reagrupament al President Companys el dia del 70è aniversari del seu afusellament.

Ho podeu veure en aquest enllaç:     http://www.youtube.com/watch?v=5sUI3Ff7VcY&feature=player_embedded

No hi ha Comentaris

Nova parada de Reagrupament Garraf a la Rambla de Vilanova

El dissabte 9 d’octubre pel matí els reagrupats del Garraf vam tornar a ser a la Rambla de Vilanova. Va passar moltíssima gent, vam repartir globus, constitucions i octavetes. Aquestes parades informatives estan sent un èxit perquè ens permeten arribar a moltíssima gent i percebre in situ les ganes de llibertat que tenen molts catalans.

Per la tarda vam anar al pavelló d’hoquei del Club Patí Vilanova, on vam repartir centenars d’octavetes.

No hi ha Comentaris

Acte a Sant Pere de Ribes de Josep Sort i Sandra Lomas

El dimecres passat , 6 d’octubre, Reagrupament es va presentar en societat a Sant Pere de Ribes. La Sandra Lomas i el professor Josep Sort van fer una conferència molt interessant. A mi personalment em va agradar molt el que va explicar En Josep Sort sobre el Quebec. Reagrupament està a les portes d’entrar al Parlament i actes com aquest son un granet de sorra més.

No hi ha Comentaris

Exitosa parada de Reagrupament a la Rambla de Vilanova

Cal posar-se les piles i aquest dissabte els reagrupats del Garraf vam muntar una parada informativa a la zona més cèntrica de Vilanova. Va ser un èxit total, vam repartir desenes de constitucions catalanes i desenes de punts de llibre de Reagrupament, també es va apropar molta gent interessada i molta gent ens va dir que vindrà al proper acte que muntarà Reagrupament el dia 6 a Sant Pere de Ribes.

No hi ha Comentaris

L’important Ventura Gassol

http://emilicasademont.blogspot.com/2010/09/limportant-ventura-gassol.html

El prestigiós i recordat escriptor, crític literari i traductor barceloní Leandre Amigó, arran de la mort de Ventura Gassol, als 87 anys, esdevinguda en una clínica de la ciutat de Tarragona (aquest diumenge, dia 19 de setembre, farà tres dècades), afirmava que «amb Josep Maria de Sagarra, Gassol no hi ha dubte que ha estat el poeta més llegit i recitat pel poble, després, cronològicament, de mossèn Cinto Verdaguer». I tenia tota la raó. Així, per exemple, els seus versos de Les tombes flamejants, tot un símbol de la persecució contra el català que desencadenà el general Miguel Primo de Rivera, foren recitats, al llarg d’aquell règim dictatorial, per la gent d’arreu del país. I, encara actualment, algunes persones d’edat força avançada que fineixen se’n fan posar un fragment (aquell que diu «Tan a la vora de la mar dormia», etcètera) a l’«estampa-recordatori» del seu funeral.

Bonaventura Gassol i Rovira, considerat un dels homes més importants dins la història de Catalunya del segle passat, nasqué a la població tarragonina de la Selva del Camp i, en abandonar els estudis de capellà (li faltava molt poc per acabar-los), es traslladà a Barcelona, on, el 1916, ingressà en la Comissió de Cultura de l’Ajuntament. Un any més tard, publicà el seu primer recull de poemes, en un llibre titulat Àmfora, preludi de la seva intensa i guardonada producció literària i poètica: La cançó del vell Cabrés, La Dolorosa, Mirra, etcètera, a més dels citats versos de Les tombes flamejants, que ara, per dissort, encara continuen conservant certa frescor: «Fou una pàtria. Va morir tan bella,/ que mai ningú no la gosà enterrar;/ damunt de cada tomba, un raig d’estrella;/ sota de cada estrella, un català. // Tan a la vora de la mar dormia/ aquella son tan dolça de la mort,/ que les sirenes dia i nit oïa/ com li anaven desvetllant el cor. // Un dia es féu una claror d’albada,/ i del fons de la tomba més glaçada/ fremí una veu novella: el cant dels cants.// Foc nou, baixa del cel i torna a prendre./ Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra./ Oh Pàtria de les tombes flamejants!».

Ventura Gassol fou nomenat conseller de Cultura de la Generalitat presidida per Francesc Macià (amb ell havia participat abans en els històrics fets de Prats de Molló, tot acompanyant-lo després a Amèrica del Sud, a fi de cercar-hi suport per enderrocar la dictadura d’en Primo), així com en la que, posteriorment, encapçalà Lluís Companys, dificilíssima etapa aquesta última, en què Gassol es distingí fent moltíssims favors. D’aquesta manera, en esclatar la Guerra Civil, a part de salvar el patrimoni artístic de Catalunya i d’evitar, gràcies a una acció duta a terme amb els mossos d’esquadra, que fos incendiada la Catedral barcelonina, impedí l’assassinat de nombrosos religiosos, com el cardenal Vidal i Barraquer i el bisbe de Girona Josep Cartanyà. Amenaçat de mort pels elements incontrolats de la FAI, Ventura Gassol hagué de fugir a l’estranger, cames-ajudeu-me, i no tornà de l’exili fins al 28 de juny del 1977 -ja traspassat l’altre dictador, Francisco Franco-, tot residint una llarga temporada a l’Hostal del Senglar (l’Espluga de Francolí) i, durant uns mesos, a Palamós. Però, trasbalsat pels òbits de l’Abel, el seu fill gran, i de Lucia, la seva segona esposa, s’establí de forma definitiva al Mas de la Coma (la Selva del Camp).

Cap a la meitat de la dècada dels anys 1960, vaig conèixer personalment Gassol al seu «amagatall» francès, on li vaig fer una entrevista, en què parlava dels seus records de Girona, del poeta figuerenc Carles Fages de Climent (li havia prologat el poema Les bruixes de Llers), etc., entrevista en català que, després d’una dilatada espera, vaig poder publicar al diari Los Sitios, un cop desaparegut en Franco. Literàriament parlant, però, ja coneixia l’autor de Les tombes flamejants, que a tothom tractava de germà, des que jo era jovenet. En concret, d’ençà que, en els inicis dels anys 1950, vaig adquirir alguns llibres seus, venuts a preu de parracs en una parada dels populars Encants barcelonins. I, entre ells, hi havia un exemplar de Mirra, que lluïa la dedicatòria següent: «A Francesc Macià, primer president de la Catalunya renascuda». Tot un tresor, sens dubte, lamentablement menyspreat.

L’última vegada que vaig veure Ventura Gassol, «en viu», fou per TV el 1977, quan el president Josep Tarradellas, des del balcó del Palau de la Generalitat, tot just retornat a la pàtria, pronuncià el seu famós «Ja sóc aquí!», car es trobava a prop seu. Un «Ja sóc aquí!», per cert, que l’hauria pogut pronunciar perfectament el mateix Gassol, atès que havia estat una de les personalitats intel•lectuals i polítiques catalanes exiliades proposades per substituir Josep Irla. Però, davant el «no» de totes elles, Tarradellas, que «sospirava» per convertir-se en el quart president de la Generalitat de l’era moderna, se’n beneficià.

reproduït del bloc d’Emili Casademont

No hi ha Comentaris