reproduït del bolc de Manel Bargalló. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/175698
Però la actitud dilatòria manifestada per Jan Laporta durant la negociació i la poca coherència que ha manifestat al final, es pot interpretar de dues maneres. La primera és que ha estat jugant conscientment amb Carretero esperant esdeveniments que li fossin favorables per les seves ambicions polítiques, que com ha manifestat són les de ser el President de la Generalitat. La segona interpretació seria que ho ha fet, al darrer moment, assessorat i influènciat, per alguns dels seus col·laboradors que aprofitant la sentència del TC, la gran manifestació del 10J , i l’ajuda dels que fins aquell moment portaven la coordinadora nacional dels referendums, podrien junts bastir el seu propi partit. Un partit a on ell tindria el control absolut i ala vegada seria també el cap indiscutible de la candidatura. Cosa que Laporta no pensava que fos possible mai amb Reagrupament. Malgrat l’oferta generosa de Carretero de deixar-lo totalment com a lider indiscutible de la candidatura de Reagrupament, Laporta sabia que no podria ser-ho de Reagrupament.