Lorenzo B. de Quirós: La cuestión catalana


La Rut Carandell ens va recomanar a Sitges que llegíssim aquest article publicat peel señor Quirós sobre les relacions Espanya-Catalunya, és interessant perquè explica des de l’òptica espanyola els errors que han comes els espanyols al maltractar sistemàticament Catalunya. El senyor Quirós pronostica que si les coses no canvien Catalunya pot esdevenir un Estat independent. L’original és en castellà, aquí el tenim traduït al català.

http://www.elpais.com/articulo/Galicia/Cataluna/va/elpepiautgal/20100808elpgal_7/Tes

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya ha creat una enorme polèmica que pot desembocar en una crisi institucional. D’una banda s’exigeix l’acceptació per part del Principat de la resolució del màxim òrgan jurisdiccional de l’Estat; d’un altre es considera que aquesta decisió atempta contra la voluntat majoritària del poble català expressada en referèndum.

Agradi o no, aquesta situació planteja un problema de primera magnitud en tant que les fonts de legitimació de les pretensions catalanes i les del TC són diferents.En aquest context, l’enfrontament entre les demandes polítiques de Catalunya i el marc institucional vigent tenen una difícil solució i posen en qüestió el model d’organització territorial de l’Estat enllumenat per la Constitució de 1978. Aquest és el fons de la qüestió i resoldre’l és d’una extrema complexitat.

D’entrada és igual, permeteu-me la llicència, que un text constitucional declari que només hi ha una nació, l’espanyola, també fa el recurs a raons històriques per justificar les pretensions integradores o particularistes del tot o d’una part. De la mateixa manera és irrellevant declarar que l’únic poder constituent és el conjunt del poble espanyol.

Possible solució

Quan la majoria de la població existent en un territori determinat aspira a constituir-se en Estat o en alguna cosa molt semblant i se sent justa o injustament tractada per la resta, aquest és un fet d’extrema gravetat. Davant d’aquest panorama, la resposta clàssica dels governs centrals era suspendre l’autonomia de les administracions pretesos o obligar per la força a romandre dins de l’estructura unitària o descentralitzada de l’Estat. L’altra alternativa ha estat permetre la disgregació pacífica de la vella estructura territorial, llegeixi’s el cas de l’antiga Txecoslovàquia.

A hores d’ara sembla improbable que un Estat democràtic en un entorn com l’europeu sigui capaç o estigui disposat a recórrer a una suspensió de l’autogovern d’una regió o d’una comunitat autònoma oa una intervenció militar per evitar la secessió d’una part del seu territori. És més, l’amenaça d’usar aquestes dues armes té un escàs poder dissuasiu.

Tampoc és possible que, en un escenari d’economies obertes, un Govern central entestat a preservar la seva unitat sigui capaç d’asfixiar econòmicament a la part que vol o aspira a disgregar.

El cost i les competències

L’Estat modern, tal com es va parir fa cinc segles, està en crisi i resulta molt complicat mantenir-lo amb les seves velles prerrogatives en contra de la voluntat dels que l’integren. Des d’aquesta perspectiva, la seva capacitat de recollir la lleialtat dels seus súbdits depèn només de la persuasió, d’oferir fórmules d’integració atractives.

En un món econòmicament integrat, la mida del mercat d’un país és més gran, molt més gran, del que ho és la seva dimensió política. En el cas extrem, en què les fronteres són totalment irrellevants per a les interaccions econòmiques, la mida del mercat de cada país és el món. L’evidència empírica demostra que com més gran és l’obertura internacional d’un territori, la seva viabilitat tendeix a tornar-independent de la seva dimensió.

No és una casualitat que l’existència de la NAFTA fes el separatisme del Quebec més fàcil i menys costós. En una Europa amb lliure circulació de béns, serveis i capitals, qualsevol estructura territorial pot sobreviure llevat que cometi l’error o el suïcidi de tornar autàrquica. El cost de la independència disminueix amb la globalització de l’economia.

Amb independència de la qüestió catalana, la veritat és que els estats europeus contemporanis, en la seva forma tradicional es veuen amenaçats per dos movimientos.Por una banda pel traspàs de competències cap a una entitat supranacional, la Unió Europea, de l’altra, per una transferència de poder cap a les administracions perifèriques, regions i municipis. Aquesta tendència és imparable llevat que es produeixi una volta generalitzada al proteccionisme a Europa, el que és poc probable.

Davant d’aquest panorama cal plantejar formes imaginatives, flexibles i no coercitives d’integració política, cosa que exigeix convèncer els teòrics o reals secessionistes, independentistes o llámeseles com es vulgui dels avantatges de la unió. En altres paraules cal recrear o reinventar l’esquema de les Espanyes.

Finalment, és impensable buscar un acord institucional estable sense modificar de manera radical aquest mecanisme de transferències interregionals. Al marge d’uns mínims, no totes les regions del país han de tenir els mateixos serveis públics o idèntiques prestacions socials com tampoc una similar pressió fiscal. Aquest uniformisme és incompatible amb la pròpia essència d’un sistema descentralitzat, és ineficient i més crea greuges, sobretot en èpoques de crisi. Les zones riques del territori nacional no han de subvencionar les pobres, el que a més no ha servit per avançar en la convergència real entre les regions espanyoles sinó per crear mecanismes de clientelisme polític pagat amb els diners d’altres.

En resum, la qüestió catalana no és una anormalitat espanyola sinó el resultat d’una estructura d’organització territorial de l’Estat que no s’adapta a la realitat dels temps. Així succeeix en altres entitats polítiques. En el cas d’Espanya és evident que el títol VIII de la Constitució ja no dóna més de si. Si el problema de Catalunya no s’afronta amb intel.ligència i racionalitat, la bastida d’això que anomenem Espanya pot saltar a trossos.

Lorenzo B. de Quirós, membre del consell editorial de elEconomista.

Els Comentaris estan tancats