http://www.naciodigital.cat/

En escriure un article pel darrer dia de l’any i de la primera dècada del segle, és inevitable no girar els ulls enrere per fer-ne un balanç, ni que sigui en la forma d’una llambregada ràpida. A més, la constitució del nou govern, i pendents d’allò que doni de sí en la perspectiva de les enormes dificultats que ens espere, encara accentua més aquesta impressió de punt i a part.

I què ha passat, aquests darrers anys? Doncs la culminació del fracàs de la via de progrés en la construcció nacional de Catalunya encetada el 1980. Durant aquesta dècada s’han comprovat, com a mínim, tres coses. Una, que la fi dels governs de Jordi Pujol no han representat cap millora significativa en l’avenç de Catalunya cap a la seva emancipació nacional. Hom podia haver pensat que la moderació de CiU, la política del peix al cove, la voluntat d’agradar Espanya o el seu suposat victimisme, eren el principal fre, si no l’únic, del progrés nacional, i aquesta tesi ha quedat desmentida. En segon lloc, ha quedat en evidència que la coincidència del PSC aquí i del PSOE allà, no han comportat cap avantatge. Tot el contrari, el PSOE s’ha rifat el PSC i li ha posat tota mena de traves. En aquesta línia, també s’ha pogut certificar que l’estratègia d’ERC, bé fos la de portar el PSC cap al sobiranisme, bé fos d’emportar-se’n part dels seus votants més catalanistes, també ha fracassat estrepitosament, enfonsant la mateixa ERC. Finalment, ha quedat absolutament demostrat que l’autonomisme no era el camí llarg que un dia permetria arribar, democràticament, fins on es volgués, sinó que era un laberint per perdre’ns, una sínia per tenir-nos donant voltes i voltes sense anar enlloc. Així, hem malbaratat aquests darrers deu anys d’autogovern.

Però aquest 2010 ha estat providencial i esclaridor per prendre consciència d’on som, per començar a buscar la sortida del laberint i per atrevir-nos a dir, de la manera més clara possible, quin volem que sigui el nostre horitzó: necessitem un Estat propi i d’això se’n diu independència. Efectivament, aquest país no havia tingut mai tants independentistes actius i passius; independentistes fora de l’armari i a punt de sortir-ne; independentistes de convicció i d’interès; independentistes romàntics i oportunistes; independentistes reflexius i arrauxats…

El 2011 comença la dècada en la que arribarem a la independència. Aquesta nit cal celebrar-ho com es mereix la circumstància.

L’Associació de Juristes considera que el Tribunal Suprem desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’un Estat democràtic.

L’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, integrada per magistrats, jutges, advocats i altres juristes ha emès un comunicat en què denuncia que el Tribunal Suprem “s’ha extralimitat en la seva funció perquè interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

Text del comunicat:

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREMO SOBRE  LLENGUA CATALANA  A  L’ ENSENYAMENT A CATALUNYA

Les sentències del Tribunal Supremo, que s’han fet publiques com una mena  de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els hi ha estat sotmeses pels recurrents.

El seu contingut es molt clar: el Tribunal Supremo declara el dret , a opció del ciutadà, a que el castellà s’ utilitzi també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i  condemna a la Generalitat a adoptar quantes mesures siguin necessàries per adaptar, diu el Tribunal Supremo,  el seu sistema d’ ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència del Tribunal Constitucional  que considera també al castellà com llengua vehicular a Catalunya.

El Tribunal Supremo, després d’ analitzar el primer Estatut d’ Autonomia, les dues Lleis de política lingüística de Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació a aquestes Lleis, diu, fins aquí hem arribat, s’ han acabat les mitges tintes, a partir d’ ara el Govern de Catalunya pot fer el que vulgui , però no només ha de respectar el dret del ciutadà de Catalunya,  - si així ho desitja -   a que l’ ensenyament es faci en castellà, si no que també ha d’ adoptar tot allò que faci falta per facilitar l’ opció lingüística en castellà  a l’ ensenyament.

La política lingüística del Govern de la Generalitat a l’ ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Supremo ho volen convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho era, s’ acabat.

El Tribunal Constitucional, malgrat donar-li un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a l’ ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Supremo es converteixi, extralimitant-se en les seves funcions,  en “dictador” de quina ha de ser la política lingüística del Govern de la Generalitat.

I s’ ha extralimitat en la seva funció per que, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recorrent la seva sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té,  i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA

Els resultats que ha tret Reagrupament Independentista en aquestes darreres eleccions no són els que esperàvem , a Girona hauríem entrat sense la Llei d’Hondt, a Lleida el resultat ha estat discret i a Barcelona i Tarragona el resultat ha estat clarament dolent. A Vilanova vam treure 419 vots i a tota la comarca del Garraf 661, uns resultats insufucients però que estan per damunt de la mitjana de la província de Barcelona. Hem treballat molt i hem estat molt presents als carrers de Vilanova però no hem aconseguit arribar a tots els nostres potencials votants. Hem estat poc presents als mitjans de comunicació i això ens ha impedit competir en igualtat de condicions amb altres opcions nacionalistes. El desastre del tripartit i les ganes de que no tornés a sumar han fet que molts independentistes votessin CiU, només així s’explica que a Vilanova CiU hagi tret 3.000 vots més que a les passades municipals, uns vots que molt probablement no es quedaran a CiU, a això hi hem d’afegir que ERC era una opció amb presència al Parlament i que l’opció de l’ex-president del Barça era més mediàtica. Els resultats han estat dolents però hem llaurat el terreny i probablement a les properes eleccions municipals i nacionals començarem a recollir els primers fruits.

La diferència entre Reagrupament Independentista i les altres dues opcions independentistes que es presentaven és la credibilitat i la seriositat dels nostres dirigents, nosaltres no vivim de la política, vivim de les nostres professions, creiem en una limitació dels mandats, en un compromís ètic i en una regeneració democràtica. Per nosaltres la política no és una professió, és una ocupació temporal i no tenim gent corrupta ni gent processada. Considerem escandalós que hi hagi gent que porti 15,20,30 anys vivint d’un càrrec públic o fins i tot gent que no ha treballat mai ni pensa fer-ho que visqui a costa de l’erari públic. Trobem vergonyosos casos com el del senyor Montilla, 31 anys vivint de càrrecs públics, el senyor Carod, 22 anys vivint del sou de diputat i d’altres sous públics, el senyor Puigcercós, 18 anys vivint de càrrecs públics sense tenir cap feina coneguda, el senyor Uriel Bertran 11 anys vivint del sou de diputat sense haver treballat mai a la vida, el senyor Benach, que es retira amb un sou miliorari després de fer durant 18 anys de diputat mentre les nostres vídues no arriben a final de mes. Per nosaltres l’independentisme ha de comportar un compromís ètic, si no és així tindrem simplement polítics que prometran moltes coses però que no ens portaran mai enlloc.

El nostre projecte continuarà endavant. Des de Reagrupament ens comprometem a seguir lluitant amb totes les nostres forces per una Catalunya com la que somiava Francesc Macià, una Catalunya socialment justa, econòmicament pròspera, políticament lliure i espiritualment gloriosa.

Els caps de llista i més de 2.000 persones donen embranzida al projecte independentista de Joan Carretero

“Com un tsunami”, així ha definit avui un periodista bregat l’acte central de campanya de Regrupament Independentista a l’Auditori de Barcelona. Més de 2.000 persones —”sense entrepà ni autobús”, com ha dit l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra—han omplert la sala al so de la música de campanya, les estelades al vent i els caps de llista i tots els candidats dalt de l’escenari. “Venim

a predicar la bona nova: serem lliures, tindrem Estat”, ha conclòs Joan Carretero després de dues hores de discursos, vídeos i crits d’”Amb Reagrupament, Catalunya Independent”.

Els primers a parlar, breument, han estat el periodista i assagista Víctor Alexandre, l’historiador Fancesc Xavier Hernàndez i l’escriptor Francesc Orteu, que han començat a animar la gernació. Tot seguit han parlat els caps de llista de les quatre circumscripcions: Ferran Pujol per Tarragona, Jaume Fernàndez per Lleida, Carles Móra i Rut Carandell per Barcelona i, finalment, Joan Carretero. Mentre Pujol s’ha referit a la possibilitat de canviar el vot —”No canvies mai de club de futbol, però pots canviar de vot si als qui has donat confiança t’han

enganyat”—, l’historiador Jaume Fernàndez ha fet un discurs farcit de cites històriques i d’esperit guerrer. Carles Móra, que ha rememorat l’esperit d’Arenys, “del poble que es fa escoltar”, ha afirmat que avui es posava “la primera pedra de la Catalunya lliure que els nostres avis no han pogut veure”.

La candidata per Barcelona, Rut Carandell, ha parlat de la il·lusió i de les emocions que veu en la gent des que Reagrupament va sortir a la palestra. “No feu cabal del que us diguin, nosaltres som la gent normal, la gent que vol un país normal”.

Carretero, que ha fet pujar a l’escenari, a manera d’exemple i mostra, alguns reagrupats que han treballat i treballen de valent en aquesta campanya —pagada per tots els associats i sense crèdits bancaris (el que ha permès arribar a dos milions i mig de llars catalanes—, s’ha referit a l’objectiu principal d’aquestes eleccions, augurant que “si ara en sortim 6, les pròximes eleccions en serem 69″. “És hora de triar, ho podem fer si volem: o Espanya o Catalunya, o viure de genolls o la llibertat”.

Entre els mitjans de comunicació presents —l’acte ha estat retransmès en directe i seguit per més de 15.000 persones—, a més de periòdics electrònics com Nació Digital, s’ha vist les càmeres de TVE i periodistes d’El Mundo i RAC1, però no de la televisió pública catalana. El silenci mediàtic en casa pròpia continua a l’espera de la resolució de la Junta Electoral Central al recurs presentat per Reagrupament Independentista.

L’acte final de campanya serà aquest pròxim dijous, 25 de novembre a les 21:00 h a l’auditori de Girona . Aquest dilluns al matí Joan Carretero i Rut Carandell seran a l’Ateneu, a l’esmorzar organitzat per a periodistes pel Grup Nació Digital i El Singular Digital (09:30 h), més endavant a la Facultat de Comunicació Blanquerna, i a la tarda al Vallès, on també seran en un acte a la Universitat Autònoma.

La cap de llista de Reagrupament per Barcelona, Rut Carandell, va declarar aquest dimecres que “tenim una urgència històrica: necessitem un país lliure, però amb una democràcia de qualitat”. Carandell considera que ambdues coses (independència i democràcia) han d’anar lligades perquè quan siguem independents “volem un país que estigui entre els millors”. La cap de llista va fer aquestes manifestacions en un acte a Vilanova, acompanyada de l’alcalde d’Arenys de Munt,  Carles Móra, i el secretari del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, números 2 i 5 respectivament.

“Hi ha un líder d’una formació que s’autoprocalma ‘valent’ i té raó: ‘va lent’ en el procés d’independència”

Carandell també va glossar la figura de les dues persones que l’acompanyaven perquè “cal gent que es mulli pel país, com en Joan Canadell, secretari i fundador del CCN, i Carles Móra, que des d’un petit poble del Maresme es va enfrontar a tot un Estat”, va dir, fent referència al destacat paper que va jugar Móra com a alcalde d’Arenys de Munt, municipi que fou el primer a fer una consulta per la independència. La cap de llista va oposar el coratge i determinació de Móra i Canadell al d’altres formacions que fan proclames buides de valentia en la defensa de Catalunya: “hi ha un líder d’una formació que s’autoprocalma ‘valent’ i té raó: ‘va lent’ en el procés d’independència”, va ironitzar fent referència a l’eslògan electoral d’aquesta formació.

CARLES SERRA  CANDIDAT A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA PER REAGRUPAMENT

“Espanya ens xucla tot el que pot”

“No volem ser independents contra ningú, sinó per relacionar-nos millor amb els nostres veïns”

Metge especialista en immunologia, Carles Serra recepta Carreterina Independex, unes píndoles màgiques indicades per a “infeccions greus de l’estatus nacional” que té com a efectes secundaris les “proclamacions unilaterals d’independència” (les pastilles formen part de la propaganda electoral). Resident a Sant Pere de Ribes, Serra, de 48 anys, ocupa el número 13 en la candidatura de Reagrupament a les eleccions catalanes.

L’Agustí Barrera va explicar la vessant històrica dels fets, consistents en l’intent per part de Francesc Macià l’any 1926 d’entrar amb un exèrcit català al Principat i aconseguir la independència per les armes . Per la seva banda el Doctor Josep Sort va parlar de la trascendència que han acabat tenint aquests fets en la Catalunya actual i va ressaltar que sense actes de valentia com el de Francesc Macià l’any 1926 o l’any 1931 avui en dia potser no tindríem ni autonomia. Al finalitzar la xerrada es va servir un pica-pica a tots els convidats i en acabar el pica pica ens en vam anar a enganxar els primers cartells de la campanya.

El primer ponent ha explicat que Reagrupament és un punt de trobada de molts independentistes i que Reagrupament va néixer com a conseqüència del desengany patit fa quatre anys per molts independentistes, segons ell els 30 anys d’autonomia han estat un fracàs. Ha denunciat també el tacticisme i la incompetència de molts polítics catalans. Segons ell Reagrupament pot presumir d’una credibilitat que els altres no tenen i ha insistit en que el que val són els fets , no les paraules. Finalment ha comentat que dins la societat catalana hi han uns poders fàctics que ho controlen tot i que molts partits catalans són presoners d’aquests grups de pressió, cosa que no passa amb Reagrupament perquè és l’únic partit que no s’ha volgut endeutar. Segons ell el fet de que Reagrupament no tingui deutes amb els bancs ni amb certs grups de pressió li impededeix tenir tants diners com els altres partits però li permet tenir les mans lliures.

El Doctor Josep Sort ha explicat que CiU pretén guanyar les eleccions sense proposar res, aprofitant l’enfonsament socialista. Segons ell els partits catalans amb representació parlamentària no tenen cap projecte de país i els atacs que rep el nostre idioma són inadmissibles. Ha dit que la corrupció que hi ha a CiU i al PSC és altíssima i que el sentiment independentista és cada vegada més gran, com ho demostren les consultes per la independència. Ha explicat que Reagrupament és un partit mal vist pels poders fàctics i que per això el volen silenciar. En el torn de paraules el professor Sort ha explicat que la independència de Catalunya no implicaria de cap manera la sortida de la Unió Europea.

la pancarta de l'acte. A sota la parcarta l'Antoni Morente, de Cubelles.

]]> http://territorials.reagrupament.cat/garraf/2010/11/07/presentacio-de-reagrupament-independentista-a-cubelles/feed/ 0 http://territorials.reagrupament.cat/garraf/2010/11/07/botifarrada-a-albinyana-desafiant-els-lleons/ http://territorials.reagrupament.cat/garraf/2010/11/07/botifarrada-a-albinyana-desafiant-els-lleons/#comments Sun, 07 Nov 2010 16:30:53 +0000 garraf http://territorials.reagrupament.cat/garraf/?p=412

Ahir vam anar a Albinyana a una botifarrada organitzada pels companys del Baix Penedès, van venir també el Carles Móra , el Ferran Pujol, el Josep Sort i el Pau Gort i el Marc Cros de Reus, ens ho vam passar molt bé… per allà rondaven els lleons del Rio Leon Safari que volien cruspir-se les botifarres, però no ens van trobar…