Arxiu agost, 2009

Quina colla d’ànecs!

Algú em pot explicar quina és la feina del polític? No val dir allò d’escalfar la cadira i viatjar en cotxe oficial.

Perquè a l’Estatut en diuen pacte si és una llei orgànica? El TC farà la seva feina perquè per això és el garant de l’estat espanyol, les colònies no tenen cap dret: només pagar i callar. Fa uns dies aquells que deien que el finançament era insuficient ara diuen que és el millor i fan campanya per vendre aquesta “meravella”. Ens donen les escorrialles i ens volen fer creure que ens ha tocat la rifa. No tenen clar que el finançament de Catalunya està en funció del que necessiten les altres comunitats i el sobrant serà el que ens donaran? El “pacte” que Espanya te amb Catalunya no es diu estatut, es diu Decreto de Nueva Planta.

Ara aquests ineptes sense dignitat amb una colla d’il·lustres jubilats i una entitat que no es va posicionar en el seu moment perquè deia que la seva feina no és fer política, criden al poble català a manifestar-se en favor de l’estatut; demanen ajuda per fer la feina que ells no saben o no tenen valor de fer. Els agradaria quedar com uns herois després d’un cop més fer el ridícul; la societat civil no els ha de treure les castanyes del foc, si no se’n surten que pleguin, ja n’hi ha prou!

El que volem és una constitució, no volem formar part d’un estat que ens menysprea, ens humilia, ens boicoteja i ens maltracta amb el vist i plau d’aquests que ara criden a manifestar-nos. No veuen que defensar l’estatut forma part del passat on s’han quedat ancorats?. Anar per aquest camí vol dir acceptar seguir com sempre i sobre tot ser submisos.

Cal que per aconseguir aquest objectiu, TOT l’independentisme es deixi de romanços faci un front comú i d’una vegada per totes diguem PROU; cal regenerar la política, recuperar la il·lusió i per sobre de tot la nostra dignitat, si no és així no ho aconseguirem mai, seguirem sent el que som, RES.

No podem continuar renunciant al nostre dret, volem ser lliures i decidir per nosaltres mateixos, encara hi som a temps.

Salvador Moreno Riba

Coordinador provisional de Reagrupament Garrotxa

,

No hi ha Comentaris

11 de setembre

moragues02

No hi ha Comentaris

On és la fermesa?

Tot aquest debat al voltant de la manifestació que prepara Òmnium Cultural en resposta a la més que previsible decisió del TC que laminarà l’Estatut ja ribotat al Congreso de los Diputados fa una mica de vergonya aliena.

Fa vergonya veure com s’intenta buscar arguments que desmobilitzin als catalans, apel·lant al seny, a la paciència per esperar que surti públicament una sentència que els diaris madrilenys ja avancen que passarà el xerrac pel concepte de nació i per la obligatorietat de conèixer el català per als ciutadans de Catalunya.

És lamentable com alguns polítics encara expressen sense rubor una falsa esperança que això no serà així i que uns jutges deslegitimitats per parcials, acabaran entenent a Catalunya i no rebutjaran cap dels punts clau de l’Estatut.

És trist veure com aquests polítics mediocres, s’espanten d’haver-se de plantar davant d’una sentència que els deixarà sense arguments  i amb la  por de no ser capaços de treure la dignitat i dir que ja n’hi ha prou.

És al·lucinant que tot i veient que el darrer cartutx que tenien per buscar un encaix dins Espanya els esclata a la cara no reaccionen amb fermesa. Totes les excuses que vestien el seu discurs regionalista, autonomista o  gradualista van caient com les fulles a la tardor; les randes del discurs federalista, de l’educar  una Espanya moderna, de buscar la comprensió i la complicitat dels “governs amics” són avui només rampoines que amb prou feines cobreixen la nuesa dels seus plantejaments.

Cap de les propostes que fan serà mai acceptada per Espanya: ni una resposta institucional encapçalada per un President captiu d’un PSOE fagocitador que li diu que s’estigui quiet i calladet; ni la modificació de la Constitución Española; ni l’atzagaiada hilarant d’un govern de coalició PSOE-PSC a Madrid; ni la increïble i inútil proposta de modificar el pacte entre Catalunya i Espanya, perquè només es pacta entre iguals.

Desventurats, encara no s’han adonat que Espanya no és neutral sinó que ens va en contra. Decididament i desacomplexadament en contra. Amb el seu sentit d’Estat uninacional a qualsevol preu, utilitzen la legalitat (que no la Justicia) i el pes d’unes cambres legislatives que només estan d’acord en protegir la unitat espanyola, per prendre decisions estratègiques que tenen l’objectiu que a mig termini Catalunya es vegi minoritzada econòmicament, sotmesa culturalment i anorreada nacionalment. Immersa dins la mediocritat espanyola.

Cal que hi plantem cara amb fermesa i dignitat. Fem créixer Reagrupament!

,

No hi ha Comentaris

11 de setembre. Diada Nacional. Actes de Reagrupament

G.-Moragas

Reagrupament està preparant tot un seguit d’actes, als quals et convidem a participar activament i, en la mesura que puguis, a ajudar en l’organització.

Pel matí de l’Onze hi haurà un acte polític d’homenatge al General Josep Moragues (1669-1715). L’acte es farà al monument de Pla de Palau (localització), a Barcelona, i comptarà amb diferents intervencions i una ofrena floral en la que hi participaran totes les assemblees territorials.

A les 14:00, i molt a prop del monument al General Moragues, hi haurà un dinar popular, obert a tota la gent que hi vulgui participar, a tots els associats, famílies i amics i amigues.

Necessitem la vostra col·laboració. Si us plau comunica  la teva participació, assistència al dinar, i la possibilitat de donar un cop de mà.

No hi ha Comentaris

La manifestació a Barcelona ha de ser un clam per a la Independència.

Aquests darrers dies els diaris van plens de la proposta d’Òmnium Cultural de fer una gran manifestació unitària per deixar palesa la indignació dels catalans per la sentència, que es preveu vergonyant, del Tribunal Constitucional espanyol sobre el darrer Estatut. Ràpidament, es comencen a prendre posicions: a favor CiU, ERC, ICV (amb alguna reticència) i els sindicats. En contra PP, Ciutadans i,  el sector oficialista del PSC-PSOE (cada cop més PSOE i menys PSC).

Aquesta manifestació estaria (estarà) encapçalada pels expresidents del Govern i del Parlament.

En primer lloc, el plantejament que es proposa sembla que és protestar per la retallada d’un Estatut, que no deixa de ser un marc pobre pels que aspirem que Catalunya tingui una Constitució, com tots els Estats lliures i democràtics del món.

En segon lloc, aquesta és la resposta previsible i ja està descomptada pel govern espanyol perquè respon a les línies mestres del guió tants cops replicat: cop a l’autogovern-manifestació-oblit al cap de quatre dies.

En tercer lloc, és poc útil que els polítics professionals creguin que tot s’acaba aquí, deixant la iniciativa a la societat civil, mantenint-se ells en una còmoda segona fila, deixant-se retratar vestits d’esport a la manifestació i tornant el dilluns següent a la seva rutina previsible i contribuint a l’oblit previst. Caldria que els polítics professionals, sobretot els que diuen que busquen la independència, mostressin que els queda encara alguna engruna de dignitat i fessin caure els governs: primer el del tripartit i després el de Madrid; o a l’inrevés, l’ordre dels factors no alterarà el producte. Ells tan legalistes i reglamentaristes sabran com fer-ho, si volen.

Si Reagrupament ha de ser en aquesta manifestació, ha de ser deixant clar el missatge que la Independència és la única solució a tots els mals de Catalunya.

Mirem-nos la manifestació com una oportunitat de transmetre el nostre missatge ben clar. De la mateixa forma que a la manifestació dels desembre del 2007,  plantejada formalment sobre el dèficit de les infraestructures, el crit unànime va ser el d’Independència, aquest mateix crit ha de ser el que Reagrupament entoni en aquesta manifestació. Com diu Joan Carretero “s’ha acabat la tonteria” (AVUI, 14-08-2009).

,

1 Comentari

IL.LUSIÓ, PATRIOTISME, DIGNITAT – RUT CARANDELL – Olot 28.07.09

IMG_4906

  • Rut Carandell ha declarat aquest dimarts que “a Reagrupament no veiem la independència com un somni irrealitzable i llunyà, sinó com una realitat propera que tenim a l’abast, atès que tan sols depèn de nosaltres” i ha fet una crida perquè moltes persones s’afegeixin a treballar en el projecte independentista i de regeneració democràtica que impulsa Reagrupament.

La portaveu de Reagrupament, presentada pel garrotxí Salvador Moreno, va fer aquestes manifestacions en la presentació d’aquesta associació a la Garrotxa, que ha tingut lloc aquest dimarts a l’Orfeó Popular Olotí i ha aplegat uns cinquanta assistents. L’acte ha comptat amb un viu debat gràcies a l’activa participació de diversos assistents.

“El federalisme i les comunitats autònomes són fórmules de segles passats”

Segons Carandell, que ha explicat les línies mestres del projecte de Reagrupament, “l’Estat de les autonomies ha quedat blindat. És indiferent quina força política estigui al Govern a Madrid. La visió de Catalunya com una comunitat autònoma no canvia i el federalisme és impossible, atès que Espanya no el vol. De fet, el federalisme i el sistema de les comunitats autònomes són fórmules de segles passats”.

“Hem d’aprofitar les eleccions perquè el poble es pronunciï a favor d’una proposta clara per la independència”

Carandell s’ha referit també a les declaracions d’Heribert Barrera, enregistrades en un vídeo, segons el qual Catalunya necessita la independència amb urgència, a causa de les circumstàncies en què es troba. Les eleccions poden ser una bona oportunitat perquè “el poble es pronunciï a favor d’una proposta clara que defensa canviar les coses. Simplement, ho hem de voler fer”.

Carandell va recordar que al Parlament, ara mateix, no hi ha cap partit que defensi la independència, com es va posar de manifest quan fa unes setmanes tots els partits presents a la mesa del Parlament (PSC-PSOE, ICV, Esquerra, CiU i PP) van rebutjar, per unanimitat, una Iniciativa Legislativa Popular per a debatre sobre el dret d’autodeterminació de Catalunya. “Què hauria passat si hi hagués al Parlament una força política netament independentista?”

“Què votarem sobre l’avortament?”

Interpel·lada per la ideologia del moviment, la representant de Reagrupament va destacar-ne el caràcter transversal, fonamentat en els valors democràtics del republicanisme i es va demanar, per exemple, “què votarem sobre l’avortament al Parlament? Doncs, res. Ni ho podrem votar perquè -desgraciadament- al Parlament de Catalunya no es decideixen moltes de les coses essencials que ens afecten. Aquesta és la veritat.”

“Cal superar la partitocràcia”

Carandell també es va referir a l’altre gran eix del projecte de Reagrupament: la regeneració democràtica. Va criticar que els diputats tan sols es deuen a un partit i no pas als ciutadans a qui en teoria haurien de representar. Per això va reivindicar la necessitat d’un nou sistema electoral -pendent a Catalunya en 30 anys- que inclogui llistes obertes, limitació de mandats a un màxim de 2, circumscripcions petites i properes als ciutadans, etc. Així mateix, va expressar que, des del principi, la voluntat dels impulsors de Reagrupament és aplicar la màxima exigència en el funcionament intern del moviment, que a hores d’ara s’ha estructurat com una associació (democràcia directa, eleccions primàries per a la designació, limitació de mandats en l’exercici de responsabilitats, internes, etc.).

Finalment, el plantejament d’independentisme i regeneració política que comporta Reagrupament tindrà una fortíssima oposició i un silenci deliberat dels grans mitjans de comunicació, controlats pels partits actuals i els interessos de l’Estat, cosa de la qual Carandell va manifestar que n’eren plenament conscients. Per això va demanar la implicació de les persones associant-se, col·laborant, difonent la proposta per mitjà del boca-orella, la xarxa de relacions personals i aprofitar les escletxes de llibertat que encara pot oferir Internet.

Per veure fotos de l’acte i sopar posterior, clica aqui.

,

No hi ha Comentaris

REAGRUPAMENT

Reagrupament és una entitat cívica que promou una candidatura transversal i unitària a les eleccions al Parlament, el projecte pot acabar constituint-se en partit, coalició electoral o agrupació d’electors, en funció del que sigui més pràctic. En tot cas, sigui quina sigui l’estructura jurídica Regarupament és, per sobre de tot, un moviment de patriotes que volen la independència i la regeneració política.
Catalunya és una nació i tenim dret a ser lliures i a tenir estat propi.
L’estat propi permetrà aconseguir de cop tot allò que volem i que és impossible obtenir d’una altra manera, com ser membres de ple dret a l’ONU, la UNESCO o als Consells de Ministres de la Unió Europea, disposar d’ambaixades autèntiques; que el català sigui oficial als jutjats, a Brusel.les i a Estrasburg; tenir seleccions esportives, recaptar i gestionar tots els nostres impostos, gestionar la immigració i tot allò que tenen els estats.
Per això cal proclamar la independència des del Parlament de manera unilateral, no cal fer cap referèndum previ, perquè l’estat espanyol no ho permetrà mai i perquè el referèndum són les pròpies eleccions al Parlament.
Cal assegurar transparència, ètica i bona gestió per part dels representants públics, això s’assegura amb:
-Llistes obertes, tothom pot saber a qui vota i per tant demanar-li comptes si no fa bé la seva feina.
-Limitació de mandats, en la política s’està de pas, “professionals que temporalment es dediquen a la política, no polítics professionals”
-Establiment de sous es funció del que l’individu ha sigut capaç d’obtenir en la vida civil (p.e. sous en funció dels rendiments del treball declarats en els darrers anys; així ningú es pot enriquir ni perdre diners amb la dedicació a la política)
-Publicitat dels sous dels representants públics i limitació de les dietes.
-Prohibició d’acumulació de càrrecs; règim estricte d’incompatibilitats.
-Transparència en la despesa pública.
-Els més preparats per cada responsabilitat, defugint l’amiguisme, el nepotisme o qualsevol de les seves variants.
Reagrupament obre la porta a TOTS els independentistes sense cap discriminació, si no es té estat parlar de dretes i esquerres és utòpic i menys de polítiques socials ja que ens venen imposades per un altre estat.

1 Comentari