Arxiu setembre, 2009

Proposta de Ponència Política.

 

Dissabte vinent, 3 d’octubre, celebrarem a Barcelona la 1ª Assemblea Nacional de Reagrupament. Pels reagrupats garrotxins serà un dia intens i especial perquè el vespre abans haurem tingut el goig d’escoltar a Olot en Joan Carretero.

Al web de Reagrupament, teniu la possibilitat de veure l’agenda del dia.

Un dels documents que es sotmetran a votació és la Proposta de Ponència Política. Tant se val si aneu a l’Asemblea o no, però és absolutament recomanable llegir-la. En 15 pàgines es condensa gran part del pensament de Reagrupament amb un llenguatge planer, concís i directe allunyat de retòrica, imbuït de l’esperit d’”anar pel dret” que ens caracteritza.

Només dos capítols anomenats “La nació catalana: context polític i socioeconòmic actual” i “La regeneració democràtica de la política catalana” que emmarquen l’eix Independència i regeneració política; acompanyats de dos capítols més breus: “L’estratègia de la proclamació unilateral d’independència” i “La candidatura per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 que impulsa Reagrupament·.

En el primer s’assenten les bases raonades de la necessitat de la Independència de Catalunya, utilitzant arguments moderns i absolutament contemporanis:

-          La nació catalana només pot sobreviure si disposa d’un Estat propi.

-          Espanya és un llast que no deixa progressar a Catalunya, que l’espolia i que representa una amenaça real i palpable per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

-          Ser una comunitat autònoma no ens dóna drets sinó que només ens permet recollir allò que Espanya ens concedeix i, a més, ens impedeix apropar-nos als estàndards dels països europeus avançats.

-          El model de desenvolupament català, basat en l’emprenedoria i la innovació està limitat per l’espoli fiscal (10 % del PIB català) i pel model espanyol de creixement, basat en l’especulació i els serveis de baix valor afegit.

-          Espanya ha exclòs sistemàticament a les empreses catalanes dels sectors estratègics.

-          Espanya minoritza la llengua i la cultura catalanes mitjançant el domini aclaparador dels mitjans de comunicació i de les disposicions legals que atorguen un paper secundari a la nostra llengua.

-          Tots els intents d’entesa (autonomisme, federalisme, gradualisme) amb Espanya han fracassat perquè requereixen que Espanya tingui voluntat d’entesa i això no s’ha donat mai.

-          L’Estat català és econòmicament i legalment viable.

La Independència ha de seguir un procés pacífic i democràtic acompanyat i amb el suport explícit d’altres estats inequívocament democràtics que sempre han recolzat els processos d’emancipació nacional.

Finalment es conclou que la independència es fonamenta sobre els interessos pràctics comuns de tots els ciutadans i residents.

El segon capítol, més breu, ens parla de la ineludible necessitat de regenerar la política catalana:

-          Abandonar la idea suïcida de sacrifici dels propis interessos per garantir una suposada estabilitat de l’status quo espanyol.

-          Reforma del sistema electoral, amb llistes obertes, limitació de mandats i salaris dels càrrecs electes i membres del Govern.

-          Control i transparència en la despesa.

En el tercer capítol es fa un breu esquema de com proclamar unilateralment la Independència:

  1. Aconseguir majoria parlamentària decidida a proclamar l’Estat català
  2. Referèndum vinculant de ratificació que cal guanyar.
  3. Pressió diplomàtica internacional i popular catalana.

En el darrer capítol s’expressa la voluntat d’impulsar una candidatura transversal per assolir aquesta fita.

Des d’aquí us animem a llegir la Proposta de Ponència i també a participar en aquesta primera Assembla Nacional.

Estem fent Història.

No hi ha Comentaris

Garrotxa, 2 d’Octubre

 

si voleu sentir la falca de ràdio olot, cliqueu aquí –>falca Ràdio Olot

olotcolor2

No hi ha Comentaris

Qüestions que quedarien resoltes si Catalunya fos independent.

Aquest 11 de setembre, mentre esperàvem que comencés l’homenatge al general Moragues parlàvem amb en Balta sobre com fer arribar el missatge independentista als no convençuts, com podríem trencar “la segona corona” formada per catalanistes/nacionalistes que encara no han fet el pas de ser desacomplexadament independentistes.

Coincidíem en que cal canviar la forma del missatge i passar dels llargs escrits plens de fets històrics i de greuges comparatius, a les idees curtes i conceptuals; flaixos que facin rumiar i decantar el raonament cap a l’independentisme modern, basat en la voluntat majoritària d’una nació que vol ser lliure.

Quins problemes desapareixerien de cop si Catalunya fos independent? Us proposo que fem una llista entre tots plegats. La començo jo i en podeu anar afegint fent comentaris a aquesta entrada. Creativitat i imaginació companys i companyes.

 Qüestions que quedarien resoltes si Catalunya fos independent:

- Reconeixement de les seleccions esportives catalanes.

- Etiquetatge en català.

- Ambaixades “ de veritat” a l’estranger.

- El català a la UE.

- Finançament.

- Els Borbons (es quedarien a Espanya).

- L’idioma de la tele i la ràdio públiques.

- La conyeta de tenir el 11 de setembre com a Diada Nacional (la canviaríem per la data de la proclamació de la independència i fariem festa grossa, com ha de ser).

No hi ha Comentaris

banner-acte-olot

No hi ha Comentaris

11 de setembre de 2009

Segons els mitjans informatius Reagrupament no hi era.

, ,

No hi ha Comentaris

Declaració de Reagrupament amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional d’enguany està marcada per tres esdeveniments polCartell_homenatge_a_Moraguesítics.Dos d’aquests esdeveniments ja s’han produït. El primer: l’acceptació per part del govern català d’un acord de finançament de la Generalitat que suposa la perpetuació de l’espoli econòmic de Catalunya per part de l’estat espanyol. El segon: el rebuig de totes (totes) les forces parlamentàries a tramitar la iniciativa legislativa popular en favor de l’exercici del dret d’autodeterminació.
El tercer esdeveniment és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, una sentència que encara no s’ha materialitzat però l’objectiu de la qual és explícitament reconegut: posar el punt i final, per part del poder de l’estat, al desenvolupament autonòmic de Catalunya.
Amb poques i no gens substancials diferències, el conjunt de partits polítics catalans no només han assumit sinó que han arribat a liderar l’acceptació de la derrota. El missatge que tots (tots) ells pretenen fer-nos arribar és que no hi ha res més a fer, i que cal interioritzar una vegada més el vell missatge del peix al cove, de la submissió resignada. Cal acceptar, afirmen, la dominació política i econòmica a la qual els catalans estem sotmesos. Un finançament insultant, un Estatut retallat mil vegades, cap possibilitat de resposta.
Contra la claudicació permanent de la classe política, les entitats cíviques sobiranistes han mantingut oberta la reivindicació del dret de l’autodeterminació com a via per assolir un estat propi. Reagrupament ha nascut com a associació cívica justament per diferenciar-se amb nitidesa dels partits tradicionals. Però amb la voluntat manifesta de bastir un projecte polític capaç de presentar una alternativa electoral creïble, a l’alçada del moment històric que viu el país.
Catalunya viu immersa en un procés lent i esgotador de submissió política, i els partits catalanistes no tenen el coratge de plantar cara i d’encapçalar una resposta vigorosa, conjunta i clara; no són capaços de lluitar perquè el poble, la gent, les persones, puguem decidir quin és el futur que volem per a nosaltres mateixos i per a les generacions futures.
Reagrupament vol revisar els conceptes ideològics que encara avui encotillen les actituds culturals i socials dels catalans. Reagrupament vol anar més enllà del conservadorisme tou i subornable, i vol anar més enllà del progressisme nacionalment inhibit i trampós. Reagrupament vol encapçalar una estratègia d’aglutinació d’una majoria social i electoral de catalans que ha de fer possible la proclamació de la independència des del Parlament de Catalunya, comptant amb totes les persones i tots els col·lectius que vulguin assumir aquest compromís a través de la regeneració de la vida pública. I fer-ho amb noves fórmules d’organització i de participació, obertes i pròpies d’una societat avançada.
 Amb aquests ingredients, Reagrupament confia en l’energia i el desig de llibertat dels catalans per tornar a posar el destí del país a les nostres mans, en comptes de deixar-lo a les mans d’un estat que pretén convertir una realitat nacional, la nostra realitat, en un paisatge folklòric. Sense un estat propi, Catalunya es veurà incapacitada per afrontar els reptes econòmics, socials i culturals que es presenten no pas en el futur, sinó en el present més immediat. És ara que cal definir-se; és ara que cal avançar.
Les dones i els homes de Reagrupament fem una crida a tots els catalans a reagrupar forces i actuar amb responsabilitat i generositat per un país més lliure, més democràtic, més pròsper.
 Països catalans a 8 de setembre de 2009

No hi ha Comentaris