Proposta de Ponència Política.


 

Dissabte vinent, 3 d’octubre, celebrarem a Barcelona la 1ª Assemblea Nacional de Reagrupament. Pels reagrupats garrotxins serà un dia intens i especial perquè el vespre abans haurem tingut el goig d’escoltar a Olot en Joan Carretero.

Al web de Reagrupament, teniu la possibilitat de veure l’agenda del dia.

Un dels documents que es sotmetran a votació és la Proposta de Ponència Política. Tant se val si aneu a l’Asemblea o no, però és absolutament recomanable llegir-la. En 15 pàgines es condensa gran part del pensament de Reagrupament amb un llenguatge planer, concís i directe allunyat de retòrica, imbuït de l’esperit d’”anar pel dret” que ens caracteritza.

Només dos capítols anomenats “La nació catalana: context polític i socioeconòmic actual” i “La regeneració democràtica de la política catalana” que emmarquen l’eix Independència i regeneració política; acompanyats de dos capítols més breus: “L’estratègia de la proclamació unilateral d’independència” i “La candidatura per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 que impulsa Reagrupament·.

En el primer s’assenten les bases raonades de la necessitat de la Independència de Catalunya, utilitzant arguments moderns i absolutament contemporanis:

-          La nació catalana només pot sobreviure si disposa d’un Estat propi.

-          Espanya és un llast que no deixa progressar a Catalunya, que l’espolia i que representa una amenaça real i palpable per al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

-          Ser una comunitat autònoma no ens dóna drets sinó que només ens permet recollir allò que Espanya ens concedeix i, a més, ens impedeix apropar-nos als estàndards dels països europeus avançats.

-          El model de desenvolupament català, basat en l’emprenedoria i la innovació està limitat per l’espoli fiscal (10 % del PIB català) i pel model espanyol de creixement, basat en l’especulació i els serveis de baix valor afegit.

-          Espanya ha exclòs sistemàticament a les empreses catalanes dels sectors estratègics.

-          Espanya minoritza la llengua i la cultura catalanes mitjançant el domini aclaparador dels mitjans de comunicació i de les disposicions legals que atorguen un paper secundari a la nostra llengua.

-          Tots els intents d’entesa (autonomisme, federalisme, gradualisme) amb Espanya han fracassat perquè requereixen que Espanya tingui voluntat d’entesa i això no s’ha donat mai.

-          L’Estat català és econòmicament i legalment viable.

La Independència ha de seguir un procés pacífic i democràtic acompanyat i amb el suport explícit d’altres estats inequívocament democràtics que sempre han recolzat els processos d’emancipació nacional.

Finalment es conclou que la independència es fonamenta sobre els interessos pràctics comuns de tots els ciutadans i residents.

El segon capítol, més breu, ens parla de la ineludible necessitat de regenerar la política catalana:

-          Abandonar la idea suïcida de sacrifici dels propis interessos per garantir una suposada estabilitat de l’status quo espanyol.

-          Reforma del sistema electoral, amb llistes obertes, limitació de mandats i salaris dels càrrecs electes i membres del Govern.

-          Control i transparència en la despesa.

En el tercer capítol es fa un breu esquema de com proclamar unilateralment la Independència:

  1. Aconseguir majoria parlamentària decidida a proclamar l’Estat català
  2. Referèndum vinculant de ratificació que cal guanyar.
  3. Pressió diplomàtica internacional i popular catalana.

En el darrer capítol s’expressa la voluntat d’impulsar una candidatura transversal per assolir aquesta fita.

Des d’aquí us animem a llegir la Proposta de Ponència i també a participar en aquesta primera Assembla Nacional.

Estem fent Història.

Els Comentaris estan tancats