Arxiu gener, 2010

Catalanisme federalista? On és?

 

Catalanisme federalista? Qui l’ha vist?

Alguns dirigents socialistes, els més assenyats però amb un punt d’ingenuïtat naïf, insisteixen en defensar la tesi d’una Espanya federal.  Exposem aquí un breu argumentari per contrarrestar la tesi bonista del federalisme:

-          El PSC està federat amb el PSOE , que porta 6 anys al govern i que malgrat es defineix com a federalista no ha fet cap pas en aquest sentit. Cap ni un. Al contrari, alguns dels seus dirigents es vanten de passar ribots sobre l’Estatut votat pel poble de Catalunya rient-se de la voluntat sobirana dels catalans.

-          El PSC està manifestament en contra del dret a decidir. Almenys a Catalunya. D’aquesta manera mai no podrem saber si empatem o qui guanya, simplement no volen que s’arribi a poder votar sobre la independència de Catalunya. En canvi, les enquestes parlen del constant ascens de l’independentisme.

-          Diuen els federalistes que un procés d’independència provocaria disputes i   treuen el papu per fer-nos por. Totes les organitzacions independentistes catalans actives avui aposten per un procés netament democràtic i pacífic. Qui surt amb amenaces sempre són els governants espanyols. Afortunadament per Catalunya, que Espanya sigui membre de la Unió Europea i de l’OTAN garanteix la inviabilitat d’una reacció violenta.

-          Des del 1986 les “exportacions” catalanes a Espanya han passat del 90% al 45% del total de la facturació de les empreses catalanes. Els empresaris catalans són intel·ligents i emprenedors i saben, cada cop més, que el mercat de Catalunya és el món i no està limitat a una Espanya visceral i testicular que crida al boicot cada cop que Catalunya parla de drets i democràcia. Per cert que, un cop més, la pertinença a la UE garanteix la lliure circulació de béns i serveis.

-          La Constitució espanyola es va aprovar el 1978, en una democràcia just sortida del franquisme, amb la por constant de la remor de sabres, quan el 40% dels catalans del 2010 no havien nascut i la resta fins a un 67% no la podien votar perquè eren menors d’edat. Avui, ens hem de sentir  encara lligats al 100% del seu text?  Amb els cops d’ull que fa al seu voltant no creu que la societat  ha canviat prou perquè no calgui canviar res de la Constitució? La constitució austríaca que té avui dia 64 anys, ha experimentat quasi 60 canvis.

-          El Tribunal Constitucional està deslegitimat pel que fa a la seva composició i això fins i tot ho han reconegut membres destacats del PSC (per exemple el President Montilla) però sembla inaudit que ens demanin que els catalans acatem la decisió d’un tribunal polític i polititzat que posa en qüestió el que els catalans varen aprovar lliurement en un referèndum. Vinculant per cert, no com els que Espanya acostuma a organitzar (OTAN, Constitució Europea…).

Els de més bona fe reconeixen que:

-          El sistema de finançament s’ha de canviar. La dada que omet és que Catalunya sofreix anualment un espoli de 22.000 milions d’euros. 60 milions diaris. Això suposa el dèficit fiscal intra-estatal més gran del món.

-          Les transferències que Espanya ha fet a Catalunya fan riure per miserables.

-          Espanya incompleix constantment i sistemàtica els plans d’inversió a Catalunya.

-          El traspàs de rodalies no és res més que una enganyifa: traspassar la gestió sense infraestructures no serveix de res.

-          El govern espanyol s’ha reservat un 51% de poder en la gestió de l’aeroport de Barcelona que equival a tenir la decisió final sobre qualsevol tema. A efectes pràctics, limitar la comunicació aèria directa de Catalunya amb el món.

-           Catalunya està subordinada a TOTES les decisions de l’Estat en sanitat, immigració…i el Parlament de Catalunya no hi té capacitat legislativa real.

-          Espanya no reconeix el ple ús de cap altra llengua que no sigui el castellà. I el PSOE tampoc: el seu web només és en castellà. De fet, en tots els webs d’organismes oficials espanyols, el català és testimonialment present als menús. Si hi és.

En definitiva, l’Espanya federal és una entelèquia. Perquè Espanya no vol. Així de clar i senzill.

Hem d’agafar-nos les disquisicions federalistes com un exemple de la reflexió que cada cop més catalans fan sobre la relació Catalunya-Espanya i que fa que molts recuperin el seny i s’adonin que ser part d’Espanya no tan sols no serveix de res sinó que no té cap avantatge. Només ens perjudica.

 I és que per als catalans, siguin del color que siguin, votin el que votin i es diguin com es diguin, hi ha un munt de dades que demostren que la independència és l’únic camí que ens permetrà la supervivència com a nació; l’única manera de romandre en l’estat del benestar, lluny del llast d’Espanya; i el millor camí per tenir les eines per lluitar contra la crisi en la qual el govern espanyol (qualsevol govern espanyol) ens té submergits.

(text adaptat de la carta enviada per reagrupament La Garrotxa al setmanari La Comarca i publicada en el nº 1526, en resposta a una col·laboració del primer secretari del PSC a La Garrotxa que podeu veure en aquest enllaç).

No hi ha Comentaris