“Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.


Ahir, 20 de març del 2010 a la tarda es va fer  la presentació pública de Reagrupament a Sant Joan les Fonts, amb les intervencions d’Imma Bellafont, llibretera  i membre de la Junta Nacional de Reagrupament; Toni Strubell coordinador de la Comissió de la Dignitat i membre de Reagrupament i Josep Ferrés membre de la Junta Comarcal a la Garrotxa de Reagrupament

 Josep Ferrés: “Espanya m’és tan estranya com Anglaterra”.-

D’aquesta manera Josep Ferrés va obrir les intervencions exposant les  raons d’algú que mai ha militat en cap partit polític, per associar-se a Reagrupament: la transversalitat i els objectius d’aconseguir la independència a través de la proclamació unilateral per part del Parlament de Catalunya i de regeneració política.

Amb una comparació amb Boxer, el generós cavall de la Granja Animal de George Orwell, denuncia que es reclami que Catalunya sigui el motor de Catalunya i reclama que sigui el seu propi motor i que l’impulsi cap a la consecució de l’Estat lliure de Catalunya.

 Per Ferrés cal generositat i audàcia per assolir els objectius. Generositat per ajornar les diferències i audàcia per superar els obstacles que Espanya ens posarà.

 Imma Bellafont: No hi ha futur si no aconseguim la independència.-

Seguidament Imma Bellafont explicà que Catalunya, ni els que venen darrera nostre, no tenen futur si es continua com fins ara amb una Espanya que ens ensorra i ens deixa sense res.

 Llibretera fins el moll de l’ós, Bellafont va comentar diversos passatges del llibre “Carretero: retrat d’un metge que fa política” els quals va posar com a exemple de la integritat i coherència del President de Carretero.

 Va exposar els seus anys de militància a ERC amb la conclusió que “a ERC, la cultura l’interessa zero” i que un partit sense política cultural no pot aspirar a conduir Catalunya a la plena sobirania.

 Bellafont va acabar demanant als assistents que perdessin la por i que almenys intentin d’assolir la plenitud nacional.

 Toni Strubell: “Reagrupament és la plasmació de la inquietud d’un poble”.

Per acabar, Toni Strubell justificà l’existència de Reagrupament  perquè es tracta de la única opció amb l’objectiu de donar resposta als límits que Espanya ha posat més clars que mai al desenvolupament nacional de Catalunya. I ho il·lustrà amb els exemples del recurs a l’estatut, el dèficit d’infraestructures, etc.

. Exposà la contradicció actual de que actualment el sector intel·lectual més vinculat al PSC (Josep Mª Ramoneda, Ferran Mascarell, López-Burniol…) adopta posicions més sobiranistes que els vinculats a Esquerra (quan diuen “Saura no; Montilla, si” i sobretot a CiU la qual, mitjançant la fundació Cat.dem, es mou cap a un possible abandonament en el seu programa electoral de la defensa de la llengua catalana i el final de la cobertura als sectors més nacionalistes, en una cursa cap a l’assoliment del poder a qualsevol preu.

 Per Strubell, el Parlament de Catalunya ha de deixar de ser “una mena de bany turc on s’escenifiquen debats poc rellevants, posats constantment en entredit pel poder espanyol”.

El debat entre dretes i esquerres ens fa oblidar l’essencial que és l’assoliment dels drets que tenen els “europeus normals”.

 Ens cal aprendre dels patriotes espanyols del PP i PSOE que tenen molt clar que la Pàtria és el prioritari.

El creixement de l’independentisme és l’escenificació de l’absoluta incompatibilitat de la presència de Catalunya dins d’Espanya.

 Malgrat tot, i malgrat els enemics polítics i mediàtics tan importants que tenim, cal tenir esperança. Sobretot perquè les respostes barroeres d’Espanya, la seva enorme ceguesa, poden ser un gran aliat per aconseguir la independència.

Els Comentaris estan tancats