Arxiu maig, 2010

Àngels Morral: “Que cap tribunal ens digui el que som”.

Formo part de  Reagrupament des del moment en que vaig saber el que es pretén:

ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS I LA REGENERACIÓ POLÍTICA.

No he format part de cap partit polític, he coincidit en determinades propostes en que m’he involucrat però això que s’anomena “disciplina de partit” no va amb mi. De tota manera vist com estan molts polítics que han fet de la seva tasca política una manera de viure quedant embarrancats, enredats, com vivint dins un món paral·lel, havent perdut de vista, o no havent vist mai, per a qui ha d’anar dirigida la tasca política. És on veig la necessitat de la REGENERACIÓ política per la que Reagrupament aposta, com ara:

- Llistes obertes on el representant polític es degui als seus electors i no al partit.

- La limitació de mandats, que no es converteixi en una manera de viure sinó la dedicació d’un temps al servei.

- La declaració dels béns personals: abans, durant i al final del mandat.

Ser independentista no és una qüestió de voluntat. Tenir un estat és el natural de qualsevol país. Sóc d’un país que no té estat i és això el que és anormal.

Podria parlar de l’opressió i  espoli de l’estat espanyol, del tracte de menyspreu envers Catalunya, de com es contamina l’ambient amb calúmnies i insults; de com cultiven la fòbia contra nostre; de com es criminalitza la nostra llengua, cultura (cap estat se’l qüestiona per si parla i ensenya a les escoles una llengua o una altra).

Puc parlar i dir que no ens estimen, puc quexar-me i queixar-me, omplir-me de ràbia, encomanar-me d’una ira que no és meva, que no em pertany.

Ho hem intentat, hem inventat fórmules de convivència amb Espanya i ens han convertit en pidolaires, pidolar  que ens deixin SER. Gastem  energia vanament,  no ens porta enlloc, ens dóna mal viure, ens pren aire.

TOTS ELS QUE ENS SENTIM CATALANS NO TENIM CABUDA A ESPANYA.

Vull que els polítics del meu país deixin de fer de ploramiques, de víctimes.

Vull construir, construir un estat propi on la constitució sigui tan nostra que  ens contempli. Que cap paper de cap tribunal pugui dir-nos que no SOM  constitucionals.

Encara que volguéssim: COM ES POT DEIXAR DE SER? COM TOTA L’HERÈNCIA COM A POBLE, COM A PAÍS QUE ENS HA FET EL QUE SOM, TAMBÉ COM INDIVIDUUS ES NEGUI?.

Diuen que som dins un estat democràtic, som dins la comunitat europea que es regeix amb aquestes premisses, per tant som nosaltres qui podem decidir el que volem.

Veig Reagrupament com a palanca per assolir la Independència. Reagrupar tot el sobiranisme Català, de totes les tendències polítiques i un punt comú: LA INDEPENDÈNCIA.

Aquest és el motiu pel qual hi formo part i us hi convido; us convido a CREURE QUE ÉS A LES NOSTRES MANS.

Àngels Morral

(intervenció a Olot el dia 29 de maig de 2010)

No hi ha Comentaris

OLOT, dilluns 24 de maig de 2010

No hi ha Comentaris

Independència, democràcia, treball.

No hi ha Comentaris

Joan Sarquella a Tortellà: “M’emociona la idea de Reagrupament”

Jo no vull parlar-vos de xifres, malgrat que podria donar-vos-en a cabassats; jo no vull parlar-vos de d’ignomínies, malgrat tot en citaré algunes… com el silenci i a l’obscurantisme a que volen abocar-nos des de tots els mitjans. Gairebé no existim per la major part dels mitjans de comunicació i això em fa pensar que devem fer por a algunes persones o institucions. Si és així suposo que devem tenir raó defensant i presentant a la gent, al nostre entorn,  els principis que defensem. Cal continuar així. No és un mal camí.

Jo vull parlar-vos de sentiments, d’emocions, d’il·lusions.

Vaig arribar a Reagrupament per convenciment. Il·lusionat perquè és parlava de futur, perquè és parlava de regeneració, perquè és parlava de transversalitat i, sobretot, perquè és parlava de data de caducitat.

La transversalitat em va impactar, vaig construir-me una imatge de la transversalitat, una imatge mental i la vaig veure en moviment. Va ser un espectacle per la meva imaginació. Vaig veure una colla de persones, una al costat de l’altre, com si fóssim una paret, tots caminant a la vegada cap endavant; gent de dretes, gent d’esquerres, gent del centre, del centre-esquerra o del centre dreta, però tots marxen de bracet cap al nostre futur.

Va ser una il·lusió, valgui la redundància, il·lusionant.

La regeneració, els comptes clars, la transparència, la netedat, la possibilitat de mirar sempre endavant i amb la mirada clara i neta va tornar-me a emocionar. Jo vaig creure-m’ho, i m’ho crec encara.

I, finalment, el que per mi és l’avenç més important fet en política al nostre petit país (vull creure que no país petit) DATA DE CADUCITAT de tots els seus càrrecs electes. Quina fortalesa cal tenir per promulgar una cosa com aquesta. Quina regeneració constant de persones que ens permetrà aquest canvi generalitzat i permanent. Això sol ja em dóna una carta de confiança vers l’Associació que va ajudar i molt a convertir-me en REAGRUPAT.

No hi ha Comentaris

92. rere la pantalla (2008)

 Vídeo artístic de Marcel Dalmau sobre l’operació repressiva contra l’independentisme català en el marc de la celebració dels Jocs Olímpics Barcelona 92. Aquest vídeo fou exposat el febrer de 2008 a La Capella de Barcelona.

,

No hi ha Comentaris