Arxiu setembre, 2010

El català decebut.

Després del català perplex que va donar pas al català emprenyat ara ha sorgit una nova variant: el català decebut. Així com el primer va donar lloc a la manifestació dels 10.000 a Brussel·les i el segon va esclatar catàrticament en la manifestació del 10J, el català decebut no aporta res al progrés nacional: musti i alatrencat, diu que no anirà a votar perquè se sent decebut de no trobar cap proposta electoral unitària a favor de la independència. Ell que s’havia fet tantes il·lusions sent que li han trencat el plat bonic, i com que és dels que estripa el carnet del Barça a la primera derrota, dels que es posa calça curta  a la primera ullada de sol i que remuga del mal temps quan cauen quatre gotes, no anirà a votar.

Tan clar que ho va veure: si tots els partits que, en menor o major grau de convenciment, es diuen independentistes s’ajunten en una candidatura, es podran aconseguir 68 diputats que proclamin la independència i pim-pam ja ho tenim.

Clar, les coses no varen anar així: CiU i ERC varen dir que ni de broma. Els primers perquè no estan per això de fer un estat propi, ni per la independència clàssica (la deuen voler esferificada); i els segons perquè troben que és una falta de respecte (que alguns podem pensar que ja l’havien perdut malgrat fins aleshores no l’havien trobat a faltar). Reagrupament va dir “parlem-ne” i a sobre semblem ser els culpables de que no hi hagi aquesta suposadament meravellosa unitat que s’havia d’aconseguir llençant tota la feina per la finestra i dissolent-nos en l’amalgama.

Aleshores el català decebut escriu cartes als directors dels diaris, deixa opinions als digitals i diu que no votarà perquè està decebut. [Alerta: hi ha falsos catalans decebuts que són els que diuen que com que estan decebuts votaran CiU o ERC. Per sentir-se més decebuts, encara, suposo ]

I malgrat tot, malgrat no hi ha (de moment) candidatura unitària cal convèncer al català decebut que vagi a votar i que quan ho faci voti candidatures que aposten per la independència de Catalunya sense ambigüitat, ni metàfores ni mitges paraules. Perquè només votant independència arribarem com a mínim a dos objectius a part dels electorals:

  1. Comptar-nos. Saber quants som els catalans que volem decididament la independència de Catalunya ara no el segle vinent o quan hi hagi una determinada conjunció astral.
  2. Establir un punt de partida amb independentistes de pedra picada al Parlament que impulsi l’avenç de la nostra pàtria cap a la llibertat nacional, vers l’Estat Lliure de Catalunya.

Nosaltres no estem perplexos, ni emprenyats ni decebuts. Estem il·lusionats perquè Ara si que toca!

5 Comentaris

HI SOM, HI SEREM

No hi ha Comentaris

HI SOM, HI SEREM

No hi ha Comentaris

HI SOM, HI SEREM

No hi ha Comentaris

11 SETEMBRE 2010

No hi ha Comentaris