El català decebut.


Després del català perplex que va donar pas al català emprenyat ara ha sorgit una nova variant: el català decebut. Així com el primer va donar lloc a la manifestació dels 10.000 a Brussel·les i el segon va esclatar catàrticament en la manifestació del 10J, el català decebut no aporta res al progrés nacional: musti i alatrencat, diu que no anirà a votar perquè se sent decebut de no trobar cap proposta electoral unitària a favor de la independència. Ell que s’havia fet tantes il·lusions sent que li han trencat el plat bonic, i com que és dels que estripa el carnet del Barça a la primera derrota, dels que es posa calça curta  a la primera ullada de sol i que remuga del mal temps quan cauen quatre gotes, no anirà a votar.

Tan clar que ho va veure: si tots els partits que, en menor o major grau de convenciment, es diuen independentistes s’ajunten en una candidatura, es podran aconseguir 68 diputats que proclamin la independència i pim-pam ja ho tenim.

Clar, les coses no varen anar així: CiU i ERC varen dir que ni de broma. Els primers perquè no estan per això de fer un estat propi, ni per la independència clàssica (la deuen voler esferificada); i els segons perquè troben que és una falta de respecte (que alguns podem pensar que ja l’havien perdut malgrat fins aleshores no l’havien trobat a faltar). Reagrupament va dir “parlem-ne” i a sobre semblem ser els culpables de que no hi hagi aquesta suposadament meravellosa unitat que s’havia d’aconseguir llençant tota la feina per la finestra i dissolent-nos en l’amalgama.

Aleshores el català decebut escriu cartes als directors dels diaris, deixa opinions als digitals i diu que no votarà perquè està decebut. [Alerta: hi ha falsos catalans decebuts que són els que diuen que com que estan decebuts votaran CiU o ERC. Per sentir-se més decebuts, encara, suposo ]

I malgrat tot, malgrat no hi ha (de moment) candidatura unitària cal convèncer al català decebut que vagi a votar i que quan ho faci voti candidatures que aposten per la independència de Catalunya sense ambigüitat, ni metàfores ni mitges paraules. Perquè només votant independència arribarem com a mínim a dos objectius a part dels electorals:

  1. Comptar-nos. Saber quants som els catalans que volem decididament la independència de Catalunya ara no el segle vinent o quan hi hagi una determinada conjunció astral.
  2. Establir un punt de partida amb independentistes de pedra picada al Parlament que impulsi l’avenç de la nostra pàtria cap a la llibertat nacional, vers l’Estat Lliure de Catalunya.

Nosaltres no estem perplexos, ni emprenyats ni decebuts. Estem il·lusionats perquè Ara si que toca!

Els Comentaris estan tancats