Arxiu novembre, 2010

CARTA A LA COMARCA QUE NO HA PUBLICAT

Senyor Director, agrairé la publicació de la següent carta a Clar i Català.

A qui hem de votar?

Després d’estar tants anys descontents amb tots els polítics en actiu, lamentablement molts encara els votaran. És vertaderament sorprenent. Sembla que el més lògic i intel·ligent seria que ningú els votés, però, com fer-ho per escollir-ne un de nou i que no sigui de la mateixa “qualitat” dels actuals?. Cal informar-nos del seu tarannà, sinceritat, capacitat i honestedat i interessar-se pels seus programes. Els partits vells, tots prometran coses que saben que no podran complir, tot s’hi val per obtenir vots i que res canviï. Algun dels partits independentistes nous tenen infiltrats que volen que tot segueixi igual.

Només n’hi ha un que el seu cap diu: “Si aconseguim la independència, regenerem la política i el país funciona, jo me n’en torno a casa a fer de metge”. Econòmicament s’està demostrant que podem ser independents tot i que s’hauran de vèncer dificultats de tota mena, però, voler és poder. Hi ha qui no vol saber res del passat, però jo penso que el passat ens ensenya moltes coses, ens ensenya que podem intentar tornar a ser el que érem. Penso que des de que el món és món els humans seguim tenint les mateixes virtuts i els mateixos defectes de sempre, en això no es canvia, el que cal és fer que prevalguin les virtuts. Heus aquí unes reflexions sobre un passat, que de voler, podríem recuperar.

Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en la excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana”.

Tenim certes semblances amb els nord-americans: estem molt diversificats, com ells; siguem també valents! No ens excusem dient que la independència és cosa dels nostres néts! Ara tenim ocasió de preparar-los-hi un futur millor, hi estem obligats!

Esteve Roure i Punset

(25-11-2010)

1 Comentari

Acte electoral de Reagrupament Independentista a Olot

Aquest vespre ha tingut  lloc a Olot, a la Sala d’Actes de l’Hospici, plena de gom a gom un acte electoral de Reagrupament Independentista en el qual han intervingut Narcís Ribes i Ignasi Planas.

Narcís Ribes: Els autonomistes es barallen per entrar a la generalitat però qui governi o es converteix a l’independentisme o be s’integra directament a Espanya.

Narcís Ribes ha definit Reagrupament com un  equip de gent desacomplexada amb un objectiu comú. Persones que han deixat al marge diferències ideològiques perquè estan convençudes que abans de triar els mobles d’una casa, cal tenir la casa, i que abans de decidir quin ha de ser el model social de Catalunya cal aconseguir la independència.

Directament, al més pur estil de Reagrupament, Ribes ha manifestat que un estat sense una qualitat democràtica mínima, com els d’Argentina o Andorra, no te sentit.

Per Narcís Ribes cal ajudar les indústries, els autònoms, aquells que son emprenedors i actuen com a motor per aconseguir que el país vagi endavant.

Ribes ha afirmat que sense independència perdem la capacitat de maniobrar per sortir de la crisi perquè no  tenim les eines adequades per poder-ho fer ja que la Generalitat és una administració limitada i ara, a més, endeutada.

Sobre el procés d’assoliment de la independència, Ribes ha manifestat que un parlament es reconegut com un instrument democràtic arreu del mon.  Lamentablement, però, el català no s’utilitza pels temes crucials sinó nomes per temes menors.

 Per acabar la seva intervenció, l’alcalde de Montagut i Oix ha volgut destacar la vàlua i generositat dels components de les llistes electorals de Reagrupament que des del primer moment i fins al termini legal han estat disposats a cedir el seu lloc si s’arribaven a pactes electorals.

Ignasi Planas:”Els catalans som xais dins una cleda”.

Amb la imatge impactant dels xais en un concurs de gossos d’atura, Planas ha definit la situació de Catalunya. En el seu exemple, els ciutadans de Catalunya són xais dins d’una cleda on han estat conduïts per un gos d’atura (els polítics catalans) que segueix les ordres que a distància li dóna un pastor que està a Madrid.

 Per Planas,Reagrupament es un projecte que neix de la dignitat i del patriotisme de persones  lliures que constaten el fet que 100 Anys després de Prat de la Riba continuen existint les mateixes mancances nacionals.

 Amb raonaments de jurista, Ignasi Planas ha exposat que fins a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, Espanya tolerava la nació i la llengua catalanes perquè no estava escrit en cap llei.

 Contundentment ha recordat que no va ser cap tribunal qui va treure el primer article de l’Estatut que deia que Catalunya era una nació sinó que va  ser fruit del pacte Mas-Zapatero.

Després de la sentència, jurídicament els catalans no som una nació, ni som un poble…som una cultura de segona categoria.

 Planas ha dit que només es podia assolir el concert econòmic complint el principi de coordinació que marca la Constitució Espanyola segons el qual es podria aconseguir el concert si la resta d’autonomies de regim comú també el tenen però com ha reconegut Mariano Rajoy fa unes setmanes, i José Montilla a principis de l’estiu passat, això significaria la fallida de l’estat espanyol.

En aquest sentit, Planas ha destacat que el concert d’Euskadi i Navarra és fruit del seu pacte per integrar-se a Espanya, mentre que Catalunya forma part d’Espanya per dret de conquesta.

No hi ha Comentaris

RCat: “La independència és viable i necessària. Aquestes eleccions, de fet, ja en seran el primer pas”

Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que vol tornar-ho a ser.”

Francesc Macià

Nosaltres no et volem convèncer. Ets tu que n’has d’estar convençut.”

Joan Carretero

Per un Estat propi: independència

  • Més de 30 anys d’autonomia i democràcia espanyola no han servit per satisfer les aspiracions nacionals dels catalans ni tampoc per garantir el nostre benestar econòmic. Per contra, molta gent a Catalunya té avui una sensació de derrota per la desfeta del nou Estatut i de frustració pel continuat espoli fiscal per part d’Espanya durant tots aquests anys.

  • Som una vella nació d’Europa i, per tant, tenim dret a ser plenament lliures i a tenir un Estat propi. Només amb un Estat propi, membre de la Unió Europea, tindrem els mateixos drets i deures que la resta, amb veu pròpia a l’ONU, la UNESCO i la resta d’organismes internacionals.

  • L’Estat propi ens permetrà el reconeixement del català com a llengua oficial en l’àmbit internacional, tenir seleccions esportives, gestionar TOTS els nostres impostos, legislar lliurement d’acord amb les nostres necessitats i gestionar totes les infraestructures (ports, aeroports, ferrocarrils i TGV, autopistes, xarxa elèctrica, aigua, etc). Ens permetrà, en definitiva, decidir i gestionar el nostre futur.

  • Per tenir Estat propi Reagrupament proposa la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya. Per sortir d’Espanya cal un mínim de 68 diputats disposats a fer el pas i trencar així, democràticament, amb la legalitat espanyola. A més de possible, necessària i urgent, la independència només depèn dels catalans i la seva voluntat democràtica.

  • Tenim, al nostre favor, l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides que reconeix el “dret d’autodeterminació dels pobles”. A més, no estem sols: al segle XX han aconseguit ser independents 28 països europeus. Al segle XXI ja ho han aconseguit 4 més.

  • Els catalans hem alimentat moltes il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…- , però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar ben clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions no seran mai possibles dins una Espanya cada dia més reforçada.

  • Ara ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si volem que el nostre país sigui per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.

  • Aquest 28-N podem decidir, amb total llibertat, quin futur volem. Amb un Parlament ple de diputats autonomistes es mantindrà la situació d’espoli i humiliació nacional a què estem sotmesos. Una majoria, en canvi, de diputats independentistes ens obrirà les portes per esdevenir un poble lliure i crear, en qüestió de poc temps, un nou estat a la Unió Europea.

Per la regeneració democràtica

  • El procés d’independència ha d’anar lligat a una regeneració de la política. És vital establir unes noves regles de joc, transparents i més democràtiques, per alliberar el nostre sistema polític de l’anomenada partitocràcia i dels sempiterns professionals de la política.

  • Cal una llei electoral catalana que inclogui les llistes obertes, la vinculació dels candidats al seu territori i als seus votants –amb circumscripcions electorals petites i uninominals- i que contempli també la limitació dels càrrecs electes a dos mandats consecutius.

  • Impulsarem accions legislatives a favor d’una major austeritat i control rigorós de la despesa pública. A favor, també, d’un règim estricte d’incompatibilitats per evitar l’acumulació de càrrecs i amb declaració pública de béns abans i després d’exercir un càrrec públic.

  • Cal absoluta transparència en la comptabilitat dels partits polítics i la prohibició del seu finançament bancari i de les fundacions que hi són vinculades. Limitació estricta de la despesa electoral i transparència en les donacions, ingressos i despeses.

  • Proposem la simplificació de l’administració pública i la seva racionalització sota els criteris d’eficiència i austeritat. Eliminació d’organismes públics prescindibles com les diputacions i els consells comarcals.

  • Cal una llei de contractació pública que ens equipari a les democràcies de qualitat, amb supressió de la contractació d’informes, assessors i càrrecs de confiança.

  • La constitució de l’Estat català ha de representar, en resum, un exercici de dignitat col·lectiva que permeti una veritable regeneració democràtica del país.

Pel treball i el benestar

  • De sempre, el nostre govern autonòmic, en ha volgut convèncer que havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, mesos després del darrer gran acord, el govern tripartit ha d’emetre bons perquè la Generalitat està tècnicament en situació de fallida. I tot això mentre anem generant un deute cada vegada més gran.

  • L’Estat espanyol es queda més del 10% del PIB català: cada any més de 22.000 milions d’euros se’n van per no tornar! Són 60 milions diaris o 3.000 euros per cada habitant – infants i jubilats inclosos- que viu a Catalunya. Aquest espoli fiscal, un cas insòlit en el context del món desenvolupat i democràtic, és un gran fre de l’economia catalana.

  • Sense l’espoli actual, el PIB per càpita de l’Estat català ocuparia el 4t lloc de la Unió Europea i la Generalitat disposaria d’un 60% més de pressupost. Els mercats financers no penalitzarien una Catalunya independent.

  • La via autonòmica ha mort, no porta enlloc, per la voluntat de l’Estat espanyol de continuar espoliant i discriminant econòmicament Catalunya. Moltes de les inversions que el govern central ha de fer a Catalunya, recollides fins i tot als pressupostos generals de l’Estat, no s’acaben executant: Espanya ens roba.

  • Només amb un Estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. I podrem, per tant, afavorir tots els ciutadans de Catalunya amb independència del seu origen.

  • Amb la independència els catalans hem de retornar a la màxima exigència en la feina ben feta i als nostres valors de sempre: esforç, excel·lència, iniciativa, creativitat, estalvi i visió de futur. Haurem de treballar més i millor per tenir també un país millor, amb més qualitat de vida per a tots.

  • Donarem suport a la recerca, a les activitats amb més valor afegit i als sectors estratègics en què Catalunya excel·leix. Afavorirem la internacionalització de la nostra economia amb una agència catalana d’ajuda a les exportacions per fer créixer el nostre teixit industrial i empresarial.

  • Promourem un nou marc fiscal que prioritzi l’augment de les rendes personals disponibles i dinamitzi el consum. I un nou marc laboral que faciliti el treball autònom i afavoreixi l’eficiència i la productivitat de les empreses, amb una adequada conciliació de la vida familiar i laboral.

  • Eliminarem les traves burocràtiques innecessàries que dificulten o penalitzen la creació d’empreses amb la simplificació dels tràmits administratius a través d’una finestreta única. Tota nova empresa tindrà un domini a Internet.

  • La fi de l’espoli fiscal, amb un règim econòmic independent, ens permetran, en definitiva, disposar d’un major nivell de renda amb menys impostos. També disposarem de més recursos públics per fer les polítiques -educatives, socials, culturals- i les infraestructures necessàries.

Per un nou estil polític

  • L’aparició de Reagrupament -nova força política amb un perfil diferent- respon a la pèrdua de credibilitat dels partits ja existents i al descrèdit d’uns líders polítics que amb la seva demostrada incompetència han decebut l’electorat català.

  • Considerem, doncs, Mas i Montilla uns líders fracassats, incapaços de fer valer la voluntat del poble de Catalunya que aprovà en referèndum un Estatut, invalidat més tard per l’Estat espanyol. Per tant, ni Mas ni Montilla no aturaran l’espoli fiscal que enfonsa cada dia més Catalunya.

  • El moment actual demana nous lideratges, persones realment compromeses al servei del país i menys preocupades per ocupar i mantenir-se al govern costi el que costi. Que no facin de la política el seu etern modus vivendi. Ens calen líders de veritat, disposats a defensar de veritat els interessos del país que diuen representar.

  • Creiem, modestament, que Joan Carretero respon a aquest nou perfil. És un professional de la medicina i un home íntegre que diu sempre el que pensa, agradi o no. Quan ha fet política només ha servit la seva vila o el seu país, no la seva cadira. I ha demostrat amb fets la seva austeritat personal i política.

  • Algunes cares de la política catalana fa anys i panys que s’arrosseguen per la petita pantalla i les pàgines dels diaris. També n’hi ha que són més amics dels grans discursos que de la proximitat amb la gent. Carretero, en canvi, té un tracte personal discret, sincer i directe, i defuig les grans paraules. Té molt clar, a més, que en política només hi està de pas.

  • En Joan Carretero és la garantia del nostre compromís per la independència: ni Reagrupament ni els seus diputats no formaran part ni col·laboraran amb cap futur govern català que no estigui disposat o no s’hagi constituït per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya. Un segon compromís és que la primera llei que promouran al nostre Parlament és la proposta de Constitució Catalana aprovada en la 2a Assemblea de Reagrupament.

Per acabar, farem tan sols una amable advertència als nostres amics lectors: Tot això del vot útil pot estar molt bé, sí, però… Ben mirat… Què hi podria haver que sigui més útil per a tots els catalans que la independència?

Independència:

ara sí, ara toca

No hi ha Comentaris

Joan Carretero: “Encara que les enquestes ens donessin 44 escons, tampoc no ens ho creuríem”.

En una entrevista  al setmanari “La Garrotxa”, Joan Carretero cap de llista per Girona de Reagrupament Independentista i candidat a la Presidència de la Generalitat ha manifestat que “en aquest país les enquestes electorals es fan per intervenir en la realitat i per canviar-la”.

Preguntat sobre l’objectiu final de Reagrupament, Carretero ha declarat que donada la situació d’urgència extrema en que es troba Catalunya,  cal no defallir per aconseguir la independència.

Per Carretero, l’ideari de Reagrupament fa que aquesta formació sigui un factor discordant en l’status quo i per tant “hi ha una ofensiva des de tots els fronts per desmotivar els nostres electors perquè qualsevol opció que no sigui la tradicional és obstaculitzada sistemàticament”.

Sobre la possibilitat d’establir pactes de govern, Carretero ha estat taxatiu “Amb el PSC no hi pactaríem de cap manera ; es un partit espanyol que no es diferencia gens del PSOE. Només entraríem en un govern compromès a proclamar la independència. Això descarta qualsevol govern amb mires autonomistes, sigui amb CiU o amb CiU i ERC”.

Davant de l’actualitat dels recursos contra el català a les institucions, Carretero creu que són la conseqüència lògica de la sentència del TC que fixa que la llengua preferent és el castellà.

Carretero ha remarcat que la situació de Reagrupament a La Garrotxa és excel·lent i ha destacat el treball  i fermesa reagrupats garrotxins.

A la pregunta de si vista la implantació comarcal, Reagrupament es plantejava de presentar llista a les eleccions municipals, Joan Carretero ha remarcat l’horitzó nacional de Reagrupament que fa que no es consideri necessari ser presents a cada contesa electoral tot i que si hi hagués un grup de persones amb especial il·lusió per presentar-se se’ls donaria suport.

(Nota: aquest extracte és més llarg que l’entrevista publicada on es va ometre, per exemple les referències a la situació de Reagrupament a la nostra comarca)

1 Comentari

Joan Carretero: “Som l’alternativa independentista coherent i seriosa”.

En una entrevista a Ràdio Olot emesa aquest migdia, Joan Carretero ha manifestat que Reagrupament és l’alternativa independentista coherent i seriosa al problema de lideratge que Catalunya té i que es tradueix en la sensació de desconcert que existeix en “un país on ningú no creu a ningú”.

 Preguntat sobre quin termini fixava per a la independència, Carretero ha dit que això “depèn exclusivament de la voluntat del poble de Catalunya” però que cada dia és més obvi que la independència és “l’única opció i l’única eina possible per poder disposar dels nostres recursos i així poder governar el nostre propi futur”.

 Sobre la regeneració democràtica, Carretero ha explicat que els abstencionistes “han desertat dels sistema polític actual i amb la seva actitud el que fan és reforçar-lo, impedint que es pugui modificar”. Per Reagrupament, la reforma del sistema polític és tan important com la independència i proposa una llei lectoral que apropi la política a l’elector, basada en districtes petits, i altres lleis com la d’incompatibilitats “que impedeixi que els polítics tanquin contractes amb empreses amb les quals mantenen o han mantingut relació” o una llei de finançament de partits polítics que eviti les despeses excessives en campanyes electorals que porten a l’endeutament i al perdó d’aquests deutes “a canvi de favors”.

Respecte de quines són les propostes de Reagrupament per utilitzar els 22.000 milions d’euros de l’espoli fiscal anual en cas de poder-ne disposar, Joan Carretero  prioritza les millores en infraestructures, sanitat i educació, així com un augment de les pensions de jubilació. Realista, el president de Reagrupament  afirma que l’aplicació més o menys correcta d’aquests fons dependria dels governants que les duguessin a terme perquè un cop assolida la independència Reagrupament es dissoldria i perquè “ser independents no garanteix la felicitat”.

Carretero ha receptat “treballar més i millor” per reduir la taxa d’atur i incrementar la preocupant davallada dels índexs de productivitat de Catalunya; i va afirmar que “subvencionar els ninis és apostar per la decadència, quan el que cal és trencar el cercle viciós i fer una aposta decisiva en recerca de l’excel·lència”.

Sobre com treballar per reestructurar l’equilibri territorial, Carretero es  posa com exemple ”el primer que cal és que hi hagi persones d’arreu que facin política i que no visquin a Barcelona, perquè fora de la capital hi ha vida intel·ligent”. El fort desequilibri ha portat a imposar una visió urbanita de Catalunya que fa que es vegi la vida fora de Barcelona com un lloc d’esbarjo i on les activitats agro-ramaderes (granges, ramats amb esquelles, etc) o allò que és arrelat des de fa segles, com el repicar de campanes ,es vegi com un destorb per aquells que només hi són el cap de setmana.

Per Joan Carretero, uns bons resultats electorals significarien que els catalans volen independència i regeneració política i va explicar que aquells que no estiguin d’acord amb l’actual sistema polític poden abstenir-se o votar Reagrupament que els ofereix “Estat propi, democràcia de qualitat i treball per tothom”.

Sobre la oferta electoral independentista, Carretero ha dit “no som millors que ningú” i ha reforçat el concepte que  Reagrupament la dedicació a la política és temporal i que són “professionals que fan política i no polítics professionals”.

 Carretero ha explicat que Reagrupament ha elaborat un extens full de ruta cap a la consecució dels 3 objectius esmentats i que després de llegir-lo, els electors haurien de comparar-lo amb el de les altres opcions i optar per la que els sembli millor.

No hi ha Comentaris

Entrevista (inèdita) a Joan Carretero.

Avui s’ha inaugurat la seu de Reagrupament a Olot, al carrer número 17 de la capital de La Garrotxa. Aprofitem per entrevistar al president de Reagrupament i candidat a la presidència de la Generalitat per aquesta formació.
 
Que proposa Reagrupament?
La nostra principal raó de ser és treballar per a la independència de Catalunya. Aquest és el punt número 1 de Reagrupament. Però també n’hi ha d’altres. Nosaltres proposem la introducció de mesures regeneradores a la política catalana. No pot ser que el paper dels administrats sigui, només, anar a votar cada quatre anys.
 
I en que és concreten aquestes mesures?
Fer una llei electoral pròpia de Catalunya. Vull recordar que, malgrat tenir la competència per fer-la, els partits catalans, al llarg d’aquests darrers 30 anys, no han estat capaços de fer una llei electoral. Ara ens regim per la llei espanyola. Proposem que els diputats estiguin més estretament vinculats als territori, perquè la gent els pugui demanar comptes i explicacions de les seves actuacions. També volem fer una llei de limitació de mandats. Hi ha candidats en aquestes eleccions que no se’ls coneix cap dedicació fora de la política. Nosaltres creiem que això no és bò, perquè és perd el contacte amb els problemes de la gent i la realitat del dia a dia. Creiem en la política com un acte temporal de servei al país. Alguns en canvi pensen jubilar-se exercint aquesta activitat. També volem arbitrar mesures de transparència en l’adminitració. Vull recordar els famosos casos dels informes de la Generalitat, adjudicats a dit, sempre amb imports per sota dels 12.000 euros, que és la quantitat que estipula la llei per a que les licitacions hagin de ser amb un concurs públic. Els temes d’estudi d’aquells informes eren tan estrambòtics com la ventilació natural de patis, un disseny d’un parxís, un trencaclosques retallable, etc. Fins i tot n’hi havia un sobre l’avellana encarregat a una agència de detectius de Barcelona, que va costar 30.000 euros i que estava fet de retalls de diari sobre la normativa europea en matèria de subvencions. I estem parlant de gairebé 1600 informes, que s’han adjudicat majoritàriament a dit i sobre els quals no tenen control ni els propis diputats del Parlament de Catalunya. I també vull recordar el cas del president de la diputació de Girona…El Sr. Enric Vilert, el primer que va fer en ser escollit per al càrrec, va ser apujar-se el sou gairebé un 50%, passant a cobrar més que el president de l’Estat espanyol, fet que em sembla una falta d’ètica total. Que la primera mesura que prenguis en accedir al càrrec sigui apujar-te el sou és vergonyós. Durant la inauguració del local l’Àngel Font ha exposat el fet que s’hagi aprovat avançar el cost de la campanya electoral als partits catalans que actualment són presents al Parlament, la qual cosa suposa un escàndol majúscul en època de crisi. Quan parlem de regeneració democràtica, ens referim a tot això. I ningú en parla, perquè als que hi són ja els està bé.
Com penseu pagar la vostra campanya?
Tenim una filosofia que és aquesta: recaptarem tant com podrem i gastarem tant com tinguem. Ni un euro més. Ni cap lligam amb bancs o caixes que hipotequi les nostres decisions polítiques futures. La gran majoria de locals electorals que hem anat inaugurant aquests darrers mesos són cedits. No paguem cap lloguer. Les cessions les fan desinteressadament persones que creuen en el projecte de Reagrupament. Ens financem a base de donacions particulars que es poden fer a través de la nostra pàgina web. També venem als nostres actes, butlletes de 10 euros destinades a finançar la campanya i la Carreterina.
La Carreterina?
Sí la Carreterina Independex, un “medicament” fabricat per combatre infeccions com els que causen els virus “espanyococos” els “regionalicocos” o la “politiquitis lucrativa”. Si vol veure l’administració, els beneficis i les contraindicacions, pot anar a la pàgina web www.carreterina.cat
Abans heu parlat de Girona, us presenteu a la presidència de la Generalitat, però no ho feu com a cap de llista de la circumscripció de Barcelona…
És que en aquest país tot sembla que passi i s’acabi a Barcelona. La capital és molt important i de fet és innegable que és el cap i casal. Però jo visc a Puigcerdà i treballo de metge a l’hospital de la capital ceretana. Que em presenti a presidir la Generalitat, des de la circumscripció en la que visc i treballo, referma el meu compromís amb la gent del territori i és una mostra de la vinculació i la proximitat que us deia abans. Estem treballant per començar la campanya a Lleida i fer l’acte final a Girona.
Seguiu l’actualitat del que passa a la Garrotxa?
Un dels promotors i fundadors de Reagrupament és en Narcís Ribes, alcalde de Montagut i Oix. De fet vàrem fer una de les primeres trobades, ja fa un parell d’anys, en una masia d’aquest terme municipal. En Narcís forma part de la junta directiva i ens posa al dia de tot el que passa al territori. Un altre membre de la direcció de Reagrupament, l’Àngel Font, te ascendents olotins.
Algun missatge per acabar?
Sí vull recordar que dos anys després del que havia de ser el millor finançament de la història de Catalunya, ara el nostre govern ha d’emetre bons per a finançar-se. Som una comunitat autònoma de règim comú dins de l’Estat espanyol, capdavantera en la generació de riquesa, però que un cop ha pagat els seus impostos baixa llocs en el rànquing de la renda per càpita, quedant per sota de d’altres comunitats que són netament receptores. Això no te ni cap ni peus. Afortunadament, si volem, el dia 28 de novembre podem fer que les coses canviïn.

(Aquesta entrevista s’havia de publicar al setmanari La Comarca però per raons d’espai i calendari no ha estat possible)

2 Comentaris

13 novembre, la Canya

No hi ha Comentaris

Reagrupament a Ridaura.

Aquesta tarda ha tingut lloc a Ridaura la presentació de Reagrupament Independentista amb les intervencions de Joan Torres, mestre i membre de la llista de Reagrupament per Girona, i de Josep Ferrés, químic i membre de la Junta Comarcal de Reagrupament. Ha presentat l’acte Àngels Morral, membre també de la Junta comarcal de Reagrupament.

Àngels Morral: “el natural de tota nació és tenir un estat”.

D’aquesta manera Àngels Morral ha iniciat la presentació de l’acte i ha explicat com la via autonòmica havia quedat exhaurida i com la idea del federalisme topa contundentment amb la realitat que l’estat espanyol no n’és de federalista.

Abans de cedir la paraula als ponents, ha deixat clar que parlar d’independència no és parlar d’utopia sinó que “depèn de cadascun de nosaltres”.

Joan Torres “Dinamitat l’Estatut, qui pot dubtar encara del futur dels catalans dins Espanya”?

Joan Torres ha disseccionat amb precisió la situació actual de la relació Espanya-Catalunya després de la sentència del Tribunal Constitucional. Una sentència que només ha estat l’inici d’una reacció en cadena contra tot allò que ens diferencia culturalment i socialment dels espanyols. La sentència només reconeix una nació: l’espanyola i arriba a definir els catalans com “aquells espanyols que viuen a Catalunya”.

La no obligatorietat de conèixer el català ha obert la porta als recursos que els partits anticatalans han presentat per tal de perpetuar la situació de sunjugació del nostre idioma en el nostre país; el fet de no reconèixer la possibilitat d’establir una relació bilateral fa que es perpetuï la situació d’espoli fiscal.

Torres va concloure amb l’afirmació que el problema de fons és la pètria i encarcarada Constitució Espanyola i que si els catalans no la podem modificar, no ens queda altra sortida que l’Estat propi.

Josep Ferrés: “volem construir un Estat lliure on els catalans no siguem súbdits sinó ciutadans”.

Josep Ferrés ha centrat la seva intervenció en els 3 eixos de Reagrupament: Independència, democràcia i treball.

Sobre la independència ha refermat la idea que l’estat propi és la única eina que pot fer que Catalunya aconsegueixi sortir de la crisi econòmica, dissenyar el propi futur i situar-la al món. Respecte l’espoli fiscal ha afirmat que si el president José Montilla coincideix amb Mariano Rajoy que el concert econòmic per Catalunya faria inviable el funcionament d’Espanya, no té cap mena de sentit esperar que cap govern espanyol el concedeixi i va afirmar que “si coneixen les dades reals de l’espoli i no les neguen, el que vol dir és que actuen amb mala fe respecte Catalunya”. Ferrés ha explicat que la única manera possible d’assolir la independència és mitjançant la proclamació unilateral des del Parlament de Catalunya.

Ferrés ha continuat explicant que Reagrupament no només vol la independència sinó que també considera imprescindible una autèntica regeneració democràtica que acosti els ciutadans als seus representants i que eviti els abusos, la corrupció i la impunitat de les pràctiques poc ètiques.

Finalment, ha explicat que el que Reagrupament vol és fer recerca de l’excel·lència i no subvencionar a aquells que no volen ni treballar ni estudiar referint-se a la promesa de subvenció als “ni-ni” en un acte que va qualificar de vergonyós en el context actual de fallida econòmica de la Generalitat.

Com de costum l’acte s’ha tancat amb un torn obert de  preguntes per part dels assistents.

No hi ha Comentaris

Inauguració del local de Reagrupament a Olot.

Aquest vespre ha tingut lloc a Olot la inauguració oficial del local electoral de Reagrupament Independentista a Olot, al carrer Major número 17.

Des de les 6 de la tarda que ha començat l’acte fins a quarts de nou que s’ha clausurat han passat pel local nombroses persones d’Olot i La Garrotxa. Entre els que s’hi ha apropat hi havia coneguts poetes, artistes plàstics, comerciants i  empresaris.

Entre els socis de Reagrupament que hi han acudit, a part dels nombrosos garrotxins hi havia membres de la Junta Nacional com Imma Bellafont i candidats de les llistes de Reagrupament Independentista al Parlament de Catalunya com Eva Solé.

Salvador Moreno: No som mediàtics, som molt treballadors”.

Ha obert l’acte Salvador Moreno, coordinador comarcal, que ha destacat la pinya que formen els reagrupats garrotxins que fa que es pugui donar el 200% en el treball de difusió de l’associació per la comarca a un ritme d’un acte setmanal.

Àngel Font: “tenim pressupost de base zero davant del pressupost de Festa Major dels altres”.

Seguidament ha pres la paraula Àngel Font el qual, després de recordar els seus ascendents olotins, ha parlat de la campanya electoral que durà a terme Reagrupament independentista, una campanya molt digne amb 6 grans actes a Catalunya, a més dels habituals que s’aniran fent arreu de Catalunya. A part dels actes més originals i innovadors, com l’exitosa Carreterina, es disposarà del material convencional habitual i es garanteix la tramesa de butlletes de Reagrupament a cada llar catalana.

Font ha exposat el fet que s’hagi aprovat avançar el cost de la campanya electoral als partits catalans que actualment són presents al Parlament, la qual cosa suposa un escàndol maj´´uscul en època de crisi.

Joan Carretero: “quan tots siguem Ni-Ni qui pagarà la festa!”

Per finalitzar ha pres la paraula Joan Carretero, president de Reagrupament Independentista i candidat a la presidència de la Generalitat que ha començat dient que “el nostre gran avantatge és que tenim raó”. Per Carretero l’emissió de bons que ha fet la Generalitat és signe de fallida absoluta i s’ha preguntat com es pagaran els interessos perquè el risc de l’endeutament permanent és que la UE arribés a intervenir la Generalitat.

Davant d’aquells que proposen el concert econòmic Carretero ha esmentat els polítics espanyols que no s’amaguen de declarar que Espanya no pot existir sense Catalunya.

Carretero va exposar la recepta de Reagrupament: llei electoral que apropi els polítics als electors, llei d’incompatibilitats, llei de limitació de mandats i llei de limitació de la despesa dels partits polítics.

Al fil de l’actualitat Carretero va contraposar la subvenció als “ni-ni” ambla cultura de l’esforç i treball que proposa Reagrupament com a sortida a la crisi: la subvenció a la decadència davant de la recerca de l’excel·lència.

Després dels parlaments oficials, els associats que ho han desitjat han pogut adreçar-se a la resta d’assistents.

Finalitzats els parlaments el grup de grallers “Els quatre vents” han interpretat unes quantes peces mentre els assistents tastaven cava i l’embotit cedit per membres de Reagrupament.

Per veure les fotos cliqueu damunt de la imatge de sota.

inauguració local rcat.wmv

No hi ha Comentaris