RCat: “La independència és viable i necessària. Aquestes eleccions, de fet, ja en seran el primer pas”


Nosaltres som ciutadans d’un poble que ha estat lliure i que vol tornar-ho a ser.”

Francesc Macià

Nosaltres no et volem convèncer. Ets tu que n’has d’estar convençut.”

Joan Carretero

Per un Estat propi: independència

  • Més de 30 anys d’autonomia i democràcia espanyola no han servit per satisfer les aspiracions nacionals dels catalans ni tampoc per garantir el nostre benestar econòmic. Per contra, molta gent a Catalunya té avui una sensació de derrota per la desfeta del nou Estatut i de frustració pel continuat espoli fiscal per part d’Espanya durant tots aquests anys.

  • Som una vella nació d’Europa i, per tant, tenim dret a ser plenament lliures i a tenir un Estat propi. Només amb un Estat propi, membre de la Unió Europea, tindrem els mateixos drets i deures que la resta, amb veu pròpia a l’ONU, la UNESCO i la resta d’organismes internacionals.

  • L’Estat propi ens permetrà el reconeixement del català com a llengua oficial en l’àmbit internacional, tenir seleccions esportives, gestionar TOTS els nostres impostos, legislar lliurement d’acord amb les nostres necessitats i gestionar totes les infraestructures (ports, aeroports, ferrocarrils i TGV, autopistes, xarxa elèctrica, aigua, etc). Ens permetrà, en definitiva, decidir i gestionar el nostre futur.

  • Per tenir Estat propi Reagrupament proposa la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya. Per sortir d’Espanya cal un mínim de 68 diputats disposats a fer el pas i trencar així, democràticament, amb la legalitat espanyola. A més de possible, necessària i urgent, la independència només depèn dels catalans i la seva voluntat democràtica.

  • Tenim, al nostre favor, l’article 1 de la Carta de les Nacions Unides que reconeix el “dret d’autodeterminació dels pobles”. A més, no estem sols: al segle XX han aconseguit ser independents 28 països europeus. Al segle XXI ja ho han aconseguit 4 més.

  • Els catalans hem alimentat moltes il·lusions –federalisme, concert econòmic, plurinacionalitat…- , però l’Estat espanyol s’ha encarregat de deixar ben clar, en aquests últims mesos, que les nostres il·lusions no seran mai possibles dins una Espanya cada dia més reforçada.

  • Ara ens toca triar, potser ja d’una manera definitiva, si volem que el nostre país sigui per sempre més una comunitat autònoma espanyola de règim comú, o si estem disposats a tenir un estat propi que pugui donar resposta als nostres reptes com a país.

  • Aquest 28-N podem decidir, amb total llibertat, quin futur volem. Amb un Parlament ple de diputats autonomistes es mantindrà la situació d’espoli i humiliació nacional a què estem sotmesos. Una majoria, en canvi, de diputats independentistes ens obrirà les portes per esdevenir un poble lliure i crear, en qüestió de poc temps, un nou estat a la Unió Europea.

Per la regeneració democràtica

  • El procés d’independència ha d’anar lligat a una regeneració de la política. És vital establir unes noves regles de joc, transparents i més democràtiques, per alliberar el nostre sistema polític de l’anomenada partitocràcia i dels sempiterns professionals de la política.

  • Cal una llei electoral catalana que inclogui les llistes obertes, la vinculació dels candidats al seu territori i als seus votants –amb circumscripcions electorals petites i uninominals- i que contempli també la limitació dels càrrecs electes a dos mandats consecutius.

  • Impulsarem accions legislatives a favor d’una major austeritat i control rigorós de la despesa pública. A favor, també, d’un règim estricte d’incompatibilitats per evitar l’acumulació de càrrecs i amb declaració pública de béns abans i després d’exercir un càrrec públic.

  • Cal absoluta transparència en la comptabilitat dels partits polítics i la prohibició del seu finançament bancari i de les fundacions que hi són vinculades. Limitació estricta de la despesa electoral i transparència en les donacions, ingressos i despeses.

  • Proposem la simplificació de l’administració pública i la seva racionalització sota els criteris d’eficiència i austeritat. Eliminació d’organismes públics prescindibles com les diputacions i els consells comarcals.

  • Cal una llei de contractació pública que ens equipari a les democràcies de qualitat, amb supressió de la contractació d’informes, assessors i càrrecs de confiança.

  • La constitució de l’Estat català ha de representar, en resum, un exercici de dignitat col·lectiva que permeti una veritable regeneració democràtica del país.

Pel treball i el benestar

  • De sempre, el nostre govern autonòmic, en ha volgut convèncer que havia aconseguit el millor acord de finançament de la història. Ara, mesos després del darrer gran acord, el govern tripartit ha d’emetre bons perquè la Generalitat està tècnicament en situació de fallida. I tot això mentre anem generant un deute cada vegada més gran.

  • L’Estat espanyol es queda més del 10% del PIB català: cada any més de 22.000 milions d’euros se’n van per no tornar! Són 60 milions diaris o 3.000 euros per cada habitant – infants i jubilats inclosos- que viu a Catalunya. Aquest espoli fiscal, un cas insòlit en el context del món desenvolupat i democràtic, és un gran fre de l’economia catalana.

  • Sense l’espoli actual, el PIB per càpita de l’Estat català ocuparia el 4t lloc de la Unió Europea i la Generalitat disposaria d’un 60% més de pressupost. Els mercats financers no penalitzarien una Catalunya independent.

  • La via autonòmica ha mort, no porta enlloc, per la voluntat de l’Estat espanyol de continuar espoliant i discriminant econòmicament Catalunya. Moltes de les inversions que el govern central ha de fer a Catalunya, recollides fins i tot als pressupostos generals de l’Estat, no s’acaben executant: Espanya ens roba.

  • Només amb un Estat propi serem capaços de disposar de les eines necessàries per capgirar la situació i apostar per un sistema econòmic adequat al nostre teixit productiu. I podrem, per tant, afavorir tots els ciutadans de Catalunya amb independència del seu origen.

  • Amb la independència els catalans hem de retornar a la màxima exigència en la feina ben feta i als nostres valors de sempre: esforç, excel·lència, iniciativa, creativitat, estalvi i visió de futur. Haurem de treballar més i millor per tenir també un país millor, amb més qualitat de vida per a tots.

  • Donarem suport a la recerca, a les activitats amb més valor afegit i als sectors estratègics en què Catalunya excel·leix. Afavorirem la internacionalització de la nostra economia amb una agència catalana d’ajuda a les exportacions per fer créixer el nostre teixit industrial i empresarial.

  • Promourem un nou marc fiscal que prioritzi l’augment de les rendes personals disponibles i dinamitzi el consum. I un nou marc laboral que faciliti el treball autònom i afavoreixi l’eficiència i la productivitat de les empreses, amb una adequada conciliació de la vida familiar i laboral.

  • Eliminarem les traves burocràtiques innecessàries que dificulten o penalitzen la creació d’empreses amb la simplificació dels tràmits administratius a través d’una finestreta única. Tota nova empresa tindrà un domini a Internet.

  • La fi de l’espoli fiscal, amb un règim econòmic independent, ens permetran, en definitiva, disposar d’un major nivell de renda amb menys impostos. També disposarem de més recursos públics per fer les polítiques -educatives, socials, culturals- i les infraestructures necessàries.

Per un nou estil polític

  • L’aparició de Reagrupament -nova força política amb un perfil diferent- respon a la pèrdua de credibilitat dels partits ja existents i al descrèdit d’uns líders polítics que amb la seva demostrada incompetència han decebut l’electorat català.

  • Considerem, doncs, Mas i Montilla uns líders fracassats, incapaços de fer valer la voluntat del poble de Catalunya que aprovà en referèndum un Estatut, invalidat més tard per l’Estat espanyol. Per tant, ni Mas ni Montilla no aturaran l’espoli fiscal que enfonsa cada dia més Catalunya.

  • El moment actual demana nous lideratges, persones realment compromeses al servei del país i menys preocupades per ocupar i mantenir-se al govern costi el que costi. Que no facin de la política el seu etern modus vivendi. Ens calen líders de veritat, disposats a defensar de veritat els interessos del país que diuen representar.

  • Creiem, modestament, que Joan Carretero respon a aquest nou perfil. És un professional de la medicina i un home íntegre que diu sempre el que pensa, agradi o no. Quan ha fet política només ha servit la seva vila o el seu país, no la seva cadira. I ha demostrat amb fets la seva austeritat personal i política.

  • Algunes cares de la política catalana fa anys i panys que s’arrosseguen per la petita pantalla i les pàgines dels diaris. També n’hi ha que són més amics dels grans discursos que de la proximitat amb la gent. Carretero, en canvi, té un tracte personal discret, sincer i directe, i defuig les grans paraules. Té molt clar, a més, que en política només hi està de pas.

  • En Joan Carretero és la garantia del nostre compromís per la independència: ni Reagrupament ni els seus diputats no formaran part ni col·laboraran amb cap futur govern català que no estigui disposat o no s’hagi constituït per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya. Un segon compromís és que la primera llei que promouran al nostre Parlament és la proposta de Constitució Catalana aprovada en la 2a Assemblea de Reagrupament.

Per acabar, farem tan sols una amable advertència als nostres amics lectors: Tot això del vot útil pot estar molt bé, sí, però… Ben mirat… Què hi podria haver que sigui més útil per a tots els catalans que la independència?

Independència:

ara sí, ara toca

Els Comentaris estan tancats