CARTA A LA COMARCA QUE NO HA PUBLICAT


Senyor Director, agrairé la publicació de la següent carta a Clar i Català.

A qui hem de votar?

Després d’estar tants anys descontents amb tots els polítics en actiu, lamentablement molts encara els votaran. És vertaderament sorprenent. Sembla que el més lògic i intel·ligent seria que ningú els votés, però, com fer-ho per escollir-ne un de nou i que no sigui de la mateixa “qualitat” dels actuals?. Cal informar-nos del seu tarannà, sinceritat, capacitat i honestedat i interessar-se pels seus programes. Els partits vells, tots prometran coses que saben que no podran complir, tot s’hi val per obtenir vots i que res canviï. Algun dels partits independentistes nous tenen infiltrats que volen que tot segueixi igual.

Només n’hi ha un que el seu cap diu: “Si aconseguim la independència, regenerem la política i el país funciona, jo me n’en torno a casa a fer de metge”. Econòmicament s’està demostrant que podem ser independents tot i que s’hauran de vèncer dificultats de tota mena, però, voler és poder. Hi ha qui no vol saber res del passat, però jo penso que el passat ens ensenya moltes coses, ens ensenya que podem intentar tornar a ser el que érem. Penso que des de que el món és món els humans seguim tenint les mateixes virtuts i els mateixos defectes de sempre, en això no es canvia, el que cal és fer que prevalguin les virtuts. Heus aquí unes reflexions sobre un passat, que de voler, podríem recuperar.

Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en la excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana”.

Tenim certes semblances amb els nord-americans: estem molt diversificats, com ells; siguem també valents! No ens excusem dient que la independència és cosa dels nostres néts! Ara tenim ocasió de preparar-los-hi un futur millor, hi estem obligats!

Esteve Roure i Punset

(25-11-2010)

Els Comentaris estan tancats