I ara què?


La meva petita aventura de fer-me d’un partit polític per primera vegada a la vida, ha estat un gran fracàs, millor dit, el resultat electoral ha estat un gran fracàs; personalment he tingut moltes vivències positives. He comprovat que tenir un ideal massa “elevat” no dóna bons resultats electorals, voler assolir la independència i alhora la regeneració de la política no és creu possible per a la majoria dels votants. S’accepta que en la política hi hagi corrupció: no sabem quins en són els més culpables, si els corruptors o els corruptes, o els que passivament accepten l’existència dels dos grups. És decebedor que siguem tant pocs els que tenim la pretensió de canviar les coses d’una manera tant radical. Haurem de buscar una altra forma de lluita i seguir amb aquests ideals d’independència i regeneració, això no es perd, ja que dóna sentit a la nostra curta existència en aquest malaurat petit planeta, en el que per a viure-hi dignament uns moments, s’ha de lluitar de les més diverses formes. Ser honest no és massa valorat. És lamentable que les persones honestes, que n’hi han, es quedin a casa. Com aquell alcalde d’un poble de la Garrotxa que va rebre un “present” del corruptor de torn, no ho va acceptar i va dimitir o no es va presentar més a la reelecció. Aquest és el gran problema: no enfrontar-se amb la corrupció amb actituds valentes i creatives.

La setmana passada no em varen publicar una carta per contravenir les normes de la Junta Electoral. No em puc estar de transcriure’n un paràgraf d’un historiador prou important.

Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en la excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana”.

Tenim certes semblances amb els nord-americans: estem molt diversificats, com ells; siguem també valents! No ens excusem dient que la independència és cosa dels nostres néts! Ara tenim ocasió de preparar-los-hi un futur millor, hi estem obligats!

Esteve Roure i Punset

Els Comentaris estan tancats