El País de la magnèsia


Per als espanyols, la seva constitució és intocable, no es pot modificar ni una coma, però quan els convé en fan una interpretació ben restrictiva, si cal.

El “decreto de nueva planta” sempre és susceptible de “millora” i si convé el desenvolupen i el fan més i més restrictiu, o potser no, tant sols apliquen allò que diu i que nosaltres hem oblidat i ara ens ve de nou.

Tenen clara un cosa, les restriccions a la constitució, ho són per als altres, les del “decreto” també. I si no poden fer més modificacions, sempre poden aplicar l’article 26 (con deien els de la Trinca)

Aquestes modificacions o no modificacions, van dirigides única i exclusivament als catalans, i nosaltres cofois, desprès de la última modificació via sentència, farem una nova manifestació, sortirem al carrer, serà una festa, i els direm: “ara si. ara si, que estic emprenyat i ja n’hi ha prou! i cridarem allò tant bonic d’inde, inde, inde pendèn cia (fins i tot ens posem tartamuts)” però el dia següent els nostres representants faran una demostració de seny tot dient-nos: “home! no n’hi ha per tant! Ara anirem a Madrid i ens sentiran, deixeu-nos a nosaltres”” i ja està, s’haurà acabat la bullida i un cop més aquí no passa res, tots contents, i tots a treballar que els espanyols ens necessiten.

Això sí els espanyols intel·ligents com son, sempre ens deixaran votar els gestors de l’autonomia i nosaltres mesells, els tornarem a votar, i si surt algú que els pot fer nosa i els qüestiona, els d’ací ja els faran la feina, per això els paguen i força bé

El desenvolupament final del “decreto” el tenim a tocar, d’ací poc diran sense cap mena de vergonya: “queda prohibido ser catalán” i els nostres gestors en privat picaran de mans, alguns d’amagat, (cal mantenir les formes), però en públic faran veure que ploren desconsolats i diran “es que no ens estimen” i nosaltres com sempre, emprenyats però contents, perquè som els millors la llàstima és que no ens entenen, mira si som bons que tornarem a sortir al carrer per manifestar-nos i tornarem a ser molts i molts, que dic molts! milions!, però compte! Amb seny no sigui cas que els espanyols s’emprenyin amb nosaltres, i encara en sortiríem escaldats..

Som el país de la efervescència, fem com la magnèsia, els espanyols ho saben, es fan un fart de riure “como son estos catalanes!” i fan veure que ens admiren, saben que ens necessiten però mai ho reconeixeran, per això són els amos.

Jo prefereixo el bicarbonat és més amargant i no fa la bullida.

Els Comentaris estan tancats