Arxiu abril, 2011

ASSEGUTS AL PARC DE LA CIUTADELLA

“Si no han estat capaços ni d’entendre’s entre ells que són quatre gats, a qui es pensen que representen”

Natàlia Molero

No gosaria dir que per a tots aquells que ens agradaria que Catalunya fos independent, l’espectacle de tres diputats asseguts a terra del parc de la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya no ha contribuït gens ni mica en sentir-nos orgullosos d’aquests membres de Solidaritat Catalana.

Per més que mitjans de comunicació que fomenten l’odi cap a Catalunya els hagin titllat de ridículs, em dol però he de confessar que a mi també m’ho van semblar. Amb això no sóc gens partidària del desallotjament; si veritablement creuen que dormir a la fresca els pot ser d’alguna utilitat, per a mi que s’hi quedin tan com vulguin però hi hauria altres formes més exemplars i contundents de donar credibilitat a les seves pretensions, per exemple renunciar al sou de diputats mentre no es tingui en compte la seva reivindicació. Això sí que seria un acte de dignitat, tan agosarat o més que posar els il•lustres glutis damunt el sauló del parc.

En definitiva el que pretenien i se n’han sortit prou bé és ocupar espai als mitjans. No hi ha informatiu que no n’hagi tret una foto com a mínim, amb aquesta estratègia han guanyat coneixement entre la població i sobretot han deixat enrere el fet que el seu cap de files i líder el diputat Joan Laporta decidís d’abandonar el grup tot just un parell de mesos després d’haver-se configurat el nou Parlament.

El ridícul, la única cosa que no es pot fer mai en política segons el president Tarradelles, no ve donat tant per la peculiar forma de demanar sinó pel que demanen. Quin és l’objectiu de la “triplantada”? que CiU, el grup majoritari i que està al govern voti afirmativament la proposta de Llei per a la Independència que han portat a la Mesa. Primer de tot, cal un respecte per a les pròpies institucions i més per a la Càmera que representa el poble de Catalunya. En virtut d’aquest Parlament el president Mas és qui presideix Catalunya i s’ha cansat de dir i repetir que per a ell el plantejament de la independència de Catalunya formulada a través del “dret a decidir” que legítimament tenen tots els pobles, s’ha de posar a l’agenda política quan hi hagi una majoria que li doni suport; mentre treballarà per allò que ens uneix i no pel que ens separa, prioritàriament per un pacte fiscal que sigui just per als ciutadans de manera que puguem rebre el serveis que ens pertoquen, cosa que ara no passa.

Els tres asseguts no l’han escoltat o no l’han entès o senzillament els importa un rave la lògica. Caminarem cap a la independència treballant seriosament, dia a dia, amb voluntat, respectant la llibertat, la cohesió social, l’equitat i sobretot la democràcia. S’hauran de buscar una altra excusa per a explicar el sentit de dormir sota la lluna, però carregar els neulers a CiU és tan absurd que fa riure. Si no han estat capaços ni d’entendre’s entre ells que són quatre gats, a qui es pensen que representen? De debò els mou la intenció de canviar l’abstenció de CiU? Algú amb dos dits de front pot pensar que la resposta a la manifestació massiva del 10 de juliol està en mans d’aquests il•lustres diputats?

No hi ha Comentaris

Amb la independència, Alemanya hi guanya.

Sehr geehrte Frau Merkel,

Gosem adreçar-nos a vostè perquè la situació a Catalunya ha arribat a límits insostenibles. Com vostè sap prou bé, les nostres diferències amb els successius governs espanyols han estat constants des de fa molts anys, ja sigui per motius identitaris com culturals. Sabem que des del seu país, no sempre s’ha vist amb bons ulls allò que hom anomena nacionalisme però en qualsevol cas, ja ens hem anat cuidant entre els uns i els altres de fer-li veure que no hi ha cap relació entre el nostre concepte de nacionalisme i “allò altre” que a vostès els fa tanta angúnia.

Aquest nacionalisme de fa anys s’ha transformat en independentisme, i als motius identitaris sustentats per la nostra història mil·lenària s’hi afegeixen avui raons de pes econòmic prou conegudes i difoses. I creiem que és en aquest terreny on ens podem arribar a entendre.

Alemanya és, dins de la Unió Europea, un supercontribuent; és a dir, l’aportació econòmica que fa el seu país per al funcionament de la UE és molt superior al que en rep. En el  context de l’Estat espanyol, la situació de Catalunya és exactament la mateixa però proporcionalment molt més exagerada: Catalunya aporta al conjunt de l’Estat espanyol un 10% del PIB català, que traduït a números absoluts suposa 22.000 milions d’euros.

Si a hores d’ara encara no ha deixat anar un “Himmel!” ben sonor, deixi’ns acabar d’explicar la rondalla sencera. Encara que els diaris espanyols, i els catalans també, s’entossudeixen a parlar de la globalitat de la crisi el cert és que al seu país ja se n’han sortit. Però de veritat, no com deia aquell demagog espanyol cap de govern espanyol, que fa força mesos deia que Espanya se’n sortia “si és que no n’ha sortit ja en aquest moment”.

Naturalment, tenim la impressió que vostè se n’ha afartat una mica d’anar deixant anar els euros perquè una colla d’esquenadrets se n’aprofiti i a sobre se’n riguin. Per això, i li n’alabem la discreció, ha establert una sèrie de mesures de contenció que en Zeta-Peta (perquè tot li peta als dits) s’ha afanyat a aplicar com si fossin idea seva. I aquí ve el problema, unsere Frau, perquè el govern espanyol ha traspassat aquesta mesura a totes les Comunitats Autònomes, sense distinció de cap mena; sense diferenciar aquelles que estan fent, amb el seu teixit industrial, una contribució cabdal a l’economia europea d’aquelles que fa anys que viuen del que poden arreplegar sota el concepte de solidaritat interterritorial.

Catalunya, després de treure’s el tripartit de sobre, ha canviat de govern i el primer que ha fet ha estat provar de redreçar la situació de dèficit i anunciar una retallada del 10% en la despesa. Això afecta la Sanitat, l’educació, la cultura, les inversions en obra pública…En fi, tot i a tothom. Doncs bé, el govern espanyol, que s’ha erigit en un aplec  de Quixots, exigeix que la retallada sigui del doble, del 20 %. I no només això sinó que es nega a pagar el deute que té compromès amb el govern català. Això posa en risc el mateix funcionament del nostre país.

Ja ho veu, no ens en sortirem.

Necessitem que ens doni un cop de mà. Agafi la calculadora,a veure si li surten els números. La proposta que li fem és que ajudi Catalunya a independitzar-se d’Espanya. D’aquesta manera, els 22.000 milions d’euros que ens roba cada any l’estat espanyol ens servirien, als catalans, per ser el 4rt estat en renda de la UE, de manera que passaríem a ser contribuents nets com vostès els alemanys. A nosaltres, que fa 300 anys que estem acostumats a això, ja no ens ve d’aquí. És més, pagaríem la nostra quota molt de gust.

A banda, la inversió assenyada d’aquests diners serviria per impulsar Catalunya i convertir-la en el motor econòmic pel desenvolupament del sud de la UE, de manera que aviat tot l’est peninsular es desenvoluparia gràcies a poder tirar endavant projectes tan vitals per a tots els europeus com l’eix ferroviari mediterrani. I sense que calgués que la UE hi aboqués recursos immensos. Ho faríem a la catalana: cadascú es paga el seu tros.

D’aquesta manera, en pocs anys, la contribució alemanya seria inferior gràcies al fet que amb la independència de Catalunya, un 25% de la població d’allò que avui és Espanya es desenvoluparia i no necessitaria ajuts de la UE sinó que hi contribuiria. Els comptes són clars: menys diners a donar i més estats membres a donar-ne.

Ja ho veu, amb la independència de Catalunya fins i tot Alemanya hi sortiria guanyant.

Com ho veu, Frau Merkel? Fem el tracte?

No hi ha Comentaris