Arxiu maig, 2011

Una democràcia de mentida

Seguint les normes de la omnipotent Junta Electoral no em varen publicar la carta que vaig trametre a La Comarca la setmana passada. L’amic Joan Mercader es queixava d’aquesta institució en el seu article; no t’hi capfiquis Joan, vam sortir d’una dictadura de veritat per entrar en una democràcia de mentida; hi hauria mil i una solucions per resoldre el problema que ens comentaves.

En moltes situacions que ens semblen negatives sol haver-hi quasi sempre quelcom de positiu, i gràcies a que no em publicaren la nota vaig tenir una inesperada satisfacció. En un dels paràgrafs de la dita nota hi deia: “El que no puc entendre de cap de les maneres és quan en unes eleccions de caire polític els guanyadors ho celebrin amb desfermades eufòries. No ho entenc, perquè guanyar suposa fer-se càrrec d’un govern, tingui la importància que tingui, i la responsabilitat és immensa, ja que governar no és gens fàcil i fer-ho honestament i amb eficàcia posant per sobre de tot els drets i el benestar dels governats és d’una gran dificultat i requereix molta intel·ligència, dedicació i tenir les dots adequades per sortir-se’n. Celebrar haver guanyat unes eleccions com si amb això ja estigués tot resolt és, si més no, d’una gran inconsciència o d’un gran egoisme, quan només es té en compte el que la victòria pot representar pels interessos particulars dels guanyadors. He pensat moltes vegades que de trobar-me en aquestes circumstàncies de guanyador, situació gens probable, estaria molt preocupat i ben segur que no tindria pas ganes ni de somriure, només de pensar en la tremenda responsabilitat que em cauria a sobre”.

Vaig decidir trametre la nota per Internet als meus contactes i vaig rebre unes quantes opinions favorables al que hi exposava. Una d’aquestes opinions em va deixar “fora de joc”, com solem dir. Era una mare que m’explicava la reacció del seu fill de nou anys quan va ser elegit Bisbetó de l’escolania de Montserrat; encara se’m neguen els ulls cada vegada que hi penso. La dita mare em deia, després d’aprovar el que vaig escriure en la meva carta: ”Jo que, com és de suposar em sentia molt orgullosa, vaig preguntar-l’hi. – Perquè plores Aniol? què no estàs content? – i ell va respondre: – Estic aclaparat, tinc molta responsabilitat d’ara endavant, no puc defraudar a qui confia en mi, hauré de fer-ho bé mare i estic molt espantat si no estic a l’alçada” Quants dels que han estat elegits per a governar pensen amb la sensatesa d’aquest nen de nou anys? Malauradament deuen ser ben pocs, altrament tindríem una democràcia de veritat.

Esteve Roure i Punset

No hi ha Comentaris

Arrossada a Maià de Montcal.

Aquest dissabte 7 de gener una colla de reagrupats ens vàrem trobar per fer una arrossada i conversar una miqueta. Una jornada divertida on vàrem fer una repassada al panorama polític actual, amb les eleccions municipals a tocar, i al paper que Reagrupament hi pot jugar.

Els que no vàreu poder venir no patiu perquè l’arròs va  ser prou bo com perquè quedessin ganes de tornar-hi.

 

No hi ha Comentaris

Resposta de Reagrupament Garrotxa a les declaracions d’ERC.

Publiquem en el web el text íntegre de la resposta que Reagrupament va donar a les declaracions de Pere Gómez, candidat d’ERC a l’alcaldia d’Olot que, en una entrevista al diari El Punt afirmava que el pacte no havia estat possible perquè Reagrupament “només volia una cadira”. La mala fe del comentari no es podia deixar sense resposta. En alguns mitjans de comunicació ha sortit un resum d’aquest text.

Des que Reagrupament va decidir de presentar-se a les eleccions municipals a Olot pactant amb Convergència i Unió, representants de les altres forces independentistes han anat  fent comentaris mal intencionats o directament provocadors i capciosos. Aquest cop ha estat el cap de llista d’ERC a Olot el que en una entrevista al Punt Diari del dia 27 d’abril ha dit que el suport que dóna Reagrupament a la llista de CIU, és només per la cadira.

Malgrat ens fa vergonya i no voldríem haver d’entrar en aquesta tàctica dialèctica (som gent d’anar per feina i deixar-nos, com diria Pla, de “collonades”) se’ns fa estrany que el candidat d’un partit conegut per haver actuat com una agència de col·locació de familiars, amics, coneguts i saludats manifesti aquesta opinió.

Reagrupament és una associació totalment transversal, els associats a la qual són lliures, si ho consideren oportú, de participar en llistes sobiranistes a títol personal.  Com a associació, i en el cas d’Olot, donem suport i participem a la llista de CiU per bàsicament dues raons principals:

-          CiU va acceptar d’incorporar en el seu programa electoral la totalitat de propostes sobre regeneració democràtica que va proposar Reagrupament.

-          Considerem que el programa per Olot de CiU  és seriós i de govern, i que l’equip de persones que formen la candidatura està preparat i és capaç de dur a terme els seus objectius. És un molt bon equip amb un  programa ben pensat i ben dissenyat que dóna resposta a les necessitats de la ciutat de forma clara, assumible i responsable,  i amb el qual ens sentim identificats.

D’altra banda i referent a les “negociacions” que varem mantenir amb ERC,  aquestes no varen fructificar per moltes raons però cap per motiu de cadira. Per Reagrupament una de les condicions irrenunciables era no pactar de forma estable amb cap partit d’obediència no-catalana i per això no podíem  pactar amb ERC per la disposició manifestada pel seu cap de llista de “si cal” pactar amb el PSC; pacte que ERC ha fet sempre que n’ha tingut ocasió i oportunitat: recordem els dos tripartits a la Generalitat de Catalunya però també els pactes  a la Diputació i dues vegades a Olot.

Des de Reagrupament sempre hem dit que no som professionals de la política sinó professionals que fem política. Cap de nosaltres no aspira a cap canongia: l’única aspiració és tenir l’honor de treballar per la ciutat amb esforç, tenacitat i il·lusió.

Al cap de 4 anys podrem comparar, Sr Gómez.

No hi ha Comentaris