Arxiu juliol, 2011

1 de cada 30

Aquest dissabte 9 de juliol, es va fer la manifestació que sota el lema “pel nostre futur: independència” volia commemorar la multitudinària manifestació de feia exactament un any en defensa de l’Estatut.
Per primer cop es convocava una manifestació des de l’anomenada societat civil (com si els partits polítics no en formessin part) que tenia com a objectiu reivindicar la independència de Catalunya. Sense subterfugis i sense trampes. També, sense manies. Ja no es parlava del “dret a decidir” afegint-hi “sobre les infraestructures” per aconseguir consensos, ni que la manifestació fos compartida entre els que reclamen la defensa de l’Estatut del 2006 i els que volem un Estat propi. El lema era ben clar: “Pel nostre futur, independència”.
Ahir el President Mas deia que “el dret a decidir” (eufemisme força irritant, com si la paraula independència li hagués de fer sortir un herpes labial) no és una obra per a impacients sinó per a perseverants. Potser tenim un diccionari diferent però sembla una mostra més clara de perseverança haver anat a la manifestació aquest dissabte passat que no pas quedar-se a casa.
La perseverança és acció, és moviment. Segurament el President Mas l’estigui confonent amb la indolència.
Perseverants som els reagrupats que dissabte passat érem a Urquinaona, uns brandant estelades i altres el nostre emblema i altres simplement essent-hi; desfilant tos plegats.
Perseverants són les 35.000 persones que dissabte a la tarda eren a la manifestació per dir que si volem tenir futur, el que ens cal és la independència.
Només 1 de cada 30 catalans que el 10 de juliol del 2010 es varen manifestar va ser aquest dissabte a la manifestació. Érem tants com un 11 de setembre qualsevol; quan ens diuen que l’acte de veritat és el del matí amb els homenatges a Rafel de Casanovas o amb l’acte institucional; quan ens diuen que s’ha de reivindicar cada dia i no només el de la diada nacional.
Aquest dissabte no hi va haver personalitats, només Heribert Barrera; no hi va haver autocars venint d’arreu carregats de gent, no hi va haver els partits “grans” (els grans de veritat; perquè l’increïblement minvant ERC sí que hi era), no hi va haver els sindicats…
Però que no ens diguin que no hi havia perseverança. Que no ens diguin impacients quan parlem del futur de la nostra pàtria.

No hi ha Comentaris