Arxiu gener, 2012

7 mm/h

A hores d’ara tothom coneix la singladura del Costa Concordia i com, comandat per un capità tocacampanes, ha acabat mig enfonsat davant l’illa de Giglio. Aquest incident ha provocat una dotzena de víctimes i encara hi ha alguns desapareguts que es creu podrien ser a l’interior del creuer. Els equips de salvament malden per localitzar-los amb l’amenaça que la nau va lliscant lentament però inexorable cap a un avenc marí. Sabem fins i tot a quina velocitat el creuer es desplaça: 7 miŀlímetres per hora. No sembla pas gaire i pot ser que alguns obstacle del fons redueixin aquesta velocitat o que, tot al contrari, es vagi accelerant. En qualsevol cas, és aquesta mena de fatalitat sinistra, aquesta impotència contra-rellotge el que fa pensar en que la situació de Catalunya s’assembla a la d’aquest creuer capgirat i mig enfonsat que té com a destí final l’enfonsament total i complet. Perquè no tenim calculada la velocitat a la qual la nostra nació va cap a convertir-se en una regió espanyola però segur que, com diria un físic, ho fa amb moviment uniformement accelerat. Són tants els símptomes que, per repetits es fan tediosos, com si fossin només els signes d’un fat inevitable.

La més que previsible descentralització de l’estat espanyol, que serà aplaudida per la Unió Europea, serà un altre pas cap a l’espanyolització de Catalunya. Encara que ens fem un fart de cridar que la independència és la única sortida que tenim perquè Espanya no ens arrossegui en la seva caiguda, cada  notícia sobre la crisi econòmica i sobre la seva gestió crea nous adeptes pel nou mantra “per anar com anem, més ens valdria ser espanyols”.

Ens caldrà molta força per empènyer en la direcció contrària a la dels esdeveniments i molts direm que ja hi estem acostumats, però malauradament no en som prou. Cal que bastim noves estratègies perquè la nostra nau-nació no s’estimbi avall, cap a les profunditats més fosques…cap a Espanya.

No hi ha Comentaris